mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Fotografies de la Rua reDaCCió

Fotografies PeP Gayà

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Passatemps arNau MoraTiNos

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Febrer 2015. Núm. 416revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2015antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaFresses (foto Joan Font).

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 2

licia local de sineu el va retenirdues hores després de patir unictus. l’home, de 77 anys, casat iresident a sant Joan, va tenir l’ic-tus el 5 de novembre just desprésde posar combustible a sineu.Com a conseqüència de l’atac, vapegar amb el cotxe a un senyal detrànsit a la sortida de la gasoline-ra. la Policia el va detenir i, se -gons els parents, va suposar queera un borratxo perquè parlavaembullat i no s’aguantava dret, iper això el varen tenir retengutdurant dues hores. Finalment, vaingressar a l’hospital, on ha mortal cap de tres mesos. la Policia,

per la seva banda, ha dit quevaren oferir a l’home anar a cer-car un metge mentre era al quar-ter, però que ell s’hi va negar.

� el quatre de febrer va caureuna nevada molt important da -munt Mallorca, que va fer que elscims de la serra estiguessin ne -vats més de dues setmanes. Comque no va coincidir amb cap onade fred intensa, la nevada no vaarribar a cotes especialment bai-xes, com va passar per exemplel’any 2012, però sí que va fermolt de gruix, amb 80-85 cm a lacota 800. Molts de santjoaners

� s’ha arreglat el tros de carrete-ra de Palma que va de l’entradadel poble fins a la rotonda. Perguanyar una mica d’amplada,s’han tapat les síquies dels cos-tats, que han estat substituïdes pertubs permeables subterranis, ta -pats de grava gruixada (esquerda)i amb una encletxa de devers unpam a cada costat de la calçadaper deixar entrar l’aigua. Fa untemps s’havia parlat d’una refor-ma més ambiciosa que, a més deguanyar en amplada, permetriafer un carril que connectàs amb elcarril ciclista que arriba a Mon -tuïri però finalment s’ha aplicataquesta solució que no consumeixmés terreny ni obliga a refer elsmarges.

� a poc a poc es van coneixentels caps de llista dels diferents par-tits per a les eleccions locals a santJoan. s’ha sabut que assem bleaper sant Joan tornarà presentar naCatalina Gayà com a candidata abatlessa. el Partit Popular va pro-clamar fa mesos en Pablo Pascualcom a cap de llista. els altres dospartits que es dóna per segur queconcorreran a les eleccions, Pi iPsiB-Psoe, encara no han fetpúblics els seus caps de cartell.

� segons informa el diari ÚltimaHora, la família de ramon Joverllabrés ha denunciat que la Po -

mel i sucre

notícies locals

Alguns dels membres del Peus Grossos travessen el bassiot fins a Menorca i parti-cipen a la Trail des Fars a Ciutadella en categories diverses (42 km i 21 km). Aquíels podem veure, d’esquerra a dreta: en Pere, en Miquel, en Joan, en Jordi, enMiquel, en Julià, en Carlos i en Pau (foto peusgrossos).

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 3

mel i sucre

anaren a “veure la neu” i pogue-ren comprovar que moltes alzinesde la muntanya s’havien escuixato havien perdut branques perculpa del pes de la neu.

� el dissabte 14 de febrer va des-filar la rua pels carrers de santJoan, amb una participació moltnombrosa, especialment de com-parses. Com que la majoria d’a-questes acompanyaven les dis-fresses amb petites actuacions(com balls o discursos satírics),només es va poder fer una volta alcircuit urbà. al final va guanyarun “carretet de les llepolies”, encategoria individual, i la cort deCleòpatra (amb Marc antoni, unbon estol d’infants i un grup deballarines), en comparses.

el vespre hi va haver ball deCarnaval, amb les actuacions deNofotis, istanbul i Palo ambXifon.

Tant la rua com el ball deCarnaval estaven organitzats pelsQuintos 94.

els nins de l’escoleta tambésortiren disfressats pel carrer, elDijous llarder.

l’associació de Persones Ma -jors va recuperar un any més latradició de menjar-se els ossos deles matances pels Darrers Dies,just abans dels rigors quaresmals.Ho feren amb un “dinar d’ossos”a Can Tronca el diumenge 15 defebrer.

� el servei d’aigua potable asant Joan va tenir una nova pana,al carrer de Mestre Mas, en dretdel carrer unió. Per sort, es vapoder arreglar al cap d’uneshores. sembla que una part de les

subvencions per a obres i serveisque han arribat per a enguany al’ajuntament es destinarà a posarclaus de pas per sectors, per talque no s’hagi d’aturar l’aigua atot el poble en cas d’avaria.

Ramon Jover “de na Sastre” va tenir un ictus, del qual no es recuperà, que el vadur a tenir un petit accident automobilístic el passat mes de novembre. Segons eldiari UH la seva família ha denunciat la policia local per negligència. Els fets varensucceir devora benzinera de Sineu (foto UH).

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

4

A l’Esplai, els més petits prepararen la tradicional Jaia Corema amb les set potescorresponents a les setmanes que queden per arribar a Pasqua (foto Esplai).

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 4

� l’aPiMa de l’escola de santJoan ha organitzat per al 7 demarç un taller de límits educatius,per aprendre de posar límits alsinfants “sense renegar-los, ni cas-tigar-los, sense dir ‘no’ sempreseguit, sense recompensar-losamb el que més els agrada ni ame-naçar-los amb coses que mai arri-ben a passar”. el taller anirà a càr-rec d’ainoa ansoleaga i té uncost d’entre 45 i 80 euros.

� la Penya Motorista continuapreparant la prova per al Cam pio -nat d’espanya de Trial, que secelebrarà a sant Joan a finals demarç, on es podrà gaudir de lapresència dels millors especia -listes del món en aquesta espe -cialitat.

a mitjan febrer organitzaren lasegona prova del Campionat de

Balears de Trial, en les categoriesTr1, Tr2, Tr3, Tr4, Base 80,Base automàtiques i Base 80iniciació. els respectius guanya-dors foren Jaume rosselló, Mi -guel sosa, Jaime roig, JuanThomàs, Miquel Pons, Joan F.lópez i igor Moreno. el paddockestava situat prop del garrover dela Marquesa. Hi havia zones alrevellar, devers Binifarda i alcamp de futbol de son Juny.

Maria “lligadeta”, la madonade Can Tronca, va ser entrevista-da el 15 de febrer al Diario deMallorca per Tomeu obrador, elperiodista que sol seguir l’actuali-tat santjoanera per a aquell diari.la madona, que recentment hasuperat un càncer, parla de comhan evolucionat els hàbits delsclients (ara no beuen tant de

mel i sucre

licor), d’ençà que ella i el seuhome, en Toni Tronca, aixecarenel negoci que aquest havia here-tat. li demanen també pel negociparal·lel del “local”, que s’hareduït pel descens dels casamentsi l’augment de la competència, ide les seves idees polítiques isocials. Comprensiblement, nalli gadeta considera que elsimposts excessius ho fan anar totmalament i diu que el seu polític“preferit” era en Jaume Matas,perquè era “agradable”. Tan -mateix, no vol “ser de cap partit”,sobretot quan tens un portal obert.sobre el poble de sant Joan ésmolt pessimista, diu que “no hipassa ningú”, troba que s’hauriad’animar amb més gent, recons-truint el teatre, amb un equip defutbol, amb el tren... l’entrevista,de to molt cordial, li dóna final-

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

5

La Coral de Sant Joan fou entrevistada a l’emissora OnaMediterrània. Joana Estelrich, Joan-Toni Artigues i Antònia Rebassaassistiren als estudis de Palma al programa “Coral a Ona”.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 5

mel i sucre

6

ment ocasió de mostrar-se solidà-ria i oberta amb els immigrants,siguin magribins o d’altres llocs.

� el passat diumenge dia 22 defebrer el grup Peus Grossos orga-nitzà una eixida a Menorca. ungrapat dels seus membres partici-pà a la Trail des Fars que es faprop de Ciutadella. segons les ca -racterístiques de cadascun realit-zaren proves que s’hi feren: Farde Cavalleria – Ciutadella (42 km),la Vall – Ciutadella (21 km) i sonMorell – Ciutadella (12 km). elstemps féu molt dura la cursa jaque el vent i el fred foren com -panys dels esforços dels atletes.

� el dilluns dia 23 de febrer laCoral de sant Joan fou la protago-nista del programa radiofònicd’ona Mediterrània “Corals aona”. Joana estelrich (directora),antònia rebassa (presidenta icantaire) i Joan-Toni artigues

l’entrevista es féu un repàs a lesactivitats que s’han realitzatdurant aquests anys passats i alsprojectes que es volen posar enmarxa.

(cantaire) foren els representantsde l’associació Coral de santJoan que respongueren al conduc-tor del programa Joan lainez,també director de coral. Durant

Pana a la xarxa d’aigua potable, més concretament al carrer del mestre Mas. Éscuriós que melisucre ja va publicar una altra fuita d’aigua fa una sèrie d’anys gai-rebé al mateix lloc.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 6

mel i sucre

7

������������������� �����������������������������������������������������������������������������������

����������������� ������������!���"#��������$��������%����������������#���&����"#�������#���������������

���'�����&�(��)���������������#����������(��������������*+��,- ��,����-���

+����������������

.*����������/����������0�������/��"#������������������� ������

%����'#�$������������#���'#�$���������#��

+��!�"#��/������#���������������0����'#�������

12������������"#���������������������

��������(�����������������������

�����(��3����#��������������

����������#����$�����2������������������

��'#�$�����������!�"#�����������#������'�����

&��'�������#��������������

&��'���� ����

4#�������#������������#�(5���(����(������������#��

������(����������6������������(������������ ����

*������/�����"#����#��������������0���������

&���"#6�0�#��������������������������#������������7�

���/�����"#6����(�����������������������7�

������(������������#���� �����������������������(��)����

8����#�7� �������� /��

������������� ��������#�(���

�������������� �����������������������#�����

�$#'���������������'����������������/�������������.�

�����+'#��)

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 7

mel i sucre

8

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 8

mel i sucre

nivell particular. Passat santantoni, tots els esforços ja esvaren orientar cap a la rua, i elproper objectiu serà el Pa i Peix.

Pep Bauzà (axsJ): s’està ins-taurant un nou sistema a l’hora decanviar les bombetes led que sefonen. en comptes de canviar totala bombeta, just se canviaran lesplaquetes electròniques, amb laqual cosa s’abaratirà substancialment el seu cost de reposició.

s’estan gestionant amb un tèc-nic de Biodiversitat els permisosper arreglar el camí de pujada alpuig de sant Nofre.

al punt Verd s’ha habilitat unsemàfor a l’efecte de poder indi-car al públic si està obert o no.estarà verd tot el temps que hihagi l’operari encarregat de rebreel material, i vermell si no hi es.sobre si han variat o no les tonesde material retirat d’allà pelsfematers, els indicis són qued’ençà que hi ha establert aquestcontrol, han baixat de maneraimportant. Pareix que el cost delservei es veurà més que compen-sat per la baixada de costos d’eli-minació d’aquests residus.

ara ja fa tres anys que es vaestablir el control de funciona-ment del motor de treure aigua delpou públic, i els estudis de con-sum que se fan ja tenen una bonabase de dades per prendre deci-sions. la mitjana de funciona-ment és de quasi 11 hores diàries,i actualment gran part del consumse fa amb una tarifa nocturna mésbaixa que la general.

una vegada més s’ha tornat ademanar pressupost per arreglarles goteres del poliesportiu de sonJuny. aquest cop a una empresasantjoanera.

vegada, tant l’equip de governcom els regidors de la oposiciópassaren gust d’omplir compoques vegades ho havien pogutfer: sense la pressió del temps.

El consistori va donar el

condol als parents i amics

de Gabriel Mora Mas en

motiu de la seva mort, i li va

dedicar un minut de silenci.

D’informacions hi va haverles següents:

Joan Magro (PP): informantuna vegada més sobre l’estat detramitació de les Normes subsi -diàries. una nova esmena de defi-ciències les acosta un poquet mésa la seva laboriosa aprovació.

Miquel Pascual (PP): s’estanperfilant els darrers detalls perenvestir a les obres de condicio-nament del camins de Binifarda idel Pont setrill.

S’arreglaran els camins de

Binifarda i es Pont Setrill,

el tram de carretera de sa

Matança fins al revolt den

Pago, i el camí públic del

Puig de Sant Nofre.

Pedro Galmés (axsJ): agraintla col·laboració rebuda per la sevaregidoria en la organització de lesfestes de Nadal, Cap d’any, reisi sant antoni, que varen sortirmolt lluïdes gràcies a l’esforç i ala dedicació de diverses entitats,els quintos, moltes persones a

Ple ordinari de dia 28 de gener

una sessió totalment atípica,ja que a l’ordre del dia hi va havertant sols assumptes meramentadministratius. una sessió amb 4punts a l’ordre del dia... això omés pot passar quan dus la feinaavançada, cosa que ha aconseguitl’actual equip de govern a forçade fer molta feina,i fer-la benfeta. Ja ho diuen: la feina ben fetano té fronteres, la feina mal fetano té futur. si no hagués estat delspunts d’informacions vàries iprecs i preguntes, hagués quedatsense cap contingut polític.

Varen excusar la seva absènciaper motius personals els regidorsantoni oliver i Noèlia llull.

Tot just començar, Joan Ma -gro, portaveu del PP, i CatalinaGayà, batlessa i portaveu d’axsJ,varen recordar la figura de Ga -briel Mora Mas, amb motiu de laseva mort. És el primer ex-batledemòcrata que mor al nostrepoble, Per part dels portaveus hiha haver paraules d’elogi pel batleMora, i el consistori en ple vatraslladar el seu condol a familiarsi amics. aquest acte de recor-dança va culminar amb un minutde silenci que va ser seguit dedrets per tots els regidors i elpúblic assistent.

els dos primers punts de l’or-dre del dia varen ser bons d’es-clovellar: es va aprovar l’actade la sessió anterior, de dia23/12, en la qual es varen aprovarels pressupostos per 2015, i es vaacordar l’assabentat dels decretsde batlia.

a partir d’aquí just quedavenels punts d’informacions vàries ide precs i preguntes que, aquesta

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

9

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 9

mel i sucre

10

Per donar compliment a la lleide protecció de dades personals, iper assegurar que determinatsdocuments que s’han de tirar noquedin a l’abast de qualsevolindiscreció, s’ha comprat unamàquina destructora de docu-ments.

la direcció de la residènciaNova edat ha demanat a l’ajunta-ment una millora en la il·lumina-ció nocturna en el tram vial queva des del poble fins al seu edifi-ci. s’hi posaran 4 punts de llummés, i també es millorarà l’enllu-menat de l’aparcament de darrerasa Creu den revull.

Han començat les obres pereixamplar la carretera des delpoble fins a la rotonda de devorael revolt den Pago.

Catalina Gayà (axsJ): s’etàtramitant l’alta d’activitat pel barde la piscina municipals, i s’hifarà un bany adaptat per personesamb mobilitat reduïda.

el 12 de gener l’ajuntament vavisitar, juntament amb el conse-ller Company, les obres de lanova depuradora municipal.

Hi ha hagut una tanda de reu-nions amb representants de laFederació Balear de Trial, moters,i de la Penya Motorista per orga-nitzar a sant Joan el Campionatd’espanya de trial. serà dia 29 demarç.

s’ha traspassat el deute delpréstec fet per l’ajuntament perpagar a proveïdors des de l’entitatBMN a Caixa Colonya. l’ajunta -ment passarà de pagar uns 32,000€/any a pagar-ne uns 4,000.

s’ha informat la conselleria desalut que al centre sanitari hi hagoteres, i és necessari que s’arre-glin amb urgència. amb un dia sevaren recollir dins un recipientmés de 100 litres d’aigua de pluja.està aprovada la subvenció perfer la solera del punt verd. Perpoder-la cobrar, s’ha d’haver fetl’obra, i per poder fer l’obra,s’han d’haver aprovat les NNss.

l’equip de govern farà el quepodrà perquè siguin aprovadesràpid, i poder tenir l’obra enllesti-da abans del termini màxim de lasubvenció, el 30/06/15.

i finalment, de precs i pre-guntes, hi va haver els següents:

Francesc Mestre (Pi)Vista que se fa l’obra als banys

de la piscina, no se podrien teniroberts tots els horabaixes, per lagent que va la plaça?

a veure si el nou policia muni-cipal podria ser més estricte entemes de circulació per dins elcasc urbà.

a veure si s’han arreglat bé lesbarreres del poliesportiu.

interessant-se per l’estat detramitació de les NNss.

Dia 29 de març se farà a

Sant Joan el campionat

d’Espanya de trial.

Quan se farà la fira? (CatalinaGayà li va contestar que pel mesd’octubre)

Hi ha gent que ha anat a mani-festar-li la seva sorpresa pel fetque l’operari del punt verd apun-tava les matrícules dels cotxesque hi anaven a deixar material.(en Pep des saig va contestar queés una manera fàcil de dur unaestadística de quants de vehicleshan passat per allà)

a quan ascendeix el pressu-post d’arreglar les goteres delpoliesportiu? i el de la solera delpunt verd? Com s’adjudicaranaquestes obres?

Frederic Febrer (PsiB-Psoe)Va agrair a l’equip de govern

les contínues convidades a la opo-sició per les reunions de feina i adeterminats actes, però va trobar afaltar aquest convit a la visita queel conseller Company va fer re -

centment a les obres de la depura-dora. (la batlessa, Catalina Gayà,va demanar disculpes per l’oblit.)

Va elogiar la campanya d’hi-giene als carrers feta per l’ajunta-ment amb la instal·lació de cartellsper les defecacions dels cans, i almateix temps va proposar com-pletar aquesta campanya amb lacol·locació de més papereres.

Troba a faltar les actes delsplenaris a les actualitzacions de laweb municipal.

Nous horaris del punt verd:insistir en la seva difusió, i tambéen el reciclatge.

a prop del parc infantil hi haun solar obert amb un pou. seriaconvenient avisar l’amo per evitarel risc de possibles accidents.

Quina és la situació actual deldeute històric amb la Manco -munitat del Pla de Mallorca enmatèria d’eliminació de fems?

Com està el tema de la fusió deserveis amb el Consorci d’aigües?Demanant informació sobre dosdecrets de batllia, sobre la dene-gació d’una obra, i la immediatasuspensió d’una altra.

Demanant sobre l’estat de tra-mitació de les NNss:

Per conèixer les respostes,podeu accedir al vídeo penjat a lanostra web: www.melisucre.cat.

Ja ho veis: com he apuntat alcomençament, quan dus les feinesal dia, pots destinar temps a unacosa molt important en democrà-cia: parlar de les coses fetes i deles que s’han de fer. està bencomprovat que quan s’ajuntenesforços tot va molt millor, i se famés possible assolir els objectiusassenyalats, que quan s’utilitzenles forces per crear tensions inne-cessàries i mal estar general. Percomprovar-ho basta comparar lescoses que se varen fer a la legisla-tura anterior amb les que s’hanaconseguit al llarg de tres anys imig d’aquesta.

el plenari va acabar al cap dedues hores d’haver començat.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 10

mel i sucre

11

UJA'LROFNIDTNEENMATTANUUNAMR

OJTNAANSED NAANO

rt

UN

abortselauqqualedassacseialliznesed92ledritraarpA

ÓICACINUMOC

fi

ROFNI

Atseuqqua’dsenicifoselaadopseavitcurtsnoctaattitnee’ledataatd,4102edgiame

ARBOREPAIVÈRPÓ

...AMR

tnaanticil·loslE.tnematnujAAjanutnaantneserpraaricininedielLaledrogivneadartne

UNvesselraartsnocreffeedahihIVÈRPÓICACINUMOCdserbosel,rr,aelablòsledi

sedadsevledomle,AI

acincèted

edtnemomlenEgsedtsopuupsserP-psnoicazttzirotuA-çalpmmpe’dlonàànlP-orciseiffiargotoF-edaicnàtsnialAtleen-raarlaynessaficepse,slanosrep

icnààntsnialedóicatneserperddrepaapcip(taatllateditaatssolg…sertla,sereterraarC(seivèrp

tnemaamçbuubilautcataattse’ledsiuqquoorple,aivèrpóicacinumoc

.óicucexe’dinimreterboseltaatderaarlcbmmbaraarciffi

ivèrpóicacinumocaleda)…retsuffu,rr,enatnoffo,re

)…

cejbbjoelbommi’ledóicaciesalraartnujddja’dahrotomo

neuqquerpmmpes,raarztilaerase

hadasseretnianosrepal,a

eiroiretni(,óicautca’detc:óicatnemucodtneüge

orpasetcejbbjuubsniugitseon

reffesitaatsedah

)roiretxe

i,etcejooj

ta,tnemaamtnujAAj’L.óicucexe’d

h’dseroh42selAed,)snoiccurtsnoctsopmmpiisexaaxtsel

rm

umscincètsuessledsévaavrt

emucodaltatneserprevaheeuqqulebmmbaamtaattimroffonoce%8’3latotne,slapicinumst

LLOSinumocaLuqquedaavescacinumocerboselàratisiv,slapicinu

osrepaladatnemseóicatneecnaannedrOselnexielbaabtse%8’0(arbo’ledlatotled%

AICNÈCILLEDDUTICILlexieutitsbuubsaivèrpóicaci

.aicnààntsnialaóicaumocedetceffee’la,aivèrpóictnaançnajttjimsedaticil·losse

raicinitopadasseretniano.slapicinumse

erbostsopmmpI%3iaxat%

REPAsnaanbaabeuqqul

alraarvorpmmp

serbosel

etcejoojrpóicucexe’lmaam,tnaantrePeledicini’levaavgenedocincètslepnuraarztilaerEMARBOL·LOSare

naantseoneuqquserboseledaivèrpóicacinumocalbmmb

.serbosemedtneügesnocalbmmbaam,ne,aieuqquseis,islapicinumsnineresetseuqquA.serbosencil·loseslauqqualne,RONEENAICNÈCILLEDDUTICIL

rm

asetcejbbjuubsaztiliga’s

edaromnevaavgrotaat’s

sedamroffonavaavticREPA

.etcejoojrp

nocedajeejtenvààvmrrmoffoALCA

asnopserlebmmbaratcatnGIUBERedtlombmmbaedueívahiseuqqumevpsemlE:TNEMIRA

aledelbaabueívahGanuunreffee-nitassap

UNTNUJA aC,NAOJTNAANSEDTNEMATTA

éetcer

arenaanmdagirb

25179noffoèleTTe16,rr,ojaajMrerrerrra

.254156466lesé

èletlE.l'eruerttredacarepàzuaauBnaoJa

en.naanojttjnaansjaaj.www//w/:pttpttth3006

-rocnoffoè

alradroc

/tt/e

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 11

mel i sucre

l’hort

des padrí

El mes de marçaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Diuen que el març marcejai que és el mes més malsài poc de fiar de tots els

mesos. seguint, però, la roda deltemps, el març és quan es tancal’hivern i s’obren les portes de laprimavera; d’aquesta manera,comença un nou cicle a la natura.

És quan comença de bon deveres la feina pels hortolans.

Quan hi ha bona saó s’hand’entrecavar els xítxeros, els alls iles cebes per eliminar les malesherbes i arejar la terra.

a llocs calents, quan passi elperill de gelades ja es poden sem-brar meloners, sindrieres, co gom -bres, carabassons... Perquè aques-tes llavors neixin és necessari quela temperatura ambient arribi als 13o 14 graus i la terra sigui humida.

les hortalisses de planter, comles tomatigueres, els pebrers o lesalbergínies, ja es poden trasplan-tar al lloc definitiu.

Per als trasplantaments d’hor-talisses, una de les maneres méspràctiques és cavar un petit clot,regar-lo amb un tassó d’aigua iquan se l’hagi beguda, ficar-hi laplanta i acostar-li terra fins queles arrels quedin ben tapades.

També es poden sembrar es -

queixos d’herbes aromàtiques,com herba-sana, orenga, menta,romaní, sàlvia, farigola...

el sistema d’esqueix consis-teix en tallar una petita branca dela planta mare, enterrar el troncdeixant l’ull amb algunes fullesperquè respiri. s’ha de mantenirel tronc dins terra humida per tald’estimular que tregui novesarrels. si l’hem plantada dins uncossiol petit i al cap d’un mes omes i mig veim que la plantacreix, és que ha arrelat bé i podemfer el trasplantament al seu llocdefinitiu.

en lluna vella convé podar lesparres, perquè quan s’acaba elfred la saba es posa en circulaciói en tallar la sarment el cap quequeda al cep plora, o sia, quedegota saba i lleva força a les bro-cades que han de sortir.

És temps de posar en general.la poda és una operació que debi-lita l’arbre, per això és convenientpodar quan l’arbre està en repòs.els xipresos i les tuies per fer bar-dissa, quan tenen l’acltura conve-nient, és preferible podar-los enquart minvant.

Quant a la poda de formaciód’arbres joves, és preferible fer-la

en quart creixent perquè la feridatapa més aviat.

s’ha de tenir ewn compte,també, que la saba circula ambmés vigor per la zona que miracap al migdia i també per la partde fora de les branques.

l’arribada de les oronellessim bolitza l’arribada de la prima-vera, que comença el 21 de març iés quan parteixen a brotar lesplan tes que a l’hivern han perdutles fulles i estan endormis cades.Tam bé molts d’animals comencena aparellar-se, intuint que ve el bontemps per surar les seves cries.

El cultiu dels tarongersel fred de gener posa suc al

taronger.els mesos d’hivern és quan els

tarongers maduren el seu esplet,per això és aconsellable no fer alseu voltant labors de cultiu a laterra, així s’evita destruir el relimde damunt damunt, que és el quealimenta el fruit.

És convenient podar-los des-prés d’haver recol·lectat l’esplet.si l’arbre és vigorós, li tallaremels xupons i les tanyades que sur-ten verticals per amunt, perquè nodificultin la circulació de la saba a

12

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 12

les cornes i part de la freixuraho bullien dins la caldera i enesser cuit ho capolaven junt ambels raïssons del saïm –que haviencolat amb el fogasser– i hi afegienla sang les espícies per als botifar -rons. en tenir els enfilolls fets, lospegaven unes quantes picadesd’agulla perquè no s’esclatassindins la caldera.

Per tenir l’al·lotea entreten -guda tot l’horabaixa, nins i ninessortien a foravila a cercar rome-guers. les nines exhibien un

davantal blanc amb retxesvermelles, com a símbol queeren matances. amb unganxo enganxaven els rome-guers i els arrossegaven finsdevora la casa de les matan-ces i un poc abans de soparels pegaven foc. s’hi enre-voltaven grans i petits imentre cremava, cridaven:“Vivo! Vivo!” i cantaven:“Mestre Pep randeta té una

bufeta com un tamborino.Vivo! Vivo! Vivo!”

al sopar de matances era ons’arreplegaven tots els matancersi alguns convidats amics de lacasa. Mentre acabaven de pre -parar el sopar i parar taules, lamadona dava la veu de “per losenyal de la santa Creu” i passa-ven el rosari en espera que les cui-neres, amb plats mitjancers, ser-vissin l’arròs a taula. en aquestarròs era freqüent que la carn decaça, tant de pèl com de ploma,fos abundant.

el segon plat solia ser l’aguiatde pilotes fetes de carn que havienseleccionat quan capolaven lasobrassada. Ben condimentat sor-tia un aguiat molt saborós i moltapreciat pels comensals.

Després de la fruita i els dol -ços també es repartien poerdamunt la taula ametles torradesencetades i els comensals anaventriant els bessons fent tertúlia ocançons fins a l’hora de dir bonanit i que molts d’anys.

mel i sucre

13

les branques que han de fruitar,que si estan massa espesses tambés’han d’aclarir.

si l’arbre va raquític o té bran-ques molt envellides, es pot feruna poda de regeneració tallantbranques gruixades per tal de pro-vocar que surtin ulls nous perrejovenir part de l’arbre.

Recordança del temps de ma -tances

a la mitjania del segle XX, lamajoria de les famílies de santJoan cada any feien unes matan-ces casolanes a les quals convi-daven parents i amics. lesmatances, a més de tenir un certaire de festa, també es conver-tien en un acte social important.

Dies abans es preparava perles matances. la madona ja em -prenia la tasca de netejar olles,plats i culleres per tal de tenir-hotot a punt per al dia de lesmatances; l’amo, per la sevabanda, es cuidava de tenir llen-ya, tions i estelles per fer foc alsfogons de la caldera i del calderódel saïm o altres fogons improvi-sats; aquest dia tots els fogonsestaven en marxa.

el dia de les matances, l’amos’aixecava de bon matí perencendre el foc a la caldera per-què en arribar la claror del dial’aigua ja fos calenta, de maneraque en arribar els primers convi-dats –en general quatre o cinchomes– treien el porc de la soll iel posaven damunt la banqueta.

Després d’haver dat la sang, elsocorraven amb manats d’arbot-xes enceses i alguns l’escaldavenamb aigua bulllent. Després, elshomes, per fer-lo net, fregavenamb una pedra tosca mentre unadona, amb una olleta amb broc,feia un regalim d’aigua calenta allloc on anaven fregant. la partque costava més de netejar erenels potons i el cap.

Després d’estar ben net, el

porc i la banqueta, posaven l’ani-mal d’esquena, panxa per amunt,i el travaven amb els quatrepotons i posaven el cap amb lapart sanguinosa dins un ribell.Després de treure les dues ven-tresques i els quatre camaiots,l’obri en per treure el ventre i, sino foradaven cap budell, es deia:“No ha fet merda”, i la madonacom a premi treia un plat defigues seques i la botella de mes-clat o herbes perquè en pegassinun glopet.

en general, eren les dones lesque s’encarregaven de fer el ven-tre net. els budells prims s’em-praven per fer els botifarrons i lesllangonisses, i els gruixats es ta -llaven a mida i los cosien d’uncap per omplir-los de sobrassada.en general, era un home el quetrempava la sobrassada i la mado-na hi posava les espícies i desprésseguia el ritual de fregir-la un poci dar-la a tastar, una espipellada acada matancer, que feien el co -men tari de si estava bé de sal o decoent.

els desnossadors ja deixaventriades totes les peces: lloms, llo-millos, ventresca, peus i carota,ossos... i també separaven la carnmés sanguinosa per fer-ne elscamaiots. També separaven tot elgreix per elaborar el saïm, que enesser cuit i colat, el col·locavendins pots de vidre que guardavenal rebost i servia durant tot l’anyper fer aguiats o pastissos.

P. Bruegel, el Jove. http://commons.wikimedia.org

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 13

mel i sucre

14

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 14

mel i sucre

15

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 15

mel i sucre

16

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 16

mel i sucre

17

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 17

mel i sucre

Feim un pensament... ani-mal. a sudamèrica lesespècies animals i vegetals

són diferents als que tenim ave-sats a europa. això és deu a laderiva continental i que amb elpas dels milions d’anys els ani-mals de cada continent s’han anatespecialitzant, adaptant i per tantdiferenciant. els Camèlids an dinssón lògicament molt diferents alsCamèlids africans i asiàtics.

Camèlids Andins?

són quatre espècies animals,que segurament coneixeu perseparat: llama, alpaca, Guanac iVicunya. segons l’espècie fanaproximadament un 1-1,2m d’alta la creu i entre 1,6-1,9m d’alça-da. Pesen entre 50 i 100kg. enresum, són com una espècie d’o-velles grosses i amb el coll llarg. iés curiós perquè els espanyols ano -menaven “ovejas” a les lla mesquan les van veure fa 500 anys.

Fins fa pocs anys no quedavaclar si eren espècies diferents oraces d’una mateixa espècie, peròactualment, segons les provesd’aDN recents s’ha pogut esta-blir la relació correcta entre elles.Tot això es deu a que les quatreespècies es poden hibridar entreelles sense problemes.

en general tots els camèlidsviuen en climes secs amb gransdiferencies de temperatura i una

Feim un pensament

... geogràfic

Camèlids andinsGuilleM serra Bou, GeòGraF

elevada radiació solar. Tenen unagran resistència a la deshidratació.

el ramat té un comportamentgregari i territorial, existint sem-pre un mascle dominant que con-trola els altres o els fa fora delramat.

a diferencia de la llana d’ove-lla, tenen una llama lleugera demicrofibres buides, que és moltmés lleugera i preuada. la llanad’aquests animals sempre ha ten-gut molt bona fama, tant, que finsi tot als anys 50 ja era ben cone-guda la llana d’alpaca (concreta-ment) entre els sectors de classealta a europa i estats units.

Llama (Lama glama)

És la més coneguda de les qua-tre, i també el més gran. es el mésfort dels camèlids andins quegeneralment s’utilitza com animalde càrrega i per a carn. Poden car-regar entre 40kg i 60kg de càrre-ga. i si, escupen quan s’enfaden!

es considera una hibridació imillora genètica creada delGuanac des de l’època preincaicaa prop del 4.500 a.C. Completa -ment Domesticada.

la llama té les fibres més grui-xudes i pot arribar a aportar fins a4kg de llana cada 2 anys.

s’estima que la població mun-dial és d’uns 3,5 milions de llames.Que es concentra majoritàriamenta Bolívia (60%) i Perú (30%).

18

De dalt a baix: llama, alpaca, guanac ivicunyes.

Animal Estat Tamany Funció Població

Llama Domesticat Gran Càrrega i Carn 3,5 milionsAlpaca Domesticat Petit llana i Carn 6,5 milionsGuanac silvestre Gran llana 600 milVicunya silvestre Petit llana 190 mil

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 18

mel i sucre

mesurant uns 15 microns de dià-metre.  Pot arribar a costar uns400€ cada kilo, té molta fama anivell mundial, a europa o estatsunits es paguen uns 20.000 € peruna jaqueta o 31.000 € en un trajefabricat amb aquesta suau tela.

la població mundial deVicunyes és d’uns 190.000 exem-plars, es distribueixen entre Perú(63%), Bolívia (17%) i Xile(10%). Malauradament també estroba en risc lleu d’extinció.

Alpaca (Vicugna pacos)

es una hibridació de la Vicu -nya amb gens de llama. Tambéestà completament domesticada.

són més petites que les llames,i foren creades per aprofitar laseva llana i carn (no per càrrega).i també escupen.

la textura de la seva llana ésfina i sedosa és la més utilitzadaen tèxtil de qualitat, i aporta uns5kg de llana cada 2 anys. el preude la llana d’alpaca sense proces-sar pot costar uns 10€.

la població mundial d’alpa -ques és d’uns 6,5 milions que esconcentren a Perú (80%), Bolívia(8%) i australia (6,6%).

Guanac (Lama guanicoe)

És la versió silvestre de lallama, la seva alçada es de fins a1,9 m. es caracteritzen per ser elsanimals més grans de la Pata -gonia. També són els més ràpidsde tots els camèlids, poden arribara 64 km/h.

es distribueixen des del suddel Perú fins a la Terra del Foc,són per tant els que toleren mésel fred.

els seus principals depreda-dors són el Puma i la Guineu delsandes.

s’estima que la població esd’uns 600.000, es troben sobretota argentina (94%) i Xile (5%).Malauradament es troba en risclleu d’extinció.

Vicunya (Vicugna vicugna)

És l’espècie original i silvestrede l’alpaca. son els camèlids méspetits, pesen entre 40 i 50  kg  itenen una longitud de 80 cm. 

Viuen sempre per sobre dels3500m en l’estadi de nivell ano-menat “Puna”, que és un ambientmolt estepari.

la fibra de la seva llana estàentre las més fines del Món,

19

Vestits d’alpaca.

Fibra Diàmetre (microns) Longitud (mm) Preu Kilo

Vicunya 10 a 15 15 a 40 420 €Angora 11 a 15 25 a 50 48 €Cashmere 15 a 19 25 a 90 147 €Alpaca 18 a 40 75 a 400 10 €

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 19

mel i sucre

Comentari al mes de gener

Com ja passà al desembre, elgener ha registrat uns valors ter-momètrics dins el paràmetreshabituals. la mitjana ha estat de9,9 ºC, inferior en 2,1 ºC al generde l’any passat. Hem de recordarque en el 2014 els mesos d’hivernforen molt suaus. la baixada deltermòmetre, especialment en lesmínimes, ens ha duit geladesintenses a les zones més fredesdel terme. especialment fredsforen els dies 2 i 18, però durantbastants de jornades la temperatu-ra mitjana ha estat per sota els 10ºC. Malgrat tot poguérem fruirdurant la primera quinzena del’ambient anticiclònic de les cal-mes de gener amb cels clars i tem-peratures més suaus. Però a partirde sant antoni ens arribà unanova inestabilitat atmosfèrica queens aportà fred intens i pluges,que afectaren especialment lesfestes de sant sebastià. el mateixdia 20, va fer la ploguda mésimportant del mes amb quasi 30mm. a la serra de Tramuntana lesprecipitacions foren en forma deneu als cims més alts que queda-ren coberts de blanc novamentdesprés de la primera nevada,molt menys intensa, de principisde desembre. el mes acabà ambuna lleugera pujada de les tempe-ratures. en total hem sumat 36,6

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2014 DES. 54896 4422 12,41 11,2 3582 1106

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872014 GEN. 65392 5290 12,36 .... 4285 1323

FEBRER 2015 (fins a dia 20)

Temperatura mitjana 8,7 ºCTemperatura més alta 16,4 ºC (dia 15)Temperatura més baixa 0,8 ºC (dia 6)Pluviometria 48 mm Velocitat mitjana del vent 7,5 Km/hVelocitat màxima del vent 90,1 Km/h (dia 3)Direcció del vent predominant NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2 ml/dia

MES DE GENER 2015 2014

Temperatura mitjana 9,9 ºC 12 ºCTemperatura més alta 18,1 ºC (dia 10) 18,5 ºC (dia 3)Temperatura més baixa 2,7 ºC (dia 2 i 18) 5,9 ºC (dia 21)Pluviometria 36,6 mm 31,8 mmVelocitat mitjana del vent 4,9 Km/h 6,5 Km/hVelocitat màxima del vent 82,1 Km/h (dia 31) 86,9 Km/h (dia 5)Direcció del vent predominant NO OHumitat mitjana 80 % 81 %Pressió mitjana 1020 mb 1012 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,9 ml/dia 1,8 ml/dia

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8

20

mm d’aigua, caiguts pràcticamenttots entre el dies 19 i 22 del mes.

el més s’acomiadà sobretotamb vent i temps desplaent.Durant distints dies de la darrerasetmana el vent bufà amb força.el dies 25 i 31 la velocitat mitjanasobrepassà els 20 Km/h. el dia 31anotàrem el cop de vent més fortdel mes amb 82,1 Km/h. la restadel mes havia estat més tranquil·la

en quant a aquest meteor. ladirecció que predominà fou elmestral (No) que contribuí a labaixada de les temperaturestambé.

la humitat s’ha mantingudaalta, amb una mitjana del 80%, laqual cosa ha intensificat la sensa-ció de fredor, a més de produirrosades i boirades. l’ambienthumit que ha persistit durant

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 20

mel i sucre

21

molts de dies, i especialment quanno ha fet vent, ha dificultat l’eva-poració, que ha tengut una mitja-na baixa, d’1’9 ml/dia.

Comentari al mes de febrer

en els tres primers dies defebrer continuà el vent intens (eldia 3 anotàrem la velocitat màxi-ma, amb 90,1 Km/h), al qual s’hiafegí una baixada de les tempera-tures i inestabilitat. ara bé, el maltemps fort i el fred intens ensafectà especialment els tres diessegüents, amb valors termomè-trics que ja no recordàvem. Diaextremadament fred fou el 6, ambuna mínima propera als 0 ºC i unamitjana de 3’1 ºC. Durant bas-tants jornades d’aquest primerterç de mes hem tornat experi-mentar el que és el fred de veres ial qual ens sol sotmetre el mesmés curt de l’any, situació amb laqual no comptàvem ja que l’anypassat durant l’hivern no arribà-rem ni molt manco a aquestsvalors. les pluges d’aquests pri-mers dies de mes es transforma-ren a la serra de Tramuntana enuna gran nevada que també feiatemps que no contemplàvem. lescarreteres d’aquella part de Ma -llorca varen estar tallades durantalguns dies i molta gent s’acostà aaquells paratges per fruir d’aquestespectacle de la natura que única-ment de tant en tant podem viure.Però la neu arribà a cotes més bai-xes, cobrint també part de lesserres de llevant. Tots esperàvemque les condicions climatològi-ques aportassin la neu al Pla peròno fou així. en algun moment lesquatre gotes que varen caure eldia 6, el dia més propici en quanta temperatura, varen ser d’aiguaneu que no arribà a quallar. laneu no arribà, però si les geladesmatinals intenses; a destacar laque es produí el dia 7 amb pla-

ques importants de gel a la super-fície de bassiots i recipients d’ai-gua exposats a la intempèrie. apartir del dia 9 el temps milloràamb un lleuger ascens de les tem-peratures tant màximes com míni-mes. a les pluges de principi demes hi hem d’afegir les que hancaigut novament els dies 16 i 17.en total fins a la data duim comp-tats 48 mm. aquesta pluja junta-ment amb la que va caure al generfa que la terra tengui humitat sufi-cient per al desenvolupament delscultius de secà. De fet els nostrescamps llueixen el mantell verddels cereals que cobreixen gransextensions de la terra cultivada.entre els arbres destaca des de faunes setmanes la flor blanca delsametlers que ha de fer front aaquests dies de climatologia mésextrema enmig de l’hivern i d’unfebrer que aquesta vegada sí queha fet honor al refrany que diu:febrer curt, pitjor que turc i queal·ludeix a aquestes condicionsmeteorològiques dures de fred,vent i mal temps.

Parc solar fotovoltaic

en el mes de gener s’ha pro-duït un augment de la la radiaciósolar en relació al desembre, con-seqüència de l’allargament del dia(que ha passat de 9 h 25 min demitjana del desembre a 9 h 46 mindel gener) i de la intensitat de lallum que ens ha arribat en els diesque el sol ha lluït. així, s’hangenerat 1126 Kwh més que en eldesembre i amb una milloraimportant del rendiment, que hapassat de 12,41 a 11,61; és a dir,s’ha pogut obtenir cada Kwh ambmenys radiació que en el mesanterior. si comparam el generd’enguany amb el gener de 2014,observam que s’han aconseguit258 Kwh més i amb una menorquantitat de radiació solar, relacióque indica que el rendiment defuncionament de les plaques haestat superior en el gener 2015 (hapassat de 12,41 radiació/energia a11,61).

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 21

mel i sucre

Climograma 2014

amb el climograma del 2014,tenim una mena de radiografia delque ha estat aquest any en quant ales dues variables més destacadesdel temps:

– les temperatures en conjunthan estat més altes que les del’any 2013. la temperatura mitja-na ha pujat 1,08 ºC (16,78 ºC, al2013 i 17,86 ºC al 2014). excepteel juliol, amb una diferència d’1,3ºC i els mesos de març, agost idesembre, per unes poques dèci-mes, la resta han presentat tem-peratures més elevades que les del’any anterior. el mes amb la mit-jana més freda fou el desembreamb 10,8 ºC i el més càlid, l’agost

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

22

amb 24,7 ºC. l’oscil·lació tèrmicao diferència entre el mes méscàlid i el més fred ha disminuït,passant dels 16,6 ºC del 2013 als13,9 ºC del 2013. la cota més altade la temperatura es va produir el10 d’agost amb 34,8 ºC i la mésbaixa el 28 de març amb 4,1 ºC.aquest 2014 ha registrat una tar-dor més càlida que els valorshabituals per als mesos d’aquestaestació. a causa d’haver tengutun hivern més suau hi ha hagutmenys diferència entre l’estaciófreda i la càlida de l’estiu, que noha augmentat la mitjana com hohan fet les altres estacions.

– en quant a la pluviometria,s’han recollit, en el 2014,525,5mm, 21,4 mm menys que a

l’any 2013. els dos mesos ambmés pluviometria foren el novem-bre, amb 131,8 mm, i, curiosa-ment, el juny, amb 100 mm, unmes en què normalment no plou oplou molt poc. les pluges es con-centraren a finals de la primavera(159,1 mm entre maig i juny) i afinals de la tardor (194,7 mmentre novembre i desembre).especialment les pluges de finalsde primavera foren més perjudi-cials que beneficioses ja que arri-baren massa tard per als cultius desecà. Mesos que solen rebre méspluja com març i abril o setembrei octubre, en el 2014 en reberenmenys afectant en major o menormesura els cicles naturals i agrí-coles.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 22

mel i sucre

23

MOTS ENQUADRATS 66 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Que s’abste de tota relacioamb en Pablo Iglesias. En van llimar la superfıciei ara ho reflecteix tot. 2. Un dels set pecats capi-tals. Extrem d’un eix, per exemple del de la Terra.3. No n’hi mes que una. Buidare la bufeta a travesde la uretra. 4. Un paper en brut o una personaamb una quarantena d’anys. Menj pa de pita enabundancia. 5. Esglai! Animals voladors que po-den tenir un gust salat. Pots pensar, que aquestgos se sapiga el sımbol quımic del calci! 6. Barricomic de Barcelona. Tasta l’element quımic radio-actiu. 7. Exclamacio per cridar l’atencio a qualcu.Bruixot d’en Picanyol. El Barca es mes que aixo.8. Planta que fa raım; vinya. D’oca a oca i tir per-que em ... . 9. L’origen dels mals. Unires en matri-moni i et va desbaratar tant que ara tens ressaca.Part d’un axioma. 10. A Roma s’estima a l’inreves.No sap ... que a aquest ... no arribarem ... mai.Temps lliure. 11. Pupil·la de l’ull d’una al·loteta.Naip per correu. 12. Mes temps lliure. Ciutat si-multaniament europea i asiatica. 13. Porcio d’ali-ments que no es completament racional. L’ovellaseria nascuda entre el 20 de marc i el 21 d’abril.

Verticals: 1. Si tens gana, menja-te’n una. Lli-gam entre germans. 2. Posaria en mar una nau. De... en ... anam fent el camı cap a la cima. 3. Ar-rias aquest altre barri barcelonı. Simbolic com unaicona. 4. Fa sortir. Cuida l’infant de forma similara sa mare. Fi de la fi. 5. Queixa de dolor. Ins-truments que gemeguen com un gai. L’oncle te un

tronc per fer foc. 6. Mamıfer australia. Paras itallas el pel arran. 7. Regal d’un dels Reis d’Orientque es pot mirar. S’ha arreglat l’expressio facialamb una operacio costosa. La teva TerminologiaAnatomica. 8. Vell capicua. Tall arran aquell ar-bre alt. Posar esquer es car. 9. En duc dues dinsdel sarro. Que tenen un nas descomunal. Ocell dela famılia dels cuculids que nia desordenadament al’America Central. 10. La menjada va ser una tapaapta. Revista de comics catalana publicada inter-rompudament entre els anys 1917 i 1998. Esferaceleste que un orb no pot acabar de veure. 11. Bei-na o capsula, pectica o cel·lulosica, dins la qual s’a-llotja un organisme flagel·lat. Planta del desert quepot resistir infinitats sense beure ni gota, com lade la imatge. 12. Que li han passat la llengua peradornar-lo en exces. Relatiu o pertanyent a un axis.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=2115

Solucio al numero 65:

M A H O M A P A R I SE X A M I N A R O P IR I V A L I T A T S BC A I R E S T U S T AA L A R A R P A I RD E S T I R A M IA V I S S U A M O TL E P T O R C A N A

R E I A L E S A EP O R U S M A C E R AO L I I S V E L MC O T A O N I R I C AA S A R I N A A T U R

passatempsMots enquadrats núm. 66

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 23

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Concurs de disfresses al local del Teleclub de sant Joan el dijous llarder de 1968. eljurat va ésser: Don Joan Julià “es Murer”, madò Margalida Vich i el qui era el president de l’enti-tat, Francesc Company Bauçà “Mena”.

Fotografia 2: Grup de nines disfressades, acompanyades d’altres nins i nines que no es varen dis-fressar, a la plaça Nova de sant Joan a meitat dels anys cinquanta.

Fotografia 3: Grup d’al·lotes i nines disfressades a la plaça Nova, a principis dels anys seixanta.

aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

24

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 24

mel i sucre

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

25

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 25

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmMagdalenes de xocolata

saCraMeNT Ferrer

la xocolata és una mescla de pasta de cacau isucre en proporcions determinades depenent

de si és xocolata negra, amb llet o blanca. Potincloure, a més, mantega de cacau, llet, fruites iaromatitzants.

la xocolata contribueix a la secreció d’endorfi-nes o molècules del plaer, que aporten una sensa-ció de benestar, i de serotonina, neurotransmissorque regula, entre d’altres, l’equilibri psicològic.

Ingredients

- 275 g de sucre- 250 g de farina de força- 100 g de gotes de xocolata amb llet- 75 g de xocolata negra en pols- 16 g de llevat en pols- 240 ml d’oli d’oliva 0’4°- 75 ml de llet- 12 paneretes de paper arrissat- 4 ous mitjans

Preparació

- Dins un bol, batre els ous ben escumosos.- Mesclar amb el sucre fins que la mescla blanque-ja.- abocar-hi la llet i l’oli. remenar bé.- Passar pel sedàs la farina, la xocolata en pols, elllevat i incorporar-ho a la mescla anterior.- Pastar fins que ens quedi una massa llisa i sensegrums.- afegir-hi 75 g de perles de xocolata amb llet.- Deixar reposar la preparació a la gelera durantdues hores.- Per acabar, abocar la pasta dins les paneretes depaper arrissat, només fins a la meitat, ja que dinsel forn la massa estufa.- Decorar-les al damunt amb uns 25 g més de tros-sets de xocolata. - escalfar el forn a 200 °C.- Coure a 180 °C uns 25 minuts o fins que punxa-des les magdalenes amb un escuradents, aquestsurti net.- Deixar-les refredar damunt una reixa.

26

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 26

mel i sucre

27

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 1 de març Petradia 8 Porreresdia 15 sant Joandia 22 Vilafrancadia 29 arianydia 5 d’abril Montuïri

el sol

surt es pon

1 març 07.22 18.39

15 07.00 18.54

29 horari d’estiu

31 07.35 20.10

15 abril 07.12 20.25

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (15),el ram (29).

El mes

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”.És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exse-callar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniucap parra convé que la podeu per sant Josep. Convé sem-brar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletu-gues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues iendívies primerenques. És molt bon temps per donar lesegües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És elmillor temps per collir cames-roges i menjar-les trempa-des, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicio -nalment cal anar en compte amb els constipats i el grip,perquè el març és un mes molt malsà.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Març de 1995• Pel Quart Diumenge es va pre-sentar el Col·lectiu Teranyines,que ja tenia els dos primers vo -lums de les Monografies sant -joa neres. estaven a punt d’apa -rèixer una monografia a càrrecde Carles Costa i uns Goigs a laMare de Déu de Consolació,que havia preparat Joan BauzàBarceló “des Carreró”.• es va inaugurar el magatzemde materials de construcció“Baix de la Vila”, aleshores alcarrer de la Pau. N’eren accio-nistes la majoria de constructorsde sant Joan.• se sabia que Biel Mora, JoanMatas (“Comandant Matas”) iXesc Nicolau encapçalarien lesllistes locals de PP, uniósantjoanera i PsM, respectiva-ment. No s’havia aclarit encarasi arrel i uM concorrerien a leseleccions.

Febrer de 2005• es va reobrir el parc infantil dela zona des Camp, cantó delscarrers de solanda i FrancescaJoan i Bauçà, que havia estattancat per reformes durantmesos. aquest equipament ésdels que ha tengut més canvisd’ençà que es va inaugurar.• es feien obres a la carreterageneral i s’apedaçaven les desineu i Petra. amb el temps,s’han fet bones carreteres fins aMontuïri, Palma i sineu, però lade Petra continua sent moltxereca.• la biblioteca pública es vatancar perquè el contracte de labibliotecària es va acabar. No sesabia si es tornaria obrir ni quan.

la lluna

5 març plena

13 quart minvant

20 nova

27 quart creixent

4 abril plena

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 27