mel i sucre. núm. 430 abril de 2016

mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Ajuntament JoaN sasTre

La lupa CaTaliNa Gayà Morlà

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Informacions assoCiaCió De PreMsa ForaNa De MallorCa

La família Guerau FraNCesC CaNuTo

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Feim un pensament... GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

abril 2016. Núm. 430revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2016antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell, Cata-lina Gayà Morlà, Catalina Jaume, aina sastre.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Coberta.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/[email protected]

2

mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 2

1 El darrer diumenge d’abril vatenir lloc la 25 edició de la FiraAgrícola, Industrial i Ramaderade Sant Joan. El dia va acompa-nyar i l’afluència de visitants vaser considerable. El divendres 22 es va inaugu-rar a la Casa de la Vila l’exposicióde les fotografies del Certamen deFotografia de Natura “IX Memo-rial Climent Picornell”. El mateixdia, es fa fer un “vespre de tapes”,en què varen participar Can Co -vent, Ca na Mates, M-46, CanJordi i Can Tronca. Ho animà laxaranga Timón y Pumba. Pareixque aquest tipus d’actes és mésadequat per a les càlides vetladesd’estiu, quan ningú frissa de tor-nar a ca seva i s’està molt bé a lafresca. Va sortir una mica de gentperò al cap d’un parell d’hores tothavia tornat a la calma d’un di -vendres vespre qualsevol. De totamanera, la sensacions de la gentque hi participà foren positives. El dissabte es va fer una activi-tat del Consell Insular de Mallor-ca, una Jornada de Jocs Populars iTradicionals, al Poliesportiu. Elsinfants varen poder jugar a bitlles,carreres de sacs, estirar corda,xarranca, petanca, jocs gegants ijocs tradicionals, o fer cabriolesen un castell inflable Gladiator. El dia de la Fira, els Amics deles Bísties organitzaren una Expo-sició de Carretons i Eines d’unTemps, a la plaça de la Constitu-ció. Tot aquest material, una partdel qual s’ha emprat fins fa poc,s’està convertint ràpidament enun patrimoni que s’hauria demirar de protegir. El mateix dia,l’horabaixa, varen sortir els Xere-miers de Sant Joan acompanyantels Caps Grossos i després hi vahaver una ballada popular a càrrecd’Aires de Pagesia.

mel i sucre

notícies locals

3

La Fira de Sant Joan ha canviat de data, ara serà el darrer diumenge d’abril,és a dir, una setmana abans que la de Sineu. Enguany, un bon dia, gent i expo-sitors de Sant Joan i d’arreu.

L’actual equip de govern va de -cidir traslladar la Fira novament ala primavera i separar-la de laFesta del Botifarró, amb la quals’havia ajuntat fa un parell d’anys.Es farà cada any el darrer diumen-ge d’abril, per tant, una setmanaabans de la Fira de Sineu. Una activitat que es va fernotar per la seva mancança fou lacelebració de Sant Jordi, el dia delllibre. Sembla que des de l’ajunta-ment no es decidí fer cap tipusd’acte relacionat amb la lectura i

el món dels llibres. Sabem que al’escola es feren activitats i elgrup Espais Familiars una repre-sentació sobre un conte infantil.

1 Els Amics del Puig de SantNofre varen aprofitar la Fira perdonar-se a conèixer i captar nous“amics”, que es comprometen apagar una petita quota anual. Unermità, amb el vestit i la barbareglamentaris, es prestava a fer-seun photocall amb tothom que vol-gués adherir-se a l’associació.

La coral de Sant Joan, amb la de Felanitx, la de ses Salines i el cor de cambraMusicant i el Ciutat de Mallorca oferiren un concert de gòspel a la Colònia deSant Jordi el passat diumenge dia 24 d’abril.


mel i sucre

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant JoanTel: 971 52 65 33

4

1 El grup Aires de Pagesia vaorganitzar el 17 d’abril una Tro-bada d’Escoles de Ball. Hi parti-ciparen, a part dels amfitrions,Aires de la Cala (Pollença), OrdiBroix (Santanyí) i Va de Jota!(Sant Llorenç).

1 Amb el començament de laprimavera s’han vist sortir moltsd’eixams d’abelles, un dels qualsde la colònia que està instal·ladade fa anys a un forat del campa-nar. En alguns casos, varen venirels Bombers del Consell i, enaltres, alguns apicultors de lacomarca, per posar els eixamsdins les seves caseres.

1 L’Assemblea per Sant Joan vaorganitzar el 7è Concurs de Pae-lles, com cada any, el Primer deMaig a l’esplanada de Consola-ció. Hi havia tres premis per algust i un per a la presentació. Al’hora de redactar aquestes líniesno sabem que acabà sent el gua-nyador, encara que no ens faríemgaire enfora. Els guanyadorshabituals no planyen temps nirecursos per fer una paella espec-tacular.

1 També el primer dia de maig,la Penya Motorista va organitzaruna nova prova de trial, en aquestcas formant part del CampionatBalear. Es va disputar a la zonades Revellar, en les categoriesTR1, TR2, TR3, TR4, Base 80,Base Automàtica i Iniciació 80.

Els membres del club santjoaner Peus grossos continuen participant a les cur-ses diverses que es duen a terme arreu de Mallorca, en aquest cas en podemveure tres que participaren a la Mallorca Desert (de la Colònia de Sant Pere aAlcúdia) (facebook Peus Grossos).

Aires de Pagesia organitzà una trobada d’escoles de ball a la plaça de la Cons-titució el diumenge dia 17 d’abril a les 11 h, amb la participació d’Aires de laCala de Pollença, Ordi Broix de Santanyí, Va de Jota! de Sant Llorenç i l’es-cola dels organitzadors mateix (foto facebook ajuntament de Sant Joan).


mel i sucre

5

1 El darrer diumenge de maigtendrà lloc a Sant Joan la segonaCarrera de Postes, organitzada perl’Associació d’Amics de les Bís-ties de Sant Joan. Es tracta d’unaprova de regularitat, consistent afer un recorregut de 27 km en untemps predeterminat, i d’arribaramb les bísties en bones condi-cions. S’hi pot participar ambcavalls, muls o ponis, junyits adiferents tipus de carruatges (a partdels més coneguts, troncs i llimo-neres, segons si tenen un braç cen-tral o dos braços). Després de laprova hi haurà una paella per a tot-hom que s’hi vulgui apuntar.


mel i sucre

6


mel i sucre

PsiB-Psoe, que va ser aprovadaper unanimitat; la tercera per a ladeclaració de municipi oposat ales prospeccions d’hidrocarbursa les Illes Balears, presentada pelPi, que també va ser aprovada perunanimitat, i la quarta de rebuigal preacord subscrit pels capsd’estat i el Govern de la UE perposar en marxa un programaper deportar a Turquia a tots elsemigrants, presentada pel PsiB-Psoe, que va ser aprovada per 8vots a favor (4 axsJ + 3 Pi + 1PsiB-Psoe) i 3 abstencions (PP)

en l’apartat d’informacionsdonades per l’equip de govern, hiva haver les següents: – s’ha ordenat a un encarregatde l’ajuntament que vagi a veureles goteres del pavelló esportiu. – s’ha demanat al soiB ajudaper la contractació d’una personaper estar al “punt verd”, que nos’ha poguda cobrir per desisti-ment de tots els candidats, i unaaltra per auxiliar administratiuque ha estat coberta per isabelMatas Ginard, esposa del tinentde batle Francisco Mestre. – l’empresa VoPsa ja haacabat les obres de drenatge delscarrers de la zona de ponent, peròhan demanat permís per deixarpassar un temps abans de re-asfal-tar per comprovar si el terrenyremogut “paeix” bé.

l’equip de govern ha estat tandiligent que tot ho té resolt i dumolta feina avançada, o té tanpoques ganes de fer coses i tanpoca visió de futur que no veuencap acord per prendre. si no cone-gués la realitat dels pobles deveïnat, podria pensar lo primer,però avui en dia tenim la sort depoder-nos moure còmodamentper tota Mallorca, i poder veurecom està el nostre poble en rela-ció als altres. si fem aquest exer-cici il·lustratiu veurem que tenimmolta feina per fer si aspirem aposar-nos al seu nivell, de maneraque la meva conclusió va més perla segona premissa que per la pri-mera. i a demés: com que ara, alcontrari d’un temps, podem dir lescoses sense passar pena d’haver depatir dures represàlies, idò així hovull expressar i deixar escrit. Tornant al plenari, desprésdels dos primers punts de sempre,es varen discutir les quatre mo -cions, totes elles sense contingutexpressament municipal però,això sí, sobre importants temes derellevància social i mediambien-tal a nivell illenc i europeu: la pri-mera a favor d’una llei per a laigualtat en les relacions fami-liars (custòdia compartida) da -vant el cessament de la convi-vència dels pares que, presentadapel Pi, va resultar aprovada per 8vots a favor (3 PP + 3 Pi + 2axsJ), 2 abstencions (axsJ) i 1vot en contra (PsiB-Psoe); lasegona de suport a la presenta-ció d’al·legacions relatives a ladeclaració d’impacte ambientaldel projecte promogut per l’em-presa Spectrum Geo limited20130253PHC a les Illes Balears,presentada conjuntament pel Pi i

Ple ordinari del dia 22/03/2016

aquest ple ordinari no vaseguir les pautes habituals, ja queen lloc de ser convocat el darrerdimecres del mes, ho va ser eldimarts de la setmana d’abans deldarrer dimecres. No hi va haverexplicacions al públic, però totsassumirem que era per mor de lasetmana santa, que enguany haestat molt prest. Hi varen assistir tots els regi-dors i 5 persones de públic. a més de ser un ple atípic perla data, també ho va ser pels con-tinguts, ja que no hi ha va havercap acord rellevant pel funciona-ment municipal: aprovació d’ac-tes de plenaris anteriors, comu-nicació dels decrets de batliaque, d’ençà que s’entreguen perescrit juntament amb la convoca-tòria, ja no se llegeixen en el ple-nari, quatre mocions de temesd’àmbit supramunicipal presenta-des per grups polítics, i els clàs-sics punts de informacions i precsi preguntes.

la veritat és que a jo, que famolts anys que vaig seguint deprop els plenaris municipals, meva assaltar el dubte de “... pot serque en dos mesos no hagi sortitcap tema municipal suficientmentimportant com per ser debatut alplenari? Què deu passar?” Per mijust hi pot haver dos motius: o

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

7


mel i sucre

– s’ha demanat una reunió alCadastre per poder ser informatsde com està la ponència de santJoan. – sobre el Centre sanitari,s’està valorant si és més conve-nient arreglar el ja existent o siconvé més fer-ne un de nou. – s’ha demanat a l’arquitectedel Consell de Mallorca que visitila Casa de Cultura (escoles velles)per fer una valoració del seu estat,i una recomanació d’una primerafase d’obres per fer les repara-cions més urgents. – s’ha firmat un conveni ambl’empresa “Farinera construc-cions” pel manteniment i netejadel cementiri municipal. aquestconveni estableix que l’empresadestinarà a aquestes feines 30hores mensuals, a una tarifa men-sual de 440 €.

i en el punt de precs i pregun-tes totes les intervencions varenser dels regidors d’assemblea persant Joan, i varen ser les segü-ents:

Pedro Galmés: – ara que ja hi ha els pressu-posts aprovats, se començaran aarreglar camins? – les obres que se veuen fer alcarrer de santa Catalina Tomàs:són part de les millores oferidesper l’empresa adjudicatària delprojecte de drenatge de la zona deponent (VoPsa), o son una altracosa?

– s’han d’agilitzar les repara-cions a les avaries de la xarxamunicipal d’aigua, ja que se fanmolt tard, a vegades quan ja fadies que se perd aigua. – Com està l’aprovació defini-tiva de les Normes subsidiàries? – Per la fira local que enguanys’ha traslladat a finals de mes d’a-bril: ja s’ha decidit una temàtica?

Josep Bauçà: – l’ermita de sant Nofre ja ésde titulació municipal. Fa comp-tes fer qualque cosa, l’ajunta -ment, de cara al seu mantenimenti conservació? – al camí de sant Nofre handesaparegut uns indicadors que hihavia posats que prohibien fer elcamí amb bicicletes de muntanyai amb cavalls, ja que ambdues sonactivitats que provoquen un des-gast molt intens als camins. onsón, aquests indicadors? Qui ensva llevar? seran restituïts als llocsque ocupaven? – Fa estona que hi ha algunesfaroles en molt mal estat i no sonreparades. fa comptes fer-hi res,l’equip de govern? – sobre les obres de recollidade pluvials de la zona de ponent:s’ha reclamat qualque vegada lapresència de l’arquitecte del Con-sell de Mallorca, per revisar laqualitat de l’obra? – Hi ha partida pressupostària,per afrontar la despesa de les con-tractacions del soiB? amb quinscriteris es va decidir adjudicar les

places? s’ha informat el soiBdels desistiments? – axsJ considera que la ope-ració que ha desembocat en lacontractació per part de l’ajunta-ment de l’esposa del primer tinentbatle i futur batle del poble perocupar una plaça d’auxiliar admi-nistratiu es una falta d’ètica polí-tica i una mostra de nepotisme perpart del tinent de batle afectat. Persi no s’havia entès, en Pep ho varepetir una segona vegada, i es vaprestar a fer-ho encara una terceravegada.

Toni Bauçà: – Quin percentatge d’habitat-ges de sant Joan està regularitzatal Cadastre? s’ha de procedir aregularitzar-ne el màxim a lamajor brevetat, ja que és unainjustícia que la gent que ho varegularitzar quan tocava pagui lesquantitats que estan pagant, i elsque no ho han volgut regularitzarsegueixin pagant quantitats mani-festament baixes, o no paguin. – la recollida selectiva defems porta a porta va fer que, enel seu moment, es rebaixés moltla tarifa de recollida de fems desant Joan, uns seixanta mil eurosanuals. Ha pensat, l’equip de

8


govern actual, com resoldre lafalta de personal al punt verd, permantenir la conscienciació ciuta-dana en aquest aspecte, i no tornaral descontrol que hi havia untemps? – al punt verd han compare-gut dos contenidors de roba quesemblen d’una empresa privada.Tenen permís municipal, per estarinstal·lats allà? si la resposta és si:qui ho ha autoritzat, i quina con-traprestació en té l’ajuntament? sila resposta es no: fer-los retiratd’aquell espai públic, i orientar lagent que es vol desprendre deroba i similars a dur-ho al “recósolidari”, que a demés de tenir unfuncionament excel·lent, tambéofereix transparència absoluta enla gestió d’aquest material. – encara no s’ha donat respos-ta oficial a totes les entitats localsque varen presentar projectes al’ajuntament per realitzar durant2016. Hi serà, aquesta resposta? – Quan el batle va votar en elConsell escolar per la implantaciód’un horari intensiu a l’escola: hova fer en nom de tots els compo-nents de l’equip de govern?

Podeu veure les respostes alvídeo de melisucre.cat, on podreusentir en viu i en directe alguns“no ho sé”, “ho he de mirar”, “ésque sa brigada municipal no mecreu”, etc., i on podreu constatartambé una baixada de nivell polí-tic important: la manca d’anàlisisen comú dels problemes per partde l’equip de govern propicia res-postes que deriven en conversesmés semblants a tertúlies de cafèque a diàlegs resolutius de cara aconstruir un futur comú. Jo que fa30 anys que faig un seguimentbastant regular dels plenarismunicipals, puc dir que ja feiaunes quantes legislatures que noveia tanta mancança d’anàlisis,tanta dispersió d’idees i tanta faltade concreció.

mel i sucre

9

trificadors innocents del centre dela ciutat, hi participaríem. el 23 d’abril, dia internacionaldel llibre i diada de sant Jordi, almatí, Ciutat Vella es va aixecaramb paraules en urdú, català, cas-tellà, anglès, portuguès, italià,àrab, tagalo... penjant dels bal-cons. Vam fer un recorregut apuntantparaules (en aquell moment el tra-ductor de Google crec que noexistia) i la paraula més repetidade forma espontània era amor. Quin diccionari sortiria a lesfaçanes de sant Joan? Quantesllen gües es parlen al nostrepoble? Qui na seria la paraulamés repetida? sant Jordi 2016, a sant Joan,ha estat una oportunitat perduda ila visibilització de la manca d’unprograma polític cultural. a santJoan, tenim la Casa Pare Ginard,que s’anomena, a més, Museu dela Paraula; tenim una biblioteca,formam part d’una de les rutesliteràries de Mallorca i aquí treba-llen uns mestres, els de son Juny,que lluiten per fomentar la lecturaentre uns infants que cada copestan més allunyats de la paraulai, per tant, del contingut. la suma de tots aquests fac-tors és suficient perquè l’ajunta -ment hagués pensat que, aprofi-tant la celebració de la Fira desant Joan, es podrien haver orga-nitzat alguns actes d’amor a lesparaules, a la lectura, a la cultura,al pensament... idees moltes, fàcils, barates. Ni la crisi és excusa. un poble sense polítiques cul-turals és un poble abocat a la pri-vatització i a la ignorància.

els actes de sant Jordi quehan organitzat ajuntamentsde molts pobles de Mallor-

ca exemplifiquen la necessitat defer mostres públiques d’amor a lalectura i, en conseqüència, a lacultura. l’ajuntament de santJoan, però, n’ha estat aliè, unallàstima perquè fer sortir els lli-bres al carrer, organitzar un inter-canvi entre veïns o, fins i tot, feraquest intercanvi beneficiant auna oenegé (com ha passat a Por-reres) o rememorant l’obra deramon llull (el programa deVilafranca fa enveja ciutadana)són petites mostres que ens huma-nitzen i ens vinculen com a veïnsi com a poble. el 2005, vaig participar en unaocupació de paraules al carrer.era al raval (Barcelona), un mo -saic d’intercultutalitat i, al mateixtemps, l’exclusió social fetaarquitectura vertical. Ho vam proposar una sèrie deveïns (un grup de lletraferits) queens estimam les paraules i vamdemanar, a través de les associa-cions de veïns i comerciants, quetothom penjàs als seus balconsalguna paraula. Van ser tres truca-des i una proposta fàcil de dur aterme: agafar un llençol vell, unatela qualsevol i escriure aquellaparaula que volies compartir ambels altres. Pensàvem que nomésels snobs, en aquell moments gen-

l a l u p a

Una oportunitat perduda perfomentar l’amor a la lectura

CaTaliNa Gayà Morlà


mel i sucre

l’hortdes padrí

El mes de maigaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

amitjan mes de maig, l’hi-vern diu me’n vaig. elsdies s’han allargat i fa

més hores de claror diürna, i ésquan les hortalisses i els fruitersarranquen amb bones crescudes.

encara es poden podar les oli-veres i els cítrics, com els taron-gers i les llimoneres.

Per a la poda normal delstarongers, el temps més apropiatés a la sortida de l’hivern. Tambés’han de controlar les males her-bes a partir de la primavera; espoden emprar herbicides, semprerespectant les normes que podeullegir a l’etiqueta.

si no s’eliminen els xupons,aquestes resten vigor a les bran-ques mixtes, que són les que

mantenen la bona producció defruit i el bon equilibri de l’arbre.

És un bon moment per aclarirla fruita dels arbres que han carre-gat en excés, així el fruit serà mésgros i saborós.

s’han d’esborronar els capi-rols de les parres i vinyes abansde la verolada per tal de facilitarla ventilació.

Quan els borrons de la vinya oparral tenguin una vintena decentí metres serà bo fer un tracta-ment amb algun fungicida contrael míldiu i la cendrada, que en poctemps fan malbé la formació delsraïms.

el conjunt d’alguns dies demolta d’humitat i temperaturescàlides superiors als 12 ºC és elclima ideal perquè es propaguinplagues i malalties.

amb el míldiu apareixen unestaques olioses de color groguenc ales fulles del pàmpol, però tambéafecta la floració del raïm i s’asse-quen els brots de la rapa i fa caureel fruit.

Pel que fa a la cendrada o oïdi,apareix una espècie de polsimblanquinós que fa que els grans esdeformin, es clivellin i perdin ladolçor.

un bon remei preventiu ésempolsar de flor de sofre.

Perquè els caragols o llimacsno facin malbé els ullets tendresde les plantes o arbres joves, espot fer un cercle a terra al seu vol-tant de sulfat de ferro, un bonrepelent contra els llimacs i queposat amb mesura no perjudicales plantes.

Diuen que el mes de maig ésquan les herbes remeieres tenenmés propietats curatives i en espe-cial la flor de taronger, el xarop dela qual és un bon calmant per al’estat nerviós. També convé cul-tivar algunes alfabegueres, quesón un bon repelent contra elsmoscards.

a l’hort es poden plantar mon-getes de rama llarga i de ramacurta per consumir tendres o peresbessonar, i també fesols fava,xítxeros de bullir, ulls de monea-to, en ciam, ceba tendra...

actulment hi ha la tendència asembrar plantes empeltades:pebrers, albergínies, tomatigue-res, sindrieres i meloners.

en jardineria és temps de plan-tar petúnies, clavells de moro,roses místiques, hortènsies, ver-dolagues, alegries, begònies...

Cooperativa agríCo-la SaNt JoaN

tota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/nTel: 971 52 63 24

�

� � �

��

��

��

��

��

10


mel i sucre

converses amb els amics

l’amo en Joan Mena i madòrosa lligada s’ajuntaren enmatrimoni. els dos eren viu-

dos i aportaren dos fills cadascun:l’amo en Joan tenia en Joan i naMaria, i madò rosa, en Pep i enMiquel-Joan.

D’aquest segon matrimoni per acadascun d’ells varen néixer n’ar-nau, en Toni, en Miquel, en Fran-cisco i en Biel.

en Miquel-Joan Gual Bauzà,arran de fer el servei militar, es vainiciar en l’esport del ciclisme i anysmés tard s’hi va incorporar el seugermà Gabriel Company Bauzà.Dels dos, en queda bona constànciaen els dos llibres publicats sobre elsciclistes santjoaners.

a més d’en Miquel-Joan Gual ien Biel Company, el seu germàantoni Company Bauzà també va

La família de canMena dels Molins

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”Company Bauzà, es metge Mena,tenia com a esport favorit el futbol,però la circumstància de tenir dinsla família dos germans ciclistesd’elit el va fer sentir en l’obligaciód’ajudar-los en la preparació física imental. aquesta preparació li vavaler perquè, als voltants dels anyscinquanta, desfilassin per la sevaconsulta quasi tots els corredorsciclistes de l’illa i això va dur quedurant molts d’anys fos el metgedelegat de la federació ciclista.

a la consulta del metge arnau desant Joan hi continuaren des filantciclistes de tota l’illa, tant aficionats,com amateurs i professionals, fins itot alguns d’estrangers, fins arribar ala jubilació com a metge.

Per totes aquestes coses, durantmolts d’anys, sant Joan va ser unreferent en l’esport del ciclisme.

provar de córrer en bicicleta, encaraque el seu ofici era el de ferrer.

N’antoni Mena va començar afer de ferrer a can llull i després,durant el servei militar, va ser des-tinat al polvorí de sineu, no gaireenfora de sant Joan. Per això, leshores que no estava de servei lespodia passar a ca seva, de maneraque va muntar un petit taller debicicletes a dins un porxo delsMolins, on vivien els seus paresamb la família.

en aquella època, en Gual jadestacava com a corredor i en Tonies va anar especialitzant en bicicle-tes de carreres, aprenentatge que lava valer per anar de mecànic ambl’equip quan competien, com alTrofeu Mas Ferrer, a la Volta aCatalunya o a la Vuelta a espanya.

un altre dels germans, n’arnau

tots els productes per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

11


mel i sucre

12

a la Fundació antoni M. alcover, amb conferència de rafel Puigserver Pou

el passat dissabte dia 16 d’abril, es realitzà a Manacor la Viii trobada de revistes de Premsa Forana.amb la recepció a càrrec de les revistes locals: Cent per Cent i Perlas y Cuevas, amb antoni rierai antoni Ferrer al capdavant, 35 persones pertanyents a 20 publicacions assistiren a les 10 del matía la institució Pública antoni M. alcover, on llúcia serra mostrà totes les sales d’exposicions sobremossèn alcover, i feu avinent la seva figura, les lletres i el diccionari i el món màgic de les rondalles.seguidament es feu una breu pausa per a berenar, i tot seguit, a la sala de conferències de l’antic

celler del casal on es troba la fundació, s’obsequià a les revistes amb un lot de 5 llibres sobre les ron-dalles i la figura de mossèn alcover, i la història de Manacor. antoni Ferrer, de Perlas y Cuevas,entregà a tots els assistents 8 invitacions per a cadascun, per visitar de franc les coves dels Hams dePorto Cristo. el darrer acte fou una conferència de rafel Puigserver Pou, sobre la seva tesi: “lespublicacions periòdiques de la part forana de Mallorca des dels anys setanta fins a l’actualitat”. rafelPuigserver ens feu un ampli resum del seu extens i documentat treball, per espai d’una hora. a la fi,s’encetà un debat sobre la realitat de la premsa forana. un dinar de companyonia conclogué les acti -v itats de la trobada.

apfm VIII Trobada de revistes dePremsa Forana a Manacor


mel i sucre

13

programa de la UoM als poblesPer quart any consecutiu es du a terme a Sant Joan. Serà a l'Associació de Persones Majors i està obert a tothom.


mel i sucre

1.5. MATEU BAUÇÀ BARCELÓ(n. c. 1755) VERRO. Fill de Joana ide Miquel. Fou el perpetuador de lanissaga. era casat amb Joana MariaMatas (n. c. 1758). Mateu i JoanaMaria varen tenir quatre fills: 1.5.1. Mateu Bauçà Matas (n. c.1786) Verro. Fill de Mateu i de JoanaMaria. Fadrí. 1.5.2. Pere Josep Bauçà Matas(1786-1853) Verro. Fill de Mateu ide Joana Maria.4 Metge. Fou conegutcom «es metge Verro» Formà partdiverses vegades de l’ajuntamentsantjoaner, fou síndic procurador el1820; secretari el 1823-1826-1829;assistent de secretari el 1832; batle el1842 i tinent de batle el 1852 i 1853. era casat amb antonina aina Fiol(n. c. 1799) Fiol, la qual havia enviu-dat d’antoni Fiol Barceló. Pere Josepi antonina aina no varen tenir des-cendència. la casa pairal d’aquestafamília era al carrer de la Plaça (mes-tre Mas) coneguda actualment comCas Notari. Pere Josep Bauçà testà el dia 4 demaig de 1853 davant el notari PereJosep Bonet.5 Foren marmessors elseu germà Joan Bauçà, notari, i l’ho-nor Miquel Company «Barber».aquest és el seu llegat: “lego a miesposa doña antonina Fiol cien durosde plata y habitación, por todo eltiempo de su vida vidual; peró nopodrá cohabitar con mi heredero [elgermà Joan Bauçà, notari]. Mi here-dero le habilitará otra casa que tengoen dicha villa llamada son Fornés.lego a Catalina Mas Marió, mi anti-gua criada, una quartera de trigo cadaaño durante su vida. lego a doña luïsaBauçà mi sobrina 200 duros. Nombroheredero universal a mi hermano JuanBausà notario.” el doctor en medicinaPere Josep Bauçà Matas finí el dia 22de gener de 1853.6 el Cançoner Popular de Mallorcaregistra una cançó al·lusiva al nostrepersonatge:

1. JOANA BARCELÓ MAYOL(m. 1790) GUERAU Filla de Joan i de Catalina. eracasada amb Miquel Bauçà Gayà (m.1771) Verro. Fou coneguda com «laviuda Verra», morí el 6 de setembrede 1790 i fou sepultada davant lacapella de sant antoni.1 Testà davantel notari montuïrer BartomeuGallard, el 16 octubre 1790. Designamarmessors l’amon Miquel Barceló«Quelet», el fill Mateu Bauçà i elgermà Jaume Barceló «Guerau».Nomena hereu universal el seu fillMateu Bauçà. aquest és el llegat deles filles Margalida i Catalina: “Ítemllexa per bon amor a Margarita y Cat-harina Bauçà, donzellas, mes filles,tots los grans que tindré en me case eldie de mon òbit y el tocino2 en cas entinga y tota la roba de mon vestir.”3

Joana i Miquel, varen tenir cinc fills itots ells portaren el malnom «Verro»:1.1. JOAN BAUÇÀ BARCELÓ(m. 1779) VERRO. Fill de Joana i deMiquel. Fadrí.1.2. JOANA MARIA BAUÇÀBARCELÓ (m. 1786) VERRA.Filla de Joana i de Miquel. Fadrina.1.3. CATALINA BAUÇÀ BAR-CELÓ (m. 1793) VERRA. Filla deJoana i de Miquel. era casada ambantoni Bauçà «Cai». No tenim mésdades sobre aquest matrimoni.1.4. MARGALIDA BAUÇÀ BAR-CELÓ (m. 1794) VERRA. Filla deJoana i de Miquel. Fadrina. Morí el 2de febrer de 1794. Fou enterradadavant la capella de sant antoni. Feutestament el 31 de gener de 1794davant el notari montuïrer BartomeuGallard. Designà marmessors l’Ho-nor Miquel Barceló, regidor; JaumeBarceló son onclo; l’amo Cosme Mas«Costella» i Mateu Bauçà, songermà.

resseguint la descendència dela família Guerau tractarem acontinuació d’una filla d’a -

questa nissaga, Joana Barceló Mayol(m. 1790), la qual va en tron car amb lafamília Bauçà de malnom «Verro».aquest malnom, actualment desapare-gut, el trobam documentat el 1777-1864 associat al llinatge Bauçà. eldiminutiu «Verretó» és molt mésantic i està documentat el 1730-1754,associat també al llinatge Bauçà isembla que es tracta de la mateixanissaga. Membres destacats d’aquestafamília ja en el segle XiX foren PereJosep Bauçà Matas (1786-1853),conegut com «es metge Verro» i JoanBauçà Matas (n. c. 1799), notari,germà de l’anterior. la nissaga denotaris continuà a través de JosepBauçà Pujol (1833-1895) i JosepBauçà Gayà (1869-1941). el darrerportador del malnom «Verro» fou elmetge, Pere Josep Bauçà Matas(1786-1853) el qual va morir sensedescendència, la memòria col·lectivadels anys 1980 encara recordavad’una manera vaga i im precisa aquestpersonatge. el malnom, de connota-cions des pec tives, fou suplantat pel«de Cas Notari», per mor de l’oficique exerciren tres generacions d’a-questa acomodada i influent família.els seus descendents, molt significatsa l’àmbit local de sant Joan, ocupa-ren durant molts anys els càrrecs del’administració del poble. Tractarema continuació les vicissituds d’aques-ta destacada nissaga, que per diversosmotius no ha tengut continuació a lavila i de la qual resta el casal, tancat idecadent de Cas Notari, edifici sin-gular que testimonia el passat esplen-dorós i els topònims Ca don Xim,Hort de don Xim, Pujol des Notari ialmudaina des Notari (Montuïri), elsquals ens recorden la pertinència d’a-questa hisendada família.

investigacióLa família Guerau (s. XVII-XIX) (II)La família de cas Notari

FraNCesC CaNuTo Bauçà

14


es metge Verro no vol que diguen “Viva la fe!” “Viva Fernando setè i tots los bons espanyols!”7

1.5.3. Maria Bauçà Matas (n. ?)Verra. Filla de Mateu i de JoanaMaria. Fadrina. els béns de MariaBauçà «Verra» estan registrats ambel núm. 123 a l’amillarament del’any 1864 i són els següents: – s’alqueria, H-251, 1 quartó i 5destres – Pou des Prat, H-308, 69 destres – sa Mostra, H-325, 74 destres – son Betlem, M-143, 2 quartonsi 72 destres la suma total de les terres és d’1quarterada, 1 quartó i 20 destres.També era propietària d’una casa alcarrer Major núm. 5. Tenia un asedestinat a les tasques agrícoles. 1.5.4. Joan Bauçà Matas (n. c.1799). Fill de Mateu i de Joana

Maria. Notari. era casat amb Marga-lida Pujol sard (1809-1889), filla delloatxim i de Maria lluïsa, naturalde Palma. estaven domiciliats el1868 al carrer de Petra núm. 7. Fousecretari de l’ajuntament santjoanerel 1831, 1832, 1835, 1836, 1837 i1839. el 1837 era comandant de laMilícia Nacional. el 12 d’agost de1828 va obtenir la real carta d’exa-men de notari amb residència a santJoan.8 De l’exercici del seu oficillegà 15 protocols, custodiats a l’ar-xiu del regne de Mallorca, els qualsabracen el període 1829-1865, fona-mentals per a l’estudi de la vila desant Joan d’aquella època. el 1855 el notari Joan Bauçà, jun-tament amb el seu fill Josep, a travésd’una permuta amb l’ajunta-ment, varen canviar una cotxeria pro-vinent de l’herència del «metgeVerro», situada al cantó del carrerBons aires i Mestre Mas (Can rafel

mel i sucre

15

solander) amb l’antiga Carnisseria9 oPeixateria municipal, edifici públicde l’època medieval, que estava afer-rat a Cas Notari. l’acta de com-pravenda fou protocol·litzada pelnotari de sineu Pere Francesc riutortel dia dotze de setembre de 1855:“los Bauzà adquirieron del ayunta-miento de la villa de san Juan unaporción de casa llamada de la Pesca-teria y Carniceria, sita en la Plaza yconfinante con las calles públicas ycasa de otros Bauzà y por el contrarioel ayuntamiento adquirió de aquellosuna porción de casa llamada la cotxe-ria sita en la expresada plaza, confi-nante con casa y corral de doña anto-nia Fiol y casa bodega de MargaritaFiol. Cuya finca excede en valor a laadquirente por Bauzà en 50 libras deesta moneda.”10

la Comptadoria d’Hipoteques varegistrar aquesta permuta: “Porciónde la casa llamada la Pescateria oCarniceria que actualment sirve adicho efecto, ubicada en la calle de laPlaza, que confina con dos callespúblicas y con casa de los dichosBauzà por dos partes.”11

Joan Bauçà i Margalida Pujolvaren tenir un fill: 1.5.4.1. Josep Bauçà Pujol(1833-1895) de Cas Notari. Fill deJoan i de Margalida. Notari, exercí ainca i sant Joan. Fou tinent de batleel 1867-1868. els béns de JosepBauçà «des Notari» estan registratsamb el núm. 81 a l’amillarament del’any 1864 i són els següents: – Pont de sa llosa, D-147, 2quartons i 22 destres – son roig, D-178, 1 quartó i 91destres – es rafal, G-117, 1 quarterada, 1quartó i 11 destres de vina; 3 quar-tons i 40 destres – Gossalba, D-83, 2 quartons i 18destres – son Tomàs, J-219, 1 quartó i 6destres – son Baró, G-61, 1 quartó i 69destres – sa sínia, M-51, 1 quarterada i 1quartó – Pou des Prat, H-277, 97 destres – son Vivó, J-248, 2 quartons i 17destres; 87 destres de vinya – son santos, J-334, 1 quarterada

Cas Notari.

Portassa de cas Notari.


mel i sucre

16

Pujol, (de Palma) i d’antònia GayàBauzà –solander–, nét del primernotari de sant Joan, Josep Bauzà, igermà de Josep (1864-1941) –notarid’algaida (1895-1909), sant Joan(1909-19) i Porreres (1919-39)–, deJoaquim –secretari de l’ajuntamentde sant Joan– i de lluís –militar. es presentà a les eleccions a regi-dors del 14 de març de 1899 pel Par-tit Fusionista en el districte de laCasa de la Vila. Hi aconseguí 73vots, mentre que l’altre candidat,rafel soler Company, del Partit Car-lista, n’hi obtingué 62. Des d’alesho-res antoni Bauzà inicià una llargaetapa política com a membre del con-sistori santjoaner que durà fins almaig de 1932, amb els parèn-tesis de la dictadura de Primo derivera i de la transició de 1930-31.l’1 de juliol de 1889 prengué posses-sió del càrrec de regidor i en la vota-ció per a batle, resultà elegit per nouvots a favor. amb 30 anys acabats decomplir, substituí ramon GayàMas –l’amo en ramon d’Hor-ta– en la batlia. Tenia antecedentspolítics familiars, ja que el seu parehavia estat segon tinent de batledurant el període 1867-68. successivament tornà a ser elegitbatle en les votacions del consistoride gener de 1904 i gener de 1906. l’1 de juliol de 1909 fou subs-tituït en la batlia per Joan GayàBauzà –l’amo en Joan–, però conti-nua de regidor fins a l’1 d’abril de1920, en que fou elegit batle persegona vegada. ocupà aquest càrrecfins a la constitució (2 octubre de1923) del nou ajuntament arran delcop d’estat del general Miguel Primode rivera. Novament, el 5 d’abril de1931 fou proclamat regidor del Partitliberal per l’article 29 de la lleielectoral de 1907, càrrec que ocupàfins al 2 de maig de 1932. el 13 de febrer de 1923, es vacasar, a l’edat de 53 anys, amb Mar-galida oliver Bauzà –Calvona–, de33 anys, filla de Joan oliver riutort ide Margalida Bauzà Galmés. aquestcanvi d’estat civil d’antoni Bauzà liprovocà un distanciament amb laresta de la família de Cal Notari. També fou jutge de pau en tresocasions: de l’1 de gener a l’11 d’oc-

Josep Bauçà: “De família de nota-rios, pues su padre, don José BauzáPujol, fué notario de san Juan yluego de inca: su abuelo don JuanBauzá fué el primer notario de sanJuan. Hijo de don José Bauzá y Pujol yde doña antonia Gayá Bauzá (solan-der), nació en san Juan el 10 de sep-tiembre de 1864. Cursó el bachillera-to en el instituto de Palma deMallorca, obteniendo el título el 30de junio de 1883. estudió la licencia-tura en Derecho Civil y Canónico enla universidad literaria de Valencia,obteniendo el título de abogado el 21de junio de 1890. Previas oposicio-nes para el ingreso en el notariado,celebradas en la audiencia de Palmade Mallorca el 15 de abril de 1895,fué nombrado notario de algaida. el 7 de febrero de 1900 casó condoña Francisca sala solivellas, dealgaida, de cuyo matrimonio hubocuatro hijos: don José, notario deVilassar (Província de Barcelona),doña antonia, viuda de don JuanFeliu Guasp de Porreras, doña Cata-lina y don Juan, teniente de infanteriacon destino en alicante. el 14 de enero de 1909 fué nom-brado notario de san Juan, desempe-ñando esta notaria hasta el 21 de juliode 1919, en que pasó a la de Porreras,cargo que ejerció hasta su jubilaciónel 28 de septiembre de 1939, porhaber cumplido le edad reglamenta-ria. Falleció en san Juan el 30 deenero de 1941.”13

segons fonts orals, recollides aMontuïri, devers l’any 1902 venia deManacor a Montuïri el notari JosepBauçà amb una bicicleta de duesrodes, una molt grossa, davant, i unapetita, darrera. No tenia cadena, elspedals anaven col·locats en el mateixeix de la roda de davant. 1.5.4.1.4. antoni Bauçà Gayà(1870-1942) de Cas Notari. Fill deJosep i d’antònia. era casat ambMargalida oliver Bauçà (n. 1890)Cauvona i estaven domiciliats el1940 al carrer de Petra núm. 20. Hemtranscrit íntegrament la bio-grafia d’antoni Bauçà, elaborada perarnau Company (2000: 21): “Nat a sant Joan el 17 d’abril de1869, era fill del notari Josep Bauçà

i 3 quartons – son Pujol (Pujol des Notari) J-568, 2 quarterades i 3 quartons la suma total de les terres és de11 quarterades, 1 quartó i 64 destres.També era propietari de tres cases,una al carrer de la Plaça (MestreMas) núm. 4 i les altres dues al carrerde Petra núm. 1 i 7. Tres corrals otrasts dins el poble i 4 casetes a foravila. Tenia dos muls destinat a lestasques agrícoles. el 1863 encara no s’havien reto-lat els noms dels carrers i la nomen-clatura era la utilitzada espontània-ment pel poble. el carrer de Petra eraconegut popularment com «carrerdes Notari» pel fet de residir en elnúmero 7 (Ca l’amo arnau Pastor)12

el notari Josep Bauçà Pujol. Just adavant, a l’altra banda del carrer, hiha un corralet encara ara conegutcom es Corralet de Cas Notari. Poste-riorment es va traslladar a la casa delseu oncle «es metge Verro» al carrerdel Mestre Mas núm. 4 (Cas Notari). era casat amb antònia GayàBauçà (1835-1908) de Solanda, fillade l’honor Miquel Gayà Matas(1804-1864) Solander o de Solanda iJoana aina Bauçà Gayà (n.?). esta-ven domiciliats el 1891 al carrer desa Plaça núm. 2 (Cas Notari). aques-ta és la seva descendència: 1.5.4.1.1. Miquel Bauçà Gayà (n.c. 1862) de Cas Notari. Fill de Josepi d’antònia. No tenim més dadessobre ell. 1.5.4.1.2. Joan Bauçà Gayà(1866-1933) de Cas Notari. Fill deJosep i d’antònia. Prevere. ordenatl’any 1882. adscrit a la parròquia desant Joan (1882-1908), vicari del’església de l’anunciació de l’Hos-pital provincial (1908-1928); nova-ment adscrit a la parròquia de santJoan (1928) fins a la seva mort(estelrich, 1993: 147). 1.5.4.1.3. Josep Bauçà Gayà(1869-1941) de Cas Notari. Fill deJosep i d’antònia. Notari, exercí aalgaida, sant Joan i Porreres. eracasat amb Francisca sala solivellas(n. c. 1875) natural d’algaida, amb laqual va tenir quatre fills. Francesc oliver des Calderers,publicà a les pàgines de Documenta,una breu nota biogràfica del notari


mel i sucre

17

tubre de 1920, del 20 de març de1930 a l’1 d’agost de 1930 i del 17 demaig de 1935 al 12 d’agost de 1939. Quant a la seva activitat econò-mica, el desembre de 1913, demanàpermís per instal·lar, en el camí deson Baró, un motor de gas pobre de30 cavalls de força per moldreciment. Fou l’origen de la farinera,coneguda popularment com la Fari-nera Vella, que es dedicà a la mòltade blat i a la producció de cimentmallorquí. a més, també tenia part enuna explotació minera de sineu. antoni Bauzà -de Cal Notari- erabon amic dels germans Joan i Cli-ment Gayà Bauçà, propietari, aquestdarrer, de la Central elèctrica i, el 26de març de 1928, participà com aprincipal accionista en la creació dela societat Gayà, Bauzà i Companyia,fet que suposà la unió de les duesprincipals empreses del municipi: la

Central elèctrica i la Farinera Vella. el 1919 va participar en la funda-ció del consell local de sant Joan delsexploradors d’espanya, del qual vaser vicepresident. Durant la segonarepública també va ser el primer pre-sident (1931) i vicepresident (1936) dela societat Defensa social republica-na, entitat que aglutinà els sectorsconservadors, i fundador (1931) del’associació d’arrendataris i Parcersde Finques rústiques de sant Joan.Va morir al carrer de Petra el 13 defebrer de 1942.” 1.5.4.1.5. lluís Bauçà Gayà(1871-1931) de Cas Notari. Fill deJosep i d’antònia. Fadrí. Militar decarrera, es va retirar amb la gradua-ció de coronell. Participà a la guerrade Cuba, partí el novembre de 1895,per substituir a Julio Feliu arbona ifou repatriat el novembre de 1898.Formà part del Batalló Provisional de

Cuba, des de l’1 de maig de 1896amb la graduació de segon tinent dela tercera companyia, aleshores estavadestacat a Ceiba del agua, amb uncaporal i 52 soldats. Fou condecoratel 1896 per mor d’un combat a sanantonio alegre (la Habana): “Debido al valor y al éxito de estecombate, por los méritos contraidosen el encuentro tenido con el enemi-go en san antonio alegre (la Haba-na) [...] se concede al segundo tenien-te luís Bauzá Gayá la Cruz dePrimera Clase del Mérito Militar condistintivo rojo [...]. el 1896 fou ascendit a primertinent: “el 12 se ha firmado la realorden por la que es ascendido a pri-mer teniente, según propuesta ydeclaración como apto para el ascen-so en el Diario oficial 166 de 28 dejulio.” Combat el 15 de gener de 1897: “este mismo dia 15, después dehaber participado con sus hombres enun tiroteo llevado a cabo en el potre-ro sosa, el primer teniente luisBauzà Gayá sale para el ingenioFajardo, donde ocupará el cargo dejefe del destacamento.” el 1897 es reorganitzà el BatallóProvisional de Cuba: la primeracompanyia estava formada pel capitàJaume Vidal Villalonga, primertinent lluís Bauzà Gayà i els segonstinents Juan Colomo ruiz, PabloTinajero arroyo i sebastián expó-sito Garcia. el 1898 participa en altrecombat: “el dia 11 de julio una fuerza delbatallón Provisional de Baleares almando del teniente coronel emilianoGòmez, ataca por sorpresa un campa-mento enemigo en la finca la estrella.en dicho ataque participan los capita-nes José Palou de Coma-sema y Francisco Nogales Tudurí, asícomo los primeros tenientes Miguelantich Veny y luis Bauzà Gayá.” Finalment el 6 de novembre de1898 es repatriat: “el 6 de noviembre embarcan enel vapor francés Les Andes el capitánFrancisco Nogales Tudurí y los pri-meros tenientes Miguel antich Venyy luis Bauzá Gayá, que llegan a Bar-celona el 26 del mismo mes.”

Corralet de cas Notari.

Celler de cas Notari.


mel i sucre

Gayà. Va néixer en diumenge a les 5 del matíi foren padrins Miquel Joan Matas, fadrí, iantònia Maria Jordà, casada, de sineu. signat:Miquel Gayà, prevere i vicari.5 arM, protocol 2350, f. 2456 aPsJ, 13.8, f. 116v. Morí el doctor enmedicina Pere Josep Bauçà, fill de don Mateui doña Maria Matas, espós de doña antòniaFiol. Deixa 200 l a obres pies, 100 per lospobres y un ofici conventual por espai de 29añys el dia de san Pere. Òbit 22-1-1853.7 Ginard Bauçà, rafel (1970). CançonerPopular de Mallorca. Volum iii, pàg. 188,núm. 67. Mallorca: editorial Moll.8 arM, arxiu audiència, lligall 51, núm.60.9 local públic que va donar nom al carreron estava ubicat, l’antiguitat del qual esremunta a l’època medieval. la primera retola-ció oficial dels carrers de sant Joan, efectuadael 1864 registra aquesta deno-minació popular: carrer de la Carnisseria. el1866 ja estava retolada, si fa no fa, amb l’actu-al denominació: calle de Buenos aires. 10 arM, protocol r-750, f. 33511 arM, Contaduria de Hipotecas, ref. 494,f. 3012 aquesta casa fou coneguda popularmentdevers els anys quaranta com «Cas sants» pelfet d’haver muntat en aquest edifici un tallerd’escultura Horacio de eguía Quintana, jovebasc que durant la guerra civil feu amistat ambJoan Bauçà sala, de Cas Notari. allà es fabri-caren imatges del Cor de Jesús, la sagradaFamília, l’ave Maria i d’altres (Costa, 1995:92).13 oliver oliver, Francisco (1942). “obituariode 1941.” a: Documenta, pàg. 61-62. santJoan: ajuntament de sant Joan.14 Bauzà adrover, Cosme (1940). “Frag-mentos històricos de la villa de san Juan.” edi-ció mecanografiada, pàg. 42v.

Bibliografia

Bauzà adrover, Cosme (1940). Frag-mentos Históricos de la Villa de San Juan.edició mecanografiada. Canuto, Francesc; estelrich, J.; Font, J.;Moratinos, J.; sastre, M. (1996). Els Malnomsde Sant Joan. Segles XIV-XX. Monografiessantjoaneres, 5. sant Joan: Col·lectiu Tera-nyines. Canuto Bauçà, Francesc (2011). “soldatssantjoaners a la guerra de Cuba.” a: Mel iSucre, núm. 367, pàg. 14-19. sant Joan: obraCultural de sant Joan. Company Mates, arnau (2000). Batles iregidors de Sant Joan (1900-2000). sant Joan:ajuntament de sant Joan. Costa salom, Carles (1995). Sant Joan, untemps. Monografies santjoaneres, 3. sant Joan:Col·lectiu Teranyines. estelrich Costa, Josep (1993). La Parrò-quia de Sant Joan (1900-1993). Monografiessantjoaneres, 1. sant Joan: Col·lectiu Tera-nyines. Negreira, Juan José; De Mesa, José luís(1998). Mallorquines, menorquines y pitiusosen la guerra de Cuba (1895-1898). Palma: JoséJ. de olañeta, editor.

Notes

1 aPsJ, 13.6, f. 1962 És habitual trobar el castellanisme «to-cino» i «tossino» a la documentació del segleXViii mots utilitzats per designar el porc.3 arM, protocol 69774 aPsJ, 11.1, f. 77. 1786, maig 21. en laiglesia Parroquial de sant Juan a 21 de maig de1786, Miquel Gayà, vicario, batisá un fill lle-gítim de Mateu Bausá i Joana Maria Matas; ditMateu fill de Miquel i Joana Barceló i ditaJoana Maria, filla de Pere Josep y de antonina

(Negreira & de Mesa, 1998: 121,131, 134, 193, 234, 263 i 267).el prevere Cosme Bauzà adrover,

natural de Felanitx i d’ascendènciasantjoanera, va fer aquesta semblançade lluís Bauçà de Cas Notari: “Hijode don José y doña antonia, nació1870. ingresó en la academia deToledo donde terminó sus estudioscon notas altamente recomendables,saliendo a los tres años con su pro-moción de alferez o 2º teniente, des-tinado a la vecina isla de Mahón.Cuando la guerra de Cuba pasó a lasantillas donde obtuvo los grados decapitán i comandante. De regreso aeuropa sirvió en Vitoria, Jaca y otrospuntos de la península ascendiendo ateniente coronel y pasando a ocuparel destino en la zona de recluta-miento de Palma. en este consiguióla categoria de coronel. óbito en lacalle de san Felio en la capital isleñaaureolado de gloria.”14 1.5.4.1.6. lloatxim Bauçà Gayà(1874-1936) de Cas Notari. Fill deJosep i de Margalida. Fou secretaride l’ajuntament santjoaner. era casatde 1es núpcies amb Catalina salasolivellas (m. 1912), natural d’algai-da. Posteriorment enviudà i es vacasar de 2es núpcies amb MiquelaCamps oliver (n. c. 1887) de SonBrondo, amb la qual va tenir cincfills: 1) antònia Bauçà Camps (n. c.1917). 2) Josep Bauçà Camps (n. c.1924-2010). 3) Catalina BauçàCamps (n. c. 1926). 4) Carme BauçàCamps (n. c. 1929). 5) Mateu BauçàCamps (n. c. 1931). Tots ells forenconeguts com «de Ca don Xim».estaven domiciliats el 1940 al carrerMajor núm. 50 (Ca don Xim).

Cas Sants.

http://melisucre.cat/18


mel i sucre

19

Fa uns dies mon pare me vademanar on havia de viatjarsi volia veure alguna cosa

realment màgica, es veritat que lageografia mundial té coses impac-tants: deserts infinits, ones impres-sionants, muntanyes omnipotents...però si una cosa té màgica són lesaurores. les aurores són realmentel fenomen geogràfic més especta-cular. Però què son les aurores?Com es creen? on les podemveure? Per a tenir-ho clar, hauremde fer un pensament... geogràfic!

Que són les aurores? És una resplendor o unes llumsde colors que apareixen al cel a lesregions polars, a prop dels cerclespolars àrtic i antàrtic. a l’hemisferinord es coneix com aurora boreal(els millors mesos per veure-la vande setembre a març, durant l’hivernboreal) i a l’hemisferi sud es coneixcom aurora austral (i és millorveure-la de març a setembre, durantl’hivern austral).

Com es produeixen les aurores? una aurora es produeix quanuna ejecció de radiació solar cone-guda com vent solar xoca amb lamagnetosfera de la Terra. aquesta“esfera” que ens envolta obeeix alcamp magnètic generat pel nucli dela Terra i està formada per líniesinvisibles que parteixen dels dospols, com un imant, i ens protegeixprecisament de la forta radiació delvent solar. Quan el vent solar xocaamb la magnetosfera es desplacenal llarg d’aquesta esfera fins quearriben als pols, on la magnetosferas’acosta a la superfície terrestre. elvent xoca llavors amb una altracapa anomenada ionosfera que éson el vent solar reacciona amb l’ai -re i l’energia emmagatzemada

Feim un pensament

... geogràfic

AuroresGuilleM serra Bou, GeÒGraF

durant la nit del pol corresponentes dispara en forma de radiacionselectromagnètiques i provocaaquests efectes visuals. Ho podeuveure molt bé al gràfic corres -ponent. en general, la resplendor finalestà dominada per l’emissió d’à-toms d’oxigen en les capes atmos-fèriques altes (al voltant de 200 kmd’altitud), que produeix el colorverd. Quan la tempesta de ventsolar és forta, les capes inferiors del’atmosfera es veuen afectades (alvoltant de 100 km d’altitud) i es potveure un to vermell fosc degut al’emissió d’àtoms de nitrogen.

On es pot veure? Com que les aurores es produei-xen en els cercles polars a uns 66ºde latitud nord i sud, és a dir a l’he-misferi nord haureu d’anar a escan-dinàvia (Noruega, suècia, Finlàn-dia i islàndia), rússia, Grenlàndia,Canadà i alaska; i com ja he expli-cat abans idealment entre els mesosde setembre a març. a l’hemisferisud és més difícil, però NovaZelanda, el sud de Xile i l’argenti-na o la mateixa antàrtida són totsllocs màgics i sempre entre març isetembre. Però com que els polsgeogràfics i magnètics del nostreplaneta no estan alineats en el

mateix sentit, les regions auroralsno estan alineades amb el pol geo-gràfic. això fa que els punts mésespectaculars vagin canviant deposició. De totes maneres l’auroraés un efecte circular a gran escala,de manera que l’aurora austral potenvoltar tota l’antàrtida. Tot i això, molt poques vegades,s’han visualitzat a latituds moltinferiors. està documentada la visiód’una aurora boreal a Catalunya el25 de gener del 1938, vista i referi-da en diversos llocs d’europa cen-tral i meridional.

Són úniques de la Terra? No, realment qualsevol planetao satèl·lit que tingui un camp mag-nètic i per tant una magnetosfera elvent solar hi xocarà i per tant pro-vocarà aurores polars. a dins el sis-tema solar en tenen Venus, Mart,Júpiter i saturn, a més algunes deles seves llunes hi col·laboren. Per tant, esper que tengueu clarara com podeu veure un fenomenrealment màgic (més màgic que els40 articles que ja duc escrits, i nom’ho esperava mai!) i tantdebò,mon pare, te motivis per anar aescandinàvia (o al sud de Xile) aveure les aurores, els glaciars i elsfiords, però, d’això, en xerraremun altre dia.


mel i sucre

És ben dematí i al cafè ja n’ hiha que expliquen i mormolen.els de la meva dreta conten quehavien entrat lladres per la vila.Després dels planys de la majoria,va sentenciar en Pere Felip:“Massa ell si no hi havia lladres elBon Jesús estaria tot sol allà a lacreu”. la dita va fer el seu efecteperquè es passà a un altre tema, eldels divorcis; no se’n podien ave-nir de la quantitat de gent que sedivorciava o se separava, també ala vila sense anar més enfora, i enPere Felip tornà a sentenciar: “Hiha matrimonis que acaben bé in’hi ha que duren tota sa vida”.aquí n’hi hagué més d’un que hohagué de pensar dues a vegadesper veure si en Pere tenia raó. enPere és un home entès i llegit, bonconversador, havia estat escriventa una notaria. Quan li demanarenexplicacions de la dita, alarmatspel trencadís del matrimoni canò-nic, s’aixecà i amollà la darrera:“sa nostra història no té ni port desortida ni port d’arribada, noméses tracta de no naufragar”. “au,Diós”. i prengué per amunt:“Me’n vaig a veure si trobaré unaraïssa devers es forn...”, diu a n’enJoan Praxedis que en du una

davall el braç; “Tarde piulaste!”, licontesta, “jo duc sa darrera que hihavia, t’hi has posat massa tard”.

En Joan s’afegeix a la rotlada iconta que en Pere Felip avui nomenjarà pa. la conversa derivacap als morts, que també trobenque n’hi ha molts a la vila, darre-rament. “Jo”, diu en Joan, “vull

que m’enterrin amb el cap a defo-ra de la tomba, així estalviaré elsrecordatoris als de ca nostra i,sobretot, deixaré posat al testa-ment que els qui se ‘colin’ alfuneral passin a consolar els dar-rers de tots. on s’ha vist mai aixòde passar davant els altres! Parei-xen afamegats”. els escolt des dela meva taula i em ve al cap l’epi-tafi que volia Joan Fuster que li

posassin a la seva tomba: “ací jau/ j.f. / va viure / com va morir: /sense ganes”. M’aixec jo tambéper anar-me’n i en Pau Papa mediu: “i tu què trobes de la mortCliment?” “Omnes vulnerant,ultima necat” , després de la llati-nada –que està escrita a un rellot-ge de sol ( Totes feren, la darreramata, en referència a les hores)-

afegesc: “Jo” -rememorant Mon-taigne faig la nova contesta- “Vullque estiguem ocupats, que pro-longuem els deures de la vida totquant poguem, i que la mort enstrobi sembrant cols, indolents capa ella, i més encara cap al nostrejardí imperfecte”. “Jo només heentès lo de ses cols”, postil·la enPraxedis, “però està molt bendit!”.

daltdel turó

N’hi ha que duren tota sa vida

CliMeNT PiCorNell

20

alna

tura

l.web

nod

e.ca

t


mel i sucre

Passa una dona xerrant pertelèfon mentre empeny un cot-xet de nin petit: “Mos n’ hauremd’anar amb sa sonda posada... mesents? Me sents?” i cridant mésfort :”Haurem de partir al creueramb ell sondat!”. Vaja, pens,tenen un problema. un poc mésenvant en Tomeu de ca na Frescabaixa de la seva furgoneta i obridarrera on hi du tres dotzenes decarabasses de les de fer cabelld’àngel, en tendrà fins a l’eterni-tat, me dic a jo mateix. “agafa’ndues o tres que ses carabasseresenguany han anat feineres”, i mésfluixet, “perquè els hi he donatmolta d’aigo, que sinó...”. ambuna bossa de plàstic i les carabas-ses dedins faig camí cap al turó.en arribar crit el moix perquè ahirno el vaig veure i se presenta des-cambuixat i indolent. a WinstonChurchill li demanaren quin ani-mal preferia: “els cans ens idola-tren, els moixos ens ‘desprecien’,només els porcs ens considerenels seus igual. els porcs, preferesc

els porcs...!” això mateix pens jodel meu quan se’n torna sensemirar-me. avui no tendrà ració depinso. Desagraït !

“Que puc entrar?” “I ves...!”dic. És en Damià Manorris, bonamic, darrer reboll d’una famíliaque fou terratinent un temps i ambllinatges que duen alguns lletrafe-rits i qualque aspirant a sant i tot.avui vé indignat: “ara tu trobesque...” -i fa la vindicació de laseva padrina, poetessa d’untemps- “...i què si era franquista.Però que s’han cregut aquestsexegetes de la facultat, que ells noho haguessin estat franquistes sihaguessin vist (des de la perspec-tiva d’una senyora benestant, rica,terratinent, beata) com els rojosvenien a prendre’ls la terra i lareligió... Després ja ho veren queen Franco era una animal, amb lallengua i amb els costums que ellstan estimaven”. “i la teva tiamonja que la faran santa a la fi?”“No ho sé, quan pens amb ella i

amb les temptacions del dimoni,crec que li poden aplicar, per lacarrincloneria de rondalla, benigual que a santa Catalina Tho-màs, allò que deia Valle-inclán: ”la pobra no sabia que lo millor dela santedat són les temptacions”.“en fi...” li dic. “He vist un delsteus fills i pareix un hippie”.“No”, li responc, “ és un hipster”,li aclaresc . “un què?” “un hips-ter. res, res...un hippie amb labarba espessa i més mudat! aras’usa”. li cont les converses delcafè, els morts, els lladres, elsdivorcis... ell enganxa per aquestsdarrers i la pèrdua de l’estimacióentre les parelles. “saps què deiaen una frase magistral J. Cortázar:‘Ja no t’estim, amor meu’. Hoescriví a La lenta màquina deldesamor”. Ja no t’estim, amormeu; condensa molt bé el pas des-tructiu dels anys triturant moltesparelles. a defora senten els giscos deles falzies i les oronelles contra-puntejats pels crits d’un xoriguer.

21

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22


mel i sucre

Comentari al mes d’abrilMalgrat l’elevació de les tem-

peratures en els primers dies i,especialment, en el darrer tram delmes, el març globalment ha estatuna mica més fred que el febrer itambé que el gener. la temperatu-ra mitjana del mes, amb 11,8 ºC,ha estat 2 dècimes més baixa quela del febrer i 7 dècimes inferior ala del gener. una anomalia meteo-rològica que no s’havia presentatmai en els anys que duim d’ano -tació de dades. sempre el març su -perava en valors mitjans els regis-tres del febrer i de gener. unaevidència més d’aquests canvisque experimenta la climatologiahabitual de la nostra àrea geogrà-fica i atribuïble a aquest canvi cli -màtic que afecta al conjunt delpla neta Terra. la utilització decombustibles fòssils des de fa mésde 200 anys en al indústria, en eltransport i en la generació d’ener-gia van provocant un increment dela temperatura de l’atmosfera quepertorba la dinàmica normald’aques ta.

a més de la fluctuació impor-tant de la temperatura, també el

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

ABRIL 2016 (fins a dia 22)Temperatura mitjana 14,4 ºCTemperatura més alta 23,6 ºC (dia 15)Temperatura més baixa 6,1 ºC (dia 8)Pluviometria 73,4 mmVelocitat mitjana del vent 8,3 Km/hVelocitat màxima del vent 66 Km/h (dia 6)Direcció del vent predominant SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,6 ml/dia

MES DE MARÇ 2016 2015Temperatura mitjana 11,8 ºC 12,2 ºCTemperatura més alta 23,1 ºC (dia 30) 25,1 ºC (dia 31)Temperatura més baixa 4,4 ºC (dia 6) 4,5 ºC (dia 5)Pluviometria 32,6 mm 57,5 mmVelocitat mitjana del vent 8,3 Km/h 6,2 Km/hVelocitat màxima del vent 69,2 Km/h (dia 2) 57,6 Km/h (dia 5)Direcció del vent predominant O-NO N-NEHumitat mitjana 74 % 78 %Pressió mitjana 1013 mb 1018 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,8 ml/dia 2,4 ml/dia

22

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 DES. 60601 4797 12,63 16,26 3886 11992016 GEN. 70166 5719 12,27 13,12 4632 14302016 FEB. 82297 6735 12,22 13,28 5455 16842016 MARÇ 128968 10489 12,3 15,06 8496 2622

2015 MARÇ 117872 9507 12,4 15,58 7701 2377

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GEN. 12,6 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 15,8 36,6 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FEB. 12 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 40,3 63 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MAR. 11,8 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 32,6 57,5 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9AB. 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 5,6 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MG. 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 6,8 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JY. 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 5,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JL. 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 0,6 0,2 0,2 2 18,1 3,4 1,2 2,9AG. 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2 50,3 19,8 37,2 4,4 1 5,4 16,3 0,7SE. 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 114,3 32,9 11,5 27 22,7 36,5 264,6 21,2OC. 18,3 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 28,1 13 16,8 93,6 48,4 106,6 42 98,3NOV. 14,9 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7 34,3 131,8 160 100,8 204,1 39,6 23,7 115,4DES. 13,2 10,8 11 12,4 12,4 10,6 12 10 14,7 62,9 78,6 9,1 9,4 33,3 134,7 100,5

març s’ha caracteritzat pel predo-mini d’un temps molt variable.aquesta inestabilitat ens ha duit

pluges de poca intensitat peròdurant bastants de dies. en con-junt han arribat a caure 32,6 mm.


mel i sucre

aquesta aigua, molt necessàriadesprés d’una tardor i hivernmolts secs, ha estat molt benrebuda pels camps de cereals icultius anuals de secà, molt afec-tats per la sequera que anavapatint la terra. No obstant això,aquestes pluges, juntament ambles dels mesos anteriors, no sónsuficients per amarar de maneraprofunda els sòls i anar recuperantels aqüífers.

els canvis de temps han anatacompanyats també de ventdurant bastants de jornades, enquè la velocitat mitjana ha supe-rat els 9 Km/h. la mitjana delmes ha estat de 8,3 Km/h, ambpredomini de la direcció o-No,direcció situada entre el ponent iel mestral. el cop de vent mésintens es produí el dia 2, amb 69,2Km/h.

la humitat i l’evaporaciós’han mantingut en uns valorshabituals, amb mitjanes del 74% ide 2,8 ml/dia respectivament. Noobstant això, la presencia de diesventosos ha contribuït a augmen-tar el valor de l’evaporació i a bai-xar el nivell d’humitat.

Comentari al mes de marçabril s’estrenà amb un primer

dia de pluja de certa intensitat, enel qual es van anotar quasi 40mm. aquestes aigües tornarenl’alegria als nostres camps i alspagesos després d’un hivern càlidi sec. aquesta humitat afegida ales precipitacions que s’han anatregistrant, encara que en quanti-tats menors, al llarg del mes hanfet que els cultius hagin pogutdesenvolupar-se adequadament.els cereals han començat a espi-gar. la fotosíntesi, afavorida perl’augment de la radiació solar il’aigua del sòl, fa incrementar labiomassa vegetal de forma consi-derable. Ja ho diu el refrany: «al’abril, cada gota val per mil» lanatura reverdeix amb força per tot

arreu: l’herba creix més que mai,inundant de verd tots els racons,els arbres caducifolis i les vinyestreuen fulles noves. És temps defloració també; després dels ame-tlers, molts de fruiters, arbusts sil-vestres i multitud de plantesherbàcies posen les seves taquesde color efímer aquí i allà. la pri-mavera ha esclatat amb una sim-fonia de colors, olors i sons, quees percep a qualsevol indret. unaexplosió de vida que espera seguirel cicle natural al qual s’ha adap-tat. Confiem que enguany la pri-mavera continuï amb pluges percompensar el dèficit hídric quepatim. en la nostra àrea climàticasol ser, després de la tardor, lasegona estació que rep més aigua.

Parc solarCada dia tenim més temps de

sol. Hem passat de les 10 h 44min del febrer a les 11 h 54 mindel març, com a duració mitjanade cada dia. aquest augment demés d’una hora de sol, malgratuna meteorologia inestable durantbasts de jornades, ens ha aportat

un increment important de laradiació captada en aquest mes(dels 82297 Wh/m2 del febrerhem passat als 128968 Wh/m2 delmarç). aquests 46671 Wh/m2 dediferència s’han traduït també enuna elevació considerable de laxifra d’energia generada, que hasuperat en 3754 kWh la del passatfebrer. el rendiment de les pla-ques en aquests dos mesos haestat pràcticament similar.

si comparam el març actualamb el març de 2015, observamque les plaques enguany, com japassà al gener i al febrer, hanrebut més radiació solar a causad’una climatologia més favorable.aquesta ha superat en 11096Wh/m2 la quantitat rebuda l’anypassat. aquest increment deradiació ha provocat que aug-mentàs la generació d’energiaelèctrica; concretament, en 982kWh. al contrari del gener i delfebrer, molts més càlids que al’any passat, el rendiment delmarç d’enguany ha estat moltsimilar al de 2015, com també hoha estat la temperatura a què hanestat exposades les plaques.


mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

era l’any 1971 quan es va celebrar el primer trial a sant Joan, organitzat per la Penya Motorista, que es vafer al pinar de son Juny, al voltant del camp de futbol. Va tenir una gran acceptació, perquè va ésser de lesprimeres vegades que es celebrava a Mallorca. Després de son Juny, el lloc assignat va ésser la vella pedrerades revellar, des de l’anys 1974 fins al 1987. Des de finals dels anys vuitanta es varen celebrar diferentes cur-ses motociclistes al circuït de Binifarda. Fotografies 1 i 2: Trial al circuït de la pedrera, l’any 1975. Fotografia 3: sortida d’una carrera motociclista ala pedrera del revellar, l’any 1984. aportació de les tres fotografies: Carles Costa salom.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

24


mel i sucre

agÈNCia De SaNt JoaN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

25


mel i sucre

m CUiNa D’aQUí i D’allÀmEnsalada de bacó amb dàtils i vinagreta de mostassa

saCraMeNT Ferrer

la mostassa no només és un ingredient queacompanya un menjar ràpid, sinó que ensobre moltes possibilitats a la cuina, ja sigui

per acompanyar vinagretes, maioneses, o per afe-gir a salses tant fredes com calentes. una de lesmostasses més apreciades del món és la de Dijon,a França, elaborada amb els grans de les plantesconreades a la regió. en la que es comercialitzaamb el nom de “a l’antiga”, els grans no han estattriturats i du pebre i altres espècies.

Ingredients

- 150 g de bacó- 150 g de dàtils- 110 g de brots tendres de lletugues variades: lle-tuga verda i vermella, ruca, canonges, espinacsverds...- 100 g de ceba- 50 g d’anous- 2 c/s d’oli d’oliva verge- 1 c/s de vinagre

- 1 c/p de mostassa- sal i pebre bo

Preparació

- Tallar el bacó a trossos.- Treure els pinyols als dàtils i tallar a quatre tros-sos.- Pelar i picar la ceba.- saltejar el bacó dins una paella antiadherent.Quan ens agradi de cuit, afegir la ceba i deixardaurar.- incorporar els dàtils i els anous, donar dues vol-tes i reservar.- Dins una palangana per servir, col·locar els brotstendres de: lletuga verda i vermella, canonges,ruca, créixens, espinacs... tallats a trossos.- abocar-hi damunt els ingredients de la paella.- Dins un pot de vidre amb tapa, mesclar l’olid’oli va, el vinagre i la mostassa i remenar bé.- Trempar l’ensalada amb aquesta vinagreta demostassa.

26


mel i sucre

27

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 1 de maig Porreresdia 8 sant Joandia 15 Vilafrancadia 22 arianydia 29 Montuïridia 5 de juny Petra

Casa del pare GinardDilluns, dimecres i

divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

el sol

surt es pon 1 de maig 06.49 20.41 15 06.34 20.55 31 06.23 21.08 15 de juny 06.20 21.17

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Maig: Fira de sineu (1), l’ascensió (5), Corpus Christi(26).

El mes

“aigua de maig, de raig en raig”. Fins a mitjan mes ésbon temps per llaurar la vinya, femar-la i esporgar-la. escomença a preparar el temps de segar: a finals de mescauen les faveres i es comença amb l’ordi i la civada. siplou durant el mes, creixen ràpidament les herbes per ala pastura i comença a ser hora de tondre les ovelles quanentra la calor de valent. la pluja també és bona per a lamel de les abelles. Floreixen els rosers i tota casta deflors i herbes de bon senyal. És bon temps per sembrarmongetes (per lluna plena) i lletugues (per lluna plena ipel quart minvant). i encara podeu podar llimoneres itarongers.(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Efemèrides

Maig de 1996• el solar situat entre l’antic Pesdels Porcs i el quarter de laGuàrdia Civil (entre els carrersde Jaume iii i de santa CatalinaThomàs) va ser adaptat per fer-lo servir com a punt verd. latria no era gaire adequada, jaque estava dins el poble i supo-sava un evident problema deseguretat per al quarter. al capd’un temps, el punt verd es vatraslladar i una part del solar esva afegir al quarter.• la Cooperativa agrícola vaconfirmar Miquel Vidal “sopa”com a president. ocupava elcàrrec interinament d’ençà de lamort inesperada de l’antic presi-dent, Josep estelrich Mieras“Turricano”. Durant l’acte d’e-lecció se li va retre homenatge,com també a l’antic comptable,Carles estelrich, també traspas-sat abans de temps l’any ante-rior.• el PP va aconseguir aprovar(gràcies a la majoria absoluta) elseu pla de fer un camí pedestreentre el turó de son Juny i el deConsolació. eventualment, esva arribar a construir.

Maig de 2006• Per primera vegada en anys noes veia ni una grua de construc-ció a sant Joan. Devia ser unsímptoma de la desacceleracióque pocs anys després es vaconvertir en una profunda crisi.• l’assemblea per sant Joan vaorganitzar, per la festa del Pri-mer de Maig, una jornada deneteja d’un pinar, com els tresanys anteriors. aleshores, mésque ara i tot, els pinars estavenplens d’abocadors salvatges.• Va morir sobtadament Joan“March”. es dedicava a totaclasse de feines relacionadesamb els animals i justament vatraspassar mentre estava “arre-glant” un me. També va finir naBàrbara “Cartera”, conegudaper la seva habilitat poètica, quehavia donat a conèixer sobretota través de les revistes locals.

la lluna 30 abril quart minvant 6 maig nova 13 quart creixent 21 plena 29 quart minvant 5 juny nova


mel i sucre. núm. 430 abril de 2016

Documents