mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Maquinària agrícola del segle xx FraNCesC CaNuTo

Meteorologia JoseP roiG

Fotografies PeP Gayà

Passatemps arNau MoraTiNos

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Març 2015. Núm. 417revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2015antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Coberta(foto Joan Font).

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 2

1 s’ha presentat el cartell de laprova del Campionat d’espanyade Trial que s’ha de disputar asant Joan el 29 de març, organit-zat per la Penya Motorista. Comque s’hi espera la presència delsmillors moters de l’estat, quetambé són dels millors del món,està garantit el màxim nivell i, pertant, un bon espectacle.

el dissabte 28 hi haurà elsentrenaments. l’endemà, les pro-ves, en diferents categories: Tr1,Tr2, Tr3 i Tr4, a més de júniorsi cadets. Hi haurà dotze zones, 10a l’aire lliure i 2 indoor. i segura-ment quan llegireu aquestes líniesja haurà passat tot, esperem queamb un gran èxit de participació ide públic. el dimarts 24 es pre-sentà “sant Joan, capital deltrial”, deia el diari Última Hora,al Palma arena. els representantsdels organitzadors Pep Jaume,antoni Gayà i la batlessa de santJoan, acompanyats de J. antoniramonell, andreu Villalonga iPedro Mas en feren cinc cèntimsde la prova. s’anuncià que perfacilitar el desplaçament de zonaa zona hi hauria un buset.

1 l’ajuntament de sant Joan hadonat una capa de xapa i pinturaal Citroën Picasso de la policialocal. sembla un cotxe nou, totgràcies a una subvenció de laConselleria d’interior del Govern

mel i sucre

notícies locals

La Penya Motorista i un bon grapat de santjoaners col·laboradors han fet possibleque Sant Joan gaudeixi d’un event esportiu a nivell nacional, amb l’organitzacióde la prova puntuable per al Campionat d’Espanya de Trial. Hi hauran participatalguns dels millors pilots del món.

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

La Casa Museu Pare Ginard ha canviat de fesomia. A partir d’ara s’hi podranfer visites virtuals amb una app per a dispositius móbils que han creat per alsvisitants.

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 3

mel i sucre

Balear. a més, amb els nouscolors que li han posat se semblamés als de les policies que ensenvolten. Dues empreses localss’han encarregat de fer la feina.

1 s’ha reinaugurat la CasaMuseu Pare Ginard, des d’araconeguda com Casa Museu PareGinard-Museu de la Paraula,dedicada a la difusió i l’estudi dela tradició oral de Mallorca, de laqual rafel Ginard va ser un incan-sable recopilador. la seva obramagna, el Cançoner popular deMa llorca, és accessible ara perinternet, amb el projecte Can ço -ner 2.0. la Casa Museu té tambéel propòsit de donar a conèixer lavida a la pagesia a principis delsegle XX, seguint el retrat de lapròpia infantesa que el pareGinard va deixar escrit a l’obraDe com era infant, editat pelCol·lec tiu Teranyines. la visita ala Casa Museu s’ha enriquit ambl’ús de les noves tecnologies.amb una app per a dispositiusmòbils es pot fer un recorregutper la casa i sentir gloses dites perna Catalina Valriu. També s’ha fetús de la “realitat augmentada”.amb el mateix mòbil es podenveure i sentir objectes i personesvirtuals per dins la casa, com siens traslladàssim enrere més d’unsegle, cosa que permet una expe-riència molt més enriquidora. Totaixò s’ha completat amb fotogra-fies de l’època que han estat cedi-

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

4

El PP de Sant Joan va retre homenatge a l’exbatle Biel Mora (traspassat fa pocsmesos) en un acte presidit per la família i al qual assistiren, a més d’amics i cone-guts, el president Bauzà i el candidat a batle de Sant Joan Pablo Pascual. A la foto-grafia podem veure Aina Bou (viuda de Biel Mora) en el moment que rep unaplaca de reconeixement de mans de Bauzà (foto de Gori Vicens).

L’Associació de la Tercera Edat organitzà una sortida en què es visitaren les ins-tal·lacions de TIRME a Son Reus on es duen a terme les tasques de tractament deresidus de Mallorca (foto de C. Gayà).

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 4

mel i sucre

des per diverses persones de santJoan, sobretot pel nostre col·labo-rador amador Bauzà “Peçol”.

una setmana després de la rei-nauguració vàrem poder constatarque el sistema de realitat virtualencara no està a disposició delpúblic. la raó és que “fins d’aquía un mes no estaran fetes les tra-duccions” i aleshores es podrà ferservir. De manera que si voleugaudir de les gloses en castellà,anglès o alemany haureu d’espe-rar... i si voleu sentir-les en versióoriginal, també.

1 el Partit Popular va retre unhomenatge a qui va ser batle desant Joan, Gabriel Mora. l’acteva comptar amb la presència de lafamília i dels principals dirigentsdel partit a Mallorca, encapçalatspel president del Govern Balear,José ramón Bauzá. Gabriel Mora“Belos” va ser el primer batle delPP a sant Joan, després d’aconse-guir la vara gràcies a una mocióde censura a Joan Barceló Mes -quida. a les eleccions següents ialgunes més, va sortir elegit batle,però ja amb còmodes majoriesabsolutes.

1 els quilos de rebuig recollits alPunt Verd de sant Joan han baixatconsiderablement d’ençà que elrecinte només està obert quan hiha la persona encarregada. Durantel mes de febrer es varen recollir6.400 kg per setmana, una baixa-

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

5

Els Quintos, com és costum, pararen taula per vendre les típiques panades de carni de peix el dia del Quart Diumenge a Consolació.

El bons temps acompanyà la diada matinal del Quart Diumenge d’enguany. Almig dia el temps canvià i es posà a ploure, la qual cosa va fer que les activitats del’horabaixa al santuari s’haguessin de suspendre.

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 5

mel i sucre

6

UJA'LROFNIDTNEENMATTANUUNAMR

OJTNAANSED NAANO

bnosrepaL

ROFNI

ldlban

...AMR

snesmeffeadilloceraserpmmpe'ledsudduiserbaabsnopser

teffeahsledaleda

esledelb

nubmAlcrerbeffejttjnasslE

itonanobnurabirrrra

firmedopynalimtnacifissaemehsrenao

:aicitloman

042rarepucersudisersleroll0002taivlatse

!sorue000.s

mlenesorue edsem

matsE

opertsonstseuqAnubmA

nobaabrohne'dm

.elborivressivlatsermedopyna

!an

rollimrepnar0.42rarepucer

asievesslerar!sorue000

la

AUGIHBAIRT

TOTMAYYANAANMEFSLEÉB

!ST.SM

UNTNUJA aC,NAOJTNAANSEDTNEMATTA 25179noffoèleTTe16,rr,ojaajMrerrerrra en.naanojttjnaansjaaj.www//w/:pttpttth3006 /tt/e

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 6

mel i sucre

da de 4.000 kg respecte de lesxifres anteriors. això es tradueixen un estalvi mensual de 2.000euros per a les arques municipals,que compensa sobradament elcost de l’empleat. De tota manera,caldria que el civisme d’algunagent es posàs en marxa, ja quehem notat un augment de deixa-lles tirades dins voreres i pinars.

1 la pluja va respectar els actesdel dematí del Quart Diumenge,però va obligar a suspendre laballada popular a Consolació, ques’havia de fer després de migdia.amb una assistència similar a ladels darrers anys, es va poder ferla pujada en romeria al santuari,seguida de la missa a càrrec delrector de sant Joan, el pare Mi -quel Martínez almiñana, i exhibi-ció de ball dels alumnes de l’esco-la d’aires de Pagesia. Hi haviapa nades, enguany fetes pels Quin -tos 94, i coquetes, venudes oobsequiades als qui anaren a fercas a la Mare de Déu.

el dijous anterior al QuartDiumenge es va poder escoltaruna conferència de Pere Fullana,al Casal de les Persones Majors.Havia de ser sobre el papa Fran -cesc, però a la fi va ser un repàsde l’estat actual de l’església, ambexplicacions que es remunten enalguns casos al temps de Napoleó.les preguntes del públic (unes 50persones) varen estar relaciona-des sobretot amb el mantenimentdel celibat per als clergues, en

Alguns dels membres dels Peus Grossos participaren a la mitja marató de Palma.A la foto podem veure: Joan Gayà Mieras, Biel Company, Arnau PC, Marc Vidali Andreu Bover (foto facebook de Peus Grossos).

El cotxe de la policia municipal de la nostra vila ha sofert una passada de “xapa”i “pintura”. Ara t’he l'aspecte de la resta dels de les policies dels pobles que ensenrevolten.

7

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 7

mel i sucre

relació amb les recents acusa-cions d’abusos sexuals que hansacsejat darrerament l’església deMallorca.

el divendres es va reinaugurarla Casa Museu Pare Ginard-Museu de la Paraula.

el dissabte es va oferir un con-cert coral, a càrrec de les corals desant Joan (infantil i adulta) i trescorals de Felanitx: coral infantildel CeiP inspector Joan Capó,Cor dels estudis elementals deMúsica i Coral de Felanitx. al -guns santjoaners que estudienmúsica en aquell poble actuavenamb el Cor, com és el cas de Bàr -

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

Aquest mes de març han començat les tasques de neteja del que serà nou camíd’accés al puig de Sant Nofre. Aquelles persones que hi vulguin anar se’n podendur la llenya que tallin. Des de l’ajuntament i la possessió de sa Bastida han mar-cat una mica les directrius organitzatives. A més a més, està en procés de creaciód’una associació d’Amics del puig de Sant Nofre que té com a objectiu salvaguar-dar i promocionar aquest entorn.

Més de 200 cantaires de Sant Joan i Felanitx oferiren un concert a l’església parroquial en una de les activitats que es dugue-ren a terme pel Quart Diumenge.

8

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 8

mel i sucre

bara Bauçà riera, cantant, i NofreMorey Munar, que els va acom-panyar al piano.

els darrers actes de la festavaren ser el mateix diumenge: ballde saló al Casal de les PersonesMajors i “marca el cartó”, orga-nitzat pels Quintos 94.

1 el 20 de març es va convocartotes les persones interessades enla possible creació d’uns amicsdel Puig de sant Nofre, al qual espot accedir ara per un nou camípúblic (a més, es disposa d’unaextensió al capdamunt, que incloul’ermita). el cartell anunciadorproposava diverses activitats quepodrien ser impulsades per lafutura associació, com restauracióde l’ermita, pujada popular perPasqua, conservació del puig orestauració i conservació delcamí. Tot això per fer del puig unlloc més nostre i convertir-lo enuna excursió emblemàtica del Plade Mallorca.

Justament a principis de marçva començar la neteja del primertram del camí del puig, entre lesbarreres d’entrada i el collet on elcamí gira a l’esquerra, totalmentimpracticable perquè estava inva-dit per la vegetació, sobretotmates, ullastres, mata-selva i arit-ja. a finals de mes, les brigadesde voluntaris han desbrossat jauna part del primer tram. si elritme no afluixa, aquesta prima-vera pot quedar enllestit tota latirada.

Activitats realitzades per l’Associacióde Persones Majors al mes de març

excursió a Tirme i dinar a son Paraó.Ball de saló i línia el dia del Quart Diumenge.

Conferència de Pere Fullana: “la revolució del Papa Francesc”.Participació en la mostra d’activitats al poliesportiu d’inca.

assemblea general ordinària.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

9

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 9

mel i sucre

10

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 10

mel i sucre

11

l’associació de PremsaForana de Mallorca, amb lacol·laboració de la revista

Fent Carrerany, organitzà la VTrobada de revistes de PremsaForana a Maria, el passat dia 21 demarç.

a la plaça des Pou es congrega-ren 30 persones de 15 publicacionsd’arreu de Mallorca. Foren rebutspel president de Premsa Forana,rafel oliver Gramma tico, i pelsintegrants de la revista FentCarrerany, encapçalats per MagíFerriol. el batle de Maria, antoniMulet, convidà als assistents a unberenar.

a partir de les 10,30 hores esfeu una visita històrica-cultural pelpoble, a càrrec de l’historiadorlocal, Bartomeu Pastor, qui guià els

V Trobada de revistesde Premsa Forana a Maria

assoCiaCió De PreMsa ForaNa De MallorCa

assistents a una excursió amb l’es-glésia de Maria com a referent. esfeu un recorregut per realitzar unavisió urbana des de son Puig, unpasseig exterior veient els carrersantics del poble, i una visita a l’in-terior de l’església. BartomeuPastor feu avinent els representantsde les revistes d’un munté dedetalls històrics sobre l’església, imostrà els elements arquitectònics iesculturals més importants.

a l’escola Vella, l’ajuntamentde Maria mostrà un vídeo promo-cional del poble, a on es veuen totesles associacions de Maria, en el queés una visió completa del que signi-fica Maria avui en dia. el batle,antoni Mulet, feu obsequi a larevista Fent Carre rany i a PremsaForana, de dos libres de Bartomeu

Pastor sureda, un sobre l’esglésiade Maria, i l’altre sobre Maria: elnaixement d’un poble i la lluita perla independència. els integrants deFent Carrerany obsequiaren a totsels participants amb un llibre titu-lat: “a l’ombra de la pissarra: elmestre Madrigal”.

seguidament, al mateix local, esfeu un curset de fotografia periodís-tica, a càrrec de Carles Costa, quiensenyà diversos trucs de la foto-grafia, i consells principals per ferretrats, foto nocturna, contrallums,fotos en un teatre, i com utilitzar elphotoshop.

un dinar al restaurant Cas PadríToni, conclogué la jornada en unambient de companyonia entre elsrepresentants de les re vistes de lapart forana.

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 11

mel i sucre

l’hort

des padrí

El mes d’abrilaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

abril, cada gota val per mil.les pluges d’abril influei-xen molt en l’anyada dels

arbres fruiters i altres plantes.També diuen que a l’abril no te

llevis el fil, que vol dir que enca-ra pot fer gelades i dies freds.

Durant aquest mes, la clarordel dia s’ha allargat quasi unahora i la bonança del bon tempspermet treballar tota casta d’ar-bres i plantes.

els arbres que a la tardorhavien quedat adormits ara esdesperten amb la remoguda de lasaba, que amb la seva explosiódóna vida i creixement a totes lesplantes.

a causa de l’augment de latem peratura, en aquesta èpocarequereix especial importància lalluita contra les plagues i malalties.recordau que sempre és més fàcili més barat prevenir que curar.

es poden sembrar tota classed’hortalisses de cara a l’estiu.s’han d’esporgar les parres, quanels borrons tenguin de 10 a 15centímetres s’han de tomar totsels ulls inútils i tan sols s’han dedeixar els dos borrons naturals decada cap de sarment, que són elsque han de surar els raïms.

Després es pot esmpolsar de florde sofre. També es poden llevarels brots inútils dels fruiters depinyol.

a qualsaevol classe de cultiuserà bo llevar les males herbesabans que grani la llavor.

amb la lluna creixent espoden empeltar d’escutet elsarbres de fulla perenne, comtarongers, llimoneres, nesprers,garrovers, oliveres...

esl empelts d’escutet es podenpracticar encara que l’empeltadorno sigui un professional, basta serun bon aficionat ja que no ésnecessari tallar les branques del’arbre i en acas que l’empelt noaferri les branques que quedencontinuen fent fruita; d’aquestamanera no se perd gaire.

Diuen que escampar cendrespel cultiu dels alls és beneficiós.

És important entrecavar leshortalisses per mantenir la humi-tat i eliminar les males herbes.

les herbes aromàtiques com lacamamil·la, la menta, la farigola,la sàlvia, el moraduix, l’herbasana... necessiten ser tallades des-prés de la floració, així surtenamb més força els ulls tendres, imés sans.

en aquesta època es donen lescondicions ambientals favora-bles perquè aparegui una malal-tia que prospera amb les altestemperatures i els dies d’humitat.es tracta de la cendrada (oïdi) dela vinya.

Per protegir la vinya o el parralcontra aquesta malaltia es pot ferun tractament preventiu empol-sant de flor de sofre, quan elsborrons tenguin uns deu o quinzecentímetres.

encara és temps de plantarcabeces de dàlia, gladiols, nards,petúnies... Moltes de les plantesde cabeça o bulboses són idealscom a plantes d’interior, nomésnecessiten aigua i un lloc càlidper florir.

les plantes de l’interior quereben la claror d’un sol costat,convé que els mogueu el cossiol iaixí evitareu la malformació de laplanta.

si s’ha de regar els corriolsamb aigua de l’aixeta, convédeixar-la reposar una nit, d’a-questa manera s’evapora el clor(si en té).

les fulles d’aloe tallades des-prenen un gel cicatritzant que ésbo per a tota classe de ferides.

12

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 12

Cas Canyer de sant Joan du -rant uns quants anys fou un llocde referència a tota Mallorca, jaque en aquell temps no hi haviacap empresa ni taller important enla matèria que li fes competència.

en Joan cada any cuidavad’ana r a tallar verducs a algunespossessions: son Doblons, sesPastores o sa Comuna, onhavien tallat mates que torna-ven a rebrotar traient uns ver-ducs llargs i ben abrinats, demolt bona qualitat.en aquells anys es posaren de

moda els productes elaboratsamb canyes i no n’hi va haverprou amb els canyars de perMallorca, com el del torrent deson duran, el torrent de saValleta o el de Canyamel. No hihavia canyes a bastament per lademanda que hi havia i se n’ha-guérem de dur una barcada defora Mallorca, que desembarca-ren al port d’alcúdia i en Feleu,amb el camionet des Beier va

haver de fer nou o deu viatges. Vaser, però, una mala barrina perquèestaven collides amb molta defulla verda i tot plegat va fermen-tar. Per això, a l’hora de manipu-lar-les amollaven una polsinablanca que era molt irritant, demanera que tots els treballadorshaguérem de passar per calmetge.

si voleu sebre més detalls,podeu consultar el llibre Menes -trals i botiguers de Sant Joan, lespàgines 84 a 87.

mel i sucre

La indústria de les canyes

a mitjan dècada dels anys cin-quanta del passat segle, el meucosí Joan Gayà i sitjar va muntarun taller on s’elaboraven totaclasse de productes derivats deles canyes. Paners, coves, case-res protectores per a arbresjoves o fundes protectores per abarrals de vidre, rotllos de can-yissa per a cels rassos, mànecsper fer graneres i uns canyissosgrossos que ell anomenava “tol-dos” i que s’empraven per fermampares o parasols per alsbars i hotels de per vorera demar.

en Joan, de jovenet, ja haviaaprès a fer paners i coves, diri-git per un conco seu, però d’unamanera molt rudimentària.Pela ven les canyes amb una falçi feien esquerdes d’una en unaamb un trinxet.

Quan en Joan va partir debon de veres amb la indústria deles canyes, de seguida va tenir laidea d’elaborar eines apropiadesper a cada una de les tasques quehavia de fer per tal que la feinafos més retent.

aquells mateixos anys, el meumestre havia tancat la ferreria i johavia quedat sense feina. ales -hores va venir en Joan a convidar-me per fer feina amb ell i em vadir que guanyaria un bon jornal.Jo li vaig contestar que no teniani idea de com se feia un paner i

en Joan em va dir: “És igual, jan’aprendràs! Però jo te necessitperquè havent fet de ferrer sabràsinterpretar les meves idees enquant a motlos de ferro que ducentre cella i cella.”

en Joan a poc a poc va anarintroduint algunes eines senzillesperò eficaces per fer les feines delseu taller, com per exemple pela-dores de canyes, unes estrelles omotlos per fer esquerdes que ana-ven des d’una canya xapada fins avuit esquerdes, segons la canya, otambé un banc amb una serra ambun dentat especial i uns topalls pertallar les canyes a mida. També vafer una espècie de tenalles perpelar els verducs abans de tallar-los de la mata.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

13

http

://d

cvb

.ieca

t.ne

t

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 13

mel i sucre

Durant el primer terç delsegle XX, abans de l’es-clat de la guerra civil es -

panyola, es va iniciar tímidamentla introducció de maquinària agrí-cola a la ruralia mallorquina. ara -des, tractors, batedores, segadoresi altres estris, la majoria d’ells

d’importació ocupaven les pàgi-nes de revistes d’agricultura i elsconcursos, fires i exposicions decaràcter agrícola d’aquella èpo ca.la possessió dels Calde rers, de lamà del seu arrendatari antonioliver, fou pionera a Mallorca iun exemple a seguir en la moder-nització i utilització de noves tèc-niques agrícoles (adobs minerals,cultiu intensiu del cereals amb elmètode “dry farming” etc.).

De la maquinària agrícola uti-litzada a la possessió, a banda del’arada Brabant, la popular aradaamb rodes, sabem, per un articlepublicat a la revista “Mallorcaagrícola” de l’any 1928, que alsCaldereres tenien un tractor ano-menat “Polycultor Doyen” defabricació belga, del qual l’amo

antoni lloava la seva feina i elpoc consum de combustible. alsvoltants de l’any 1929 es va ad -qui rir altre tractor, aquesta vegadaprocedent dels estats unitsd’amèrica, el “Fordson”, fabricatper la casa Ford.

Dedicarem aquest article adonar a conèixer les característi-ques mecàniques d’aquest aparell.Però abans, transcriurem un frag-ment de l’entrevista realitzada el1992 a l’amo en Martí Putxo ipublicada a les pàgines de la nos-tra revista.1 el seu testimoni haestat cabdal per conèixer la ma -qui nària agrícola utilitzada enaquella època al nostre terme.

1. ENTREVISTA A MARTÍJAUME GOMILA (1911-2003)MESTRE MARTÍ PUTXO

“[...] –Quins varen esser elsvostres primers contactes amb elmón laboral?

l’any 1925 em vaig llogar demissatge als Calderers, guanyavanoranta duros cada any, al cap dedevers un any em vaig llogar aMeià i vaig passar a guanyar-ne110, però hi vaig durar poc tempsaquesta vegada: al cap de mig anyvaig tenir una discussió amb l’ moen Gaspar, i com que mon parecomprava albercocs i podia anar afer feina amb ell, vaig trobar queem convenia més fer-ho així.

Quan feia pocs dies que estavaa ca nostra va venir en Jaume delsCalderers, que havia sabut que jono estava a Meià, em va dir que liagradaria que tornàs a fer feina

14

amb ells, però li vaig contestarque no ens dúiem gaire bé amb elgarriguer. em va respondre que jono havia de conèixer ningú mésque a ell i a son pare, i férembarrina. el dilluns (l’endemà) jahi vaig anar i la meva feina va sermenar un tractor (un Polimotor)de gas-oil, aquest tractor just teniadues rodes (a davant tan sols enduia una molt petita de ferro), i esmanava amb palanques. estiravauna arada giratòria de dues pales,i per posar-lo en marxa l’haviad’encalentir amb carbó, i llavorsamb una tirada seca al volant es

posava en marxa. Va ser el primertractor que hi va haver a la vila, idurant un temps l’únic. Més tardl’amo en llorenç del Pujol en vacomprar un pel seu servei (unessex) i a Meià també (un Cle -trac amb cadenes que pareixia untanque).

investigació

Maquinària agrícola del segle xx (I)

El tractor Fordson de lapossessió dels Calderers

FraNCesC CaNuTo Bauçà

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 14

mel i sucre

moció reflectida a les pàgines dela revista esmentada. seguintaquesta campanya publicitària,sabem que el preu unitari era de4.500 pessetes (deien que el seucost era inferior al preu d’unparell de mules) i es podia pagarcòmodament, a termini. el tractoranava equipat amb una arada“oliver” giratòria, de dos solcs.Disposava de transmissió permou re una batedora o d’altresapa rells agrícoles. la introduccióa espanya s’efectuava per via ma -rítima a través del port de Càdiz.

el 1924 es va realitzar a Valla -dolid un concurs o demostració de“motocultivo” o sia de l’aplicaciódel motor mecànic a la tasca dellaurar. un gran ermàs de la fincaanomenada Dehesa de la Tabladafou el terreny elegit per fer lademostració, a la qual varen parti-cipar tractors francesos (somua,Tourand-latil, renault); italians(Pavesi i Fiat); alemanys (Her -kules, stock, Pölh); Xecs (Praga)i els nord-americans (Cletrac,Fordson, Traylor). la potènciadels motors d’aquests tractorsoscil·lava entre 5 i 60 cavalls.Vegem el que varen escriure elstècnics sobre la feina efectuadapel tractor nord-americà “Ford -

–Així que vàreu ser el tracto-rer dels Calderers. I ho vareu sermolt de temps?

Bé, quan em varen donaraquest tractor, el vaig provar demenar i em va anar bé; des d’a-quell primer dia vaig seguir fentfeina amb ell, anava als Calderersamb una bicicleta que havia tret auna rifa en benefici de les obresde l’església; al cap d’una tempo-

radeta dugueren un “Fordson” dequatre rodes (d’aquell amb llantesde ferro, igual que aquell tan vellque té en Miquel Fidever a saCova) i també el vaig menar. Percert, amb aquest “Fordson” i l’a-rada de l’amo en Miquel delPujol, vaig començar a moure laterra al cap damunt del turó de

son Juny per fer-hi el camp defutbol que hi ha ara. era el mes denovembre del 1946.

També compraren dues bate-dores i jo, en temps de messes, enmanejava una amb el “Fordson”,anava a batre a fora poble; l’altrebatia a la vila amb el “Polimotor”.

al cap d’un temps, als Cal de -rers compraren un camionet petit,un Ford Potada, de roda plena, ien vaig ser el xofer. re cord queun dia l’amo en Toni em va dirque havíem d’anar a cercar gas-oil de Ciutat, jo no tenia carnet,però bé, no hi va haver cap pro-blema, partírem i amb una hora itres quarts arribàrem a les oficinesde Campsa (un quart més prest del’hora prevista). aquestes ofici-nes estaven prop de la Protectorai els bidons els anàrem a cercar aPortopí, en carregàrem cinc, unsmil litres. em pareix recordar queel vàrem pagar a vint cèntims.

Vaig estar als Calderers finsacabat l’any 30, quan em vaigdecidir a anar-me’n vaig ensenyaren Toni Baró a menar el tractor.en aquell temps li adaptàrem unaarada d’una pala, d’aquelles gros-ses que havien de ser tres bístiesbones per estirar-la. També li vaigensenyar a manejar la resta demaquinària que hi havia, unamàquina de capolar farratge i unade capolar remolatxa [...].”

2. EL TRACTOR “FORD-SON” DELS CALDERERS

aquest tractor de fabricacióamericana es va introduir a espa -nya devers l’any 1920 i es vaanun ciar profusament a les pàgi-nes de “el Progreso agrícola i Pe -cuario” prestigiosa revista d’agri-cultura editada a Madrid, de laqual ja en vàrem parlar el passatmes de gener. el marketing ame-ricà de la potent indústria automo-bilística Ford, es posa de manifesta la dècada 1920-1930, amb unaaclaparadora campanya de pro-

15

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 15

mel i sucre

tor un competidor serio de lasmulas. una pareja de estas cuestamás que un “Fordson”. además,desde hace poco tiempo, se vendea plazos mensuales. No debe que-dar un pueblo en españa donde nohaya un “Fordson”, y eso que es,acaso, el último tractor americanoque aquí ha entrado”.

y añadia:“Tal vez es escaso su peso

(1.500 kilogramos), de poco diá-metro sus ruedas motrices, peque-ña la adherencia. También piensoque, para ir holgado, necesitariacinco caballos más. Pero, tal co -

atrás. la transmisión final es portornillo sinfin. No tiene reguladorni freno y no va montado sobreresortes.

a raíz del Concurso de Tole -do, decia yo de este tractor: “es,hoy dia, casi el único tractor quese vende en españa. su reducidoprecio (4.280 pesetas, bordo Cá -diz) le coloca actualmente fuerade toda competencia de sus simi-lares. además, el buen repuestode piezas que hay en españa, sumódico precio y el escaso valorde las reparaciones que general-ment requiere, hacen de este trac-

son” i les seves característiquesmecàniques:

“FORDSON. el equipo pre-sentado estaba constituido por eltractor “Fordson”, construido porla Ford motor Company DetroitMichigan (e.N.a.), y arado “oli -ver”, bisurco, de 305 milímetros,sin rueda talón.

el tractor -como es sabido- esde cuatro ruedas, de las que sonmotrices las posteriores y directri-ces las anteriores. De construc-ción unida, sin bastidor, insertán-dose las ruedas directamente en elarmazón que forma el motor, elcambio de velocidades y la trans-misión final.

el motor difiere muy poco delempleado en el automóvil “Ford”;es de cuatro cilindros, en un blo-que, estando fundido integral-mente con la mitad superior delcárter cigüeñal; las culatas sondesmontables. Carburador Holleypara petróleo. refrigeración: cir-culación por termo-sifón, conradiador y ventilador. inflamaciónpor magneto de baja tensión.engrase por salpicadura. Filtro deaire con agua. el embrague es dedisco múltiple, y el cambio develocidades da tres adelante y una

16

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 16

mel i sucre

mo es, presta incalculables servi-cios para labrar con cultivadoresuna enorme extensión diaria; paradar labores de vertedera a la pro-fundidad corriente de 15 centíme-tros; para tirar de las segadoras;para mover una pequeña trilla -dora, y para tantas aplicacionesco mo en la casa de labor puedendarse a esta poderosa fuerza au -xiliar”.

“a Ford, el gran constructoramericano, debieran levantarleuna estatua entre todos los fabri-cantes de automóviles, camione-tas y tractores. es Ford quien abreel camino, el que hace asequiblela comodidad del automóvil a lospequeños bolsillos, el que crea elgusto por estos adelantos moder-

nos, gusto que más tarde se con-vierte en necesidad. el se extien-de, se populariza, y deja sitio paraque los que tienen más dinero, onecesitan mayores perfecciona-mientos, introduzcan el “rollsroyce” o el “Packard”.

suscribo de nuevo lo dichoentonces, y no me queda sino aña-dir que en el concurso de Valla -dolid tuvo el “Fordson” un éxito

indiscutible en cuanto a consumo.arando a 13,5 centímetros de pro-fundidad, y dejando sin atacar el7,02 por 100 de su parcela, nogastó más que 24,29 litros porhectárea y ejecutó una labor per-fecta, sin dejar terrón y cubriendobien, gracias al excelente voteo, lapaja del rastrojo. la resistencia

media de la tierra en que trabajóel “Fordson” era de 32 kilos pordecímetro cuadrado.

si se recuerda que en el Con -curso de Toledo, arando a 18,26centímetros de profundidad, gastó46, 22 litros por hectárea, se ten-drá una ida de lo favorable quepara este tractor ha resultado elConcurso de Valladolid.

en Valladolid, y teniendo encuenta la profundidad a que labrócada uno, ha resultado el “Ford -son” muy bien conceptuado encuanto a consumo. y, realmente,no se puede pedir más, ni tanto aun aparato tan sencillo.”2

No sabem quina o quinesforen les prestacions (avui dia ensfan somriure) que varen decidirl’adquisició d’aquest tractor perpart de l’amo antoni dels Calde -rers. el que sí és cert, és que ja escomençava a efectuar una impa-rable mecanització del campmallorquí, iniciada tímidamentamb aquest llegendari tractor de20 cavalls de potència, el “Ford -son” dels Calderers.

NoTes

1. sànchez, Gracià; sastre Joan (1992).“entrevista a Martí Jaume Gomila, mes-tre Martí Putxo.” Mel i sucre núm. 150,pàg. 14-18.

2. Transcrit de: “el Progreso agrícola yPecuario” número extraordinario dedica-do al Concurso de motocultivo de Valla -dolid. Madrid, 7 de septiembre de 1924.

17

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 17

mel i sucre

enguany el mes de febrer haregistrat uns valors termomè-

trics propis d’aquest mes. la tem-peratura mitjana s’ha quedat en els9 ºC, quasi 3 ºC inferior a la del’any passat, que fou anormalmentalta. Generalment el mes de febrersol ser el mes més fred de l’any i latemperatura mitjana sol situar-seentorn o per sota dels 10. el valormitjà d’enguany coincideix amb eldel febrer de 2013. No obstant això,el febrer més fred dels anys queduim observats va ser el de 2012,amb una mitjana de 7,8 ºC.

si observam el gràfic de les tem-peratures, aquestes han fluctuatmolt al llarg del període mensual,amb dues baixades importants aprin cipis i a finals de mes. Però es -pe cialment freda fou la primera set-mana amb una davallada notabletant de les mínimes com de lesmàximes. Dia extremadament fredva ser el 6, amb una mínima prope-ra als 0 ºC i una mitjana de 3’1 ºC.les pluges d’aquests primers diesde mes es transformaren a la serrade Tramuntana en una gran nevadaque també feia temps que no con-templàvem. les carreteres d’aque-lla part de Mallorca varen estar ta -llades durant alguns dies. la neu esva mantenir i es va poder divisar alscims centrals de la serra fins a ladarrera setmana de febrer. aques taonada de fred va fer que la neuarribàs a cotes més baixes, cobrinttambé part de les serres de llevant,però sense arribar al Pla, on sí ten-guérem gelades matinals intenses,

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872015 FEBRER 75532 6288 12,01 10,02 5093 1572

2014 FEBRER 86239 7168 12,03 14,74 5806 1792

MARÇ 2015 (fins a dia 22)

Temperatura mitjana 11,5 ºCTemperatura més alta 20,9 ºC (dia 2)Temperatura més baixa 4,5 ºC (dia 5)Pluviometria 37,5 mm Velocitat mitjana del vent 6,4 Km/hVelocitat màxima del vent 57,6 Km/h (dia 5)Direcció del vent predominant SEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,4 ml/dia

MES DE FEBRER 2015 2014

Temperatura mitjana 9 ºC 11,9 ºCTemperatura més alta 18,1 ºC (dia 23) 20,5 ºC (dia 15)Temperatura més baixa 0,8 ºC (dia 6) 5,2 ºC (dia 1)Pluviometria 63 mm 4,3 mmVelocitat mitjana del vent 7,3 Km/h 7,4 Km/hVelocitat màxima del vent 90,1 Km/h (dia 3) 72,4 Km/h (dia 10)Direcció del vent predominant NO NOHumitat mitjana 79 % 76 %Pressió mitjana 1014 mb 1013 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,3 ml/dia 2,7 ml/dia

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4

18

entre les qual cal destacar la que esproduí el dia 7 amb plaques impor-tants de gel a la superfície de bas-siots i recipients d’aigua exposats ala intempèrie. a partir del dia 9 eltemps millorà amb un lleuger as censde les temperatures tant màximescom mínimes. els dies 22, 23 i 28les mínimes tornaren baixar de ma -nera destacada; en canvi no ho ferentant les màximes per la qual cosa noexperimentàrem la sensació de fre-dor tan forta de principis del mes.

a més de fred, vàrem tenir untemps molt inestable que es traduíen molts de dies de mal temps i depluges. en total aquest mes hasumat 63 mm, dels quals quasi béla meitat varen caure entre els dies4 i 17. aquestes pluges juntamentamb la que van caure al gener hanestat beneficioses pels cultius desecà que dominen i verdegen lesnostres terres.

l’altre meteor que ha caracterit-zat la meteorologia del febrer ha

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 18

mel i sucre

19

estat el vent. la mitjana de 7,3Km/h en la velocitat indica quel’aire s’ha mogut en força durantmolts de dies. especialment diesventosos foren, a mes dels tres pri-mers dies, les jornades del 17, 18,22 i 24, amb velocitats que en moltsd’aquests dies superaren els 15Km/h de valor mitjà. especialmentdestacable va ser el dia 1 amb unamitjana de quasi 30 Km/h. el dia 3anotàrem el cop de vent més fortdel mes amb 90,1 Km/h. la direc-ció que predominà, com ja ho fou algener, va ser el mestral (No).

la humitat s’ha mantingudaalta, amb una mitjana del 79%, laqual cosa ha contribuït a augmentarla sensació de fredor. l’evaporació,a causa del vent, ha pujat una micarespecte al gener, passant d’1’9 a2,3 ml/dia.

en el març ha continuat el tempsfred i inestable que ens deixà el

febrer. No obstant això, tira a tirales temperatures han anat ascen-dint, tant les màximes com lesmínimes i ja no experimentam lagelor intensa que caracteritzà bas-tants de dies del febrer. Però l’at-mosfera s’ha mantingut pertorbadadurant molts de dies a causa depluja o vent; com diuen els re -franys: «el Març, marceja» o «sol iaigua, temps de Març», remarcantel predomini d’un temps atmosfèricinquiet. Fins ara no hem pogut gau-dir de gaire dies d’ambient prima-veral. les borrasques s’han anatsucceint al llarg de les setmanesque duim de mes; el temps despla-ent i la pluja ens deslluí part delsactes de la festa del Quart Diu -menge. Fins a dia 22, la precipita-ció ha sumat 37,5 mm. aquestapluja és ben rebuda per la nostraterra i els nostres conreus i afavo-rirà el creixement dels cereals i elbon desenvolupament de la resta decultius, que s’anirà incrementantamb l’ascens de la temperatura. eldia 20 iniciàrem la primaveraastronòmica, però sembla que laprimavera meteorològica encara no

ha arribat per la climatologia queens acompanya. No obstant això,després que ho fessin els ametlers,alguns arbres fruiters comencen amostrar ja la flor i ja es poden aveure diferents plantes herbàcies ialgun arbust posant taques de coloral verd dominant del camp. Fins itot ja s’ha pogut escoltar el cantd’alguna granota que vol posar fi ala letargia hivernal, senyals queentram a una nova estació del cicleanual de la natura.

en el mes de febrer s’ha produïtun nou augment de la la radia-

ció solar en relació al mes anterior,el gener, conseqüència de l’allarga-ment del dia amb quasi bé una horade mitjana (que ha passat de 9 h 46min de mitjana del gener a 10 h 44

min del febrer), encara que aquestincrement no hagi estat més elevatque el previsible a causa dels moltsde dies d’inestabilitat. s’han gene-rat 740 Kwh més que en el gener iamb una lleugera millora del rendi-ment, que ha passat de 12,15 a12,01; és a dir, s’ha pogut obtenircada Kwh amb menys radiació queen el mes anterior. si comparam elfebrer d’enguany amb el febrer de2014, observam que la generaciód’energia elèctrica ha disminuït en880 Kwh, fet que s’ha d’atribuir aldescens important de la radiaciósolar d’enguany a causa del núme-ro considerable de dies de maltemps. Malgrat la temperatura delfebrer de 2014 sigués bastant méselevada, el rendiment de les pla-ques d’aquests dos mesos ha estatsimilar.

RESUM DE LES DADES MÉS RELLEVANTS DEL PARC FOTOVOLTAIC DE SON JUNY

COMPARACIÓ DADES ANYS 2014 i 2013

COMPARACIÓ 2014 2013

Energia elèctrica generada 121009 Kwh 116388 Kwh

Radiació solar 1570436 W/m2 1506321 W/m2

Temperatura mitjana 22,62 ºC 21 ºC

Rendiment plaques 12,84 W/m2 per Kwh 12,79 W/m2 per Kwh

CO2 evitat 98.017 Kg 94.274 Kg

Petroli no consumit 30.252 litres 29.097 litres

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 19

mel i sucre

20

mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 20

mel i sucre

21

mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 21

mel i sucre

22

mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 22

mel i sucre

23

MOTS ENQUADRATS 67 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Per tenir bona productivitatno s’ha de cedir. Contraccio d’una preposicio i unarticle. 2. Fa passar a propietat d’altri, per exem-ple d’un alien que s’alinea. Arteria principal queneix al ventricle esquerre del cor i es l’origen de totel sistema arterial. 3. Gairebe oculta que es moltsabuda. Fa acostar un taure desbaratat. 4. La partsubconscient de la ment segons la teoria de la psico-analisi. Estara en accio fins que la cosa sigui cuita.M’enfada que surti tant aquest pecat als Mots En-quadrats. 5. En cas que afirmi. Lloc de la casaromana destinat al culte domestic dels lars. Has detenir-lo per guanyar. 6. Als extrems de tot. Balıa que manca pigment. Individus avariciosos d’unpoble d’Azerbaidjan. 7. Ha fet un crit des de lacua del cau. Posaria coses una sobre l’altra, anema dir piles. 8. Torcas l’animal al qual li pot costarfer preses als rius. ... anar a ... Joan. 9. Cir-cula! Edita el regim alimentari. Lletra amb nomd’infusio. 10. Por extrema vers un pao. Soc tanesnob que no ho he escrit sencer. Ep!, el nom d’u-na lletra. 11. Excavacions plenes d’artefactes anti-persona. Que mostren menyspreu envers la religio.12. Sanen les persones d’escassa estatura. Lınia ver-tical. El botı que s’amaga dins el fort. 13. Quan eldesplegues, com a la imatge, atura els descensos.

Verticals: 1. Que creu en la inferioritat de cer-tes etnies humanes (rima amb nacionalsocialista).Alguna Pregunta Mes? Pol del pol. 2. Evita unapart del preludi. Estat de l’Europa de l’Est, actu-alment immers en un conflicte armat. 3. Riu mes

llarg del mon (no precisament quant al nom). Aca-riciar la carona. 4. Regal petit i concret. Delectaels oceans amb el seu so majestuos, o be els enutjaamb el seu so estrident. 5. Si no heu trobat aques-ta paraula, el passatemps encara ho esta. Ecs!, limanca humitat. 6. La mama en te dues. Deportiel suport de tres potes. Gaudeix de salut a la So-cietat Anonima. 7. Fa sonar el re. Fi de l’imperimaia. Faci iridescent, colori amb els colors de l’i-ris. Fa sonar el mi. 8. Que prove de la natura, comqualque iogurt. Gemın desbaratadament al centre.9. La superfıcie en forma de rosquilla pot tornar-seun tro o un rot. L’avi s’enfila amb l’Impost sobre elValor Afegit. Coincidesc amb un pot cap per avall.Diu molt de tu. 10. Inviolable segons la Constituciovigent. Ha tengut molta cara de buidar-la. Desenalletra dels alfabets hebreu i arameu. 11. Impedirial’avanc, per exemple de l’atur. L’aliment trituratte un preu al Peru. 12. Nota articulada. Ataquesbruscament l’as que saltes. Al final dels finals.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=2137

Solucio al numero 66:

C A S T A M I R A L LA V A R I C I A P O LM A R E O R I N A R EA R R U G A R A T I P

A I A L A T S C AG R A C I A A S T A TE I O T C L U BR A I M E R A T O C AM C A S A R E S A XA M O R P A S O C IN I N E T A C A R T AO C I I S T A N B U LR A C I O A R I E S

passatempsMots enquadrats núm. 67

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 23

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

24

mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 24

mel i sucre

25

les tres fotografies estan fetes en diferents anys, el dia de la festa del Quart Diumenge. Fotografia 1: Mar galida Juan “Costit -xera” i Miquel Barceló “Perís”, baixant del santuari de Consolació, a meitat dels anys cinquanta; aportació fotogràfica: JoanaBarceló Juan “Costitxera”. Fotografia 2: Margalida Bauçà “des rafal”, Catalina Vicens, Joana Company “Mena”, elionorBauzà “Noreta” i antònia Barceló “des Pujol”, a finals dels anys cinquanta; aportació fotogràfica: elionor Bauzà “Noreta”.Fotografia 3: Catalina de ca Don Xim, Maria Matas “de sa raval”, antònia Ferrera, Teresa Ferrera, Maria Juan Bauzà, isabelMatas “de sa raval” i les altres dues al·lotes són dues cosines de França de na Teresa i n’antònia Ferrera, a meitat dels anyscinquanta; aportació fotogràfica: Maria Matas Juan “de sa raval”.

mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 25

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmRubiols de crema de xocolata amb avellanes

saCraMeNT Ferrer

CCom que les festes de Pasqua ja són molt prò-ximes, aquest mes vos vull proposar fer

rubiols de xocolata amb avellanes, que fan lesdelícies de tots i sobretot dels més petits.

Ingredients- 1 quilo de farina- 250 g de saïm- 250 g de sucre- 80 ml de suc de taronja- 80 ml d’oli- 80 ml d’anís- 4 ous- sucre pols- 400 g de crema de xocolata amb avellanes

Preparació- Fondre el saïm dins una cassola.- separar els blancs dels vermells dels ous.reservar els vermells.- Dins un bol, posar el saïm fos, els vermells d’ou,el suc de taronja, l’anís, l’oli i el sucre.

- amb una espàtula batre-ho tot fins que quedi unacrema homogènia.- a poc a poc, afegir la farina que prengui fins aobtenir una massa que no s’aferri a les mans ni alrecipient.- Damunt una superfície llisa i empolsada ambfarina, col·locar-hi la pasta.- amb l’aprimador estendre la pasta a un gruix dedos o tres mil·límetres.- Fer rodones d’uns quinze centímetres de diàme-tre i al centre col·locar-hi el farciment de crema dexocolata.- Doblegar per la meitat fins a ajuntar les voreresfent pressió amb els dits banyats d’aigua freda.- Tallar amb un motlo de rubiols la pasta sobrant iaixí queden tots iguals.- Col·locar damunt una llauna i un paper vegetaluntat amb oli.- enfornar fins que es comencin a daurar, uns 25minuts a 160°.- en esser freds, ensucrar amb sucre en pols.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

26

mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 26

mel i sucre

27

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 29 de març arianydia 5 d’abril Montuïridia 12 Petradia 19 Porreresdia 26 sant Joandia 3 de maig Vilafranca

el sol

surt es pon

1 abril 07.33 20.11

15 07.12 20.25

30 06.51 20.40

15 maig 06.34 20.54

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

abril: Dijous sant (2), Divendres sant (3), Pasqua (5),sant Vicenç Ferrer (5), sant Jordi (23), sant Marc (25).

El mes

“a l’abril cada gota en val mil”. aquest mes els pagesosesperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no haplogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevoltipus d’arbre. així com empeltar la vinya pel creixent i afinals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. Éstemps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es podensembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa:lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melonspel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies,pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar ambengreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadis-sos d’egües i someres. Per sant Marc convé que faceu unabona caragolada si és que no voleu ser tocats.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Abril de 1995• Cinc llistes es varen presentarfinalment a les eleccions locals:unió santjoanera, uM, arrel, PP iPsM, encapçalades, respectiva-ment, per Joan Matas antich,amador Bauçà sastre, Pep Masllaneres, Gabriel Mora Mas iFrancesc Nicolau Català. l’úniccanvi notable era que JoanBarceló Mesquida havia cedit elprimer lloc d’uM i es presentavade segon.• es va eixamplar i asfaltar elcamí de Binifarda i la continuaciófins al Pont de sa llova.• la parròquia va anunciar la sevaintenció de reconstruir el teatredel Centre Catòlic, que havia estatdestruït per un incendi quasi vintanys abans.• Va morir inesperadament Carlesestelrich “de Ca na Blanc”.

Abril de 2005• es va inaugurar l’estació del trende sant Joan, al mateix lloc on hihavia hagut l’antiga, a mitjancamí de sant Joan a sineu. la fre-qüència, tant del tren com del busllançadora, era molt alta.• es va inaugurar l’ampliació del’escola, amb noves aules de pre-escolar i una sala polivalent.l’escola havia quedat petita percausa dels desdoblaments de cur-sos que s’havien anat fent.• es va posar en marxa el serveide recollida selectiva porta aporta, per a vidre, paper i cartó, ienvasos.• el Col·lectiu Teranyines va pre-sentar el llibre Menestrals i boti-guers de sant Joan, del nostrecol·laborador antoni sastre “de saBotigueta”.

la lluna

27 març quart creixent

4 abril plena

12 quart minvant

18 nova

26 quart creixent

4 maig plena

mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 27