mel i sucre. núm. 428 febrer de 2016

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Febrer / 2016 - núm. 428

O C B de Sant Joan Febrer / 2016 - n ú m . 4 2 8•Mel i Sucrede Sant Joan, 1930

mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

La lupa CaTaliNa Gayà Morlà

Ajuntament JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La família Guerau FraNCesC CaNuTo

Sant Joan, un poble més feliç... CaTaliNa Gayà Morlà

Futbol+dona aiNa sasTre

Feim un pensament... GuilleM serra

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Passatemps arNau MoraTiNos

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Febrer 2016. Núm. 428revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2016antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell,Catalina Gayà Morlà, Catalina Jaume, aina sastre.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Cobertaescola unitària de nines de sant Joan, actualment BibliotecaMunicipal. Fotografia extreta de l’archivo General de la ad -mi nistración (aGa), alcalá de Henares (Madrid), realitzadaper en Mascaró de Maria de la salut (1930). Troballa i cessióde Gabriel Barceló.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/[email protected]

2

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 2

1 Es continua amb les obres decanalització d’aigües pluvials adiversos carrers del poble, de lazona des Camp. Fent les síquiess’ha pogut constatar un problemaque pot ser mal de resoldre i eco-nòmica sagnant: nombroses fuitesd’aigua a la xarxa d’aigua pota-ble. De tota manera, hem pogutsaber que des de fa temps al’Ajun tament pensen d’adquiriruna màquina per dectectar fugues.

1 S’ha tornat suscitar la qüestióde la jornada continuada a l’esco-la de Sant Joan. Pareix que elspromotors s’hi han posat massatard. Volien que es posàs a votacióràpidament i que, en cas d’apro-vació, es presentàs a la Conse -lleria per aplicar el nou horari apartir del curs que ve. El pla es vapresentar al Consell Escolar del18 de febrer. A la Conselleria hihauria d’entrar abans del 15 demarç. Tanmateix, abans de lavotació s’ha d’exposar pública-

mel i sucre

notícies locals

3

Presentació a l’Ajuntament del cartell anunciador de la prova del Campionatd’Espanya de Trial que s’haurà fet a Sant Joan dia 28 de febrer, amb la pre-sència de les autoritats locals, esportives de la federació i els organitzadors dela Penya Motorista de Sant Joan.

Els corredors santjoaners continuen participant a les curses a peu i de muntanya que es duen a terme arreu de Mallorcai de l’estat espanyol.. A la foto, el podi de Frederic Febrer a la Colònia de Sant Jordi i el de Biel Company, en aquest cas,a la cursa de sa Talaia d’Alcúdia. Altres, com Tomeu Nicolau i Guillem Munar “Bronder” han anat a Sevilla (fotos face-book de Peus Grossos).

Guillem Munar “Bronder” (segon per l'esquerra) i Tomeu Nicolau (tercer perla dreta) amb altres companys després de córrer una prova de marató aSevilla (foto facebook de T. Nicolau)


mel i sucre

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant JoanTel: 971 52 65 33

4

ment com a mínim un mes. Comque les votacions no es poden ferabans del 18 de març, ja no hi hatemps per presentar-ho dins ter-mini. La inspectora havia dit ver-balment que el termini era “flexi-ble” però, per escrit, va dir que eltermini acabava el 15 de març. Cada any, un grup de pares,amb el suport de molts de profes-sors i sovint del representant del’Ajuntament al Consell Escolar,planteja iniciar el procés d’im-plantació de la jornada continua-da. Per aplicar-se, a part de com-plir els terminis fixats, ha detenir dos terços dels vots delspares, i ha d’haver votat com a

L’Escoleta participà activament a la Rua (foto facebook Esc. St. Vicenç de Paül).

El grup punk Menets de Kordeta, for-mat per alguns santjaoners, posarenso a la vetlada musical que el bar M46va dur a terme per Carnaval. Fresses,música i diversió pels darrers dies.

El Quintos-96 també es disfressaren per la Rua (foto facebook dels Quintos 96)


mel i sucre

1 Amb només 58 anys va morirla santjoanera Maria AntòniaBau zà “Pericassa”. La malaltiaque patia des de feia temps, i quepareixia que només li havia d’a-fectar la mobilitat, va resultar serel símptoma d’un mal molt mésgreu. Quan es va descobrir la gra-vetat real, ja no es va poder fer resper ella. Na Maria Antònia teniaencara son pare (en Joan Lligat).Era casada amb en Joan Bauzà“Not”, de Vilafranca, i deixa dosfills, na Catalina Maria i en Biel

5

Pels darrers dies de Carnaval, els al·lots de l’escola reberen la visita d’en Carnestoltes (foto CEIP Son Juny).

mínim la meitat del cens. Les escoles públiques deMallorca que encara fan jornadapartida es poden comptar amb elsdits d’una mà (i encara en sobraqualcun). Que la continuada esti-gui més estesa no vol dir per resque sigui millor. Podeu trobarinformació més detallada en elblog de Jordi Puigsegur (http://sonjuny.puigsegur.cat/2016/02/consell-escolar-1822016.html?m=1), on detalla les informacions deles sessions del Consell Escolar.

1 La històrica botiga de CasSastre tanca les portes. Desprésd’uns anys d’estar regentada perMarilén Martorell, que hi va ferde dependenta durant molt detemps, abaixa la barrera. Duranttot el mes de febrer s’ha anatliquidant l’estoc. Un cartell anun-cia que el tancament es fa percanvi de negoci. De moment, nosabem a què es dedicarà el local.Na Marilén seguirà fent feina aSant Joan, dins el mateix sector,però a una altra banda.


mel i sucre

Joan “Bil”, i un nét molt jovenet.El funeral va ser una gran mostrade condol, amb molts de compa-nys de feina tant d’ella (mestrad’escola a Manacor) com del seuhome (antic empleat de la Caixa)i dels fills, i santjoaners i vilafran-quers en general, que volguerenretre homenatge pòstum a aquestasantjoanera, que deixa fama d’ha-ver estat molt bona persona.

1 Els robatoris a les cases notenen aturador. Hem sentit queentraren a ca na Joana de Can Per -e maiol (al carrer de Bellavista) itambé a ca na Carme Alzamora.A Ca na Joana varen entrar a pos -ta de sol i varen haver d’abando-nar la “feina” després d’haverregirat només dues habitacionsperquè els varen destorbar.

1 La santjoanera Catalina GayàMorlà va participar a les jornadesThink Up Culture!, que varentenir lloc a Palma, moderant unataula rodona sobre creative hubscom a motors econòmics i decanvi. Els creative hubs es podendefinir com “espais de reflexió icreació on emergeix el coneixe-ment interdisciplinar amb el pro-pòsit de generar un canvi”. NaCatalina va lamentar que no s’a-profitin els hubs a Mallorca pergenerar un moviment d’empode-rament cultural i social.

1 La primera setmana de febreres varen la Rueta i la Rua de SantJoan. La Rueta es va fer dia 4(Dijous Llarder) i hi prenguerenpart els alumnes de l’escola deSon Juny i els de l’escoleta deSant Vicenç de Paül. El dissabte 6va ser el torn de la Rua. Hi pren-gueren part persones individuals i

funda?, va ser presentat a la lli-breria Quars, de Palma. L’autorva estar acompanyat per l’editor,Gracià Sànchez, Pere Estelrich iGaspar Valero. Igual que a SantJoan, persones destacades de lacultura. A Palma es va repetirtambé el tast d’embotits Can Tià,marca premium del santjoanerJoan Jaume.

1Els corredors a peu de SantJoan segueixen fent molt bonspapers. Frederic Febrer va ser ter-cer de la seva categoria al Duatlóde la Colònia de Sant Jordi. RafelGayà “Betlem” va quedar cinquèa la categoria M55 a la VI Cursade Muntanya S’Atalaia, a Alcú -dia. A la mateixa prova, BielCom pany Rubio va ser primer a lacategoria Promeses, i novè a laclassificació general. A més amés, cal afegir que cada cap desetmana hi ha proves on totsaquests corredors santjoaners par-ticipen activament. Mereix men-ció especial la participació deGuillem Munar “Bornder” iTomeu Nicolau a la Marató deSevilla.

1La Penya Motorista Sant Joanha organitzat el darrer diumengede febrer una prova del campionatd’Espanya de Trial, en totes lescategories (TR1, Júnior, TR2,femení A, femení B, TR3, cadet,TR4, juvenil A, juvenil B, femeníC i veterà). Com l’any passat, s’hiesperava la participació dels tria-lers més destacats de l’estat: ToniBou, Adam Raga, Jeroni Fajardo,Albert Cabestany.... Algunes deles quinze zones (en cada catego-ria se’n fa dotze) són artificials,com la que es va instal·lar a laplaça de Joan Carles I.

6

Maria Antònia Bauzà, “Pericassa”,després d’una curta i inesperadamalaltia, va finir. El seu traspàs, entractar-se d’una dona jove, deixà per-plexa la gent de Sant Joan i a méstenint en compte la popularitat delseu pare, l’amo en Joan Lligat. Des demel i sucre, descansa en pau, MariaAntònia.

comparses, amb una participaciósimilar a la d’altres anys. En com-parses s’imposà la dedicada almític local parisenc MoulinRouge. Darrere una carrossa ambel molí i persones disfressades,anaven un parell d’empresaris, iun grup de ballarines ballant elcan-can. En segon lloc, una com-parsa de pepes Barbie, cadascunadins la seva capsa, i un Ken,també encapsat. El tercer premiva ser per a un esbart de globus,amb una persona encabida dinscada panera. El primer divendres de Qua -resma, la Jaia Corema va visitarl’escola, acompanyada inespera-dament del rei Carnestoltes.Aquest va contar que era el rei dela festa, de la bauxa, de les dis-fresses, del divertiment... peròtambé sabia que hi havia una Jaiaque no li agradaven aquestescoses i va venir a conèixer-la.

1El nou llibre del santjoanerCliment Picornell, Mallorca pro-


mel i sucre

La prova és possible gràcies ala feinada d’un grup molt actiu demembres de la Penya Motorista.L’any passat es va fer per primeravegada a Sant Joan una prova d’a-quest nivell i l’organització va serimpecable. El Campionat d’Espanya deTrial consta d’una desena de pro-ves. La nostra és la segona delcalendari, que arriba fins a mitjannovembre.

1 El santjoaner Joan Sastre,col·laborador d’aquesta revista, ésel gerent de Can Juanito, unaempresa que ven plantes i, engeneral, productes per a l’agricul-tura. Quan es va obrir l’autovia

Palma-Manacor, va tocar de pleCan Juanito i els va deixar un trosde solar a cada costat (la majorpart, entre la carretera vella i lanova autovia). Ara, amb motiudels 10 anys de la inauguració, elMallorca Magazin (una revista enalemany) del mes de gener els hadedicat un article. En Joan explicaque Can Juanito havia tengutrepercussions positives amb l’ac-cés i la sortida del recinte, i nega-tives per la pèrdua de terreny delnegoci i perquè deixaren de ser unlloc de pas molt avinent per atu-rar-se a comprar.

1 El dissabte 20 de febrer, elCentre Es Pla, dedicat sobretot a

l’ensenyament de l’anglès, vaorganitzar una sessió de cinemaal seu local (a Ca ses Monges).Es va projectar una pel·lícula d’a-nimació, apta per a tots elspúblics, en versió original ambsubtítols.

1 El Davallament de Sant Joanprepara una edició especial decelebració del 25è aniversari. Demoment, perquè se sàpiga públi-cament han penjat un domàsgigantí del campanar en què s’a-nuncia l’esdeveniment. Recordauque només falta un mes per alDivendres Sant, que enguany caudia 25 de març.

la lupa CaTaliNa Gayà Morlà

7


mel i sucre

8

en el setè punt es va donar lavotació més interessant del dia, jaque es tractava de votar una mo -ció presentada pel grup municipalPsiB-Psoe per donar suport a laimplantació per part del govern dela CaiB de l’Impost del TurismeSostenible, més conegut popular-ment com a “ecotaxa”. l’interèsdespertat per aquesta votació pro-venia de la diferència de criterisdels respectius líders insulars delsdos partits que governen l’ajunta-ment a l’hora de defensar la sevaaplicació o no. el tema es va re -soldre amb una abstenció del Pi,la qual cosa va propiciar l’aprova-ció de la moció per 5 vots a favor(4 axsJ i 1 PsiB-Psoe), 3 votsen contra (PP) i 3 abstencions (Pi)

Tot i el vot en contra del PP,l’ajuntament dóna suport ala implantació de l’impostdel turisme sostenible, lanova ecotaxa.

en l’apartat d’informacions,hi va haver les següents:

Batle (PP):l’empresa VoPsa ha comen-

çat les obres per canalitzar perdiversos carrers del poble lesaigües pluvials.

s’ha presentat al soiB unasol·licitud per a la contractaciód’un auxiliar administratiu, ques’ha denegada per no haver arri-bat a la puntuació mínima exigidao per falta de doblers. el batle vaparlar d’aquests dos motius i novaig entendre massa bé quin era elmés important.

s’ha rescindit el contractelaboral amb una treballadora de

convocatòria del plenari que s’en-trega als regidors, i de llavorsençà no se llegeixen per no allar-gar els plens més del que toca, iacte seguit un altre clàssic: la lec-tura de l’informe sobre el com-pliment de la llei de morositaten els pagaments corresponents alquart trimestre de 2015, que ens vafer saber que les factures del darrertrimestre de 2015 s’han pagat als28 dies d’haver estat registradesd’entrada a l’ajuntament, la qualcosa vol dir que l’ajuntament desant Joan paga d’hora els seusdeutes, al contrari del que passavadues legislatures enrere.

en el cinquè punt, l’equip degovern plantejava una sol·licitudd’assistència tècnica al Consellde Mallorca per assumir lesfun cions de tresoreria de l’ajun -tament de sant Joan, per resoldremomentàniament el problema queha generat la baixa inesperada permalaltia del secretari titular JoanCampomar, problema que perdu-rarà fins que no es torni a cobriraltre cop la plaça de secretari.aquesta proposta va ser aprovadaper 7 vots a favor (3 Pi, 3 PP i 1PsiB-Psoe) i 4 abstencions(axsJ).

el punt sisè va ser per rectifi-car una errada que es va cometreen el moment de sol·licitar algovern de la CaiB l’habitual sub-venció per pagar la nòmina de ladedicació exclusiva del batle,que en el ple de dia 29/06/2015 esva acordar per un total de2.644,24 €/mes quan havien deser 2.652,22, amb una diferència,per tant, de 7,93 €/mes. aquestarectificació va ser aprovada per 6vots a favor (3 Pi i 3 PP) i 5 absten -cions (4 axsJ i 1 PsiB-Psoe).

Sessió ordinària de dia 27 degener de 2016

Hi varen assistir tots els regi-dors i 5 persones de públic. al’hora assenyalada tota l’oposició,el públic i la premsa local ja érema puesto, però l’equip de governva fer la seva entrada a la sala deplenaris amb 10 minuts de retard,cosa que va essent de cada vegadamés habitual a aquesta legislatura.sembla com si els fessin faltaaquests 10 minuts per consensuaralguns dels punts de l’ordre deldia entre els dos partits integrants,ja que cada vegada que ha passathan hagut de ser els dos grups del’oposició els que han hagut d’es-perar els dos grups del govern. Vatornar a exercir com a secretari enGori Nicolau.

En Toni Bauçà Matas vaprometre el càrrec de regi-dor en substitució de Cata -lina Gayà Bauçà

en el primer punt de l’ordredel dia es varen aprovar duesactes de plenaris anteriors, delsdies 24 i 25 de novembre passats,amb les quals no hi va haver capproblema ni comentari.

en el segon punt en ToniBauçà Matas va prometre elcàrrec de regidor en substitucióde Catalina Gayà Bauçà. l’acteva ser estrictament protocol·lari isense gaire escarafalls, ja que noés la primera vegada que en Toniexerceix tal responsabilitat.

a continuació, els regidors esvaren donar per assabentats delsdecrets de batlia dictats des deldarrer ple ordinari. aquets decretsja fa estona que s’adjunten a la

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN


mel i sucre

9

Toni Bauçà (axsJ):Com està l’actualització del

cadastre? Fa més de 7 anys que seva començar i és un greuge com-paratiu per les persones que assis-tiren voluntàriament a rectificarles da des, i per tant paguen el queels toca a l’hora de pagar els im -postos, davant les que no hi varenanar i segueixen pagant menys delque toca.

el rebut per tractaments deresidus que se cobra a sant Joan ales empreses no se cobra a totesles empreses que generen residus,però sí que se cobra a determina-des empreses que no generen captipus de residus. insta a revisar elscriteris d’aplicació.

en el mes de desembre de2015 es va enviar una carta a lesassociacions locals sobre quinsactes tenien previst fer durant2016 amb ajuts econòmics de l’a-juntament, i a hores d’ara encaramoltes associacions encara nosaben res. seria de desitjar que lesassociacions que es varen prendrela molèstia de contestar el reque-riment de l’ajuntament, ara sesentissin ben informades delsresultats de la seva feina.

José Bauzá (PsiB-Psoe):al carrer del Mestre rosselló

hi ha una farola que ja fa molt detemps que no marxa.

al ple anterior se va fer unapetició que l’ajuntament controlésels abocaments de fems per dinsels pinars del terme. aquests abo-caments segueixen augmentant. Facomptes fer-hi res, l’ajuntament?

els pinets que hi ha devora larotonda de la carretera de Mon tuïrise veuen clarament afectats peruna intensa plaga de processionà-ria. Fa comptes fer-hi res, l’ajunta-ment? (les respostes, com sempre,les podeu veure i escoltar al vídeoque trobareu a melisucre.cat.)

i fins aquí el que va donar desí aquesta sessió, que el batle vaaixecar a les 21:15 h., una horadesprés d’haver començat.

en nom de l’ajuntament, ja que sino ho saben no hi poden assistir.

instant actuacions més con-tundents en tema de neteja delscarrers, ja que aquest aspecte hadesmillorat bastant durant els dar-rers mesos, sobretot en tema debrutícia i de defecacions de cansdamunt les voreres.

Com estan les subvencionsdestinades al puig de sant Nofre?

la web oficial de l’ajunta-ment no està actualitzada, la qualcosa fa la impressió d’abandona-ment a qualsevol que la visiti.

sobre l’adjudicació a l’empre-sa VoPsa de les obres de conduc-ció d’aigües pluvials: quines millo-res va oferir aquesta em presa?

Com està el tema de cobrir laplaça de secretari municipal?

Els pinars del terme tornenestar afectats per aboca-ments incontrolats de fems ideixalles.

Darrerament s’ha vist que l’a-juntament deixa espais públicsper a la celebració de festes priva-des. Quines condicions posa, si enposa?

Qualcú ha escampat pel pobleque s’ha substituït el dinar deNadal per a regidors i personal del’ajuntament per una panera per-què al dinar de Nadal hi anavagent que no era de l’ajuntament.Qui era aquesta gent?

Josep Bauçà (axsJ):si hi ha interès per part de l’a-

juntament per fer una visita alParc Bit, ell la pot gestionar.

a la desfilada de carrosses desant antoni: per què no se vaseguir el criteri de prioritzar les detracció animal, com anys enrere?

Punt verd: s’ha calculat l’es-talvi econòmic de tenir una perso-na allà per controlar la recepcióde deixalles? És millor tenir-la ono tenir-la?

neteja per acord entre ambduesparts.

a l’edifici de la “gent gran”s’ha fet una mampara de separa-ció entre la superfície utilitzadacom a menjador i la utilitzadacom a minisala de teatre, per defi-nir millor els espais. Ha costatdevers 350 €.

la brigada municipal ha nete-jat el recinte del parc infantil.

s’han afegit dos encalentidorsd’aigua al poliesportiu.

la Cooperativa organitza uncurs d’aplicador de fitosanitarisper la primera setmana de febrer.

Durant la primera setmana defebrer començaran a estudiar elspressupostos de 2016 per ela borar-ne una proposta per dur al plenari.

Josué Gayá (PP):agraint a l’associació Peus

Grossos l’organització de la cursaque va tenir lloc setmanes abans.

Donant l’enhorabona a lespersones que varen organitzar lesfestes de Nadal i a totes les que hicol·laboraren.

igualment amb els foguerons,beneïdes i carrosses de sant an -toni.

Dia 6 de febrer, la rua, orga-nitzada pels quintos d’enguany.

Francisco Mestre (PPi):Donant l’enhorabona a en

Josué.es farà una revisió al sistema

de plaques solars del poliesportiu,ja que pareix que no dóna el ren-diment que toca.

També se revisarà la portalateral de seguretat.

També se revisarà la barreracorredissa grossa, per tal de podertancar i obrir amb seguretat.

i, finalment, hi va haver elssegüents precs i preguntes:

Pedro Galmés (axsJ):reclamant que l’oposició si -

gui informada dels actes públicsque organitza l’equip de govern


mel i sucre

l’hortdes padrí

El mes de marçaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

el mes de març té fama deser un mes ventós i el ventés molestós. el patró del

vent, sant arnau, així ho diu:

Parenostres a barcelles, resem a sant arnau, que mos tanqui es vent amb clau, que mos alça ses gonelles.

el mes de març tanca les por-tes a l’hivern i obre les de la pri-mavera. És quan s’igualen leshores de nit amb les de dia i es potdir que a foravila s’inaugura unbnou cicle de la natura.

Convé recordar que les sem-bres de llavor és preferible fer-lesal matí i el trasplantament, encanvi, s’aconsella fer-lo a l’hora-baixa.

a l’hort es poden sembrar otrasplantar tomatigueres, pebrers,alberginieres, meloners, mongete-res, fasols fava, cols arrissades,lletugues... També es podenreproduir per esqueix plantesaromàtiques.

És bon temps per canviar oafegir terra als cossiols.

També en jardineria es podensembrar clavells de moro, berbe-na, rosa mística, dàlies, assutze-nes, anemones, boques de lleó,pesols d’olor...

en lluna vella és convenientllevar brots secs i xupons a taron-gers i llimoneres.

També convé podar les parres ila vinya abans que els nousborrons envestesquin.

en lluna creixent es podenempeltar ametlers, pruneres, al -ber coquers, melicotoners... si hiha perill de gelades, les mudesd’estaqueta es poden protegir

amb una bossa de plàstic fins queels ulls hagin partit a crèixer.

Influències de la llunaLluna nova. en entrar la lluna

nova és un bon moment per inten-tar canviar els hàbits que són per-judicials per a la salut, com perexemple fumar o un consum ex -cessiu d’alcohol.

Lluna plena. en aquesta fasede la lluna, els teixits corporalsestan sotmesos a la màxima pres-sió, per això s’aconsella tenir

moderació amb el menjar i elbeure, perquè el cos està més pre-disposat a retenir les coses nosaludables.

el sentit de l’humor és una deles millors treràpies.

Lluna creixent. amb l’aug-ment de la claror, les plantes crei-xen més ràpides i maduren més elfruit.

el cos humà també està mésreceptiu per assimilar els alimentsque menjam o bevem i recuperarforces. si es tallen les ungles o elsca bells, el creixement és mésràpid.

Lluna minvant. Quan la clarorde la lluna va minvant, també vaminvant el creixement de les

plantes, encara que és quan escrien més vigoroses i amb méspoder nutricional i curatiu.

igual passa amb el cos humà,que es nota amb més potència i nonota tant el cnsament. També ésbon moment per tallar-se lesungles o els cabellls si volem quecreixin més a poc a poc, però ambamb més vigoria.

Festes santjoaneresPer les festes de febrer, com

les del dijous llarder o els darrersdies, a més del bollit d’ossos,carota i potons, també és costumper fer rues i ruetes. enguanys’han superat, tant en la presen -tació de les carrosses i comparsescom amb la participació d’infants,adolescents, pares i mares, i fins itot padrins i padrines.

estan d’enhorabona, tant elsorganitzadors com els partici-pants.

en el mes de març, encara queens trobam en plena quaresma, asant Joan celebram el QuartDiumenge o Festa del Pa i el Peix,amb les tradicionals coquetes quesimbolitzen els pans i els peixosde Jesucrist.

Dia 20 és el diumenge delram i es beneeixen els rams i lespalmes baix el campanar. Tambéhi podrem veure vestits nous icorbates.

Dia 25, el divendres sant, ja fauns bons anys que es fa el Da -vallament, amb soldats ‘ro mans’ iles ‘manoles’.

Dissabte dia 26 es farna pana-des i robiols i finalment, dia 27,pasqua de ressurrecció, tendràlloc la processó de l’encontre odels tres bots i el frit de freixura.

10


mel i sucre

converses amb els amics

Jaume Guillem Mas Gayà

Va començar fa uns anyscorrent a la prova del duatló quepassava per sant Joan, Consell,Vilafranca, Manacor, sóller...

Arribada a la plaça Nova del descens urbà a Sant Joan.

El ciclisme a Sant Joan (i VI)(aMPliaCió)

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol”

Jaume Guillem Mas Gayà.

Altres corredors aficionats a laBTT

Durant tres anys consecu-tius –2005, 2006 i 2007– a la vilaes va organitzar el “Trofeu santJoan de Mountain Bike”. a l’edi-ció de 2005 hi va haver 71 ins-crits, mentre que a la de 2007varen ser 80 els ciclistes inscrits.

el corredor local que més vadestacar en aquesta carrera va sern’andreu Galmés Barceló. altresjoves santjoaners que hi partici -paren varen ser na Joana GayàBujosa, en Miquel Galmés Bar -celó, en Mateu Català, en Miquelàngel Mieras, en Joan Mora, enMiquel àngel Gomis...

actualment, hi ha diversossantjoaners que corren amb bici-cleta de muntanya en diferentsproves a l’illa. són n’arnau Bau -zà Mesquida, en Joan Font, enGori Nicolau, en santi Vaquero,en Miquel Gayà, en Joan lluísMiró...

superant una sèrie d’obstacles,tots en el menor temps possible iamb un mínim d’errors. en cadauna de les dues edicions que s’hanfet hi han participat una cinquan-tena de ciclistes.

algunes vegades va córrer amb labicicleta fent parella amb enGuillem Munar “Bronder”, quecorria la prova a peu.

es va federar ara fa tres anysen la modalitat de descens urbà ide muntanya.

el mes de juny dels anys 2014i 2015 va formar part de l’organit-zació i va participar en el “Des -cens urbà de sant Joan”. la provaconsisteix en una baixada indivi-dual, amb un recorregut de devers1.200 metres, des del dipòsitmunicipal d’aigua, a la zona delrevellar, fins a la plaça Nova,

11


el malnom “Guerau” asso-ciat al llinatge Barceló, elportava una família

benestant extingida en el segleXiX, que residia al carrer de laPrincesa núm. 18, cantonada ambel carrer de sa lluna. els pro-pietaris actuals d’aquest habitatgesón els hereus d’antonina aina“lligat” casada amb l’amo enTomeu “sèbio”. Guerau, segons el DCVB (Vi:452), és un nom propi d’home(castellà: Geraldo). a Mallorca haesdevingut llinatge (escrit general-ment Garau). etimologia: del nompropi germànic “Gairoald”. a sant Joan és un malnomprofusament documentat i asso-ciat als llinatges Bauçà (1660-1864), Barceló (1698-1864), Font(1708), Gayà (1728) i Company(1752).1 la pronúncia d’aquestmalnom en boca dels vells sant-joaners és monosil·làbica: “Grau”.se’n deriven els diminutius“Gueraví” i “Gueravinet” associatsals llinatges Company i Matas. a través d’aquestes pàgines idels successius articles que publi-carem posteriorment, coneixerem

els descendents d’aquesta famí-lia, de la qual i sense esser unsgrans terratinents, gaudien d’ungran prestigi social al poble,presumiblement per la pertinençaa ordes religioses d’alguns delsseus membres.

1. RAFEL BARCELÓ SALOM(m. 1721) GUERAU iniciam la investigació ge-nealògica d’aquesta família, ja enel segle XVii, amb rafel Barc-eló, fill de Pere i de Catalina sa-lom2 casat amb Joana Font (n. ?).aquesta és la seva descendència:

1.1. Fra Pere Barceló Font(1678-1745) Guerau. Fill derafel i de Joana. Framenor, lectorde teologia. No tenim més dadessobre ell.

1.2. Reverend Rafel BarcelóFont (1686-1770) Guerau. Fill derafel i de Joana. Prevere, va sernomenat vicari de la parròquia el1721, fou també arxiver durant elperíode 1724-1764, mestre de mú-sica del clero parroquial el 1724 iobrer de les ànimes el 1770; morí

el 13 de febrer de 1770 i fouenterrat en una sepultura davant lacapella de les ànimes.

1.3. Joan Barceló Font (1694-1745) Guerau. Fill de rafel i deJoana. era casat de 2es núpciesamb Catalina Mayol. Testà el1745.3 És el perpetuador de lanissaga que veurem tot seguit enel punt 2. Joan i Catalina varentenir cinc fills: rafel, Catalina,Jaume, Joana i Miquela.

1.4. Fra Guillem Barceló Font(1697-1774) Guerau. Fill derafel i de Joana. Framenor, el1739 era lector de Teologia alconvent de sant Francesc dePalma i l’any 1754 era definidoral mateix convent; escrigué dostractats de moral, no publicats. und’ells, de l’any 1736, duu per títolTractatus de legibus iuxta uiamScoti; morí a Ciutat el 7 dedesembre de 1774.4

1.5. Bàrbara Barceló Font (m.1750) Guerau. Filla de rafel i deJoana. No tenim més dades sobreella.

mel i sucre

12

investigacióLa família Guerau

(ss. XVIII-XIX) (I)FraNCesC CaNuTo Bauçà


mel i sucre

13

1.6. Caterina Barceló Font (m.c. 1739) Guerau. Filla de rafel ide Joana. Testà el 1739.5 Notenim més dades sobre ella.

2. JOAN BARCELÓ FONT(1694-1745) GUERAU Fou el perpetuador de lanissaga. Fill de rafel i de Joana,era casat de segones núpcies ambCatalina Mayol. No sabem gai-rebé res dels seus dos matrimo-nis. solament va tenir descen-dència amb la segona esposaCatalina Mayol, cinc fills, queveurem a continuació:

2.1. Rafel Barceló Mayol (n. c.1755) Guerau. Fill de Joan i deCatalina. Framenor, fou predi-cador conventual del convent desant Bernadí de Petra.

2.2. Catalina Barceló Mayol (n.?) Guerau. Filla de Joan i deCatalina. No tenim més dadessobre ella.

2.3. Jaume Barceló Mayol (m.1817) Guerau. Fill de Joan i deCatalina. era casat amb ainaGayà Munar (m. 1821) deSolanda, filla de ramon i deMargalida. És el perpetuador dela nissaga, que veurem tot seguital punt 3. Jaume i Catalina varen

tenir set fills: Catalina, Joan,Margalida, ramon, Jaume, Fran-cesc i rafel.

2.4. Joana Barceló Mayol (m.1790) Guerau. Filla de Joan i deCatalina. era casada amb MiquelBauçà (m. 1771) Verro. Fouconeguda com “la viuda Verra”.Finí el 1790.6 la descendència deJoana i de Miquel és la família deCas Notari, que tractarem enposteriors articles.

2.5. Miquela Barceló Mayol (m.1870) Guerau. Filla de Joan i deCatalina. Fadrina. No tenim mésdades sobre ella.

3. JAUME BARCELÓ MA-YOL (m. 1817) GUERAU Fill de Joan i de Catalina. eracasat amb aina Gayà Munar (m.1821) de Solanda, filla de ramoni de Margalida. estaven domici-liats a la casa pairal dels Gueraudel Barracar, situada al carrer dela Princesa. el 1819 aquest carrerera conegut popularment com“carrer d’en Garau” tot al·ludint alpersonatge de més rellevància delcarrer.7 el cadastre de l’any 1792registra tots els béns de JaumeBarceló:

“Jaume Barceló de Juan Garauper cases y corral 150 L Emés per cases de Rafel Bar- celóprevere son onclo 150 L Emés per terra Can Dil·lo 100 L Emés per un mul 20 L Emés per un molí de sanch 6 L Emés per mobles 6 L Emés per terra de Arnau Gayà140 L Emés per terra la Coveta 50 L Emés per terra la Figuera Ala-gantina 33 L 6 s Emés per terra Son Rebaze 30 L Emés per terra a la Alcaria 70L.”8

aquesta és la descendència deJaume Barceló i d’aina Gayà:

3.1. Ramon Barceló Gayà(1778-1819) Guerau. Fill de Jau-me i d’aina. Fou cap de milícies.era casat amb antonina Mestre(n. ?). ramon i antonina tengue-ren un fill:

3.1.1. Jaume Barceló Mestre (n.?) Guerau. Fill de ramon id’antonina. Metge. Fou conegutcom “es metge Guerau”, exercí aPalma. aquests eren els seus bénsa sant Joan el 1824:

“1824, setembre 3. Jauma Bar-celó, fill del cabo de Milícias RamonBarceló Garau, vesí de Palma, percasa y corral en el Barracar antes deJauma Barceló Garau son avi, de fol139, 150 L Emés per mitat terra la Era o CanDitlo a la part de Son Baró y són doscortons antes de dit conte y fol 50 L Emés per dos corton que és mitatde la Alcaria o Can Llagat, antes dedit conte y fol 35 L Emés per un cortó terra dita laAlcaria, antes de dit conte y fol 17 LEmés per mitat de mobles, de un mulíde sanch y mitat de un mul de ditconte y fol 16 L Emés per terra Son Rabasa de ditconte y fol 50 L.”9

Posteriorment tornam trobar


mel i sucre

14

ras, muller de dit Garau, per mitat demitx cortó terra a Son Amedora, antesde Josef Payeras, fol 15. 70 L.”

els béns de Jaume Barceló elstornam a trobar registrats amb elnúm. 165 a l’amillarament del’any 1864 i són els següents: – s’alqueria, i-432, 1 quartó i95 destres – Mitjà Pla, i-444, 1 quartó – son amadora, J-113, 1quartó i 6 destres – es rafal, G-116a, 2 quartonsi 15 destres – Can Ditlo, H-43a, 2 quartonsi 52 destres – Ca na Melis, i-81, 1 quartó i23 destres; 75 destres de vinya.

la suma total de les terres ésde 2 quarterades, 2 quartons i 66destres. També era propietarid’una casa al carrer d’en Pere-mates (de la Princesa) núm. 16.Tenia un cap de bestiar vaquí (noespecifica si era bou o vaca) i unmul destinat a les tasques agrí-coles. Jaume Barceló testà el dia 14de novembre de l’any 1858.10

elegí com a marmessors l’esposaBàrbara Payeras i el fill JaumeBarceló. la filla aina tengué la

Payeras Barceló (1783-1867) ifou el perpetuador de la nissagaGuerau que varen residir al carrerde la Princesa. el cadastre de l’any 1792registra tots els béns de JaumeBarceló:

“1824, setembre 3. Jauma Barce-ló Garau de Jauma, per casa y corralantes de Jauma Barceló son para,present fol. 150 L Emés de mitat de la pesa terradita Era a la part de esta vila y sóndos cortons antes de dit conte y fol oCan Ditlo. 50 L Emés per dos cortons terra viñadita la Coveta antes de dit conte y fol.50 L Emés de mitat terra dita laAlcaria o Can Llagat, són dos cor-tons antes de dit conte y fol. 50 L Emés per 2 cortons dit Can Tonide las Someras de dit conte y fol. 140L Emés per mitad de mobles, de unmulí de sanch y mitat de un mul antesde dit conte y fol. 16 L.”

el mateix cadastre registra unafegitó de l’any 1824 on constenels béns de la seva esposa: “1824, febrer 29. Bàrbera Paye-

els béns de Jaume Barceló regis-trats amb el núm. 166 a l’amilla-rament de l’any 1864 i són elssegüents: – es rafal, G-116, 1 quartó i78 destres; 38 destres de vinya – Can Ditlo, H-43, 2 quartonsi 53 destres – Figueres Blanques, H-241,99 destres – Mitjà Pla, H-461, 1 quartó i96 destres – s’alqueria, H-432a, 1 quartói 95 destres.

la suma total de les terres ésde 2 quarterades, 1 quartó i 59destres. També era propietarid’una casa al carrer des Barracar(de sa lluna) núm. 1. Jaume Barceló Mestre “esmetge Guerau”, el 1841, erapracticant de medicina i al 1845doctor. Va exercir a Ciutat. Teniaaficions artístiques i pintà, entrealtres obres, una figura de Nostrasenyora del roser per posar a labandera que acompanyava lesexèquies dels confrares. algúrecorda haver vist una esculturade ceràmica “des metge Guerau”.Tenia casa a la vila, conegudacom “Cas metge Guerau”, situadaal carrer de sa lluna núm. 3, onposteriorment hi hagué l’escolaVella (Canuto et alii, 1996: 109).

3.2. Margalida Barceló Gayà(1773-1832) Guerau. Filla deJaume i d’aina. era casada ambPere Bauçà (n. ?) Papa. D’aques-ta branca descendeixen lesfamílies “Papa”, “Teu-Tixador” i“Curt” que tractarem en poste-riors articles.

3.3. Joan Barceló Gayà (n. c.1773) Guerau. Fill de Jaume id’aina. No tenim més dadessobre ell.

3.4. Jaume Barceló Gayà (1781-1865) Guerau. Fill de Jaume id’aina. era casat amb Bàrbara

Casa Pairal dels Guerau del Barracar.


mel i sucre

15

llegítima: “lego por parte delegítima a mi hija ana, mediacuarterada de tierra llamada Ca naMelis, esto és un cuartón deviñedo y el otro campo. Másmedia cuarterada en el caminodels Calderers llamada Canllegat, al lado de la tierra de JuanGayà. Finalment quiero tengahabitación en mi casa mientrassea soltera y mis herederos lamantendran buena, enfermadurante lo espresado y las sábanasque se encontraran el dia delfallecimiento de mi consorte selas partiran entre Jaime miheredero y su hermana ana y entomar estado esta, le harán unaarca según su estado.” Designàhereu universal i propietari el fillJaume Barceló, i usufructuariadurant la seva vida l’esposaBàrbara Payeras. Finí el testadorel 15 de març de l’any 1865. el dia 5 d’abril de 1865, arequisició de la viuda BàrbaraPayeras, s’efectuà l’inventari delsbéns del seu difunt espòs.l’inventari fou protocol·litzat pelnotari santjoaner Joan BauçàMatas11: [...] Bàrbara Payeras, viuda deJaume Barceló, de 80 anys; JaumeBarceló Barceló, de 38 anys, i anaBarceló Payeras de 40 anys. BarbaraPayeras como heredera usufruc-tuària, el segundo como propietario yla otra como legataria del últimotestamento de Jaume Barceló Gayàque otorgó en 14 de noviembre de1858 y tuvo efecto en 15 de febrerodel corriente año: una casa y corral sito dentro estavilla y calle del Barracar, lindante porel oeste y sur con la calle; este concasa de Jayme Barceló [escola vella];norte con la de los herederos deMiguel Bauçà, su valor 200 li- bras, asílo conceptuan los otorgantes. Mas dos quartones en el mismodistrito y lugar llamado Can Ditlo.lindante por el este con la de ramonBarceló, sur con el camino; por este

con la de antonio Mieras; norte conla de Guillermo Gayà. su valor 90 lmallorquinas. Mas dos quartones llamado Canllegat. linda por norte con JuanGayà; este con la de los herederos deantonio Barceló; sur con la deMiguel Bonet; este con simónBauçà. su valor 200 l Mas dos quartones Ca na Melis.oeste Miquel Nivorra; sur sebastiánVaquer; este simón Bauçà; norteMaria Fiol. Valor 100 l Mas dos quartones de tierra elMitjà Pla. oeste Maria Gayà; norteMaria Mas; sur antoni Puig; este

Pere Josep Matas. Mas dos quartones lo rafal. oestei sur con la de doña antònia Gayà;este con la de Joan Ferrer y norte conla de Joan Barceló. Valor 100 l Cuyas fincas poseian en virtud detestamento de Jayme Barceló àliasGarau de 27 agosto 1811 y tuvoefecto en 5 octubre 1817 [...].

aquesta és la descendència deJaume i de Bàrbara:

3.4.1. aina Barceló Payeras(1820-1890) Guerau. Filla deJaume i de Bàrbara. Fadrina. Fou

Cas metge Guerau.


mel i sucre

16

la varietat temàtica és evi-dent –biogràfica, paremiologia,gramàtica, poesia, etc.– peròsempre hi ha un denominadorcomú: l’amor a la llengua llatinaestimada amb passió, conegudaen rofunditat, treballada ambafany o disposta amb enginy per al’ensenyança dels joves, fins i tot“...por un método no conocidohasta el dia.”L’obra impresa Com senyala Pere Jofre Bosch“Francesc Barceló escriví diver-sos llibres pedagògics, algund’ells reeditat moltes vegades.”l’afirmació generalitzada del’articulista dona fe, imprecisa,certament de l’èxit del Brevemétodo autoritzat el 16 de generde 1818 i imprès per Felip Guaspla primavera d’aquell any. almenys són nou les edicionsfetes en setanta-quatre anys. sen-se intenció de rigorisme ni cri-teris d’exhaustivitat podríem ferdel seu contingut aquesta classifi-cació sumària: –el temps del verb. Coneixe-ment i funció (pàg. 3-7). –l’oració activa i passiva(pàg. 8-12). –el gerundi simple i el com-post (pàg. 13-22). –el participi. Funció i cons-trucció (pàg. 23-29). –els relatius (pàg. 30-33). –l’infinitiu. Construcció (pàg.34-46). –les partícules (pàg. 48-49). –els numerals (pàg. 50-57). Hem de dir que totes les pà-gines de l’opuscle, llegides ambcriteris d’ara, traspuen mésenginy que saviesa, més amor queconeixement, més desig querealitat. Però sempre serà d’agrairla tasca anònima del franciscàsantjoaner que, en moments difí-cils, continuà el treball seculard’una llarga munió de llatinistes:arnau Descós, Bernat d’olesa,Miquel Güells, Melcior Miralles,

sembla fou ordenat sacerdotl’any 181815 i tres anys desprès, el15 d’abril de 1820 de bell noul’anomenaren per a ensenyar gra-màtica a la universitat.16 Boverafegeix, d’altra banda, que l’any1826 obtingué el títol de lector.17

Quan un decret inic de 12d’agost de 1835 disposà la su-pressió dels convents de regularsde la província, el pare Francesc,com altres vuit-cents religiosos,clergues o llecs, abandonà ambdolor i recança el convent ciutadà-aleshores hi havia 120 frares, 68d’ells sacerdots- i, com a preveresecular, obrí escola “...consi-guiendo numeroso concurso dediscípulos ...”.”18

Els treballs manuscrits sabem per Bover qui, amb totaseguretat, tractà el menoretobservant llatinista, que aquestmorí “...dejando escritas variasobras”, totes elles d’estudi,pràctica o docència del llatí, obresdissortadament inèdites o, perdesgràcia, perdudes o, almenys,no localitzades fins ara a lesbiblioteques mallorquines. els diferents volums, en quart,que degué fullejar l’erudit vuit-centista i que conservava, pelsvolts de 1860 el nebot hereu,tenen títols tan curiosos i diver-sos com aquests: –Adagios castellanos con suversión latina –Proverbios o frases prover-biales en castellano i en latín –Gramática latina por unmètodo no conocido hasta el dia –Inscripciones latinas dedica-das a la memoria del reverendopadre fra Juan Bestard –Resumen de la vida de labeata Catalina Tomás en versoshexámetros –Nombres de reino, regiones,provincias, ciudades, villas, islas,montes, fuentes, y rios, puestos enorden alfabético, con su signi-ficado en latín

assassinada a la seva llar delcarrer de la Princesa núm. 16(Can Guerau). el llibre dedefuncions de l’arxiu Parroquialregistra el luctuós succés:“Fallece a los 70 años, soltera,hija de Jaime Barceló y de Bár-bara Payeras. Fué hallada cada-ver a las 11,30 de la mañana deldia anterior a la fecha, de muerteviolenta.” Fou el darrer membrede la família dels Garau del Barra-car i amb el seu òbit es va extingirla nissaga i el malnom. algunsvells santjoaners de la dècada del1980 encara recorda- ven el fetd’una manera vaga i imprecisa,sense saber qui fou l’autor ni elmotiu del tràgic succés.

3.4.2. Jaume Barceló Payeras(1820-1887) Guerau . Filla deJaume i de Bàrbara. Fadrí. Notenim més dades sobre ell.

3.5. Francesc Barceló Gayà(1788-1857) Guerau. Fill deJaume i d’aina. Fra menor. Fou elpersonatge religiós més desta- catde la família. l’any 1980 foupublicada a la desapareguda re-vista “Sant Joan”, per BaltasarColl Tomàs la biografia d’aquestfranciscà santjoaner. Transcriu-rem a continuació una partd’aquest article: [...] res sabemde l’adolescència i joventut deFrancesc ni de la seva vocaciófranciscana, segurament encobeï-da pels franciscans de Petra. Bov-er, benemèrit cronista coetani seu,només diu lacònicament: “...visitóel hàbito de observante; fuécuatro años Maestro de Gra-mática en el convento de sanFrancisco de Palma.”12

Consta que el 24 d’agost de1814 fou anomenat Catedràtic dellatí13 de la universitat literàriaon explicà gramàtica diversoscursos puix que figura en larelació dels seus professors del’any 1817 amb una paga de tren-ta lliures.14


mel i sucre

Pere Moix, Guillem Net, Fran-cesc Pasqual, Joan Pastrana,Bartomeu Pou, Joan Despuig,Tomàs Mora, andreu Moragues,etc. testimonis tots ells d’unaamor profunda a la llenguallatina, amor que mai deuriaesvair-se a la nostra terra, perquè,com escriví el poeta de Pollença:“...ma pàtria / filla és de roma[...]. (Coll, 1980: 16-19). Francesc Barceló, prevere,religiós exclaustrat de pares ob-servants, fill de l’honor JaumeBarceló i d’anna Gayà, cònjugesdifunts, natural de sant Joan i vesíde la ciutat de Palma testà el1857.19 Designà com a marmes-sors Jaume Barceló, metge, nebotseu, don antoni Bauçà, don Bar-tomeu Bisquerra i don antoni idon ramon Vanrell, germanspreveres exclaustrats de la matei-xa orde. elegí sepultura alcementeri rural “en la tomba delos meus germans religiosos de lamia orde.” Designà hereu univer-sal al seu nebot Jaume Barceló,metge i als seus hereus, però hi vaafegir aquesta curiosa clàu- sula:Que en cas de morir aquest senseinfants “la figura que tench desant Bonaventura ab tots losvestits y alajas del seu adornopasará en casa del señor donMariano Villalonga y als seus.”Morí el testador el dia 8 d’agostde l’any1857.

3.6. Rafel Barceló Gayà (n.1785) Guerau. Fill de Jaume i

d’aina. No tenim més dadessobre ell.

3.7. Catalina Barceló Gayà(1771-1852) Guerau. Filla deJaume i d’aina. era casada ambJoan Bauçà (n. ?) Pastor. D’a-questa branca descendeixen lesfamílies “Pastor” i “llegat” quetractarem en posteriors articles.

BIBLIOGRAFIA

Canuto, Francesc; estelrich, J.; Font,J.; Moratinos, J.; sastre, M. (1996). ElsMalnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX.Monografies santjoaneres, 5. sant Joan:Col·lectiu Teranyines. Coll Tomàs, Baltasar (1980).“Biografia humil d’un frare llatinista:Francesc Barceló Gayà (1788-1857).” a:Revista Sant Joan, núm. 100, pàg. 16-19.sant Joan.

NOTES 1. Canuto, Francesc; estelrich, J.;Font, J.; Moratinos, J.; sastre, M. (1996).Els Malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX. Monografies santjoaneres, 5. santJoan: Col·lectiu Teranyines. 2. el 1721, a 9 desembre, morí mes.tre rafel Barceló àlies Garau, casat ambJoana Font, fill de Pere i de Catalinasalom; llega una missa baixa perpètua ivol sigui hipotecada sobre la terra dita laCoveta. Designà hereu universal el fillJoan Barceló (aPsJ, 13.1). 3. aPsJ, 13.3, f. 59v. 4. religiós observant. Fou lector deteologia al convent de llucmajor. es-criví: Tractatus de legibus iuxta uiamscoti, aliorum praeclarissimorum docto-rum utilissimus omnibus praesertimconfessaris pro recta sacri poenae admi-

nistratione secundum methodum patrisfelicis potestas dispositus (1736). 5. aPsJ, 13.3, f. 4v. 6. 1790, setembre 6. “Morí JoanaBarceló àlies Garau, viuda de MiquelBausá àlies Verro i filla de Joan i deCatalina, ja difunts. enterrada davant lacapella de sant antoni. Testament notariBartomeu Gallard el 16-3-1790. Forenmarmessors: l’amon Miquel BarcelóCalet, Matheu Bausá son fill i JaumeBarceló, son germà” (aPsJ, 13.6, f. 196). 7. aMsJ, llibre de la GuàrdiaMarítima de l’any 1819, ref. 638/8. elcarrer d’en Garau registrat en aquestllibre de talles consigna els següentscontribuents: Teu de na Busquereta,Viuda Garavina, Pere Bou menor, rafelBausá Valent, Miquel Bausá Cotà i laviuda d’en Garau. 8. aMsJ, Cadastre any 1792, f. 139v. 9. aMsJ, Cadastre 1792, f. 266. elcadastre registra nombrosos afegitonsd’anys posteriors, com aquest de JaumeBarceló de l’any 1824. 10. arM, protocol 2368, f. 107. 11. arM, protocol 2363, f. 51-52. 12. Bover, Joaquin Maria (1968).Biblioteca de escritores baleares. Tom i,sub voce Barceló, Francisco. Palma. 13. lladó Ferragut, Jaime (1973).Història del Estudio General Luliano yde la Real y Pontifici Universidad Lit-eraria de Malorca. Pàg. 119. Palma. 14. Íbidem, pàg. 201. Cita com a fontel lligall núm. 1 expedient núm. 11, del’arxiu de la universitat, en dipòsit avuia l’institut ramon llull de Ciutat. 15. Planas sagrera, José (1920-1921).“exclaustrados franciscanos. Conventode Palma.” a: BSAL, XVIII, pàg. 39-46.la relació dels franciscans santjoanersfou reproduïda textualment per Barto-meu Guasp, a Documenta (31 desembrede 1946) pàg. 486. 16. Jaime lladó, op. cit. pàg. 201. 17. Bover, op. cit. 18. Íbidem. Bover. 19. arM, protocol o-440, f. 78-79v.

17


mel i sucre

18

han volgut sortir al mosaic però laseva opinió mostra que encara hiha molt camí per córrer. La trans-formació social del nostre mónpassa també per la transformaciódels estereotips, els simbolismes iles tradicions injustes adquirides.El Dia Internacional de la Donavisibilitza els avenços, però mos-tra que la desigualtat de gènere ésencara un problema a solucionar.

Només unes dades que cada 8de març surten a la llum com acrits i després, només quan elcalendari passa a dia 9, es quedencom a dades al ciberespai: a) lesdones cobren un 20% menys queels homes si es comparen feinesd’igual categoria laboral; b) lesocupacions més feminitzades –ad -ministració, serveis i atenció a lespersones– són les més precaritza-des i on els salaris són inferiors demitjana; c) el 47% de les donesocupades té formació superior,per sobre del 34% dels homes quetreballen; d) la feina a temps par-cial està molt feminitzada; e)l22,8% de les dones contractadesel 2012 ho va ser amb contractesa temps parcial i en el 100% delscasos el motiu va ser comptabilit-zar amb la cura de familiars.

Són dades, massa similarscada any.

Els micromasclismes, actitudsi pràctiques amb les que convivimcada dia, passen gairebé inadver-tits, però són presents, parts delnostre dia a dia. A Sant Joan i afora de Sant Joan, parlam amb ungrup de joves sobre tecnologies icontrol social –a Catalunya hi hauna campanya al transport públicde la Generalitat per advertir delcontrol a través del Whatsaap,

de les rutines, les que t’agraden iles que no t’agraden, i fes-te’nresponsable: comparteix-les.)

– Som home i m’agradaacompanyar els fills al parc! Somdona i m’agrada acompanyar elsmeus fills al futbol. (Normalitzemels espais.)

Finalment, el mural no es vafer, però durant aquest any aquellpensament col·lectiu ha donat peua quatre sessions sobre Auto exi -gències organitzades pel col·lectiuTeranyines, entre octubre i no -vembre, i a una sèrie de reflexionsnecessàries per posar en pràctical’objectiu inicial de la trobada: ferde Sant Joan una comunitat mésigualitària i feliç.

Tornam, aquest març de 2016,a aquelles propostes i feim unaintervenció pública, demanant adones de Sant Joan, a través detrobades casuals al carrer, que ensparlin de la situació de la donaavui dia.

Càmera i preguntes en mà,n’Aina Sastre i Catalina Jaumehan sortit al carrer i han aturat adones de totes les edats. Ha estatmolt fàcil l’apropament: la neces-sitat d’educació i els avançosaconseguits han sortit a totes lesxerrades, però també el llarg camíperquè homes i dones tenguem ivisquem les mateixes oportuni-tats. Hi ha una paraula empodera-ment, la definició de la qual és unconvit al canvi, a iniciar un camíde canvi, tant per a homes comper a dones.

Aquell recull d’entrevistes, enforma de mosaic, és només unapetita mostra d’empoderament.

És cert que algunes joves no

El març de 2015, un grup desantjoaneres i santjoanersens vam reunir a Es Pla

Education Centre, al convent deles monges, i vam fer una sessióde treball pensant accions per aconstruir, entre totes i tots, un SantJoan més feliç i igualitari. D’a -quella sessió van sorgir una sèriede reflexions que, en un principi,havien de ser part d’una interven-ció mural a la Casa de Cultura.

El mural havia de servir perdeclarar aquella paret un espailliure de discriminació masclista,una acció simbòlica, però tambéútil per fer pensar que potser elconeixement social compartit ésqüestionable quan ens aturam apensar sobre accions que feimcada dia, per inèrcia, perquè sem-pre ho hem fet així.

Les frases i reflexions del mu -ral eren aquestes:

– L’home és capaç de fer duescoses al mateix temps, sí... i la do -na en vol compartir unes quantes.(Les limitacions de gènere sónconstruccions socials.)

– Xef i cuinera, metge i infer-mera? (L’educació ha de ser igua-litària i l’accés al món laboraltambé. No facis distinció d’ofici,sigues el que vols fer.)

– A mi m’agrada fer foc i sócdona! (Treu de la motxilla les fra-ses fetes, els models imposats, elllenguatge sexista i els tòpics.)

– On ets? A quina hora arri-baràs? Qui és aquest que t’haescrit? Qui és aquesta que t’haescrit? (El control és violència: elWhatsapp no és amor.)

– Menjar, cantar, cuidar, gau-dir, gestionar, netejar, córrer... sónverbs sense gènere. (Fes una guia

opinióSant Joan, un poble més feliç i igualitari?

CaTaliNa Gayà MorlàDoNa Del Col·leCTiu TeraNyiNes


mel i sucre

19

aquí no he vist res– i diuen nohaver experimentat una situaciósemblant. Bona notícia. Les ma -teixes joves, però expliquen queno es tracta igual “al jove que surto lliga molt” que “a la jove que fael mateix”: ell es poderós, ella ésvista negativament. Parlam ambdones que han experimentatsexualitats perifèriques (potser nomonògames, potser no heterose-xuals) i totes diuen que aquestesopcions segueixen sent un tabúsocial. Parlam amb un grup dedones majors i ells s’assumeixencom a cuidadores, per “amor iafecte”, però també “per obliga-ció pel fet de ser dones”. Parlamamb dones que han decidit no sermares i expliquen que constant-ment han hagut de justificar ladecisió: la societat encara noentén que una dona no vulgui sermare. Parlam amb dones que hantengut diferent parelles sexuals,amb llibertat i sense passar permatrimonis o parelles de fet, itotes coincideixen en què la sevaopció de vida ha passat per feruna vida urbana, fora del poble onhavien nascut.

Les entrevistes següents, apeu de carrer a Sant Joan, són unatasca d’Aina Sastre Català. Cata -lina Jaume Gayà ha fet els retrats.

M. Magdalena Beltran Bauzà46 anys

– Has patit discriminació perser dona a la feina?

“No. Som auxiliar d’inferme-ria, una professió que abans esconsiderava femenina i que, grà-cies a l’educació, podem dir queavui és una feina tant d’homescom de dones. És a dir, hem tretbarreres, i crec que hi ha mésconsciència de la necessitat d’i-gualtat, tant per part de les donescom dels homes. Jo, així i tot,crec en segons quin àmbits lajoventut d’avui en dia fa passesenrere i aquesta és una situaciópreocupant. Però no vull genera-litzar. No sé per què passa, peròcrec que ho hauríem de debatreentre tots”.

Martà Jordà27 anys

– Has patit discriminació a lafeina per ser dona?

“Faig feina amb infants i maihe trobat impediments, tot el con-trari. La societat cerca dones pertreballar amb infants, pensa que larelació és més bona, però jo no hocompartesc. Hi ha homes que fantan bona feina com una dona”.

Maria Matas83 anys

– Ha canviat la situació de ladona d’ençà que éreu jove?

“Molt, pensa que nosaltres

vàrem anar a costura i que abansels homes anaven sols al bar i lesdones es quedaven a casa. Ara sivan al bar, hi van junts i els ho -mes, a casa, comparteixen les fei-nes amb les dones i això és moltimportant. ¿Per què les dones hande ser les màrtirs?”

Maria Salom Bernat78 anys

– Com l’ha marcada la religiócom a dona?

“Jo som profundament reli-giosa i ara que visc tota sola res elrosari moltes vegades. S’hora bai -xa al resam amb una amiga. Crecque les dones sempre hem estatmés creients que els homes, enca-ra que avui és diferent i ni uns nialtres ho són tant com antes”.


mel i sucre

20

què una dona sempre ho té mésdifícil que un home. Esperam queallò que li haguem ensenyat l’aju-di i que la societat canviï, supòsque canvia amb més educació”.

Catalina Gayà Morlà40 anys


“Al carrer, al treball de camp,sigui en guerra o en conflictessocials, ser dona sempre m’hapermès entrar a llocs on els meuscol·legues no accedien i mai no hetrobat barreres. A l’empresa, però,sí que és evident un sostre devidre: és a dir, el fet que sempre elscaps siguin homes i que es doniper suposat que això és normal ésuna forma de discrimi nació”.


“A la meva feina majoritària-ment som dones, som infermera, imai no m’he trobat cap problema.També he fet tasca sindical i tam-poc no he tengut problemes. Enocasions puntuals, he trobat ho -mes, però també dones, amb acti-tuds de menyspreu, però sóncasos puntuals”.

Catalina Morlà Jaume68 anys

– Ha canviat la situació de ladona d’ençà que éreu jove?

“Molt. Avui en dia les donestenim més llibertat que abans, ésclar que ha estat una lluita duraper a tothom, ells i nosaltres, iencara ho és perquè encara faltacamí. ¿Com podem seguir? No hosé, jo crec que és una qüestió d’e-ducació d’homes, però també dedones”.

Maria Francisca Gomis41 anys

– Educam igual als nins i a lesnines?

“Nosaltres intentam inculcar-los a tots dos el mateix i no feimcap tipus de distinció, encara querespectam que tenen caràctersdiferents. Així i tot, tenc clar quela nina ho tendrà més difícil per-

Noelia Llull Cunill33 anys

– És igual sortir de marxa siets home o dona?

“Passi el temps que passi nosón iguals els dos sexes. No hacanviat, encara que la meva im -pressió és que està començant acanviar”.

Margalida Català Juan55 anys

– Educam igual als nins i a lesnines?

“Intent educar els meus fillsde la mateixa mateixa manera,però cada fill és diferent i, permolt que ho intentis, acabes edu-cant-los de diferent manera.


mel i sucre

opinió Futbol+donaaiNa sasTre CaTalà

sóc dona i jugo a futbol, hihe jugat sempre i segura-ment sempre hi jugaré. si

ser dona per si mateix ja és com-licat, ser dona i esportista ho és unpoc més. el futbol es diu quesempre ha estat un esport perhomes, però tot es pot canviar.Des de petita he viscut amb una

pilota sota el braç i sentint comen-taris de tota mena, però la vida esresumeix en intentar evolucionar icanviar les coses. Hi ha una fortalluita per canviar les coses i l’es-port femení està en un momentàlgid, dolç i amb ganes de fer-seveure.

Com ja he dit, les coses s’hande canviar i estam en un granmoment per fer-les canviar. eltemps passa i les persones creixeni evolucionen.

Durant tots aquests anys quehe jugat sempre m’he trobat gent

que no creu que les dones siguemtan vàlides com els homes perjugar a futbol, però la meva res-posta sempre ha estat la mateixa;cap alt i la pilota als peus. siguiquin sigui el que sentis mai t’had’importar el que altres pensin detu, t’ha d’importar el que tu pen-ses de tu mateixa.

sempre m’he trobat gent quem’ha ajudat i que ha confiat enmi. la gran majoria d’entrenadorssempre m’han sumat i mai m’hanrestat, des del primer fins a l’ac-tual entrenador.

sempre et trobes dificultats,però a la vegada et trobes perso-nes que t’ajuden i creuen en tu.segons la meva opinió, tot es potsuperar amb esforç, dedicació isobretot amb felicitat.

la situació actual del futbolfemení, com la de la gran majoriad’esports femenins, no és la

millor, però tampoc la pitjor. Noés la millor ja que països comestats units, alemanya o Japóconfien en el futbol femení. Caldestacar que tot i que europasembla ser el continent més pro-gressista, cap de les seleccionseuropees va quedar finalista alpassat mundial del Canadà.

aquí, a espanya, s’està co -mençant a canviar i a creure en elfutbol femení, mostra d’això ésque cada cap de setmana es dónaun partit de lliga femenina pertelevisió (cosa que abans no esfeia) i que equips com el FCBarcelona hagin fet professionalla secció femenina de futbol (cosaque no s’havia vist mai a espa -nya, ja que la lliga espanyolafemenina mai ha estat professio-nal). Podem dir que la situació delfutbol femení està millorant; s’es-tan fent passes de gegant per asso-lir un objectiu clar: que el futbolfemení espanyol sigui professio-nal, no demanam miracles, sim-plement que la situació millori.

exemples de jugadores espa -nyoles que triomfen fora d’es -panya són Virginia Torrecilla;jugadora mallorquina que juga alMontpeller (França); Vero Bo -quete, una de les millors juga -dores del món, juga al Bayern deMunic; o també el conjunt d’es-panyoles que juguen a l’arsenalladies (Marta Corredera, Vickylosada i Natalia Pablos).

a l’actual edició de la cham-pions femenina, el FC Barcelonaés l’equip espanyol que més llunyha arribat, al març jugarà elsquarts de final davant d’un equipconsolidat a europa com és elPsG.

Plantilla de l’equip de fubtol femení de l’Interplà (Santa Eugènia).

21


mel i sucre

Fa uns mesos que no xerremde temes de geografia físicai més concretament de m -

eteo rologia. a Mallorca li diem‘embat’, els catalans li diuen‘marinada’, i els castellans ‘brisa’.els monsons del sud-est asiàtic ide l’amèrica del sud no són mésque un embat enorme a escala con-tinental. Per sort, l’embat mallor-quí no és tan gran, però... com fun-ciona l’embat? Què provoca aMallorca? Té conseqüències per lavila? Per tenir-ho clar, haurem defer un pensament... geogràfic!

Que és l’embat?És un vent molt habitual, suau,

humit i lleugerament fred que esmou de mar cap a terra durant eldia, a causa de certs factorsmeteorològics. De nit, la direcciós’inverteix i el vent més calent idèbil passa anomenar-se ‘terral’.Ja al s. XiX l’arxiduc lluís sal -vador va escriure sobre l’embatquan visitava Mallorca:

Hacia las diez de la mañana,todos los días, o casi, se levantauna brisa marina, llamada‘embat’, muy agradable, que sua-viza el calor; dura todo el día y seextingue al ponerse el sol. Las

Feim un pensament

... geogràfic

L’embatGuilleM serra Bou, GeòGraF

ardientes noches del sur tambiénrefrescan en Mallorca; hacia lasdiez de la noche se levanta, de laparte de tierra, un airecillo frescoque rebaja la temperatura del díay dura hasta el alba. Esta brisa sellama ‘terral’. (...) Durante estaépoca [verano] se observa ciertaperiodicidad en la brisa marina,llamada ‘embat’, y en los suavesvientos de tierra, que se llaman‘terrals’. Sin embargo, dichosvientos no son constantes y en

muchos días hay calma muerta.El ‘embat’ es una brisa fresca enlas proximidades de la costa, peroen el interior de la isla es máscaliente y débil.

avui en dia ha estat estudiatpels millors climatòlegs i meteo-ròlegs de les Balears: J.M. Jansà ie. Jaume (1946), García Pedraza(1980), Gayà (1982), alonso et al.(1983), ramis et al. (1990) o ra -mis i romero (1995), alguns al tresl’han relacionat directament amb

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

22


mel i sucre

les pluges torrencials que te nim al’estiu (González et al., 1988;González i Heredia, 2001; Guijarroi Heredia, 2004; alomar Garau iGrimalt, 2006, 2009 i 2012).

Com es produeix l’embat?Durant el dia, el sol encalenteix

més la yerra que la mar. Per tant,quan el sol escalfa l’interior deMallorca l’aire calent que està alPla s’eleva per convecció (l’ai recalent pesa menys que el fred).Com que l’interior de Mallorcapas sa a tenir menys aire i es“buida”, això provoca que l’airemarítim (més fred i pesat) esmogui en direcció a l’interior peromplir-hi el buit generat. l’embatés inicialment perpendicular a lalínia de la costa, però com que esmou aferrat a la terra, a mesura ques’allunya de la costa és afectat perl’orografia i les forces de fricció ide Coriolis, per tant, a l’hemisferinord tendeix a anar cap a la dreta.

l’embat, a escala continentalpot arribar a tenir efectes fins a150 km a l’interior dels conti-nents. aquests efectes suposenuna temperatura diürna més fres-

ca, més humitat i més possibilitatsde pluja, sobretot a l’estiu.

D’on ve l’embat?Mallorca té la forma que té,

conformada en tres parts: la serrade Tramuntana, la serra de lle -vant i es Pla. Tenint en compteque, lògicament, l’embat hauriad’entrar per totes bandes per partsiguals, la serra de Tramuntana enbloqueja la seva entrada pel nordi la serra de llevant fa el mateixdes de l’est. Per tant, els dos prin-cipals llocs d’entrada de l’embatsón la badia de Palma i la badiad’alcúdia. en menor mesura,també entra per la badia de Cam -pos i per la Marina de Manacor(perquè la serra de llevant és mésbaixa allà). Per tant, si vos hifixeu, els vents principals querebem al Pla de Mallorca són gre-gal (nord-est) i llebeig (sud-oest)ja que són les direccions de lesbadies de Palma, Campos ialcúdia, i òbviament serà mésfort en una d’aquestes direccions,com més a prop estiguem d’unad’aquestes badies. excepció: só -ller té embat de mestral, ja que la

serra de Tramuntana no ho im -pedeix.

en el cas de sant Joan, la cosaés reparteix pràcticament al 50%,això vol dir que la vila està a unlloc on conflueixen els diversosembats de Mallorca, fet que con-verteix sant Joan en un punt deconvergència de vents.

Convergència de vents i tem-pestes d’estiu

Com sabeu, a sant Joan (i elspobles de devora) és habitual quea l’estiu hi caiguin tempestes.aquestes tempestes es produei-xen perquè els embats que entrenper les badies convergeixen ixoquen a sant Joan, i no tenenmés remei que pujar cap a l’at-mosfera. Quan l’aire calent ihumit puja, es refreda més ràpid ipot provocar fortes pluges. leszones d’entrada de l’embat i leszones principals de convergènciales podeu veure al mapa.

Per tant, ara ja teniu més clarcom funciona l’embat, i esper quetengueu un moment per fixar-vos,sobretot a l’estiu, en les tempestesque pot arribar a provocar.

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

23


mel i sucre

Dins l’avió, tornant de París,lle gesc els versos d’Artur Rim -baud a Le bateau ivre: “Si algunamar d’Europa desitjo, aquesta ésla del bassiot, / freda i negra on,en el cap-al-tard perfumat, / unnin a la gatzoneta ple de tristor, hideixa anar / una barqueta fràgilcom una papallona de maig...”Mentre entram damunt Mallorcaper Formentor, guait el paisatge,l’avió va baixant, reconec els po -bles per on pas, entre ells el meu,amb el seu paisatge hivernal.

* * *

La natura mai reposa, però hi haelements d’ella que pareix que sího fan. Com les figueres i elsceps, sense els raïms i les figuesque tendran a l’estiu. Ara, lesfigueres desvestides ens comuni-quen la força, adormida, dels seusmilers de braços sense fulles, així,són tan hermoses com vestides al’estiu amb el seu fullam. Elsceps, que vetllen el moment ade-quat per brostar els sarments, ensencomanen els ritmes de l’ecolo-gia. Més enllà dels figuerals, mésenllà del ceps, dels raïms i lesrapes, els vegetals no són en

aquests casos sinó mèdiums entrel’ofici d’una mirada i la natura.Una mirada que va molt més enllàdel que tenim tan prop: observamcom la llacor de la terra esdevin-drà saba en els elements més defi-nidors dels paisatges i les essèn-cies de la mediterraneïtat.

* * *

De l’aeroport vaig directe cap acomprar queviures. Després

d’una temporada fora hi ha pocacosa a ca nostra. “Venim a omplirsa gripi”, diu en Melcior Mas senoquan ens econtram dins la botiga.Pens amb el refrany: es bouconeix son senyor i s’ase sa sevagrípia. És un home major però seval bé d’ell mateix i compra i esfa el menjar. “Ell ja no quedavares dins ca nostra per roegar, tretd’una pixa de porc que mon paretenia penjada a una paret per fertallants els punti corrents”. Veig

daltdel turó

Figueres despullades i grípies buides

CliMeNT PiCorNell

24

AN

DR

EU

MA

IMÓ


mel i sucre

bastants d’homes que van a com-prar, cosa impensable fa uns anys,avesats a ser servits per les sevesdones, sense saber fer cap cosamés que tallar un tros de pa iescampar-hi so bras sada.

* * *

A un amic li han detectat untumor. Pens en l’aforisme deWoody Allen quan diu: les parau-les més hermoses avui en dia jano són ‘t’estim’, sinó: ‘és benig-ne!’. Esper que sigui el seu cas.Toc a la porta i em ve a obrir ell.El veig desmillorat. Té posadamúsica de Mozart, en concret elseu extraordinari Rèquiem que jaescoltava, escolta i escoltarà adkalendas graecas, esper, pel seubé. El veig cop-piu, cop-piu, no semou de dins ca seva que, malgratsigui gran i espaiosa, funcionacom un cercle tancat que alleuge-ra el seu malestar, això sí, cami-nant pels mateixos senders li fa

una sensació de cosa tancada ireduïda. Ha oblidat determinadessensacions, el seu cos se li faestrany. Un vertader canvi d’estat,per a ell i per a tots els qui l’enre-volten. Tot plegat té un aire deQuaresma d’un temps, ara ques’acosta la festa del “Quart Diu -menge” i el seu lloc emblemàtic:el santuari de Consolació; amb elsseu turons, la creu que té com unamossa, la cisterna, les coquetes ocasques, tot té un significat espe-cialíssim per als qui tenen relacióamb Sant Joan. “Me sent comdins un absurd”, me diu, “he per-dut el que els hebreus en diuen lachutzpah, com allò d’aquell ninque mata els seus pares i després,en el seu judici, demana al jutgeque li apliqui l’atenuant que ésorfe!” Li deix tres llibres que li heduit i vaig a fer un poc de gasto alcasino.

* * *

Hi trob en Tomeu Capnegre queja du la seva ració de suc. “¿Dón -de estas Gayà?” Figura que li de -mana el sergent. “Estoy detrás deuna ‘garba’ mi sargento!” Se con-testa ell mateix creguent que estroba encara a la batalla de l’Ebredurant la guerra civil. Allà quedàaïllat del seu batalló i afamegat iamb set, sempre em conta que vabeure aigua d’una potada decavall que havia fet un bassiotet...

* * *

En fi, retorn cap al meu turócamí del Revellar. A una palme-ra datilera, de les que no els pegal’escarabat que mata els fassers,els aucells van a les restes del queva ser una viola de dàtils i picaque te pica se’n fan un llepadits.De la roada, encara regalimenunes gotetes que amb les picadesfrenètiques i suculentes dels ani-malons fan com una brusquetaquan hi pas per davall. Fa fred iaixò am fa sentir viu. I bé.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

25


mel i sucre

Imagina’t un home adult, ambbarba i cabellera blanques,vestit com un víking—llança,

casc amb corns i pells de cuir—,caminant per els carrers de NovaYork i vivint com un sense sostre;possiblement el catalogaríem coma un llunàtic. Imagina’t també quel’home en qüestió pateix ceguerai que, enlloc de fer llàstima perdemanar almoina, fa música iescriu i recita poesia a canvi de lacaritat de la gent, tot això desd’un improvisat campament ques’ha construït en un cap de cantó ion habita des de fa més de vintanys. Llavors imagina’t tambéque ha composat música com pereditar més de trenta àlbums, ques’ha inventat múltiples instru-ments musicals, o que alguns delsseus millors amics són personali-tats del món de la música com eldirector de la Filharmònica deNova York, Leonard Bernstein,el saxofonista Charlie Parker, elclarinetista Benny Goodman o eldirector Arturo Toscanini; iencara més, que Bob Dylan,Janis Joplin o Igor Stravinskyse’n declaren admiradors abso-luts. Resulta tot una mica incon-gruent, no és veritat? Aquesta,idò, és la inversemblant però verí-dica història de Louis Hardin

(1916-1999), més conegut com aMoondog, qui enguany hauriacomplert cent anys.

Ceguera i èxodeHardin era originari d’un

minúscul municipi de Kansasanomenat Marysville. Als setzeanys quedà cec mentre treballavaa la granja, quan un cartutx dedinamita li esclatà accidentalmenta la cara. Aquí decidí dedicar-seper complet a la música, parantespecial atenció a dos conceptes:el contrapunt i els ritmes delsindis nadius americans (que enuna experiència infantil l’havienmarcat profundament). Acudí adiverses escoles per a cecs onaprengué una mica de teoriamusical en braille, tot i que lamajoria de la seva formació l’a-compliria de forma autodidacta,d’oïda. Finalment el 1943 se’nanà a Nova York per quedar-hi.S’establí al carrer 52—a la canto-nada amb la cèlebre sisena avin-guda—, prop d’un local d’strip-tease molt freqüentat per músicsde jazz; allà es batià com aMoondog, el ca de la lluna, des-prés d’escoltar durant dies un caque rondava la zona i que, segonsell, “udolava a la lluna com capaltre”. Venent còpies de la seva

notesmusicals

El víking de ManhattanJulià PiCorNell

poesia i interpretant música alcarrer conegué, entre d’altres, lescelebritats esmentades abans, quies congraciaren amb ell. Així vapoder accedir de forma assíduaals assajos de la Filharmònica, alsmillors shows de jazz i bebop, oals concerts de la Simfònica.Evidentment, això va ajudar-loprimer a definir el concepte musi-cal que perseguia, i segon tenir laoportunitat per a enregistrar ambmúsics i mitjans de primera cate-goria.

Personatge únic: música únicaPartint de les seves dues ob -

sessions –el contrapunt i les músi-ques tribals nordamericanes–,l’inclassificable Moondog donàvida a més de mil cinc-centescomposicions on podem trobar-hide tot: des de sons d’orientaciójazzística, músiques concebudesper sonar al carrer, peces de cam-bra, madrigals, etc. De vegadesacompanyat amb sons enregis-trats al carrer –plors d’infants, elpiular dels ocells, el so del trànsit,el remor de les ones–. Sempreminimalista i transgressor, experi-mentà de vegades amb la músicaatonal i dodecafònica. Moondogs’inspirava amb els renou del car-rer, sempre en marxa. En les

Tots els productes per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

26


mel i sucre

seves composicions hi quedenreminiscències d’aquest fet, ambsons que recorden el vaivé delmetro, les sirenes d’ambulàncies icotxes de policia, el repicar de lescampanes, etc. Així mateix, quanel titllaven de pare del minimalis-me ell sempre s’excusava dientque no feia res de nou, que peruna banda revisava la música delsnadius, i per l’altra jugava amb laclàssica. “Bach ja feia minimalis-me a les seves fugues, així que,¿què hi ha de nou?”, digué en unaocasió.

Aviat esdevingué una figuraemblemàtica no només a NovaYork, sinó a tot el món. La publi-cació dels seus discs a Euro -pa –una mica més tard que alsEUA– hi contribuí, però també elfet que la generació Beat l’acollíscom una figura subversiva. Llegípoemes amb Allen Ginsberg, pujàa l’escenari amb Lenny Bruce, i

deixeble Stefan Lakatos. La ves-timenta també se la fabricà ell, elcasc de víking, els pantalons i elponxo de cuir, o unes sabates depell. El seu aspecte estrambòtic liva suposar la pèrdua d’algunscontractes, que li exigien que can-viàs la seva forma de vestir, i cosaque ell no va voler negociar. Defet es vestia així perquè sentiapredilecció per la mitologia nòr-dica i en especial pels déus Odí iThor, a qui consagrà un altar acasa seva.

A principis dels anys setantaMoondog es mudà a Alemanya,on gaudiria del seu període mésprolífic de creació. Conegué Ilo -na Göebel, una experta en llengu-atge musical que renuncià al seutreball per dedicar-se a tempscomplet a posar sobre el paper elque el músic tenia dins el cap. Itot i que encara tornà a Amèricaen alguna ocasió, convidat peractuar en celebracions diverses,finalment morí a Müns ter, Ale -manya, als vuitanta-tres anys.

El seu llegat és reconegutmundialment, i són moltíssims elsmúsics de tots els camps i disci-plines que es rendeixen a la sevacaptivadora atmosfera sonora.L’única forma de descobrir-lo ésescoltant-lo. Podeu fer-ho a lallista d’Spotify “Moondog”, cer-cant l’usuari “watchtowerman”.

aparegué a pel·lícules amb Wi -lliam S. Burroughs. Era afeccio-nat a composar música per aanuncis i pel·lícules, com és el casde Drive, He Said –traduïda comAquellos Años– amb Jack Ni -cholson. De llavors ençà, però, laseva presència en televisió i ci -nema no ha fet més que anar crei-xent.

Geni i figuraMoondog també inventà

diversos instruments musicals,com per exemple una petita arpade forma triangular conegudacom a “oo”, un altre que anomenà“ooo-ya-tsu”, o un instrument decorda triangular per esser tocatamb arc que anomenà “Hüs”. Laseva creació més ben coneguda,però, és sens dubte la “trimba”, uninstrument de percussió triangu-lar. La original, que va fer als qua-ranta anys, encara la toca el seu

COOPERATIvAAGRíCOlA SANT JOAN

Tota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/nTel: 971 52 63 24

�

� � �

��

��

��

��

��

27


mel i sucre

Comentari al mes de gener: Com va succeir al desembre,al gener hem continuat amb unsvalors termomètrics molt supe-riors als normals. la temperaturamitjana ha augmentat 2,6 ºC res-pecte a la del gener de 2015. amb12,5 ºC de temperatura mitjanahem tornat assolir un rècord per aaquest mes de l’any. en els anysque duim observats únicament seli acosten el 2014, amb 12 ºC, i el2008, amb 11,8 ºC. les mínimesno han baixat dels 4 ºC, i a mésdurant la meitat del període hansuperat els 9 ºC i en la resta dedies, llevat de 4 ò 5, han passat els7 ºC. Per altra banda les màximes,llevat de un parell de dies mésfreds envoltant sant antoni, sem-pre han sobrepassat els 14 ºC.Pràc ticament no hem tengut capdia de fred intens, propi de l’es-tació de l’hivern. solament en elsindrets més freds del terme idurant pocs dies, on les tempera-tures de primeres hores deldematí han fregat els 0 ºC, s’hanformat els dematins geladesencara que més bé tímides, quasibé imperceptibles. Durant quasi tot el mes ha con-tinuat el temps suau i calmat, queja tenguérem al desembre. Úni -

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

FEBRER 2016 (fins a dia 19)

Temperatura mitjana 12,2 ºCTemperatura més alta 20,4 ºC (dia 1)Temperatura més baixa 5,3 ºC (dia 17)Pluviometria 19,4 mmVelocitat mitjana del vent 9,5 Km/hVelocitat màxima del vent 86,9 Km/h (dia 7)Direcció del vent predominant OEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,7 ml/dia

MES DE GENER 2016 2015

Temperatura mitjana 12,5 ºC 9,9 ºCTemperatura més alta 18,8 ºC (dia 8) 18,1 ºC (dia 10)Temperatura més baixa 4,3 ºC (dia 17) 2,7 ºC (dia 2 i 18)Pluviometria 15,8 mm (1,3 mm 36,6 mm corresponen a rosada)Velocitat mitjana del vent 5,8 Km/h 4,9 Km/hVelocitat màxima del vent 62,6 Km/h (dia 7 ) 82,1 Km/h (dia 31)Direcció del vent predominant O-SO NOHumitat mitjana 78 % 80 %Pressió mitjana 1019 mb 1020 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,5 ml/dia 1,9 ml/dia

28

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 DES. 60601 4797 12,63 16,26 3886 11992016 GEN. 70166 5719 12,27 13,12 4632 1430

2015 GEN. 67410 5548 12,15 10,84 4494 1387

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GE. 12,6 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 36,6 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FE. 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 63 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MÇ. 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 57,5 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9AB. 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 5,6 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MG. 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 6,8 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JY. 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 5,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JL. 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 0,6 0,2 0,2 2 18,1 3,4 1,2 2,9AG. 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2 50,3 19,8 37,2 4,4 1 5,4 16,3 0,7SE. 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 114,3 32,9 11,5 27 22,7 36,5 264,6 21,2OC. 18,3 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 28,1 13 16,8 93,6 48,4 106,6 42 98,3NOV. 14,9 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7 34,3 131,8 160 100,8 204,1 39,6 23,7 115,4DES. 13,2 10,8 11 12,4 12,4 10,6 12 10 14,7 62,9 78,6 9,1 9,4 33,3 134,7 100,5

cament va rompre aquesta tònicales jornades de vent, a momentsintens, que vàrem tenir durant elprimer terç del mes, especialmentels dies 7 i 10, així com també labaixada que experimentà el ter -mòmetre per la nit i la diada de

sant antoni. entorn d’aquestsdies ens arribà una mica de canvide temps i unes petites precipita-cions, concretament el dia 15 idematí del 16, que no afectarenper tant ni a la celebració de santantoni ni a la de sant sebastià,


mel i sucre

uns dies després. Hem seguit, com passà en elnovembre i desembre, amb pres-sions més bé altes, habituals peraltra banda en aquesta època del’any, i que provoquen les calmesde gener, temps estable i solejat. Dins aquesta anormalitat me -teo rològica, el més preocupant ésl’escassesa de pluges que hemtengut a la tardor i que anamarrossegant des de l’octubre pas-sat. la terra pateix la manca d’ai-gua per tirar endavant els cultiusde secà, sobretot cereals i llegu-minoses, i la societat en conjuntcomença a acusar la disminucióde recursos hídrics per abastird’aigua les poblacions. els em -bassaments de la serra estan sotamínims i els nivells freàtics no espoden recuperar. Davant aquestasituació, si no s’inverteix, hauremde tornar activar les dessaladoresper disposar d’aigua per al consumhumà i fer front, amb mesureseconòmiques i sistemes d’estalvid’aigua, a la sequera del camp. en aquest mes solament hemtengut una pluviometria de 15,8mm, provinents de la pluja delsdies 15 i 16 i de les boirades irosades de principis i final demes. aquesta mica d’humitat hacontribuït a mantenir en vida elscamps de cereals ja plenamentgerminats o que ho anaven fent al

llarg d’aquestes setmanes delmes, contrarestant l’efecte nega-tiu de les temperatures elevades idel vent. respecte al desembre, la hu -mitat ha baixat del 89% al 78%Hi ha contribuït la major presèn-cia de vent; la velocitat mitjana haassolit els 5,8 Km/h, en comptesdels 1,7 Km/h del desembre. a lavegada ha augmentat l’índex d’e-vaporació, que s’ha establert enels 2,5 ml/dia, molt superior als1,1 ml/dia del mes anterior. Per

tant, aquest ha estat un altre fac-tor que ha afavorit la dessecaciódels sòls. la direcció predomi-nant del vent s’ha situat entre elponent i el llebeig en aquest mes.

Comentari al mes de febrer: el febrer, el mes central del’hivern, tampoc dur de camí deser un mes massa fred. Normal -ment sol ser el mes amb la tempe-ratura mitjana més baixa de l’any.si el temps no refreda molt ladarrera setmana del mes, tornarà


mel i sucre

ser un mes amb una mitjana supe-rior a la normal. aquell refranyque diu: «Febrer curt, pitjor queturc» fent referència a un tempsdur i desplaent a causa del fred id’una meteorologia ingrata i quecontrola o elimina gèrmens perju-dicials amb les baixes temperatu-res, enguany no dur camí de com-plir-se. així mateix, globalmentles temperatures han baixat unamica i a les hores nocturnes i hi hala sensació de més fredor. Detotes maneres fins a mitjan mes eltemps ha estat més bé primaveral.Únicament el vent, que ha fet actede presència durant moltes jorna-des, ha pertorbat l’ambient mete-orològic suau. a partir de dia 15,tenguérem una caiguda remarca-ble de la temperatura, però sensearribar a les mínimes habitualsd’altres anys. el canvi de tempsque acompanyà aquesta baixadaens va dur un poc de pluja que a laserra fou de neu als cims mésalts. una setmana després encaraes poden contemplar nevats elscims del Massanella i del PuigMajor. recordem que a finals denovembre els cims més elevatsreberen una mica de neu que esfongué ràpidament. els quasi 20mm de pluja que han caigut fins ala data, entre els dies 7, 15 i 16,han aportat un alè de vida a unscamps de cereals molt castigatsper la manca d’aigua que patimdes de fa mesos i pel vent que habufat durant la primera quinzena.sembla que el verd s’hagi revita-litzat però també és vera que esveuen brullols dins els camps queno han prosperat per no disposard’humitat suficient. si no plouamb més quantitat dins les prope-res setmanes el futur dels cultiusde secà pot tenir molt mal pronòs-tic. aquesta sequera també potafectar als arbres de secà ja queels sòls no han assolit la saó habi-tual d’aquesta època. Confiemque arribin més pluges i que siguirealitat el que diu aquest altrerefrany: «aigua de febrer, bonapel sementer»

Parc solar al desembre arribàrem alsmínims en quant a captació deradiació solar per ser el mes ambla duració mitjana més baixa en ladurada del temps diürn. a partirdel 22 de desembre, solstici d’hi-vern, el dia es començà a allargarincrementant-se tira a tira eltemps de radiació solar amb pos-sibilitat de ser rebuda. així hempassat de les 9 h 25 min de mitja-na de duració del dia del desem-bre a les 9 h 46 min del gener.aquest petit augment acompanyatd’un predomini d’una meteorolo-gia estable i de cels clars han fetque hagi augmentat bastant laradiació captada en el gener (dels60601 Kwh del desembre hemanat als 70166 Kwh del gener). ien conseqüència també ha millo-rat la xifra de l’energia elèctricagenerada, amb 922 Kwh, i amb unrendiment una mica superior,paral·lel al descens de la tempera-tura: de 12,63 Wh/m2, del desem-bre, per generar cada Kwh a12,27 Wh/m2, del gener. si comparam el gener actualamb el gener de 2015, observamque les plaques enguany han rebutmés radiació solar a causa del bontemps que hem tengut en granpart del mes. aquesta ha superaten 2756 Wh/m2 la quantitat rebu-da l’any passat. aquest incrementde radiació ha provocat que aug-mentàs lleugerament la generaciód’energia elèctrica; concretament,en 171 Kwh. Però el rendimentdel gener d’enguany ha minvatlleugerament respecte a l’any pas-sat, segurament a causa de lestemperatures més elevades quehem tengut, que ha fet que la tem-peratura mitjana de les plaquesaugmentàs 2,28 ºC

Climograma 2015 amb el climograma del 2015,tenim una mena de radiografiadel que ha estat aquest any enquant a les dues variables mésdestacades del temps: les temperatura mitjana anual

ha estat similar a la de 2014. Haregistrat una baixada mínima de0,47 ºC. en el 2015, els mesoscentrals de l’any, des del maig al’agost, hem tengut temperaturesmés elevades que en el 2014, des-tacant la pujada en 2,8 ºC de lamitjana del juliol. en quant a laresta dels mesos, el 2015 ha anotatvalors mitjans inferiors a excepciódel desembre que ha registrat unamitjana enormement alta, 2,4 ºCsuperior a la del desembre de2014. el mes amb la mitjana mésfreda fou el febrer amb 9 ºC i elmés càlid, el juliol, amb 27,1 ºC.l’oscil·lació tèrmica, diferènciaentre el mes més càlid i el mésfred, s’ha incrementat notable-ment en el 2015 passant dels 13,9ºC del 2014 als 18,1 ºC del 2015.la cota més alta de la temperaturaes va produir el 7 d’agost amb37,6 ºC i la més baixa el 23 defebrer amb 0,8 ºC. aquest 2015 haregistrat un hivern i un inici deprimavera més freds que altresanys; en canvi, hem tengut granpart de la primavera i l’estiu, aixícom el desembre amb valors supe-riors als habituals. la tardor, aexcepció del desembre, ha estatmés fresca que al 2014. en quant a la pluviometria,s’han recollit, en el 2015, 417,4mm, 108,1 mm menys que a l’any2014. els dos mesos amb méspluviometria foren el setembre,amb 114,3 mm, i el març amb57,5 mm. les pluges es concen-traren al primer trimestre de l’any,de gener a març, amb un total de157,1 mm, i a finals d’estiu, agosti setembre, amb 164,3 mm. laprimavera fou especialment seca,moment en què l’aigua es neces -sària per a la fructificació. Tambéha estat bastant seca la tardor, laque toca ser l’estació més plujosadel nostre clima, i que està reper-cutint negativament en l’anyagrí cola 2015’16 i en la recupera-ció dels nivells freàtics de lesaigües subterrànies, la principalfont d’aigua per a l’agricultura iper a la població.

30


mel i sucre

31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Nom propi a un segon pla.Acord sobre el pecat. 2. Que no vol que la tauromà-quia s’aturi. Anterior a l’experiència. 3. Consonantpresent a tot infinitiu. Que posa en moviment algu-na cosa, anem a dir un mot o un riu. Digueu-... quinés aquest pronom. 4. Acció d’evitar o esquivar, perexemple una declaració d’imposts. Qualitat d’anaren pèl. 5. Cotxe anglosaxó a un preu elevat. Perun cert període de temps. Punta de la punta. 6. Elvalencià diu que ho arregla. Lloc de moltes eres.7. Variant mallorquina del prenom Anna. Farà arri-bar un escrit amb els llocs que vol aveïnar i amb elsque envairà. 8. Societat Anònima que no necessitala Seguretat Social. Atorga una casa a un parent ouna pilota al porter. Tracte de confiança. 9. Cavi-tat dels calçons que sovint pareix foradada. Figurahistòrica que va contribuir a la Reconquesta i unacançó de gesta. 10. Allà hi ha un despreniment deneu. Extremitat superior d’un capità. 11. La partmés dolenta de totes. De longitud tirant a elevada.12. Vocal de l’àrab. Tensar, tibar. Títol del sobiràde Pèrsia. 13. Instrument musical que es toca ambla mà i sona com una traca. Existeixes.

Verticals: 1. L’atracció que desprenc és ben cer-ta. A l’escambrí val 11 punts. Per assolir la famas’ha de passar gana. 2. Nota musical de 440 Hz defreqüència. Que no té un valor fix. Lletra triangu-lar. 3. S’embrutaren els pulmons. Ull petit que espot aclucar per lligar. 4. Pal monetari de la barallade cartes espanyola. Arriba a un acord; un que nocapta les inquietuds del contrari ho té impossible.

Abreviatura de senyor. 5. Que es pot veure ambclaredat, nit i dia. Està frenètic d’alegria. 6. Perpoc no perd el bus. Bosc de roures. No és del tot lí-cit. 7. Arbre típic i tòpic de la fotografia. Interjecciógrossera o inconvenient. En aquest moment. 8. Lalluna, la ..., vestida de dol. A les farmacioles detota persona gran. 9. Queixa de dolor. Junta, perexemple amb un eix. De gust desagradable. 10. ...l’error de confondre’l amb un cometa. Que encarano està acabat de preparar. El començament de tot.11. Número que apareix a totes les cadenes de TVC.Autors d’alguna obra manual. 12. Crida d’atenció.Reconeixerà l’èxit d’altri picant de mans.

El podeu resoldre a:melisucre.cat/?p=2525

Solució al número 75:A P U N T A U C R A CL A B I A L S R O S AG R I A L U T I L SO C R E A R A S A UR U A N U P C I A L SI T R I C A O S T UT E M I R C A RM N E M O N I C L T AE S T A T U A R I E S

I N D A G E R N UO L I U G R E I X O SD I A R I E S S A L AI S A S T O R A I S

Fotografia: By spacebirdy (also known as geimfyglið (:> )=|made with Sternenlaus-spirit) - Own work, CC BY-SA 3.0,https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=35837681

passatempsMots enquadrats núm. 76

arNau MoraTiNos i BorDoy


mel i sucre

32


mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grupet de nines i unnin que anaven disfressats i varenfer un recorregut per uns quantscarreres del poble, acompanyats demúsics santjoaners, a principisdels anys cinquanta. aportaciófoto gràfica: Carles Costa salom.Fotografies 2 i 3: Grup de nines ial·lotes disfressades, a la plaçaNova, davant el Bar Centro, a fi -nals dels anys cinquanta. apor -tació fotogràfica: antoni sastreGayà “de sa Botigueta”.

33


mel i sucre

m CUINA D’AQUí I D’AllÀmBacallà a l’ajoarriero (Navarra)

saCraMeNT Ferrer

Fa dos anys anàrem a passar vuit dies a lavall del roncal, situada dins els Pirineus deNavarra, gaudirem de la seva naturalesa i

dels seus paisatges indòmits fets per recórrer-lossense pressa i amb una màquina de fotos a la mà.També vàrem degustar la seva saborosa gastro -nomia. un dels plats que he provat de fer, entred’altres, és el que vos present aquest mes.

Ingredients

- 600 g de tomàtigues- 600 g de bacallà esmicolat- 500 g de patates- 200 g de cebes- 100 g de pebres verds- 80 g de pebres vermells torrats- 500 ml d’oli d’oliva- 8 alls- 1 nyora- 1 c/p de pebre bord- 1/2 pebre coent- julivert- sal

Preparació

- rentar el bacallà per llevar-li la sal més grui xada.- Dessalar-lo durant 48 hores, canviant l’aigua

cada dotze hores. reservar a la gelera. - el dia abans, posar la nyora amb aigua perquès’hidrati.- escolar el bacallà i procurar que no ens quedigens d’aigua. - Pelar i triturar les tomàtigues.- laminar 4 alls. escalfar oli d’oliva dins la paellai posar-hi els alls. - Donar unes voltes. s’ha d’anar alerta perquè noes cremin. - abocar la tomàtiga i fregir-la a foc viu. la salsaestà feta una vegada es veu l’oli separat de latomàtiga. reservar.- Pelar i tallar les patates a quadrets i sofregir-lesamb oli d’oliva abundant.- Dins una greixonera amb un poc d’oli daurar dosalls laminats i la ceba triturada.- afegir el pebre verd tallat a daus i deixar courefins que sia fluix.- Tallar a rodanxes el pebre coent i incorporar-lo ala greixonera juntament amb la polpa de la nyora,una cullerada petita de pebre bord i la salsa detomàtiga. Coure 5 minuts.- Fer trossos petits dels pebres torrats i incorporar-los juntament amb el bacallà esmicolat. Coure 7minuts més.- Per acabar, afegir les patates fregides, donar duesvoltes i rectificar de sal.- servir empolsat de julivert picat.

34


mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 28 feb. arianydia 6 mar. Montuïridia 13 Petradia 20 Porreresdia 27 sant Joandia 3 abr. Vilafranca

Casa del pare GinardDilluns, dimecres i

divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

el sol surt es pon 1 març 07.21 18.40 15 06.59 18.54 20 equinocci 27 horari d’estiu 31 07.34 20.10 15 abril 07.10 20.25

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (6), el ram(20), Dijous sant (24), Divendres sant (25), Pasqua (27).

El mes

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. Ésun mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar lesoliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniu cap parraconvé que la podeu per sant Josep. Convé sembrar els pebres,les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, juli-vert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques.És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar por-cells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-rogesi menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves ten-dres. Tradicionalment cal anar amb compte amb els constipatsi el grip, perquè el març és un mes molt malsà.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Efemèrides

Març de 1996• Coincidint amb la festa delQuart Diumenge, Miquel Gayàsitjar va ser nomenat Fill Pre -dilecte de la vila. el Col·lectiuTeranyines va presentar la sevabiografia, obra de Joan Maimó,que també va pintar el quadreque està exposat a la sala deplens de l’ajuntament. Tambécom homenatge es va decidir queel concurs de poesia de la festadel Pa i el Peix duria el seu nom.• el rector de sant Joan va deci-dir excloure les persones ambcàrrecs polítics del ConsellParroquial. això va afectar JoanMatas “Peremaiol”, aleshoresregidor a l’ajuntament.• sorgí una vegada més l’en-frontament amb els vilafran-quers. un grup de pagesos d’a-quell poble es queixaven delmal estat del camí de sonramon, dins el terme de santJoan però molt a prop deVilafranca, i per això empratsobretot per gent d’allà.

Març de 2006• la Fira es va fer el 19 de març,tercer diumenge de Quaresma.la participació d’expositorssant joaners va ser mínima: espodien comptar amb els ditsd’una mà, incloses les entitatsbenèfiques i culturals.• es va presentar una novaMonografia santjoanera, escritaper diverses mans i dedicada alsfills predilectes de sant Joan: elrector Mas (Joan Matas Gayà),fra lluís Jaume (Josep Bausàroig), el pare Ginard i el mestrePagès (Josep estelrich), antonioliver (Miquel estelrich), elmestre Mas (Joana estelrich) iGayà sitjar (Carles Costa).• es va anunciar una nova refor-ma de la plaça de Joan Carles i,aquesta vegada per deixar-laplana i sense brollador.

la lluna 2 març quart minvant 9 nova 15 quart creixent 23 plena 31 quart minvant 7 abril nova


SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Febrer / 2016 - núm. 428

O C B de Sant Joan Febrer / 2016 - n ú m . 4 2 8•Mel i Sucrede Sant Joan, 1930

mel i sucre. núm. 428 febrer de 2016

Documents