mel i sucre. núm. 425 novembre de 2015

mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Mn. Josep Estelrich i Costa, in memoriam

Trobada de revistes de Premsa forana aPFM

Feim un pensament... GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Novembre 2015. Núm. 425revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2015antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, JuliàPicornell.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaJosep esterich i Costa (1922-2015).

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/[email protected]

2

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:37 Página 2

1 el darrer dia del mes d’octu-bre, vigília de Tots sants, va mo -rir mossèn Josep estelrich i Cos -ta, “Turricano”. Nascut el 1922 asant Joan, va desenvolupar unaintensa tasca en el terreny de lainvestigació històrica i de la cul-tura popular, especialment delnostre poble, però també en altresàmbits. Va ser prevere de la Diòcesi deMallorca, on va exercir diversoscàrrecs, relacionats amb les mis-sions, la cúria o l’escoltisme.Gran aficionat a l’excursionisme,abans que estigués “de moda”, vafer sovint de guia (algunes vega-des vàrem tenir el plaer de comp-tar amb el seu guiatge per al grupexcursionista de mel i sucre).amb altres capellans i seglars vaorganitzar el grup Vidalba, que vasortir durant dècades. Va heretardel mític pare rafel la tasca de dirla missa de sant Bernat de Men -thon, patró dels muntanyers,abans d’haver de cedir, al seutorn, el relleu a Mn. Pere orpí. Com a testimoni de la sevaactivitat cultural, basta revisar lallista dels llibres i articles que hadeixat escrits. la seva obra méstreballada és El Convent de SantaElisabet. Beguins, Terceroles,Jerònimes, 1317-2000. Mn. estel -rich va ser durant molts d’anyscapellà d’aquest convent, situatdevora la porta del Camp a Palm -a. Va ser el fundador i l’ànima delCol·lectiu Teranyines. una partdels títols de les Monografiessant joaneres, que publica elCol·lect iu duen la seva firma, coma autor o coautor. També va pro-moure la divulgació de la figuradel pare rafel Ginard (a l’escolade sant Joan, els alumnes l’arri-baren a conèixer com “el pare

mel i sucre

notícies locals

Ginard”). ell va fer les primeresgestions que menaren a l’adqui -sició per part del Consell deMallorca de la casa natal del pareGinard, al carrer socies, converti-da actualment en casa museu.També va tenir la satisfacció detranscriure i veure publicada laque per a molts és la millor obrade creació pròpia de rafel Gi -nard, el llibret De com era infant.arribar a publicar-lo li va costartambé alguns disgusts (per exem-ple, amenaces de querelles), però

segur que va ser una decisió de laqual no es va penedir mai. l’any 2002 va rebre el Premi31 de Desembre, que atorgal’obra Cultural Balear, i el 2008,el Premi Jaume ii, del Consell deMallorca. el Col·lectiu Teranyinesorganitzà un homenatge en el seuhonor el 2009, que es concretà enun concert i la presentació d’unaMonografia santjoanera amb eltítol Miscel·lània Homenatge aJosep Estelrich i Costa. uns pocsanys abans, l’ajuntament de sant

3

associació Mel i sucreDissabte 12 de desembre a les 19,30 h a la sala multiusos del’edifici de l’associació de Persones Majors tendrà llocl’Assemblea general de socis-subscriptors.ordre del dia:1. lectura i aprovació de l’acta anterior.2. estat de comptes.3. Continuïtat de la revista. Propostes.4. Precs i preguntes.

Hi estau tots convidats.

Ca na Blanch ha tancat les portes per jubilació de na Joana Blanch Bauzà. El míticcomerç santjoaner ha romàs obert, d'una manera o altra, des del 1952 fins aquestmes de novembre.


mel i sucre

Joan, durant el mandat de JoanMatas (“Peremaiol”/”Ditaler”), liféu un reconeixement públic enun acte en el qual participaren laCoral de sant Joan i la Coraluniversitat de les illes Balears. Mn. estelrich feia alguns anysque estava apartat de la vidapública, per culpa d’una malaltiaque li havia anat minant l’enteni-ment. Va tenir la sort, això sí, d’a-pagar-se plàcidament. el funeral de Josep estelrichva ser oficiat pel bisbe de Ma -llorca, Xavier salinas, acompa -nyat d’una trentena de capellans.

1 Ca Na Blanch va tancar lesportes el divendres 20 de novem-bre. Ha traspassat tot el negoci,tant de papereria com de loteries(quinieles, primitives, etc.), al’estany de sant Joan, que gestio-nen en Biel Mas Gomis i la sevadona, na Cati Jaume. Feia tempsl’acord que estava tancat peròsembla que estaven pendents delvistiplau de l’organisme públicque gestiona els jocs d’atzar. elnegoci de Ca Na Blanch va seriniciat per Margalida Bauzà“madò Blanc”, la mare de naJoana i na Margalida BlanchBauzà, l’any 1952, fa 63 anys. elnegoci s’inicià amb la venda decacauets i similars, després esconvertí en una espècie de bar-

4

L’Ajuntament organitzà un minut de silenci davant la Sala contra els atemp-tats de París (foto del facebook de l’Aj. de Sant Joan).

gelateria i definitivament foupapereria i llibreria. Moltes gene-racions de gent, sobretot nins ijoves, han passat per aquest cen-tre de reunió que ha estat Ca naBlanc durant més de 50 anys. Per prendre comiat de tots elsamics, varen organitzar una micade festa el 27 de novembre.

1 el divendres 13 de novembre,la ciutat de París va ser escenarid’una sèrie coordinada d’atacsterroristes de signe islamista, quevaren provocar devers 130 morts.el poble de sant Joan es va afegirel diumenge 15 a la condemna depràcticament tot el món. a migdia

es va convocar un minut de silen-ci davant les portes de l’ajunta -ment. el tinent de batle FrancescMestre “Batxà” va presidir l’acte iva adreçar unes paraules als con-centrats.

1 amb motiu de la festa de lapatrona de la música, la Coral desant Joan va oferir el 22 denovembre el Concert de santaCecília 2015, a l’església parro-quial. Varen fer cants de la missai peces de Händel, o’Carrol, Mo -zart, Clapton i rogers, entre al -tres. la Coral, dirigida per Joanaestelrich, va tenir l’acompanya-ment al piano de Joan laínez.

L’ajuntament de Sant Joan ha adequat una zona devorala plaça de la Consti tució perquè els cotxes elèctrics pugu-ins realitzar recàrregues de les seves bateries.

Aquesta darrera mesada s'han fet tasques de neteja detorrents i síquies del nostre terme municipal.


mel i sucre

1 amb motiu de la festa de Ha -lloween, es Pla education Centreva organitzar el dissabte 31 d’oc-tubre dues “rutes misterioses persant Joan”, la primera per a nins inines de 7 a 10 anys i la segonaper a joves i adults. en el primercas, es tractava d’una passejadaper sant Joan. els més grans, for-mant equips havien de fer unagimcana.

1 l’anomenat “estiuet de santMartí”, ha estat enguany mésestiu que mai. Després de ploureuna quarantena de litres a princi-pis de mes, l’anticicló es va ins-tal·lar a la Mediterrània occidentali vàrem tenir més de quinze diesde temperatures primaverals, ambmàximes al voltant dels 20 graus iboira cada matí. Cap a la darrerasetmana de mes, el temps es vanormalitzar amb mal temps i tem-peratures més pròpies de l’època.

1 Caramella, revista de música icultura popular (núm. 33, dejuliol-desembre de 2015) va feruna ressenya del llibre de JoanBauçà i Barceló “des Carreró”, ElCançoner Popular de Catalunyaa Sant Joan. la ressenya estavasignada per Miquel sbert. lacol·lecció de Teranyines, Mono -grafies santjoaneres travessa fron-teres i s’hi interessa gent de forade Mallorca.

1 en llorenç de Can Bufalí,amb el seu llaüt, va ser un dels

Associació de Persones MajorsreDaCCió

el dimecres dia 18 denovembre es va organit-zar l’excursió mensual

que va consistir en una visita aPollença guiada pel sant joanerGracià sànchez. en Graciàdurant dues hores i mitja ensexplicà les característiques prin-cipals de Pollença i els llocsmés em ble màtics, tant des delpunt de vista dels pollencins com els més apreciats pel turisme quevisita o viu temporades a aquesta població des de principis del segleXX. Després visitàrem cala sant Vicenç, també dins el terme dePollença. a continuació anàrem a dinar al restaurant Menestralia deCampanet. aprofitant que era el dimecres bo passàrem unes hores perinca i poguérem visitar les parades i exposicions que es fan amb motiud’aquesta fira.

Fotografies de Margalida Jaume Gayà.

5


mel i sucre

protagonistes del programa definal de temporada de Gent de lamar d’iB3, per aigües de Porto -colom, que es va emetre el 25d’octubre. apareixien fent unabona pescada de pagells, que des-prés varen compartir amb l’equipdel programa.

1 l’ajuntament de sant Joan hatriat les dues festes locals que lipertoquen, per a l’any que ve.seran festius el 24 de juny (diven-dres) i el 29 d’agost (dilluns), fes-tivitats de sant Joan Baptista i laDegollació de sant Joan. santantoni, que sol ser festa local,enguany cau en diumenge. a part, seran festius elssegüents dies: Cap d’any, elsreis (dimecres, 6 de gener), Diade les illes Balears (dimarts, 1 demarç), Dijous i Divendres sant(24 i 25 de març), segona festa dePasqua (28 de març), la Mare de

En Llorenç de Can Bufalí, amb el seu llaüt, va ser protagonista a IB3.

6

l’hortdes padrí

El mes de desembreaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

el mes de desembre és elque té les nits més llarguesi els dies més curts i les

poques hores de calor que fa pro-voca que gran part de les terres decultiu quedin endormiscades finsa l’arribada de la primavera.

en aquesta època de l’any unade les tasques més importants dela nostra pagesia és la preparaciódel sementer i la sembra de cere-als, que actualment es du a trermeamb maquinàriamoderna i enpocs dies se preparen i se sembrenmoltes quarterades.

Quant a les hortalisses que jaestan arrelades, serà bo dar-losuna entrecavada per tal d’airejarla terra i eliminar les males herbesperquè no faci la competència a

les plantes cultivades.a l’hort podem sembrar, per

recollir a la primavera, bledes,espinacs, cols d’acop, cols floris,ravenets, endívies, pastanagó, xít-xeros, alls, cebes i altres hortalis-ses que aguantin el fred.Per plantar arbres joves és conve-nient tenir els clots fets amb ante-lació per tal d’airejr la terra. enesbancar-los, s’ha de procurar quela terra conrada quedi al fons delclot en contacte amb les arrels.

els arbres de fulla caducaencara tenen la saba aturada i espoden exsecallar. També serà bofer-los una desinfectada amb oxi-clorur de coure amb el qual es potmesclar un insecticida que aju-darà a combatre malalties de

fongs i plagues d’insectes.aquesta època és quan són mésvulnerables.

a l’entorn de les festes deNadal és tradició muntar elbetlem. a més del que es fa a l’es-glésia, també són moltes les casesparticulars que fan un betlem percommemorar el naixement del’infant Jesús dins la cova deBetlem. la part més emblemàticadel betlem és la cova, amb lesfigures de Josep i Maria amb l’in-fant Jesús recent nat; després s’hifan afegint els paisatges amb elspastorets i le seves guardes, i totaclasse d’activitats, segons la ima-ginació de qui el munta. De vega-des, són vertaderes obres d’artcasolà.

Déu d’agost (dilluns, 15), FestaNacional d’espanya (dimecres,12 d’octubre), Tots sants (di -marts, 1 de novembre), Festa dela Constitució (dimarts, 6 dedesembre), la Concepció (dijous,8 de desembre) i segona festa deNadal (dilluns, 26 de desembre).

1 Durant el darrer mes i migs’ha procedit a escurar síquies itor rents de la conca del pla de ses

Veles, al sud del nucli urbà, ananta Vilafranca.

1 Hem de rectificar una informa-ció que donàrem sobre la Pujada alPuig de sant Nofre. Havíem ditque s’hi havien inscrit 300 perso-nes, quan en realitat “només”varen ser 230. D’a questes, totesvaren aconseguir acabar, tretd’una, que es va fer mal i es vahaver de retirar abans del final.


mel i sucre

7


mel i sucre

converses amb els amics

en aquest quart capítol parlarem dels ciclistes que participaren encompeticions dels anys setanta, vuitanta i noranta del passatsegle XX.

Fernando Benejam, guanyador d’una carrera amb l’equip Transmallorca-Gios.

8

El ciclisme a Sant Joan (IV)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol”

Benejam, encapçalant la carrera en una etapa de la volta a Espanya.

Fernando Benejam BarcelóVa néixer l’any 1954 a an dratx

i fa més de 35 anys que està lligatal nostre poble per vincles fami-liars. actualment viu a sant Joan.

Darrere un pas brillant per lescategories inferiors, guanyantmol tes carreres, en categoriajuvenil i amateur, va córrer tant enruta com en pista.

Va participar cinc vegades alcampionat de Balears de ciclocrossels anys 1972, 1974, 1976, 1977 i1978, amb diverses victòries.

Va ser campió d’espanya en lamodalitat de persecució olímpical’any 1976, al velòdrom d’anoe -ta, a Donòstia.

Va participar a la Pujada aMont juic (Barcelona) els anys1973, quan va quedar segon, i1974, quan va quedar sisè.

Va córrer el Cinturó de Ma -llorca l’any 1974 i l’any 1976 vaparticipar en la Volta a sedaví, laVolta a lleida i la ruta del olivo.

Va passar al camp professionali fitxar per l’equip Transmallorca-Gios, amb companys tan destacatscom Vicent Belda, Carlos ocaña iroque Moya, entre d’altres.

Va córrer la Volta a espanyal’any 1978, abandonant a l’etapa14 (Jaca-logronyo) per unaimportant caiguda.

aquest mateix any va córrer alMemorial Ferrer, amb un segonlloc, el Gran Premi de llodio,amb un tercer lloc, la Volta a larioja, el Gran Premi illa deMallorca, la Volta al País Basc i elGran Premi de leganés.

Després d’aquesta aintensatemporada, es va retirar del ciclis-me professional.


mel i sucre

Jaume Jaume PouVa néixer l’any 1960 a son

Costa, dins el terme de Montuïri.Va començar a córrer amb bicicle-ta als quinze anys, amb l’ajudadel gran corredor santjoaner an -to ni Karmany i d’en Miquel Go -mis, Miqueló. De fet, en Kar manyel va acompanyar acomprr la sevaprimera bicicleta a Can Mas.

Va començar a córrer ambl’equi p ciclista Blahi (empresalletera de Campos) i l’any 1976va guanyar el campionat juvenilde Balears de fons de carretera,celebrat a llubí. Va córrer 24voltes en un circuit urbà de 1.500metres.

Va guanyar aquest campionatdesprés de superar un greu acci-dent de trànsit mentre entrenavaamb la bicicleta dins Montuïri. Vapatir commoció cerebral i va que-dar en coma durant tres dies.

Va córrer durant tres anys dife-rents carreres per Mallorca i eldarrer any va participar en duesetapdes del Cinturó de Mallorca.Després es va retirar.

Va continuar corrent amb lapenya ciclista de sant Joan copma aficionat i participà durant unsanys a la carrera ciclista del Pla deMallorca, on va guanyar unesquantes etapes. l’any 1986 la vaguanyar, empatat amb en ManuelFernández. També va guanyaruna carrera d’estiu a sant Joan,organitzada per la penya ciclista.

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

9

En Jaume Jaume va córrer amb l’equip Blahi, l’enmtrenador del qual eraGuillem Timoner. També hi havia el santjoaner Miquel Gomis, Miqueló, quetreballava dins l’organització de l’equip ciclista.

En Jaume Jaume rep un trofeu de mans del batle santjoaner Joan BarcelóMes quida.


mel i sucre

Pep Gayà GayàNascut a sant Joan el 1973, va

començar a córrer en pla competi-tiu l’any 1989 en diferents moda-litats de pista, als campionats deBalears i d’espanya, ob va pujaren nombroses ocasions al podi.

l’any 1989 fou campió deBalears de fons de carretera, sub-campió de Balears en quilòmetre itercer en persecució.

l’any 1990 fou campió develocitat i subcampió de quilòme-tre, també de Balears.

l’any següent, campió develocitat i de quilòmetre i segonclassificat de persecució i de fonsde carretera.

el 1992 va guanyar la medallade bronze de velocitat al Cam -pionat d’espanya.

el 1993, campió de Balears develocitat i de quilòmetre i tercerclassificat de persecució.

un any després, el 1994, vaobtenir la medalla de plata alCampionat d’espanya d’elimina-ció i les medalles de bronze develocitat i persecució olímpica. elmateix any va ser campió deBalears de velocitat i de quilóme-tre i tercer en persecució.

el 1995, al Campionat d’espa -nya, va ser medalla de plata decarrera a l’americana, medalla debronze en persecuió olímpica icampió de Balears de velocitat i al’americana, i subcampió de qui -lòmetre.

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

10

En Pep Gayà, campió d’Espanya enpista, modalitat de Keirin, de l’any1996, al velòdrom municipal dePalma.

En Pep Gayà, un gran corredor de pista.

Finalment, l’any 1997 va sercampió de Balears de velocitat ies va retirar del ciclisme competi-tiu amb aquest impressionant his-torial en ciclisme en pista.

Antoni Barceló GarciaNascut a sant Joan el 1973, va

començar als 14 anys amb lapenya ciclista de sant Joan perpassar més tard al Club CiclistaPetra fins arribar a la categoriaamateur.

el seu millor any va ser el1990, quan va aconseguir la me -dalla d’or al Campionat Ju venilde Balears de fons de pista, i vaparticipar aquell mateix any en elscampionats nacionals de pistacelebrats a València, on va ferparella amb el montuïrer Miquel


mel i sucre

11

arbona a la prova americana,amb un quart lloc. es va retirardel ciclisme actiu el 1994.

Catalina Barceló GarciaVa néixer a sant Joan l’any

1976 i és germana de n’antoni.Va coomençar a córrer a la cate-goria cadet l’any 1990 amb elClub Ciclista Petra. la seva pri-mera victòria va ser a la sisenaDiada Puig d’inca. aquell mateixany va participar als campionatsestatals de carretera a Medina derioseco (Valladolid), on va que-dar en novena posició.

l’any 1991, a la mateixa cate-goria cadet, va participar al Cam -pionat Nacional de ruta celebrata santoña (santander), on va que-dar sisena, i al campio nat nacio-nal de pista a silla (València),amb dues medalles de plata, envelocitat i persecució.

es va retirar del ciclisme actiul’any 1992, després de patir unalesió quan va caure durant unacarrera celebrada a Felanitx.

Antoni Barceló Garcia, l’any 1990, quan va ser medalla d’or al Campionat deBalears juvenil de fons en pista.

Catalina Barceló Garcia, Linita, enuna fotografia promocional. A baixla podem veure al velòdrom, a puntde començar una carrera.


mel i sucre

12

retalls In memoriamMn. Josep Estelrich

El Col·lectiu Teranyinesi l’homenatge a mossènJos ep EstelrichCliment PicornellPublicat a dBalears, el 24 octubre2009.

enguany farà quinze anysque, per l’embranzida deJosep estel rich, es posà en

marxa un projecte, el Col·lectiuTeranyines, que, en la millor tra-dició de la nostra societat civil, hadinamitzat socioculturalment lavila de sant Joan, del Pla, i deretruc, la part de Mallorca ques’hi ha interessat. escric aquestarticle fent-me portantveu, crec,del Col·lectiu i també dels editorsdel llibre en homenatge a Josepestelrich –Joan Font, Joan Mo -ratinos, Joan Bauzà i un servidor–que se presentarà demà diumengea les 17 hores, a l’església de santJoan. Hi quedau ben convidats. el Col·lectiu Teranyines prenel nom d’un grup de santjoanersque, durant els anys quaranta,realitzaren una generosa tasca enfavor de la historiografia de santJoan amb la publicació Documen -ta, editada entre 1941 i 1947. enmemòria d’aquell estol de pionersdecidírem identificar-nos amb elmateix “malnom”, amb paraulestextuals del pare rafel Ginard:“amb la jocosa i encertada deno-minació que qualcú ens penjà enun moment d’estat de gràcia lexi-cal”. Per les teranyines que pen-gen en els arxius i pel gust de re -menar papers vells. l’any 1994, després d’algunesconverses i partint de la feina fetaper les revistes locals o per algú

en solitari, precisament per Josepestelrich, sobre la parròquia desant Joan i el pujol de Consolació(producte d’haver realitzat la ca -talogació de l’arxiu parroquial), elCol·lectiu començà a treballar i jaha arribat a la publicació de vintnúmeros de les “Monografiessant joaneres”. Teranyines editatambé des de fa nou anys el seuanual Pronòstic santjoaner, dirigitper Josep Canuto i Bauçà, i espo-ràdicament alguns Calendarishomenatge, organitza diadesespecífiques i taules de discussió,i en formen part un grup de donesque organitzen activitats per visi-bilitzar la figura de la dona ireivindicar la igualtat de gènere.Tot plegat dóna una imatge, empens, d’un grup crític i plural. Josep estelrich i Costa és unpersonatge amb una trajectòriallarga, fecunda i exemplar enmolts de sentits. Nascut l’any1922 a sant Joan de Mallorca, laseva dedicació a l’església enmultitud de vessants marca laseva cronologia a molts de llocs

(vicari, ecònom, delegat diocesàde missions, vicari episcopal...),la qual cosa l’ha convertit en uncapellà ben considerat i estimatper una gran majoria del presbite-ri mallorquí. alguns companyshan destacat d’ell les seves pro-fundes conviccions lligades a laterra i a la llengua, i en moltsaltres camps, posem per cas el seupaper en el ressorgiment de l’es-coltisme a Mallorca. Però voldria parar esment alsanys que fou director de laresidència sant Pere, per a jovesobrers i estudiants, exemplificantla seva trajectòria d’home com-promès socialment; la seva èpocade capellà del monestir de santaelisabet de Palma, on a més n’es-crigué la història i hi catalogà elseu extraordinari arxiu; o la cele-bració anual, per al Grup ex cur -sionista de Mallorca, de la missade sant Bernat de Menthon, el seupatró, al capdamunt de turons iserralades mallorquines, fet quedenota la seva passió per l’excur-sionisme (membre fundador de


mel i sucre

l’estol Vidalba) i l’amor i el res-pecte per la natura. esmentaremtambé la concessió del premiBartomeu oliver que li atorgàl’obra Cultural Balear, el diplomade soci d’honor de la societatarqueològica lul·liana i el premiJaume ii del Consell insular deMallorca en reconeixement de laseva tasca intensa d’investigació,però també per tot el seu treballestudiant i difonent la figura, l’o-bra i el patrimoni del pare rafelGinard. ens havíem plantejat com undeure d’agraïment a qui fou elnostre primer president i, en certamanera, el motor del Col·lectiudurant anys, un acte de reconeixe-ment públic, ja que en privat lihavíem fet arribar el nostre sentir.Parlant amb alguns amics i ambaltres integrants del Col·lectiuTeranyines, se suggerí compilarun llibre homenatge, obert a tot-hom, però bàsicament als qui enssentim els seus amics i col·labo -radors. Dit i fet: es posà en marxa lapetita maquinària que ha fet pos-sible el volum que demà presenta-rem: Miscel·lània homenatge aJosep estelrich i Costa. el llibre, através de les col·laboracions quehan anat arribant, s’ha articulat dela forma següent: en primer lloc,una cronologia i la bibliografiacompleta de Josep estelrich (endestacaríem la seva feina d’inves-tigació històrica); a continuació,s’hi han encabit les col·labora-

cions en forma de miscel·làniaamb articles de recerca o d’autor;i una darrera part que agafa el sig-nificat més planer de “liber ami-corum”, on alguns dels qui l’hanconegut han volgut expressar-li elseu sentiment d’amistat. Hem volgut reconèixer-li unapart del temps i dels maldecapsque li ha duit gestionar el nostreCol·lectiu –molts de pobles demajor tamany poblacional no entenen de semblant– i també desta-car el seu paper en la salvació iposterior compra –per part delConsell insular de Mallorca–, delque avui és la Casa Museu de CalPare Ginard de sant Joan. elCol·lectiu Teranyines ha dedicat alfrare santjoaner, recol·lector delmonumental Cançoner Popular deMallorca, una part de la sevaener gia (vull recordar aquí que elCançoner Popular, juntament ambles rondalles mallorquines i elDiccionari Català-Valencià-Ba -lear subjecten amb força tres po -tes mestres de la nostra llengua). Per això s’han organitzat lesDiades del Pare Ginard, de lesquals se’n celebra aquests dies 23,24 i 25 d’octubre, la novena. ahir,Jaume Morey ens parlà d’argu -ment 1936. sobre uns dietarisinèdits del pare Ginard i es pre-sentà la vuitena edició dels Papersde Cal Pare Ginard que ha escriten Pere Fullana: el P. rafelGinard: una vida malmesa entre ellaïcisme, la guerra i la dictadura;avui dissabte, la Coral de la

universitat de les illes Balears i laCoral de sant Joan ofereixen unconcert a les 20h a l’església idemà, com ja us he anunciat, a les17 hores es presentarà la “20aMonografia santjoanera”: Mis -cel·là nia homenatge a Josep es -telrich i Costa, patrocinada perl’institut d’estudis Baleàrics. elseditors, servidor entre ells, desit-jam que la publicació estigui al’alçada del nostre homenatjat,cosa difícil de fer, atesa la llarga ifecunda trajectòria del nostre“capellà Turricano”, com elconeixem a la vila de sant Joan.un home savi, bo i arrelat a lanostra terra.

En la mort de JosepEstelrich i CostaJaume Mateu i MartíPublicat a Diari Gran del Sobi ra -nisme, el dimecres dia 4 novem-bre de 2015.

Mossèn estelrich va ser unincansable investigadorde la història i cultura de

Mallorca i va fer una magníficatasca al capdavant del Col·lectiuTeranyines, de sant Joan, entitatdedicada a estudiar la històrialocal i la cultura tradicional. Vaser precisament per la seva feinaper i amb aquest col·lectiu sant-joaner que l’any 2003 rebé elPremi 31 de Desembre emiliDarder. especialista en l’obra i

13


mel i sucre

tat que portava, amb posat serióso rialler, amb ganes de fer bromao d’aprofundir en l’anàlisi d’esde-veniments, amb diligència iinquietud sol·lícita, obert als cor-rents nous de la societat, acollidorde gent jove, atent envers tot-hom... sempre he mantengut viu elrecord de la seva veu, el so i el toque emprava, quan responia al’altra banda del telèfon dient perdavant tot: “sí, digau!”. una ex -pressió que, a mi també, m’agradamolt d’emprar habitualment, d’a-leshores ençà. Per a mi, mossèn Pep estelr -ich és un d’aquells clergues ma -llorquins que s’ha afanyat, duranttota la seva vida, a impulsar i afa-vorir el cultiu de la llengua pròpiade Mallorca, l’amor a la terramallorquina, l’interès per la cultu-ra, les tradicions i produccionsliteràries de caire popular. segons he pogut saber al tana-tori santjoaner, on he pogut anar aacomiadar-me’n, les persones queli han fet costat aquests darrersanys han pogut veure de prop quela vida nonagenària que ha gaudittambé li ha comportat alguns anysde mantenir-se pel fil prim d’unenteniment que s’anava apagantde mica en mica... agraït per tot quant has fet permi, amic Pep, per la meva família,per la nostra terra, per la nostragent, només et desig que puguisdescansar en pau, a plaer i per asempre.

Mur de la Memòria, al cementeride Palma, al migdia del dia deTots sants, m’assabentava quehavia mort el bon amic i compa-nys de lluites pastorals, socials imissioneres, el santjoaner mossènPep estelrich i Costa. De ben petit, jo ja vaig tenirl’oportunitat de topar-m’hi ambfreqüència, quan, sempre decidit,ell feia passes pel Molinar dellevant, ensotanat de cap a peuscom era costum que vestissin elsclergues aleshores... Posteriorment, compartíremdèries i il·lusions pastorals i mis-sioneres, mentre ell s’exercia coma responsable màxim del secre -tariat diocesà de Missions, al car-rer del sol, a Ciutat. Tant quanvaig anar al Burundi, com quanvaig fer-me present al Perú, sem-pre vaig poder comptar amb tot elseu suport i seguir-ne els suggeri-ments d’home avesat a aquellestasques. Finalment, vaig tenir la gransort de poder comptar amb la sevaamistat i companyonia, fent partd’un grup excursionista, majorità-riament clerical, que portava elnom de Vidalba, i que acostumà-vem a sortir els dilluns -per can-viar d’aires dominicals del diaanterior- recorrent paratges de laserra de Tramuntana o d’altresindrets de l’illa. record que en totes aquestescircumstàncies, mossèn Pep es -tel rich sempre es mostrava inten-sament dedicat a la responsabili-

patrimoni del pare rafel GinardBaucà, autor del Cançoner Po -pular de Mallorca, el 2008 se liconcedí el premi Jaume ii, insti -tuït pel Consell de Mallorca. amb la mort de Josep estel -rich i Costa, tant Mallorca com laseva diòcesi, perden un actiu deprimer ordre entre els preveresmallorquins d’empenta arrelats ala terra i lluitadors incansables perla dignificació de la llengua cata-lana, fet que els lliga al llegatd’antoni M. alcover. També vadestacar pel seu compromís ambl’escoltisme i, per això mateix,amb defensa del patrimoni naturalillenc. entre les seves obres desta-quen el Catàleg de l’arxiu parro-quial de Sant Joan (1990); Laparròquia de Sant Joan (1900-1993) (1993); El pujol de Con so -lació de Sant Joan (1993); Ca tàlegdel museu parroquial de Sant Joan(1993) i El Convent de SantaElisabet. Beguins, Tercer o les, Je -rò nimes, 1317-2000 (2002).

A l’amic santjoaner,Mn. Pep Estelrich iCostaCecil BueleDel blog “soc un rodamón”

Mentre es feia l’acte d’ho-menatge als lluitadorsantifeixistes per la lli-

bertat i la democràcia davant del

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant JoanTel: 971 52 65 33

14


mel i sucre

15

associació de premsaforana de mallorca

VII Trobada de revistes dePremsa Forana a Llucmajor

les revistes de l’asso cia cióde Premsa Forana de Ma -llorca es reuniren a lluc -

major el passat dissabte dia 31d’octubre, en el que fou la Viitrobada de revistes. 18 publica-cions d’arreu de Ma llorca esdonaren cita a les 10 del matí, pera realitzar una visita cultural perla vila de llucmajor, a càrrec delprofessor d’història, Joan Mon -ser rat sastre. la revista amfitrio-na d’aquesta nova trobada fouLlucmajor de pinte en ample,amb Catalina Font i ColomaJulià al capdavant, que donarenla ben vin guda als 35 companysde les publi cacions associades aPrem sa Fo ra na. Hi fou present laregidora d’educació de l’ajun ta - ment de lluc major, Maria Bar -celó Calvi ño. Joan Monserrat mostrà perespai de dues hores: l’ajunta mentde la Vila, la casa rectorial, l’esglé-sia amb les sagristies, i el conjuntde cases que formen el quadrat dela Vila (part cèntrica), cases popu-lars, cases modernistes, gòtiques ireginalistes; la biblioteca de ca sesGotleves, casa gòtica, la casa onmorí la poetessa Maria antòniasalvà, el claustre de sant Bona -ventura, i una exposició de ceràmi-ques de Miquel Barceló amb foto-grafies de Toni Catany sobre lesmateixes ceràmiques.

seguidament es feu un aperi-tiu, l’assemblea general extra -ordinària, i un dinar de compa -nyonia.Rafel Oliver Grammatico, ree-legit president

en l’assemblea general extra -ordinària, celebrada a la sala d’ac-tes del claustre de sant Bonav -entura, amb segona convocatòriaa les 12,30 hores, amb la presèn-cia de representants de 18 mem-bres de l’associació, es feu l’elec-ció de la nova junta directiva. Noes presentaren més que els setmateixos membres que foren ele-gits el 2012, essent reelegits perunanimitat la mateixa junta directi-va, amb rafel oliver Gramma ticocom a president, elizabeth sán -

chez, vicepresidenta, Marta Ber -gas, secretària, Magí Ferriol, tre -sorer, i tres vocals: Gabriel Mer cè,Joana Mora i antoni riera. rafel oliver encetà una con-versa explicant les reunions rea-litzades de la junta directiva ambdiferents representants de les ins-titucions públiques del GovernBalear i el Consell de Mallorca.es parlà entre els assistents delsdiferents projectes a dur a termedurant el 2016 i en endavant. amb el tema dels mitjans digi-tals, l’assemblea acordà a propos-ta de la junta, integrar els diaris irevistes digitals en català, com anou membres de l’associació, unavegada hagin fet la petició perti-nent, la qual cosa farà augmentarel corpus de mitjans adscrits aPremsa Forana en un 30%.


mel i sucre

aquest mes toca una pre-gunta simple: quants con-tinents hi ha al món?

Potser no és una pregunta ambuna resposta tant simple. 5? 6? 7?Quins criteris s’utilitzen per defi-nir un continent? Tots els conti-nents són iguals? Convindria fer-ne un pensament... geogràfic!

Què és un continent?

el principal problema és quetenim múltiples definicions, cosaque ha portat a l’existència dediferents models, amb diferentnombre de continents que varia dequatre a set. Tanmateix, aquestsmodels han anat canviant al llargde la història amb la descobertade nous terri toris. Per tant, en la seva accepciómés estesa, la zona continentalinclou també les illes situades apoca distància de les costes conti-nentals. Des d’un punt de vistacientífic, els continents inclouenles illes que són a les plaques con-tinentals, com per exemple lesCanàries o Madagascar respecte aàfrica; i també les Balears res-pecte a europa.

Feim un pensament

... geogràfic

ContinentsGuilleM serra Bou, GeòGraF

Criteri oceànic (4 continents)

són continents aquelles mas-ses de terra grans i contínues (i lesilles properes), separades única-ment de forma natural mitjançantels oceans. amb aquest criteri noes tenen en compte els canals(artificials) de suez i Panamà;cosa que deixa amèrica d’unasola peça, i queda un macroconti-nent anomenat àfrica-euràsia oeufràsia que uneix europa, amè -rica i àsia. Per tant, tenim: eufrà -sia, amèrica, oceania i antàrtica.

Criteri per descobriment (5con tinents)

segueix considerant com acontinents aquelles masses deterra separades per oceans, peròtot i que manté amèrica unida,pel fet de ser descoberta com unsol bloc, separa euràsia d’àfricaper motius històrics. És a dir: eu -ràsia, àfrica, amèrica, oceania iantàrtica.

Criteri racial (5 continents)

Té en compte com a conti-nents aquelles grans masses ter-restres, però separades per dife-rències racials i per ser zones

habitades. Per tant, l’antàrticaqueda descartada per estar des -habitada. encara que les racessig uin un tema tabú, podríem con-siderar una simplificació com a:leucodèrmics (blancs, europa),melanodèrmies (negres, àfrica),xantodèrmies (asiàtics, àsia),amerindis (indígenes, amèrica),australoides (oceania). això dei -xa, llavors, 5 continents: europa,àfrica, àsia, amèrica i oceania.

Criteri geològic (6 continents)

Basat en les plaques tectòni-ques, per tant, són continentsaquelles masses continentals quetenen una placa tectònica per simateixes. això complica unamica més les coses ja que intro -dueix nous conceptes com “sub-continent”, ja que hi ha plaquesmés petites que conformen ac -tuals o futurs continents (àfricaoccidental i aràbia) o algunesque aviat quedaran definitivamentsoldades, però encara estan sepa-rades (Índia). aquest criteri a nivell d’histò-ria geològica permet també laconsideració de “superconti-nents” com lauràsia (euràsia mésamèrica del Nord), Gondwanna(amèrica del sud, àfrica, Índia,

Models

Oceànic 4 continents Àfrica-Euràsia América Antàrtica Oceania

Descobriment 5 continents Àfrica Euràsia América Antàrtica Oceania

Racial 5 continents Àfrica Europa Àsia América Oceania

Cultural limitat 6 continents Àfrica Europa Àsia América Antàrtica Oceania

Geològic 6 continents Àfrica Euràsia Amèrica del N. Amèrica del S. Antàrtica Oceania

Cultural 7 continents Àfrica Europa Àsia Amèrica del N. Amèrica del S. Antàrtica Oceania

16


mel i sucre

oceania, antàrtica) i Pangea (lasuma de tots els continents). avui en dia, per tant, aquestcriteri ens mostra 6 continents:amèrica del Nord, amèrica delsud, euràsia, àfrica, oceania iantàrtica.

Criteri cultural (6 o 7 conti-nents)

la clau principal del criteri ésassumir que els continents i pertant les seves subdivisions sónpromogudes per separacions cul-turals i històriques. el cas mesdestacat d’aquest criteri és laseparació d’europa i àsia. aquest criteri té diferents ver-sions: –europa occidental, els anglo-parlants i àsia en general, tendei-xen a separar les dues amèriques(7 continents).

–europa del sud, llatinoa -mèrica i tendeix a consideraramè rica com a un sol continent, iles dues amèriques com a sub-continent (6 continents). –Moviment olímpic, que uti-litza un criteri més semblant alracial, que és una derivació delmodel cultural (5 continents).

la conclusió final és que elscontinents són una macrounitat

geogràfica, que està establerta percriteris fisicohistòrics i que pertant això genera diferents models idiferents maneres d’assumiraquestes diferències culturals. enel cas d’europa encara complicamés les coses, en ser el continentcultural per excel·lència i aixògenera diferents maneres de veureeuropa en si mateixa, cosa que jaavançàvem en l’article del mespassat i tornarem a veure aviat.

17


mel i sucre

18

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Tan tıpic com Shakespeare oun partit de futbol. Ja n’estic tipa, de pa orien-tal. 2. Miratge predominant al desert. De marenomes n’hi ha una, pero pot tenir mes d’una aju-dant. 3. Del paıs on les pepes s’arrimen una dinsl’altra per combatre el fred. Resara a una O rara.4. Crist feia gemecs quan es desbaratava. Prefixque significa tres. Mofa sense vocals. 5. Manifes-taries qualque cosa i en cap moment ho temeries.Quin fastic, no? 6. Greix del porc amb que es fauna delıcia mallorquina. Dona un be a canvi d’unpagament periodic temporal. 7. Entre la W i laR. L’unic capac d’aturar Leo Messi. Faci un niuamb dues is. 8. Advertim a l’avi Sam. Don a cens.9. En part fa bonda. Estels amb poques amistats.Si no tenim un ... per creuar el riu malament .... 10. Ja ha pres el vol. Te els ossos grossos i esbastant tossut. Som mes d’un arbre. 11. Riu petit;rierol. Donas en alemany. Al bell mig de la cima.12. Relatiu o pertanyent a les galtes. Supermodelde perfil. Segona epoca del terciari, ja en fa eons.13. A la sortida del pis hi ha mes d’una vocal. Fariauna senya.

Verticals: 1. Que devora per dedins: fusta, frui-ta, dents... Element quımic artificial, de sımbol Sg.2. Element decoratiu que imita una corona de fullesde llorer. Desitjaves les olives. 3. S’assemblin a unsımil. ... cinc minuts arriba ... Joan. 4. Digestius,d’equacions, polıtics, etc. Resam per anar a Roma.

5. Vuit obert. Part del mon on desgraciadaments’hi passa set. Cullera de fusta per a treure l’aiguadel fons d’una embarcacio petita, semblant a unacassola. 6. Nom de la lletra que sol ser un numero.De panxa enlaire es pot somiar en molta producti-vitat de raıms. Nombres reals. 7. Companyia. Faigforca per moure el carro cap a Torı, on m’hi esperaun trio. Relatiu o pertanyent al joc. 8. Arbre quefa mores i que podem trobar a la moreria. No embasta la pasta per comprar un pal de bandera. Pri-mera lletra de l’alfabet llatı. 9. Natural d’una ciutateuropea que ha viscut dos atemptats en poc temps.L’individu no es res segons com es miri. 10. Enfa-dada forta. Oıren com un ocell feia un niu petit.Acaba de dir un doi que repugna. 11. Part de lafısica que estudia els sistemes macroscopics relaci-onats amb la temperatura, per exemple un termo.12. Pronunciacio confusa com la de qui te el paladarforadat. Messi pot ser un terratremol quan s’altera.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=2479

Solucio al numero 73:

A C C I O N S A V E TM A R C I A T R A M AE R A O P E R A R I SN A N E S P O D A S

B I N A R I E S OV A S T A T E S T A RI S A I R E M A R AO S S U T L A C T I CL A L E N I N U S IA M A M A A P A OR E A T R E M A R E NI R I S A R E T E L SA M A S I E M E N S

passatempsMots enquadrats núm. 74

arNau MoraTiNos i BorDoy


mel i sucre

Durant bona part d’aquest mesde novembre l’estiuet de sant Martís’ha allargat de forma inusual provo-cant un temps gairebé primaveral.Baixant del turó cada dematí veig lesboires que s’han ensenyorit als clo-tals i planes fins que el sol les traves-sarà. ‘Bona boirada, bona solellada’,solia dir mon pare.Camín pel carrer Major fins

arribar al cafè i fer el ritual: un boncafé amb la llet ben calenta. Ja s’haarmat una tertúlia, pluridisciplinar,per no dir diversa, a una taula rodonai grossa. Però no sortim mai de saparada de ses cebes: un altre mort percomentar. un dels morts de la set -mana, era més o manco jove, s’haviaromput s’ansa des coll amb una topa-da del cotxe. un pic, quan va tornarde curar-se de la clínica Capistrano iveient que li havia canviat tant elcaràcter, el seu millor amic li va etzi-bà: “Té convenia més estar alcoho -litzat”. en fi. Crueltats de l’excés deconfiança que, ja diuen, que sol feroi. s’havia casat feia poc amb unaballarina sud-americana, empeltadad’alemanya, de vint-i-cinc anys, ellen tenia cinquanta-cinc. abans s’ha-via casat dues vegades més, darrera-ment se’l veia ombres molles, capellposat, caminant i mirant sempreenterra com si hagués perdut elsmenuts i no tengués esma d’aixecarel cap. Caçador de tota la vida, sobre-tot de cegues, les alegries eren ara elsseus cans, la caça... en acabar de ladesintoxicació i arribar al poble lidigueren que tenia càncer i va que-dar amb la, com sa jaia Biela. i ja noen sortí fins que s’estavellà amb elseu Golf. Surten temes de conversa, di -

guem-ne, més habituals, com el ferllenya, comprar-ne per a l’hivern queno acaba d’arribar, però arribarà, elpaper dels exsecalladors –que si co -ro nen els arbres si ho fan a canvi dela llenya. els càstigs a l’antiga usan-ça com rapar el pèl als al·lots, tallar

les trunyelles a les nines... en algunmoment les converses donen pas aalguna cosa més tràgica. suïcidis,robatoris, banyes, atracaments, misè-ries... perquè no tot sigui tan cando-rós com la preocupació d’en ToniMassino que té ‘calaputins’ dins lacisterna o que la dona d’un ha fetsanar les moixes i han tornat enor-mes, lluentes i emprenyoses.Entra el meu espàrring ideolò-

gic, fa cara com de retgirat i du lesmans brutes de morques, la cadena dela bicicleta s’ha fet malbé. Me’n vaiga seure amb ell. avui va de cosa grà-fica, cinema i televisió, però estàemprenyat: “els anuncis de pantis desenyora o de perfums cars, interrom-pien contínuament un documentalque veia ahir sobre el camp de con-centració i extermini de jueusd’auschwitz. Vaig canviar de cadenai a iB3 feien la pel·lícula de l’“oes -te” Johnny Guitar; vaig esperar elmoment en què na Joan Crawford lidiu al jovenet: “Digue’m que m’esti-mes, encara que no sigui veritat”.“Justament, avui”, em comenta, “hellegit al diari –referint-se a un políticd’aquest nous–, lo mateix de lapel·lícula, però transformat hàbil-ment en: “Digue’m que no m’esti-mes, encara que sigui veritat”.He de partir a fer la compra i a

la botiga m’espera l’amo vell percontar-me una història succeïda fa ungrapat d’anys allà mateix. “en Pep decan Cadebou –li deien això perquèera com un ca bufó que no feia unpam d’alçada– entra i diu: ‘posa-me’n un quilo per jo’, assenyalant elque li posava la seva dona a la clientaque estava servint. eren pols de ren-tar ben blancs a ‘granel’. en Pepagafa el seu quilo i al cap d’una horatorna fet un nero. ‘Que me voliesmatar!’ la sabonera li rajava de dinsla greixonera on feia confitura deprunes de frare llarg, tota la cuinan’anava plena, una sabonera aferra-dissa per mor de les prunes. es pen-

sava que el que havia comprat erasucre. ‘T’havia dit que me posassisun quilo de sucre!’ ‘No!’ li vaig dirjo ‘tu vares dir posau-me un quilo delo que se’n duia na Maria de cas Fra -re, i ella se’n duia pols de rentar, i ésver que pareix sucre!’ ‘Tanta sort queno li vaig donar sosa càustica, l’ha -gués mort de bon de veres!” M’atur a l’hortet de l’amo en

Toni de sa Moleta. És com un jardí,ni una mala herba, tot compostet. licoment la moda que s’ha introduït ales ciutats. en diuen ‘Jardins veggie’.són jardins a balcons o dins cases ioficines que combinen plantes deco-ratives i comestibles. es dissenyen demanera creativa defugint el concepted’hort tradicional. Combinen colors itextures de la mateixa manera que enun jardí convencional (lletugues decolors diferents, bledes de tronxosenormes, pebres de colorins...) Vaigveure a Palma un ‘Veg truck’ dinsuna oficina amb gent fent feina a dot-zenes d’ordinadors, mesclats ambtomàtigues penjant d’una estructuraverda... res a veure amb l’hortet onsom ara. ‘el veïnat me volia comprarel trast i jo no el vull vendre, ja hofaran els meus fills si volen. Però ellerra que erra i, tanmateix, sap que noho faré, no podrà: ha trobat barra decarro amb jo!”

Arrib a ca nostra, tenc la llenyaparada, anuncien fred pel cap desetmana i la setmana de santa Ca -talina. Me pos a fer la feina, trista,que m’han comanat una nota necro-lògica del meu amic el capellà Turri -cano, mort fa poc, per sortir a unapublicació del poble i, no sé per què,pens obstinadament amb la ‘profecia’d’andré Malraux: ‘el segle XXi seràmístic o no serà’. Què devia volerdir? Mentrestant, un renou em des-torba. És el moix que grata els vidresde la cuina dient-me: ‘avui no m’hasdonat berenar’. He de fer una dreceraràpida: de la mística al pinso.

daltdel turó

De santa Catalina a Nadal, un mes cabal

CliMeNT PiCorNell

19


mel i sucre

Encara que aquest articlepertanyi al número denovembre, gairebé aparei-

xerà el desembre, així que comen-ça a ser hora de repassar el mil -lor –segons el meu parer– que ensha donat l’any 2015 pel que fa amúsica. Si hi ha cap indecís, coma mínim tendrà una idea del quepot posar a la carta dels reis.

Rock Alternatiu

Enèrgic és l’adjectiu quemillor defineix el darrer disc delsaustralians Royal Headache. Labanda de Sidney proposa amb elseu segon disc, High, una dosipotenta de power pop d’etiqueta.Les seves cançons evoquen el sode bandes com The Undertones,Stiff Little Fingers o The Buzz -cocks. Definitivament, un àlbumque sembla enregistrar fa trentaanys i que val la pena no perdre’s.I sense partir d’Australia ni deSidney, ja que d’allà mateix ésCourtney Barnett, una joveníssi-ma artista que es declara fan deDylan i Cobain i que ha centratl’atenció dels crítics amb el seudisc Sometimes I sit and think,and sometimes I just sit. La versa-tilitat de Barnett ens permet gau-dir de píndoles carregades defúria i de bombons farcits de ten-dresa en un mateix conjunt; totescrit amb astúcia, ironia, malen-conia: molt estimulant. Constataque el rock&roll no necessitareinventar-se per reviure. Kurt Vile no és principiant enaixò, enguany ha publicat b’lievei’m goin down... , el seu cinquèdisc. Però més enllà d’encallar-seen l’èxit del seu disc anterior, ha

sabut continuar amb bon peusense repetir-se. En aquest disc –on predomina el so acústic–,Vile s’ajuda d’unes estructuresmusicals molt personals per di -buixar un conjunt certament in -trospectiu, fins i tot oníric. Líniessenzilles de guitarres, pianos,bateria suggereixen una atmosfe-ra somnolent, arrodonida a la per-fecció per uns arranjaments impe-cables, que acaben per remataruna joia d’una profunditat bri-llant. Indietronic, rock instrumental,neopsicodèlia, aquestes són algu-nes de les etiquetes amb que s’haintentat definir la música de Ra -tatat, i segurament cap sigui cor-recta. El duo de Brooklyn fa quin-ze anys que debutà amb un dischomònim. Llavors suposà unairrupció prou sonada: un progra-mador i enginyer de so, acompa-nyat per un guitarrista. En certamanera, la música electrònicatopà amb el rock. El resultat founotable i llavors ja els varen com-parar amb Daft Punk. En quinzeanys no és que hagin canviat gaireperò sí que es pot dir que hanmillorat. Per tant, Magnifique, ésun disc que no pot deixar d’escol-tar-se per estar d’acord en quèl’han encertada amb el títol.

Cançó d’autor

Cada vegada que apareix almercat un disc de RichardHawley, el millor que hom pot ferés comprar-lo. No fa falta llegircap crítica ni escoltar-ne una espi-pellada per veure si val la pena.Com també poc importa quin és eltema de la cançó: romanç, desil-

lusió, envelliment, relacions, vul-nerabilitat, o l’emancipació d’unafilla. Té la fórmula i la sap em -prar, com ha d’ésser. La majoriade cançons del disc les va escriurementre es recuperava d’una frac-tura de cama i d’una hèrnia discal;totes acaben resultant íntimes idirectes a la vegada, ben since-res –ell tampoc defuig de la pri-mera persona en cap moment. Ésel Hawley de sempre, simplementmadura bé, com el bon whiksy.Hollow Meadows, és com ha titu-lat aquest treball. Escoltant-lo,acabes desitjant que et canti cadavespre abans d’anar a dormir. Roebuck “Pops” Staples vamorir l’any 2000, i acaba de treu-re un disc. Don’t Lose This vacomençar a enregistrar-se mesosabans de la seva mort, gràcies ados altres músics: la seva fillaMavis Staples, i Jeff Tweedy,cantant de Wilco. Quinze anysdesprés de què “Pops” enregistràsles cançons, Tweedy i MavisStaples les han vestides amb algu-nes veus i instruments veus més.Més enllà de sonar estranya, lamescla transmet el mateix quequalsevol altre àlbum de “Pops”,gospel, blues i soul sense filtres.Des de clàssics del blues fins acançons de nova factura queconstaten la felicitat del seuautor en els seus darrers dies. Unexemple: “Ara els meus malsmoments són millors del que elsmeus bons solien ésser”, diu undels seus versos. Natalia Lafourcade és unacantant mexicana que sorprèn perla seva frescor. Hasta la raíz és undisc en el qual explora les novesformes del pop, tractant els tema

notesmusicals

Els millors de 2015Julià PiCorNell

20


mel i sucre

més recurrent de la història, l’a-mor i el desamor, però més enllàd’implorar estima o de fer llàsti-ma, ho fa amb una enteresa enco-miable. És atrevida i coherent alllarg de tot el CD, pot ésser deli-cada i sensible, i també deshinibi-da i confiada. El Niño de Elche és una raraavis no apta per a sensibles. Fauna música basada en el cant fla-menc, acompanyat per bases quebeuen del kraut rock, la new waveo la música ambient. Canta poe-mes d’autors contemporanis em -marcats en l’anomenada poesiade la consciència. Lletres críti-ques on reparteix a la Pantoja, aFabra, al rei, a la televisió, entred’altres. El seu so recorda a

Live at Carnegie Hall: una valen-tia envejable. Arriba al moll del’os.

Post Data

Qui aniria a pensar que des-prés d’haver publicat Shadows inThe Night, Bob Dylan tornaria aésser notícia enguany per la publi-cació d’un altre disc? Jo no, peròevidentment me’n vaig alegrar.Aquest mes ha sortit a la llum TheBootleg Series Vol. 12: The Cutt -ing Edge 1965-1966. Un bootlegés el nom que reb un disc no-ofi-cial. Dylan, però, fa dècades queha après que amb les seves sobrespot fer millors discs que d’altresamb el seu plat principal. Enaquesta edició, la número 12,podem sentir versions alternati-ves, proves i assajos de tres delsseus millors discs: Bringing it allback home, Highway 61 Revisitedi Blonde on Blonde. És un discimprescindible que jo recomana-ria només als que tenguin aqueststres discs desgastats de tant defer-los sonar. Estimats Reis Mags d’Orient,enguany m’he portat molt bé...

Morente i Lagartija Nick,Kraft werk, Triana. I si Joan Miquel Oliver ésaquí no és per proteccionisme,sinó per mèrit propi. Encara quePegasus no sigui, ni de bon tros,la seva millor feina, val la penarevisar-la. El solleric sempre ensbrinda un imaginari on recrear-mos amb absoluta llibertat.Paisatges rurals, fantasies selvàti-ques, orgies espacials; amb unacompanyament musical quesense pedanteria m’atreviria adefinir com minimalista. S’ha de mencionar a RyanAdams (no és el mateix queBryan Adams!) per com defensaels temes de tota la seva carreraamb res més que una guitarra al

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

21

Richard Hawley mai ha romput un plat.


mel i sucre

Comentari al mes d’octubrea l’octubre, com ja va passar al

setembre, hem tornat tenir una tem-peratura mitjana inferior a la delmateix mes de l’any passat.. Con -cretament ha descendit 2,7 ºC respec-te a l’octubre de 2014. De fet ha asso-lit un dels valors més baixos de lasèrie observada; únicament a l’any2010 es quedà una mica més baixa,amb 17,7 ºC. si observam el gràfic,veurem que les temperatures hanfluctuat bastant al llarg del període iglobalment han anat baixat des de l’i-nici fins a final del mes, especialmentles mínimes. Per això a la nit s’hanotat ja certa fredor i en algunmoment s’ha hagut de recórrer aalgun sistema de calefacció o a incre-mentar el tapament per dormir.

Durant aquest mes ha continuatl’ambient atmosfèric típic de la tar-dor: temps inestable, amb canvis finsi tot dins un mateix dia, amb varia-cions importants de la temperatura ipertorbacions que ens han aportatnoves pluges. Per les nostres terresno ha plogut molt, en contrast ambaltres indrets peninsulars. en totals’han recollit 28,1 mm, la major partde la pluja caiguda el dia 14.

la pluja acumulada des de l’agostfins a final d’octubre ha dotat de saósuficient a la terra per realitzar demanera òptima les tasques de llaurar-la i preparar-la per al nou cicle. afinal de mes, els camps agrícoles ja

meteorologiaDades de l’estació meteorològica

del CP Son JunyJoseP roiG

NOVEMBRE 2015 (fins a dia 20)Temperatura mitjana 16,5 ºCTemperatura més alta 23,2 ºC (dia 6)Temperatura més baixa 11 ºC (dia 18)Pluviometria 25,7 mm (dels 4,2 mm corresponen a rosades)Velocitat mitjana del vent 3,9 Km/hVelocitat màxima del vent 52,9 Km/h (dia 21)Direcció del vent predominant O-SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,9 ml/dia

MES D'OCTUBRE 2015 2014

Temperatura mitjana 18,3 ºC 21 ºCTemperatura més alta 29,4 ºC (dia 5) 31,7 ºC (dia 18)Temperatura més baixa 11,8 ºC (dia 22) 14,2 ºC (dia 23)Pluviometria 28,1 mm 13 mm (1 dels quals correspon a rosades)Velocitat mitjana del vent 5,1 Km/h 3,3 Km/hVelocitat màxima del vent 51,5 Km/h (dia 16) 40,2 Km/h (dia 16)Direcció del vent predominant N-NO OHumitat mitjana 78 % 75%Pressió mitjana 1014 mb 1015 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,9 ml/dia 3,4 ml/dia

22

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872015 FEBRER 75532 6288 12,01 10,02 5093 15722015 MARÇ 117872 9507 12,4 15,58 7701 23772015 ABRIL 162389 12791 12,7 20,27 10361 31982015 MAIG 212789 15502 13,73 26,22 12557 38762015 JUNY 209452 15373 13,62 31,26 12452 38432015 JULIOL 214599 15420 13,92 35,37 12490 38552015 AGOST 173048 12512 13,83 31,66 10135 31282015 SETEMB. 123514 9414 13,12 25,3 7625 23542015 OCTUB. 100908 7920 12,74 21,06 6415 1980

2014 OCTUB. 111516 8695 12,83 23,94 7043 2174

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GE. 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 36,6 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FE. 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 63 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MÇ. 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 57,5 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9AB. 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 5,6 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MG. 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 6,8 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JY. 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 5,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JL. 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 0,6 0,2 0,2 2 18,1 3,4 1,2 2,9AG. 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2 50,3 19,8 37,2 4,4 1 5,4 16,3 0,7SE. 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 114,3 32,9 11,5 27 22,7 36,5 264,6 21,2OC. 18,3 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 28,1 13 16,8 93,6 48,4 106,6 42 98,3


mel i sucre

tenien la seva superfície pràcticamentgirada o solcada. aquesta situaciótambé ha fomentat des de setmanesenrera la proliferació de l’herba,sobretot on encara l’arada no haviapogut arribar.

l’ambient humit durant bastantsde jornades ha propiciat, a causa de labaixada de les temperatures matinals,la formació de boirades i rosades. lahumitat mitjana s’ha situat al 78%,similar a la del setembre, que va serun mes també humit, i un tant inferiora la de l’octubre de l’any passat, méssec. l’evaporació també ha sofert undescens a causa d’aquest ambientatmosfèric que no ha propiciat que laterra perdés massa humitat; el valors’ha quedat en 2,9 ml/dia.

el vent no ha tornat ser tampoc unmeteor rellevant. en dies d’inestabi-litat s’ha deixat sentir més, peròtambé hem tengut dies de moltacalma. la velocitat mitjana s’ha que-dat en els 5,1 Km/h. el dia 16, anotà-rem la velocitat més alta, de 51,5Km/h. el vent ha bufat de ma nerapredominant en una direcció inter-mitja entre tramuntana i mestral (N-No) que ha contribuït tam bé a la bai-xada de la temperatura.

Comentari al mes de novembreel novembre en els dos primers

terços ha estat més bé suau en quanta temperatures; les màximes han estatbastant altes, sobrepassant la majorpart de dies els 20 ºC i les mínimes nohan davallat dels 11 ºC en aquest perí-ode. el temps ha estat molt estable;llevat de la ploguda del dia 2, en quèvan caure quasi 20 mm, i algunesgotes el dia 3, en la resta de dies eltemps ha estat estable i amb predomi-ni dels cels clars i estirats. Hem pogutgaudir d’un llarg i agradable estiuetde sant Martí. el sol ha lluit durantmoltes jornades amarant l’ambientd’una temperatura molt agradable leshores centrals del dia, que ha convidata passejar i a fruir de l’aire lliure tanta la ciutat com al camp. Camp on lanatura mostra la seva cara de tardor,amb els arbres caducifolis despre-nent-se de les fulles groguenques, lesgarrigues amb moltes especies vege-tals carregades de fruits de distintscolors: l’ullastre, l’alzina, la mata,l’aritja, entre d’altres. el sòl agrícola,ja llaurat, rep una passada de cultiva-dors per eliminar les herbes que sem-

pre ressorgeixen a la terra assaonada iper deixar-la a punt per a la sembra delleguminoses i cereals; activitat queels nostres pagesos ja han iniciataprofitant les condicions favorablesd’aquests dies. el que sí hem tengutfins al dia 20 ha estat bastant de boirai rosades abundants que, en algunsdies, han tardat en evaporar-se, sobre-tot als llocs més ombrívols. s’haanunciat un canvi de temps radicalper a la darrera setmana de novembreamb entrada d’aire fred i inestabilitatque ens pot dur pluja i fins i tot neu ala serra i que ha de posar fi a aquesttram estival-primaveral que hem ten-gut fins ara. Però ja duim dos terçosde tardor, l’estació més plujosa delnostre clima, i en el que duim d’anyúnicament ha plogut uns 368 mm.Per arribar als 500-525 mm anuals,que és la xifra habitual a la nostrazona, d’aquí a final d’any hauria deploure uns 150-200 mm més. No obs-tant això, fins a la data el novembreno ha acumulat la quantitat de plujadels darrers quatre anys, on s’hansuperat el centenar de litres per metrequadrat, que contribuirien a assolir lacota hídrica a què estan adaptats l’en-torn natural i els cultius agrícoles.

Parc solar fotovoltaicConstatam un nou descens de la

radiació solar, a l’octubre, com erad’esperar. Hem tornat tenir dies d’i-

nestabilitat atmosfèrica amb presèn-cia de núvols que han minvat larecepció de la radiació solar i, a més,el dia segueix acurçant-se (la mitjanade duració d’aquest ha passat de 12 h45 min de l setembre a 11 h 06 minde l’octubre). la disminució deradiació, respecte al setembre, haestat de 22606 Wh/m2, no tan acusa-da com en el mes anterior en què foudel doble el descens. aquest dismi-nució ha provocat una baixada de lageneració d’energia, concretament de1494 Kwh, en comparació amb elmes passat. ara bé, el rendiment deles plaques ha tornat millorar enaquest mes, a causa de la caigudaacusada de la temperatura mitjana, enmés de 4 ºC, a què han estat exposa-des les plaques. aquest rendiment hapassat de 13,12 Wh/m2 per generar1 Kwh a 12,74 Wh/m2.

si comparam l’octubre d’en-guany amb l’octubre de 2015, obser-vam que la generació d’energia elèc-trica ha disminuït en 775 Kwh., acausa de la menor quantitat la radia-ció captada, que ha disminuït en10608 Wh/m2; l’octubre de 2014 vatenir un temps més favorable per a larecepció de la radiació. No obstantaixò, el rendiment de l’octubre d’en-guany també ha millorat un mica enrelació al de 2014, atribuïble al fetque la temperatura de l’octubreactual ha estat un poc més baixa.

23


mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Na Maria Bauçà “rosa”preparant l’arròs de matances, a l’any1965. aportació fotogràfica: amador BauçàBauçà “Passol”.

Fotografia 2: Matances a ca madòrosa “de cas saig”, casada amb el“Fuster raval”, al carrer de Petra, elgener de 1962.aportació fotogràfica: Margalidaestelrich Blanch.

Fotografia 3: la foto està feta perl’amo antoni de sa Botigueta, a unesmatances, als anys noranta. Hi ha:Francesca Florit “Mariona”, l’amoMiquel Bover “Nuviet”, la seva fillaBel i la seva néta Maria, i en sebastià“Monjo”.aportació fotogràfica: antoni sastreGayà, “de sa Botigueta”.

Tots els productes per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

24


mel i sucre

25


mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmTorró de llimona amb xocolata i nata

saCraMeNT Ferrer

la xocolata de cobertura conté obligatòria-ment almenys un 16% de cacau, però lesbones cobertures en tenen bastant més, fins

al 70’5%. aquest tipus de xocolata és més ric enmantega de cacau. això fa que es redueixi el seupunt de fusió. Hi ha diverses varietats, més omenys dolces, negres o amb llet. les coberturess’utilitzen en pastisseria i confiteria.

Ingredients

Per a 2 barres:- 450 g de xocolata de cobertura negra- 130 g de xocolata de cobertura amb llet- 15 g de sucre- 50 ml de nata líquida- 2 llimones- motlos de fusta

Preparació

- Dins un bol fondre 200 g de cobertura de xoco-

lata negra al bany maria o amb el microones.- Quan és fosa abocar-la dins els motlos i moure’lsfins que quedin coberts de xocolata tot el fons i elscostats amb una fina capa.- reservar a la gelera.- sucar les llimones. Necessitam 60 ml de suc.- Dins una cassola bullir la nata amb el suc de lli-mona i el sucre, remenar tot el temps perquè lanata no s’ha de quallar.- Treure del foc i afegir a trossos la cobertura dexocolata amb llet (130 g) i la xocolata negra (150g).- remenar fins que la xocolata és ben fosa i quedauna crema lligada.- Deixar-ho refredar un poc. Quan és tebi col·locaraquesta preparació dins els motlos i deixar-los undia en repòs.- l’endemà, quan ha espessit, fondre 100 g dexocolata negra de cobertura i cobrir amb una capafina la part de sobre dels motlos.- Quan ha assecat, desemmotlar.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

26


mel i sucre

27

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 29 de nov. Vilafrancadia 6 de des. arianydia 13 Montuïridia 20 Petradia 27 Porreresdia 3 de gen. sant Joan

el sol surt es pon 1 desemb. 07.49 17.25 15 08.01 17.24 21 solstici d’hivern 31 08.08 17.33 15 gener 08.07 17.47

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalatsDesembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), la Constitució(6), la immaculada (8), santa llucia (13), sant Tomàs (21), Nadal(25), sant esteve (26), els innocents (28), santa Coloma (31).

El mes“si plou per santa Bibiana [dia 2], plou quaranta dies i una set-mana”. esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc.Comença a ser bon temps per collir i menjar les primeres taron-ges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevol tipusd’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne el fruit i feroli i per salar les olives cal que les deixeu amb aigua i sal finsal mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssima sol sermolt bon temps per fer matances. És ben segur que sentireugrinyolar més d’un porc durant aquesta setmana quan us aixe-queu per anar a treballar. encara podeu podar figueres (min-vant) i ametlers (plena i minvant); podeu fer planter de patates(minvant) i alls (minvant); i sembrar lletugues (plena i min-vant), tomàtigues (creixent) i porros (plena i minvant). Pensauque vénen les festes de Nadal: anau alerta amb les coques, lesametles torrades, el torró, la llet d’ametlla, el cava...; no convéque n’abuseu en excés.(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Desembre de 1995• l’ajuntament va imposar unamulta de 18.000 pessetes a la donade l’exconseller Francesc Gilet,que va construir un xalet deversson Baró, vulnerant la normativaurbanística. la multa era moltbenigna: el 5% del valor taxat deles obres, que tothom consideravamolt baix.• es va obrir una botiga d’electro-domèstics Élite al carrer Major,aferrat a Can Tronca, on ara hi hala perruqueria. l’encarregada eraFrancisca Mora, també propietà-ria del local. a més de venda, ofe-rien servei tècnic.• a la zona del Camp s’organitza-ven sovint carreres informals demotos. les màquines eren de peti-ta cilindrada i no corrien massa,però el risc per als pilots i qualquevianant despistat era evident.Desembre de 2005• es va inaugurar oficialment l’es -cola de Música i Dansa de santJoan, dirigida per Joana e stelrich.Després d’una conferència delmúsic santjoaner Joan Company,hi va haver un concert coral.• es va suprimir el servei regularde bus entre sant Joan i Palma. eltren li havia pres tota la clientelade sant Joan, ariany i Petra.• es va inaugurar un nou tram deldesdoblament de la carretera dePalma a Manacor, entre Montuïri iModelmon. amb això, la comuni-cació amb Ciutat millorava molt.• el supermercat Matas-Jaume esva adherir a la cadena Pròxim.• el batle de sant Joan, Joan Ma -tas “Ditaler”, va rebre un premidel lobby de Dones per haverestat el primer edil a oficiar unmatrimoni homosexual a lesBalears, i haver-ho fet en contrade les consignes del seu partit.

la lluna 3 desembre quart minvant 11 nova 18 quart creixent 25 plena 2 gener quart minvant


mel i sucre. núm. 425 novembre de 2015

Documents