mel i sucre. núm. 429 març de 2016

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan M a r ç / 2 0 1 6 - núm. 429

O C B de Sant Joan M a r ç / 2 0 1 6 - n ú m . 4 2 9•Mel i SucreD a v a l l a m e n t , 2 5 a n y sD a v a l l a m e n t , 2 5 a n y s

mel i sucre

Notícies locals REDACCIÓ

La lupa CATALINA GAYÀ MORLÀ

L’hort des padrí ANTONI SASTRE

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Don Mariano, Pedro, Pablo i “el reietons” JOAN SASTRE

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Meteorologia JOSEP ROIG

Passatemps ARNAU MORATINOS

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Agenda REDACCIÓ

Març 2016. Núm. 429Revista d’in formació general

EditaAssociació Mel i Sucre Sant Joan

Local socialCarrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,

Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà

Col·laboradors 2016Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Cli ment Picornell,Amador de sa Plaça, Amador Passol, Josep Roig, SacramentFerrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell,Catalina Gayà Morlà, Catalina Jaume, Aina Sastre.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu Sastre / Joan Font

CobertaVint-i-cinc anys del Davallament.

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per laREDACCIÓ. Els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde CAR TES AL DIRECTOR que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• L’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• Les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/[email protected]

2

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 2

1 Un grup de propietaris de fin-ques de la zona del molí d’Aigua(devora la carretera de Vilafranca)han denunciat davant l’Ajunta -ment la contaminació dels seuspous a causa de la filtració d’ai-gua del torrent que transporta elsexcedents de la depuradora. Elstècnics d’Abaqua varen constatarque la depuradora funciona cor-rectament... quan no plou. No esdescarta que la contaminaciósigui culpa de la depuradora, jaque quan plou, l’aigua que baixapel clavegueram augmenta molt,supera la capacitat de depuració iuna part va directament al torrent.L’arrel del problema és que mol-tes cases aboquen l’aigua de plujadirectament a la claveguera. En -cara que això està prohibit, és unapràctica bastant estesa arreu deMallorca i no hi ha cap ajunta-ment (inclòs el nostre) que hagiaconseguit evitar-ho.

1 Amb un cert retard respected’anys anteriors, el 9 de març esvaren aprovar els pressupostsmunicipals. Igual que en els dar-rers exercicis, es caracteritzen perun intent de controlar la despesa.Han augmentat 38.000 euros res-pecte de l’any passat, compensatsper un augment previst delsingressos per IBI, que en algunscasos pujarà un 10%.

No s’han previst partides peral manteniment de camins ruralsni per al puig de Sant Nofre. Tam -bé ha quedat aparcada una prome-sa electoral, que tots els grupsreconeixen com una necessitatabsoluta: la contractació d’unsegon policia municipal.

1 La Guàrdia Civil va decomissar280 plantes de marihuana d’unacasa del carrer Tort de Sant Joan el

mel i sucre

notícies locals

3

Pel Quart Diumenge, els quintos hagueren de posar-se a cobro pel mal tempsque acompanyà la diada a Consolació.

Durant els actes organitzats pel Quart Diumenge, Joana Estelrich i BàrbaraDuran, autora del llibre, presentaren l’edició sorgida de la investigació sobresalers i quintos durant les festes de Pasqua.

dimarts 8 de març. Uns col·leguesdels productors que tenien la casallogada a Sant Joan, instal·lats aSineu, en saber la notícia varencomençar a desmantellar les plan-tacions que tenien en aquell poble,però varen rebre la visita de laGuàrdia Civil i la Policia Local deSineu abans d’haver pogut enlles-tir. En dies posteriors es va actuartambé a altres llocs, com Inca.Entre Sant Joan i Sineu es varenfer dues detencions.

1 Uns desconeguts varen entraral local del Racó Solidari, a l’an-tic convent de les Germanes de laCaritat, al carrer Major. No se’nvaren dur res de valor però ferendestrosses considerables i el Racóva estar una setmana sense fun-cionar amb normalitat. Curiosa -ment, els malfactors no tocarenres d’Es Pla Education Centre,que té el local allà mateix, i on hihavia objectes de valor fàcilmentaccessibles i, fins i tot, alguns


mel i sucre

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant JoanTel: 971 52 65 33

4

doblers en metàl·lic.També hem sabut que es tor-

nen passejar dones que fan cas,com si les coneguessin de sempre,a les persones majors pel carrer iaprofiten per estirar les cadenes ocadenetes d’or ialtres joies quepuguin dur.

1 L’Ajuntament es va convertirtemporalment en un punt de reco-llida d’ajuda per als refugiatssirians, fent-se ressò de la iniciati-va d’un veí d’Inca que va pagar eltrasllat d’un contenidor carregatd’ajuda cap a Grècia. Durantquinze dies, moltes persones ana-ren aportant donatius (es demana-ven tendes de campanya, sacs dedormir, cotxets, roba, bolquers,sabó...). Al final es varen fer dosviatges cap a Inca per poder tragi-nar tot el que s’havia recaptat.

El dimecres 17 de març, algu-nes persones i regidors s’aplega-ren davant l’Ajuntament per mos-trar la solidaritat amb els refugiatssirians i contra la política de laUnió Europea sobre aquestaqüesti ó. Cadascú aguantava unaespelma.

1 Va morir a Guinea BissauAntònia Tomàs Ferrer, mare dedos fills, fruit del seu matrimoniamb un santjoaner, del qual es vaseparar fa uns anys. Feia tempsque residia en aquella zona tropi-cal africana (concretament a laRepública de Cap Verd). Un mos-card li va transmetre la malària,

Les obres de drenatge de la zona del Camp han finalitzat. L’empresa adjudi-catària ha demanat permís a l’Ajuntament per deixar passar un temps abansde reasfaltar, per tal que el terreny remogut paeixi adequadament i així inten-tar evitar els possibles bonys posteriors.

Davant l’Ajuntament hi va haver una concentració pacífica i amb espelmescontra la política de refugiats de la Unió Europea i en suport de tots aquellsque fugen del seus països empesos per la guerra i la barbàrie.


mel i sucre

5

que va tenir un efecte fulminant,ja que n’Antònia va morir abansd’arribar a l’hospital. Els seuspares, Paquita i Guillem, residei-xen a Sant Joan.

1 La justícia ha donat la raó al’Escoleta de Sant Vicenç de Paülper la caiguda d’una nina eldesembre de 2012. Els deman-dants reclamaven inicialment unaindemnització pels danys a l’in-fant, que es va fer mal a la boca, iuna altra per les “conseqüènciesfísiques i morals” causades alspares, però després només dema-naren la indemnització per la nin.El jutjat de Manacor va desesti-mar la demanda i ara l’Audiènciaho ha tornat fer. Segons la sentèn-cia, una caiguda d’un infant de 20mesos “respon a la normalitat” ino hi ha res que apunti a faltad’esment o diligència de les cui-dadores.

1 Continuen les obres per millo-rar la xarxa d’aigües pluvials a labarriada del Camp. Aquesta dar-rera setmana de març s’han acabatde tapar les excavacions i hempogut saber que l’empresa adjudi-catària ha demanat a l’ajuntamentposposar el reasfaltat de lessíquies per tal de veure si el terre-ny que s’ha remogut paeix i des-prés no hi haurà tants de proble-mes de sortida de bonys i clots.

1 El 18 de març va tenir lloc unaxerrada-col·loqui sobre el projecte

Malgrat el mal temps que acompanyà el Quart Diumenge, el sol va aparèixeruna estoneta tot just acabat l’ofici i va permetre la ballada del al·lots d’Airesde Pagesia. En canvi, la pujada a Consolació des de davant el campanar deSant Joan fou escassa deguda a la brusca i el niguls amenaçadors que hi haviai la ballada popular de l’horabaixa s’hagué de traslladar a la Casa de Cultura.

Biel Company torna ser protagonista en el món de les curses de muntanya,aquesta vegada fou a la Mallorca Kvertical, al Galatzó, on fou segon de laprova absoluta. A la foto, amb el professional Casey Morgan, primer classifi-cat (foto facebook de Peus Grossos).


mel i sucre

de millora del transport públic aSant Joan. Estava promogut pelCon sorci de Transports de Ma -llorca, que va enviar alguns tèc-nics. Es pretén que tots els poblestenguin connexions cada hora o,com a màxim, cada dues en elsmoments més fluixos del dia.Actualment, Sant Joan té sis fre-qüències diàries cap a Palma,molt lluny del que seria desitja-ble. Com que d’aquí a un parelld’anys s’han de renovar totes lesconcessions de transport de Ma -llorca, ara és un bon moment perplanejar bé les futures conces-sions. Per a Sant Joan, es conside-raria fer una línia Sant Joan-Montuïri-Algaida-Palma. Aixòtendria segurament l’oposiciófrontal de Montuïri, que ara téfins a vint connexions diàries ambPalma (aprofitant les línies quevan a la comarca de Manacor).També es va parlar de separar elsusos turístics dels laborals. Es veuque a l’estiu hi ha molta demandaper anar cap a Manacor i aixòcomplica el viatge cap a Montuïrio Sant Joan. Una altra queixa delsusuaris és que els darrers viatgescap aquí es fan massa prest.1 La pluja va deslluir la celebra-ció de la festa del Quart Diumen -ge, el 6 de març. Poc abans decomençar la pujada en romeria esva moure pluja i vent que, tot ique ja havia cessat en el momentde la pujada, va fer que només hiassistissin una dotzena de perso-

ta cultural de Sant Joan) i MarosaCons Teixidó (mestra i membred’un grup de música i ball).Parlaren sobre les imatges tradi-cionals de la dona i la seva parti-cipació en la cultura popular.

El divendres 4 es va fer elconcert d’aniversari de la Coralde Sant Joan. Hi varen intervenirla Coral de Joventuts Musicals,dirigida per Santi Francia, l’Orfeóde la Universitat de les Illes Ba -lears, també en aquesta ocasiósota la direcció de Santi Francia,la Coral de Sant Joan i el TeenSpirit Chorus, aquestes dues diri-gides per Joan Laínez. Els canta-ires varen tenir l’acompanyamental piano de M. Antònia Gomis.

El dissabte es va presentar elllibre Voleu sales?, sobre la pervi-

nes (comptant xeremiers, clero iregidors municipals). Després dela missa, enguany amb un interes-sant sermó de Mn. Pere Fiol, cro-nista diocesà, es va poder fer lamostra de ball a càrrec de l’Escolad’Aires de Pagesia. En canvi, laballada popular prevista per al’horabaixa es va haver de traslla-dar a la Casa de Cultura, perquè amigdia el temps es va tornar des-baratar.

El dijous anterior a la festa, esva fer una taula rodona amb eltema “‘Ses dones són el dimoni’.Dona, sexismes i cultura popu-lar”. Moderades per CaterinaValriu, hi participaren Tonya Gil(primera dona cap de colla dedimonis a Mallorca), CatalinaLluïsa Gayà (promotora i activis-

El Volei Just Just Sant Joan masculí milita a la segona divisió insular.

Tots els productes per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

6


mel i sucre

vència i recuperació del cant desalers i els quintos a les zones deLlevant, Migjorn i Pla de Mallor ca.El llibre és obra de la musicòloga iprofessora manacorina BàrbaraDuran Bordoy. La presentació vaanar a càrrec de l’autora, a més dela santjoanera Joa na EstelrichBlanch, i es va cloure amb l’actua-ció del grup Aires de Pagesia.

1 La revista Brisas dedica unasèrie de reportatges a grups deball de Mallorca, i el número del5 de març va estar dedicat a Airesde Pagesia de Sant Joan. S’expli -ca que l’agrupació va ser creadal’any 1976 per Carles Costa iSalom i es fa un resum de les se -ves activitats (ballades a Mallorcai a fora, discografia, el llibre dels

25 anys, l’escola de ball per aadults i infants i la seva implica-ció amb activitats tradicionals,com per exemple Sant Joan Pe -lós). El reportatge es completaamb imatges dels components delgrup, de l’escola i una llista com-pleta dels balladors i els músics.1 Els dies 29, 30 i 31 de març i 1d’abril (els dies feiners de vacan-ces escolars) es va organitzar unEsplai de Pasqua a S’Escorxador.Per 35 euros (10 per un dia) elsnins podien anar de 8.30 a 14 h afer activitats lúdiques. Una bonasolució per a les famílies quetenen dificultats per conciliarl’horari laboral amb el lectiu.1 El dia de Pasqua, 27 de març,el bar Centro va organitzar una“tarda de rock”, en què actuarendos grups locals: els veterans deSa Sini Band i Istanbul, un grupde trajectòria molt més curta peròque pareix cridat a fer-se un lloc ala petita història de la música aSant Joan.1 El concert “Veus de dones”, unhomenatge a les dones composito-res de la música popular, quehavien d’oferir Arantxa Andreu(veu) i Juan Llamas (guitarra) el 19de març, es va haver de suspendreper motius de salut d’un dels com-ponents. Es farà més endavant.1 El 3 d’abril Es Pla EducationCentre (en Richard i na Catalina)organitzen un Easter Egg Hunt,

El cor de la Tercera Edat va fer una cantada al seu local durant l'assembleaque va tenir aquest mes de març.

CooperaTivaagríCola SaNT JoaN

Tota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/nTel: 971 52 63 24

�

� � �

��

��

��

��

��

7

El Teen Spirit Chorus (cor juvenil comarcal de la Coral de Sant Joan) participàal concert que es va fer a l’església parroquial pels actes del Quart Diumenge.


mel i sucre

els motoristes sovint havien d’es-perar que la seva zona quedàs lliu-re. El mal temps, amb pluja elmateix diumenge, va fer que esmodificassin dues zones, cosa queva provocar l’enuig de molts d’es-pectadors i fins i tot d’alguns or -ganitzadors, com hem vist pelscomentaris a todo trial.com. Elspar ti cipants de TR1 varen decidirque un pas havia tornat molt peri-llós amb el fang i modificaren lazona pel seu compte. El jutge elsva penalitzar a tots amb cinc punts.En una altra zona va ser la mateixaorganització que va fer una modifi-cació. Diver ses persones que ha -vien identificat aquests punts comels més interessants i havien espe-rat durant hores per veure com elspassaven els professionals, esvaren sentir molt decebuts de veureque s’havien eliminat de la prova.

1 El diumenge 3 abril s’organit-zarà un entrenament específic deporters de futbol sala a Son Juny(des de categoria benjamí acadet). Per això, vendrà el porterinternacional del Palma Futsal,Nico Sarmiento. Tots els interes-sats han de posar-se en contacteamb l’associació Entre Porteros oamb el club Just Just.

robatori del pi pels prequintos i,suposam, sorteig del mè el dia dePasqual i “cantada” de panadesdel dia de la segona festa.

1 L’Associació d’Amics del Puigde Sant Nofre ha organitzat persegon any un pancaritat al puigper al diumenge de l’Àngel, queenguany s’escau el 3 d’abril.

1 A l’edat de 103 anys va morirFrancisca Gayà Riutort, viuda deGermán Chacártegui, el conegutnotari. L’han enterrada a SantJoan. Era filla de Climent Gayà,que va ser apotecari (tenia el por-tal al carrer del Consistori), i cosi-na del seu successor, Ramon Ga -yà. Com a nota curiosa, FranciscaGayà Riutort, que era la senyorade Gossalba, va morir centenària,igual que la madona de Gossalba,que va viure 102 anys.

1 Toni Bou va ser el guanyadorde la categoria TR1 a la prova delCampionat d’Espanya de Trial quees va disputar a Sant Joan el darrerdiumenge de febrer. Darre re Boues classificaren Adam Ra ga i Al -bert Cabestany. La pro va estavaben organitzada, tot i que va durarmolt més temps del previst, ja que

una recerca d’ous de Pasqua, a les11 hores a Consolació. Es forma-ran equips i es proposarà una sèriede pistes als participants. La tradi-ció és molt popular al Regne Unit,d’on és en Richard, i ell ho plan-teja com una activitat intercultu-ral. Hi està convidat tothom quevulgui passar un matí de diumen-ge familiar i diferent.

1 La parròquia de Sant Joan vaorganitzar un seguit d’actes litúr-gics per celebrar les festes dePasqua, les més importants de lacristiandat. Dia 20 es va encetar laSetmana Santa amb la benediccióde rams i ofici solemne. Dia 23,Dimecres Sant, es va organitzaruna partida amb autocar per assis-tir a la missa crismal a la Seu. ElDijous Sant, celebració del SantSopar i processó pels carrers delpoble. El Divendres Sant, cele -bra ció litúrgica pròpia del dia,escenificació del Davallament aConso lació i processó des d’allàfins a l’església. L’endemà, Dis -sab te Sant, Vigília Pasqual. El diade Pasqua, processó de l’Encontrei Matinal.

Els Quintos 95 varen viure laseva setmana gran. No va faltar latradicional batalla de taronges,

8


mel i sucre

9

cantonades s’acumulen les merdescom ho feien al camí de Son Juny.Cantonades problemàtiques, coma mínim les que jo he pogut anotar:carrer Bellavista amb carretera dePalma; carrera Bellavista ambcarrer de Consis tori; cantonadacarrer del Sol amb carrer Major;cantonada de la plaça Joan Carles Iamb carretera de Palma.

Les anotacions són només d’unhorabaixa, fruit de fer vida quoti-diana a Sant Joan . Vaig a buscarels límits i el fems en realitat està amolts dels camins que voregen sant

cies a aquestes, ens adonam queestam entrant en un camp demines de merdes de ca. De sobte,el paisatge bucòlic s’esvaeix.

Les merdes com les cuquesestan disposades en filera, de laprimera a la cinquena farola. Deparlar del paisatge, de la vida a unpoble aparentment idíl·lic, de comun lloc així ens permet habitar demanera humana, passam a labroma fàcil i, a poc a poc, al fàs-tic: els amos o les madones del elca o la cussa només ha caminatels metres suficients perquè l’ani-

Diumenge 7 de febrer, diade sol primaveral, com lamajoria d’aquest hivern i

una volta pels límits de Sant Joan,simplement vorejant el poble,mostrant-lo a amics que estan devisita i bravejant de viure en unparadís. La tranquil·litat, un pai-satge excepcional, l’amabilitat dela gent surt a la conversa i, fins itot, una de les amigues preguntaper la possibilitat de llogar unacasa i convertir-la en un espai decreació, “el paisatge convida”,reflexiona.

la lupa“Llàstima, un poble tan preciós i tan brut”

CATALINA GAYÀ MORLÀ

Joan. El camí de Sa Baronia (i quihi tira el fems ho ha fet per la fines-tra d’un cotxe), la zona delRavallar no se salva i a Binifarda(pel que me diuen és el camí deSon Pau) fins i tot hi ha un vàter.

Llàstima, perquè si hi ha unpaisatge que convida a la contem-plació és el del Pla. Llàstima per-què un paisatge i un poble nocuida ts denoten un paisatge i unpoble no estimats.

Nota: Aquest article s’havia depublicar el mes passat acompa -nyat de les fotografies que sí quevaren sortir i és el primer de lasecció La Lupa.

mal faci les seves necessitats, cincfaroles, ni una més. Tot massaescatològic!

Seguim, deixam enrere l’esca-tologia i a la dreta, just davall l’e-difici de l’escola, s’acumula elfems. Botelles de plàstic, llaunes,pipes, bosses senceres de fems...Aquí Sant Joan passa a segon ter -me i ja no és un lloc idíl·lic.“Llàs tima, un poble tan preciós itan brut”, diu l’amiga que pocsmetres abans parlava de com unespai com Sant Joan és inspirador.

Aquesta frase de dia 7 de fe -brer m’ha portat a anotar vores,aceres i racons de brutor i, la veri-tat, n’hi ha molts. Al poble, a les

I els que l’escoltam no hipodem estar més d’acord. “Tenimel Museu de la Paraula, a més”,responc jo i record una d’aquellesglosses amb què sa meva padrinasolia arrodonir els diàlegs i que,gràcies al museu sé que és part delCançoner Popular:

“Menjaria figues florsenc que fossin cucarelles.Jauria amb ses bergantelles De Sant Joan, i no gos”.

Estam a punt d’entrar dins elcamí de pedra, vorejat de pins, queuneix Son Juny amb Conso lació.Hi ha fileres de cuques de pi i, grà-


mel i sucre

l’hortdes padrí

El mes d’abrilANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

Matant una mosca perabril, se’n maten mil.Les brusques d’abril

són molt importants per al camp,ja que és l’època del reviscola-ment de les plantes i arbres, unsarbres que a la tardor havien que-dat endormiscats.

La brusca d’abril posa enmarxa la circulació de la saba i elsullets tendres broten amb mésforça.

És important llaurar i entreca-var la terra per mantenir la humi-tat i eliminar les males herbes.

També, a causa de l’augmentde la temperatura, és importanttenir especial atenció a les plaguesi malalties. Ja sabeu que val mésla que guarda que la que cura.

En jardineria, encara es podensembrar bulbs o cabeces de pri-mavera, com dàlies, gladiols,begònies, nards, petúnies..., tam -bé arriba el bon temps per tallar lagespa.

En lluna creixent es podenempeltar tota classe d’arbres defulla perenne, com garrovers, nis-prers, oliveres, tarongers... Espoden empeltar d’escutet a lesbranques i quan l’escutet hagiafer rat es pot podar la branca pertal que l’ull de l’escut agafi força.en cas que l’escut no aferri no esperdrà gaire, ja que l’arbre se gui -rà el seu curs.

Es pot sembrar tota classed’hortalisses de cara a l’estiu: me -lons, síndries, carabassons, cara-basses, pebrers, albergínies, to -ma tigueres, mongetes, fesols,lletugues...

Perquè no es posia poll alsmeloners, sembrau cebes entreclot i clot.

És l’hora de preparar les ca -nyes per a lemparrat de tomati-gueres i mongeteres que són enfi-ladisses.

És bon temps per sembrarfigueres de branca o fer empeltsd’escutet. En aquest darrer cas, sivolem empeltar d’escutet unafiguera convé tallar l’escorça ambun poc de fusta perquè no surtil’ull.

S’han d’esborronar les parresper facilitar el pas de l’aire perevitar plagues i millorar la quali-tat del raïm.

Diuen que posar un brot deromaní dins la piqueta o tronetade la cisterna fa que l’aigua siguimés bona.

Perquè la fusta no es corqui,mes pot untar de gasoil o petroli.

Dia 3 és el diumenge de l’Àn -gel, dia de pancaritats.

Dia 7 entra la lluna nova; dia14, el quart creixent; dia 22 éslluna plena i dia 30, quart minvant.

Dia 23 és Sant Jordi, la festadel llibre.

Dia 25 és Sant Marc, pensau amenjar caragols.

10

La lletugaActualment hi ha una gran varietat

de lletugues i això fa que se’n puguincultivar tot l’any. És un vegetal quecau molt bé per acompanyar moltesreceptes de cuina.

La lletuga, pràc ticament, és mésdel noranta per cent d’aigua, però ésrica en vitamines i anti oxidants, comcalci, fòsfor, ferro i potasi.

La seva capacitat diurètica la fanideal en dietes destinades a perdre pes.

La carxofaEnguany hi ha

hagut al nostre termeuna forta plaga que haafectat i malmès lescarxoferes.

Segons pareix, lamanca de saó i les tem-peratures molt càlides a l’hora de brotar elsulls tendres ha afavoritla proliferació d’insectes, que han arribat a convertir-se en plaga.Les plantes tendres no ho han pogut resistir i han aparegut unesfulles de color blanquinós poc desenvolupades i moltes carxoferesno han pogut surar el fruit. Així, els insectes han anat consumint lapolpa dels tronxos i fulles de la carxofera i han impedit el creixe-ment de les plantes i del seu fruit.

ww

w.s

mes

treg

isp

ert.

cat

www.domestika.org


mel i sucre

converses amb els amics

L’altre dia de pagès vaig ser ala presentació d’un llibre dena Bàrbara Duran que parla-

va de salers i quintos de molts depobles de Mallorca.

Això de “salers” he de dir queva ser una cosa que jo no coneixia,però això de “quintos” ja me va sermés familiar.

Des d’al·lot petit sempre he vistque els quintos, cada any, en fan deles seves al voltant de les festes dePasqua, fins que va arribar la guer -ra civil i això dels quinto s va que-dar esboldregat perquè els quartersmilitars eren replens de soldats, finsa cinc o sis quintes.

Pareix que fou l’any 1944 o1945 quan es tornà a recuperar lafesdta dels quintos.

Durant uns quants anys, elsmúsics que acompanyaven elsquintos per cantar panades erensantjoaners que formaven part de labanda de música de Porreres, ano-menada Santa Cecília, que tenia undirector santjoaner.

En general, per acompanyar elsquintos formaven un grup de cinc osis músics. En formaven part n’An -toni Margoi al saxòfon, en XescPoll al clarinet, en Joan Re bassa ala trompeta, en Joan Feleu al saxò-fon, en Joan Cotanet amb una trom-pa d’aquelles que s’allarga i s’a-curça, i en Jaume d’Horta amb unatrompa molt grossa que tans olsfeia “pup-pup” però era molt espec-tacular. Potser hi hagués algú altreque ara no record.

Al voltant de les festes de Pas -qua era quan se celebraven i esce -nificaven més actes religiosos. Enal guns d’ells, hi participaven elsquin tos, que representaven elsapòs tols per les diverses posses-sions.

El diumenge del Ram, desprésde les beneïdes de rams i palmes, escomença l’ofici solemne amb tres

Salers i quintosANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

Jesús és viu”.El diumenge de Pasqua, l’esglé-

sia celebrava el matinal fent la pro-cessó de l’encontre o dels tresbotets i, en acabar, cadascú a caseva a berenar de frit de freixura.

Era el moment en què els quin-tos començaven la seva tasca decantar panades. La primera visita lafeien a cal batle i a la rectoria i des-prés seguien recorrent tots elscarrers del poble acompanyats delsmúsics i entonant cançons de pana-des, com aquesta que diu: “Sapanada més garrida, ha de ser pescantadors, i es repicar més hermósserà per sa vostra filla”. O tambéaquesta altra: “Sí, sí, madoneta, lamos he de dar...”

La tercera festa de Pasqua, osigui el dimarts, ja no era festa deprecepte, però els santjoanerstenien el costum d’anar al puig deBonany. Aquest dia s’hi concentra-va molta de gent dels pobles de veï-nat, majoritàriament jovenalla, i perdins aquells paratges del voltant delsantuari berenaven o dinaven depanades i rubiols. Els quintostambé s’hi feien presents, encaraque a mitjan horabaixa ja partiencap al poble per preparar el balldels quintos.

Per fer aquest ball, el lloc prefe-rit era la plaça del Centre i amb unsquants taulons que manllevaven alfuster s’improvisava un cadafal perals músics i, per al rotlo o pista deball, empraven unes tires de buta-ques que treien del teatre del cine icadires que hi duien els veïnats.

De vegades s’encantava perballar la primera, és a dir, es feiauna espècie de subhasta i la parellaque més hi aportava ballava la pri-mera.

El ball dels quintos venia a sercopm una recompensa o agraïmental poble per tot el que els quintoshavien recollit cantant panades.

capellans –don Melcion, el senyorRamon i el rector Mas–, que relata-ven la passió de Crist.

A la sortida de l’ofici apareixenels quintos, que venen bitllets per ala rifa d’un me per fer panades.

Fionalment, el mateix diumengea vespre es predicaven els “quatresermons”.

Per setmana santa le campanesestaven aturades en senyal de dol,tan sols se sentia la rodella, queamb les macetes feia renou defusta.

Els dies centrals de la setmanasanta es reunien nins i nines davantel portal de l’església i amb coes depalmera adobades pegaven cops aterra fins a rebentar la palma, era unacte més bé foilclòric que religiós irebia el nom de “fer el fas”.

El divendres sant era el dia quees matava el xot i els compradorsde pells es passejaven pels carrerscridant fort “sa pell des xot!”.

El Davallament abans es feiades de l’església cap a Consola ció.Sortien en processó tot el clero ifeligresos amb ciris i candelesenceses i durant la pujada al santua-ri es podien veure foguerons ence-sos per tots aquells indrets, incloentpossessions com els Calderers.També es podia veure la creu delmolí d’en Reüll, feta amb llumetesde caragols plens d’oli i un ble, queduraven enceses més o manco eltemps de la processó.

El momenrt culminant era quanla processó passava per les voltesde devers la fonteta, era quan s’ana-va formant una ‘M’, lletra inicialdel nom ‘Maria’, amb les llumetesque parpellejaven a mitjan puig deConsolació.

El dissabte de Pasqua repicavenles campanes per anunciar la ressu-rrecció i uns escopeters disparaventrons a l’aire mentre els al·lots can-taven “cuquetes, sortiu, que el Bon

11


mel i sucre

12

Mariano és, senzillament i plana-ment, un personatge que exigeixals altres que facin pels seus elque no està disposat a exigir alsseus que facin pels altres. Comque veig que han transcorregutmés de 9 mesos des del comença-ment de la legislatura municipal iningú de “la cúpula” del partits’ha pronunciat en contra d’a-quest pacte, he de concloure quela opció certa és la segona: quefan i faran el que sigui per osten-tar el poder, inclús permetre alsseus fer el contrari del que elscaps pares del partit estan defen-sant a ultrança. I això, senyores isenyors, té un nom: hipocresia.

Arribats a aquest punt, meveig amb la necessitat d’aclarirque jo crec íntimament en lademocràcia i, per tant, en els pac-tes entre els partits polítics, comha estat el cas del meu poble i demoltes altres institucions. Per jo,el pacte municipal que se va do -nar a Sant Joan del partit de DonMariano, el tercer en el rànquingde vots, amb el segon partit mésvotat, és totalment legítim, encaraque hagin deixat defora el meupartit, el més votat amb bastantadiferència sobre el segon. Unaaltra cosa ben distinta es si acon-

“Sàvies paraules” vaig pensar,descartant automàticament la ideade la carta i reconvertint-la enaquest article d’opinió amb elqual, per cert, me podré esplaiarencara un poquet més afegintaltres personatges entranyablesd’aquest espectacle que ens estanoferint quotidianament.

Li volia fer saber a Don Ma -ria no que, tot i les seves repetidesi taxatives consignes sobre que hade governar “la lista más votada”,resulta que els representantsmunicipals del seu partit al meupoble han fet just el contrari delque ell predica i reclama amb tan -ta insistència: han relegat la llistamés votada a la oposició. I aixòha passat sense que ningú delpoderós aparell del partit els cri-dés l’atenció en res ni per res.

Coneixent la forma de funcio-nar del partit del Don Mariano,que exigeix respecte absolut a lesdirectrius que emanen des de lacúpula, l’actitud dels seus deixe-bles a Sant Joan em duu a treurealgunes conclusions negatives perell i pel partit: O se tracta d’unaagrupació local incontrolada iindisciplinada que no fan punye-tero cas a les directrius dels seuslíders i mentors polítics, o Don

PART I

Aquests dies, entre polítics imonarques, ens estan brindantuns espectacles dignes de qual -sevol sàtira. Fins i tot hi ha mo -ments que la realitat supera la fic-ció de programes d’humor comPolònia (TV3) o de revistes satíri-ques com “El Jueves”

Una de les escenes reiterativesd’aquest espectacle està essentDon Mariano reclamant per ell lapresidència del Govern pel sol fetd’haver encapçalat la llista mésvotada. Aquesta reclamació meva empènyer a escriure-li una car -t a explicant-li que al bell mig deMallorca hi ha un poblet que sediu Sant Joan, en el qual “elsseus” han fet amb “els altres” loque justament ara Don Marianoreclama per ell. Quan vaig tenirfeta la carta vaig demanar consella un bon amic i bon analista polí-tic que me va fer la següent refle-xió: “no perdis es temps d’aquestamanera... Tu creus que quant liarri bi aquesta carta encara seràqualcú? Per que té molts denúmeros d’haver passat a ser unno ningú...”

opinióDon Mariano, Pedro,Pablo i “el reietons”

JOAN SASTRE JOAN


mel i sucre

13

seguiran els nivells d’excel-lèn ciaen la gestió municipal que jo crecque s’haurien aconseguit si elmeu partit, repetesc, el més votat,hagués entrat dins el govern. Peròaixò entra dins el terreny de l’es-peculació. El cert i segur, i no esespeculació, es que els líders delpartit de Don Mariano defensen aultrança que la llista més votadaostenti la presidència del governcentral a Madrid, una premissaque “els seus” mateixos, al meupoble, han obviat totalment senseque ningú del partit hagi fet ni ditabsolutament res al respecte.

PART II

Amb tot això, quan el dissabtedia 5 preparava aquesta cartaesdevinguda article, varen tocar ala porta de casa amb la intenció defer-me una enquesta d’aquellesque llavors publiquen com a esta-dística. Vaig sortir per dir que nola volia fer amb l’excusa que teniaolla a foc, però l’entrevistador vaser mallorquí i me va caure tan béque vaig decidir apagar els fogonsi atorgar-li els 20 minuts que ama-blement me reclamava per con-testar-li. Al menys dues de lespreguntes que me va fer tenienrelació directa amb l’actualitatpolítica. Me va demanar consecu-tivament si me preocupava gens,poc o molt el fet que encara no hihagés govern a Madrid i igual-ment si me preocupava gens, poco molt que gran part dels catalansvolguessin votar si volen o no laindependència, lo que periodistesi polítics han vingut a anomenar“el problema catalán”, que per joés un problema més “español”que “catalán”. A ambdues pre-guntes li vaig contestar “gens”.Llavors el divendres de davantvaig sentir per la ràdio que aques-ta mateixa resposta l’havia dona-da el 98,5% dels enquestats a unaenquesta que, si no era la mateixa,

era molt similar. I això me va ferreflexionar: Què llamps deu pas-sar, per dins els caps dels líderspolítics estatals, perquè no sedonin compte d’aquesta gran des-afecció de tantíssima gent? Sepensen que són la guixa del món?Idò no!, no ho son... Crec queencara no s’han temut que ho hanfet tant malament tots quants sonque ara estan condemnats pelsadministrats (noltros) a entendre’sper posar un poc d’ordre dinsaquest desgavell que han armat.Una altra cosa molt distinta es sien seran capaços, que jo ho dubtomolt. Però per la meva part encaraels don el benefici del dubte, i quefacin lo que puguin, que ja estama uns límits que per fer-ho mésmalament s’hi han d’aplicar molt.

Pareix que la il·lusió de moltsd’ells es abocar-nos a unes elec-cions anticipades, i aquí he estatjo mateix qui ha fet una mini-enquesta a amics, parents i com-panys de feina que s’hi han pres-tat. La pregunta era: “si tornam atenir eleccions d’aquí a unsmesos: canviaràs el teu vot?Resposta unànime: NO. En con-seqüència, si forcen unes noveseleccions, tant mateix seguiranestant abocats a entendre’s perquèels resultat seran, si no iguals,similars, i encara hi seran de mésenrere. Si aquests personatges quepretenen governar no veuen això,es que no se mereixen estar al capdavant de res, i haurem de cercarentre tots la manera de llevar-losd’enmig per posar-hi gent ambcapacitat de diàleg i d’enteni-ment.

PART III

Encara estava amb aquestesquan vaig sentir per la tele que els“reietons” havien fet una ficadade gamba d’aquelles que els co -mencen a caracteritzar, tant a ellscom a la classe política espanyo-

la. Me referesc als comentaris“com pi-yogui” de La Leti com aexcusant a un vell amic seu laseva actuació per unes despesespersonals fetes amb una de lesfamoses “tarjetas Black” de Ban -kia. Just faltava aquesta. El reivell matant elefants per Àfrica itenint aventures amb suposadesprinceses daneses, i els seus re -bolls compadint i donant ànimsals seus compinxes que han mal-gastat en benefici propi doblersd’entitats bancàries que al mateixtemps eren ajudades per l’estat,que els abocava milions i milionsper salvar-les (ep: milions escu-rats de les nostres butxaques!) osaquejant les arques autonòmi-ques a València i Balears ambsuposades empreses “sense ànimsde lucre” que el temps estàdemostrant que sí que tenien unaferma intenció de lucrar els seusdos propietaris i accionistes.

FINAL

I jo me deman: I encara els vede nou que la gent que no es nivol ser com ells se’n vulguin anard’aquest país d’opereta? Perquès’estranyen, que hi hagi tanta gentque vulgui perdre de vista els seuspartits, la seva monarquia, i laseva manera de fer les coses? Sien lloc de parlar malament delsque se’n volen anar i donar-loscastanyes de per tot, posessin fil-a-agulla per començar a resoldretot això, segur que tots quantssom en sortiríem amb més bonnom. No se poden fer una idea del’enveja que me va fer el diputatd’Esquerra Republicana de Cata -lunya Joan Tardà quan, des de latribuna, els va dir allò de “seño-res, nosotros, por suerte para nos-otros, NOS VAMOS!”.

A veure quan serem capaçosnoltros d’enviar al “congreso”qualcú dels nostros que els puguidir aquestes mateixes paraules.


mel i sucre

Fa boirina, cama d’aranya, plu -ja fina que quasi no banya peròels sembrats ho han conegut des-prés d’una temporada eixuta. Lesmates de foravila també. He fetuna volta pels pinars i hi he afinatcucs de ruda que després seran lespapallones que nosaltres anome-nam ‘reis’ (Papilio machaon). Elsmagraners del corral ja despuntenuns brotets entre vermells i verdsdel que seran les noves fulles. Emve al cap la dita: Can via d’opinió,mantén els teus prin cipis. Canviales teves fulles, mantén les tevesarrels (Victor Hugo).

* * *

Vaig a comprar el pa armatamb un paraigua. Dins el forn,que avui està molt ple –ja quemolta gent hi comana les panadesi els robiols en comptes de fer-losells mateixos, la modernitat i lacomoditat juguen al seu favor id’altres acorden l’hora per dur-hoa coure–, la discussió va sobre elsmenjars de setmana Santa i Pas -qua; en Toni Remilgo mantén:“Antigament els mallorquins perPasqua mataven aquest ‘menots’de quaranta quilos, com fan els

moros ara. Els mens de vint qui-lets o menos són un invent de faquatre dies a Mallorca, aquí aixòdel cordero lechal no se conei-xia”. Entre qui s’estima més el meo el porc s’esdevé una espècie debrega, els xots són més ecològics,però “xotegen” quan els te men-ges –segons en Remilgo–, sobreels porquim hi ha opinions diver-ses de tot ; na Joanaina Pusseracomenta que n’havia vist uns, deporcs, als qui els donaven lessobres d’un hipermercat. “Llavorssa llangonissa i ses sobrassadesdegoten o tornen blanques, no ésraro, no és com noltros que tot loque els hi donam per menjar ésben natural, sa bufeta de fa dosanys que vaig encetar ahir encaraera meravellosa...” “Jo he d’anaralerta a n’es porc, tenc colesterol ies padrí va morir des cor, i monpare va fer ‘cuec’ de lo mateix iper això jo l’hi he d’anar alerta...”

* * *

Continua el dia tapadot ambbrusquina mentre arrib al cassi-no a veure què hi ha de nou. Hitrob una rotllada de companysque berenen... Jo els dic els

mallorquinarros-arros. Molt reac-cionaris, amb aquella actitud tanmallorquina, un poc suficient quepareix sàvia però és esperpèntica i

graciosa al mateix temps, tenyidade pardaleria: “Vos ne recordaudel mestre Maltès?” –és en JoanBescanvi el qui xerra– “quan pe -gava sempre deia : “Los golpesdel maestro no duelen: esculpen”.Record la sentència com una vellaconsigna escrita a la pissarrad’una escola en temps de laSegona República. “I tu Melcion

daltdel turó

Dia plujós amb quadern antic

CLIMENT PICORNELL

14


mel i sucre

com és que no t’has casat?” EnMelcior Poquet és un home prim illarg, ben vestit i xerrador: “Idò,me vaig fer grandet i veia que alsmeus amic els hi agradaven sesnines i a mi no. I vaig pensar: ‘jodec esser més tardà’. I me vaig fergran i res. Ho vaig tornar a pensarno fos cosa que m’agradassin elshomos... però tampoc! I aquí metens: un fadrí collons llargs!”“Encara ets a temps de provar-

ho!” “Pensa tu! Una monja ho vaprovar i en va fer dos. Deixa,deixa...” Entra en aquell instanten Pere de sa Màniga i guaita perdamunt ses espatlles de tothom,no saluda ningú. A la rotllada, un,diu fluixet: “Aquest, si no tenguéstants de doblers, seria es mésbeneit des poble...” I les riallotesse senten fins a ca ses monges.

* * *

Retorn a ca nostra dalt del turói cada dia me costa més pujar lacosta. Fa frescoreta dins la casa ihe hagut de començar foc. Con -tinuaré ordenant les caixes ambdocuments i papers diversos.Surt un quadern amb apunts d’unviatge que vaig fer fa estona:

menjar xucrut comprada al mer-cat de Dubrovnik; descripcionsdels boscos de la frontera nordamb Albània; ‘El último cuplé’que vérem en serbo-croat a uncine, per veure com era xerradaaixí, tot i que les cançons eren encastellà...; dins la furgoneta onviatjàvem per Macedònia, camíde Grècia, en Frederic conta un

conte que jo també vaig apuntar:“Va d’un pobre que amara untros de pa amb el baf que fa l’ollai el cuiner, quan l’afina, vol queli pagui per aquell baf, fort i no etmoguis. Allò puja de to i hand’anar a cercar un home bo quefaci de jutge. Els escolta a totsdos i decideix: ‘Tu cobraràs. I tupagaràs’. ‘Jas un diner’, li diu alpobre. ‘Tira’l en terra!’. ‘Hassentit el renou?’ demana al cui-

ner. ‘Sí’, respon. ‘Idò’, diu l’ho-me bo, ‘aquest renou és el teupagament pel baf que se perdiade l’olla i que ningú hagués apro-fitat”; ...i coses així, a un qua-dern que ha vist passar el temps,la humitat i els peixets de plata.El foc va a les totes i defora sentl’aigua de bombolla que fa rajarcanals i carrers.

15

dem

elis

ucr

e.w

ord

pre

ss.c

om


mel i sucre

Comentari al mes de febrerEnguany hem tengut el febrer

amb la temperatura mitjana més ele-vada de la sèrie que duim observadades del 2008. Amb 12 ºC, aquestvalor ha augmentat en 3 ºC la mitjanadel 2015. Altres febrers de tempera-tures suaus d’aquests darrers anysforen el 2014, amb 11,9 ºC; i el2008, amb 11,4 ºC. La temperaturamitjana esperada del febrer, normal-ment la més baixa de l’any, sol tendirals 10 ºC en la nostra àrea. En aquestfebrer de 2016 hem tornat tenir unadesviació important, com ja passà enel gener i en el desembre, d’aquestavariable meteorològica i que remarcaaquest desajustament climatològicque patim.

Ha estat un mes amb bastantd’oscil·lació tèrmica, com es potobservar al gràfic. Durant la primeraquinzena vàrem tenir un temps mésbé primaveral. Va ser durant la sego-na part del mes quan les temperaturesbaixaren més, especialment dels dies15 al 20 i del 27 al 29, amb mitjanesdiàries pròpies del febrer, inferiorsals 10 ºC. Així i tot les mínimes nohan davallat més enllà dels 5 ºC encap dia del mes. Les màximes dià-ries, per la seva part, han tengut moltde recorregut, des dels 10,4 ºC de dia16 als 20,8 ºC de dia 22.

Aquests dies més freds coincidi-ren també amb moments d’inestabili-tat atmosfèrica i ens varen aportar

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JOSEP ROIG

MARÇ 2016 (fins a dia 18)

Temperatura mitjana 10,3 ºCTemperatura més alta 18,8 ºC (dia 2)Temperatura més baixa 4,4 ºC (dia 6)Pluviometria 29,4 mmVelocitat mitjana del vent 8,8 Km/hVelocitat màxima del vent 69,2 Km/h (dia 2)Direcció del vent predominant O-NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,8 ml/dia

MES DE FEBRER 2016 2015

Temperatura mitjana 12 ºC 9 ºCTemperatura més alta 20,8 ºC (dia 22) 18,1 ºC (dia 23)Temperatura més baixa 5,1 ºC (dia 28) 0,8 ºC (dia 6)Pluviometria 40,3 mm 63 mmVelocitat mitjana del vent 8,7 Km/h 7,3 Km/hVelocitat màxima del vent 86,9 Km/h (dia 7 ) 90,1 Km/h (dia 3)Direcció del vent predominant O NOHumitat mitjana 77 % 79 %Pressió mitjana 1016 mb 1014 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,8 ml/dia 2,3 ml/dia

16

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 DES. 60601 4797 12,63 16,26 3886 11992016 GEN. 70166 5719 12,27 13,12 4632 14302016 FEB. 82297 6735 12,22 13,28 5455 1684

2015 FEB. 5532 6288 12,01 10,02 5093 1572

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GE. 12,6 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 36,6 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FE. 12 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 63 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MÇ. 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 57,5 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9AB. 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 5,6 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MG. 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 6,8 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JY. 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 5,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JL. 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 0,6 0,2 0,2 2 18,1 3,4 1,2 2,9AG. 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2 50,3 19,8 37,2 4,4 1 5,4 16,3 0,7SE. 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 114,3 32,9 11,5 27 22,7 36,5 264,6 21,2OC. 18,3 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 28,1 13 16,8 93,6 48,4 106,6 42 98,3NOV. 14,9 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7 34,3 131,8 160 100,8 204,1 39,6 23,7 115,4DES. 13,2 10,8 11 12,4 12,4 10,6 12 10 14,7 62,9 78,6 9,1 9,4 33,3 134,7 100,5

gran part de les precipitacions delmes. A excepció dels 6 mm de dia 7,la resta fins als 40,3 mm varen caureentre els dies centrals del mes i elsdies finals 27 i 28. Aquestes precipi-

tacions de la segona part del mesforen de neu als cims més elevats dela Serra: Puig Major i Massanella,sobretot. Una estampa que no havíempogut veure des de finals de novem-


mel i sucre

bre. De totes maneres en pocs dies esva fondre. Aquest temps més fred aSant Joan es manifestà en algunatímida gelada i una mica de cala-bruix a qualque zona. Aquesta aiguaconstitueix un alleujament per unaterra molt castigada per la sequeraque arrossegam des de mitjan tardori que ha perdurat durant l’hivern.Així i tot és del tot insuficient perrecuperar el dèficit que tenim: elssòls no arriben a amarar-se de mane-ra intensa i tampoc no es recuperenels aqüífers. Segueix plovent prim;no arriba a fer l’aigua de canal queens aportaria la saó més profundaque necessiten molts de cultius,especialment els arbres i els nostresboscos. Per aquest mateix motiu nohan pogut quasi aportar aigua a lescisternes aquells que aprofitenaquest sistema tradicional d’emma-gatzemar aigua per beure.

El vent ha estat un meteor ques’ha fet sentir durant aquest mes. Mésd’una tercera part dels dies s’ha fetpresent amb certa intensitat; ambvalors mitjans superiors als 11Km/h.. La mitjana de 8,7 Km/hreflecteix aquest estat dinàmic del’atmosfera.. Aquest factor ha contri-buït a ressecar els sòls ja minvatsd’humitat. El cop de vent més fort esproduí el dia 7 amb 86,9 Km/h. Ladirecció predominant ha estat deponent, Oest.

La humitat i l’evaporació s’hanmantingut en uns valors habituals,amb mitjanes del 77% i de 2,8 ml/diarespectivament. No obstant això, lapresencia de dies ventosos ha con -tribuït a augmentar el valor de l’eva-poració.

Comentari al mes de marçEl mes de març ara per ara s’ha

presentat més fred que el febrer. Elsvalors termomètrics anotats fins a ladata així ens ho indiquen. Prova uncop més d’aquests canvis que experi-menta la climatologia habitual de lanostra àrea geogràfica. Ha predomi-nat un temps molt variable i inestableque ens ha duit pluges, encara que depoca intensitat, durant molts de dies.Precisament el mal temps deslluí lafesta del Quart Diumenge i afectà elsactes prevists per a l’exterior. Entotal duim acumulats en aquestesdues terceres parts del mes una tren-tena de litres, molt ben rebuts pels

camps de cereals que omplen de verdles nostres terres. Gràcies a aquestaaigua aquests cultius van incremen-tant la seva massa vegetal especial-ment a les terres amb millors sòls. Eldia 20 ha començat la primaveraastronòmica, la Terra ha arribat alpunt de la seva òrbita entorn de Solanomenat equinocci de primavera,moment en què la durada de dia i lanit coincideixen. Per la seva banda, lanatura, coordinada amb aquest camícíclic que fa la Terra, es va despertantde la letargia hivernal amb distintesmanifestacions vitals que podemobservar tant en els animals com ales plantes encaminades a perpetuarel cicle biològic de cada espècie. Elscants dels ocells, que omplen l’am-bient, la major presència d’insectes,els arbres i les herbes que comencena rebrotar i a florir ens fan evidentaquesta energia vital de la biosferaque es manifesta quan les condicionsambientals a la que està adaptada espresenten. Dissortadament, l’accióhumana egoista i irreflexiva cada copté més poder per alterar aquestes con-dicions i incidir de manera destructi-va en la biosfera de la qual també enformam part.

Parc solar fotovoltaicLa duració del dia continua allar-

gant-se. Hem passat de les 9 h 46 min

de mitjana del gener a les 10 h 44min del febrer. Aquest augment dequasi una hora, acompanyat d’unameteorologia que ha propiciat bas-tants de dies clars, ha permès un in -cre ment important de la radiaciócap tada en el febrer (dels 70166Wh/m2 del gener hem passat als82297 Wh/m2 del febrer). Aquests12131 Wh/m2 de diferència s’hantraduït també en una elevació impor-tant de la xifra d’energia generada,que ha superat en 1016 kWh la delpassat gener. El rendiment de les pla-ques en aquests dos mesos ha estatpràcticament similar.

Si comparam el febrer actualamb el febrer de 2015, observam queles plaques enguany, com ja passà algener, han rebut més radiació solar acausa d’una climatologia més favora-ble. Aquesta ha superat en 6765Wh/m2 la quantitat rebuda l’any pas-sat. Aquest increment de radiació haprovocat que augmentàs bastant lageneració d’energia elèctrica; con-cretament, en 447 kWh. Però, comtambé succeí al gener, el rendimentdel febrer d’enguany ha tornat min-var respecte a l’any passat, segura-ment a causa de les temperatures méselevades que tenim en aquest hivern,que ha fet que la temperatura mitjanade les plaques en el febrer de 2016hagi augmentat 3,26 ºC.


mel i sucre

18


mel i sucre

19

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. El pa que s’obté a partir dela farina sencera, preferit de Newton i Leibniz. Te-cla de molta envergadura. 2. Veïnades del planetaTerra. Com acaben alguns verbs de la segona con-jugació. 3. Conjunt d’estrats caracteritzats com aunitat per la presència d’una espècie fòssil o qualse-vol altre tàxon. Qui triï aquest metall de transicióha d’anar alerta amb la seva toxicitat. 4. Exclama-ció per avisar qualcú. Exclamació per manifestarrepugnància. Unirà en matrimoni. 5. Consonantvibrant. Que es desentén de la moral, com l’amoralgunes vegades. Expulsió de gasos que de vegadespareix un tro. 6. Patrullen els carrers cada dissabtevestits de colors llampants. Transportes. 7. M’e-quivoc en escriure el nom de la lletra R. Dona quealleta l’infant d’altri. Surt per València. 8. Estatnord-americà que destaca per la seva escassetat detaxes i d’espectadors de la Sexta. Enfilar o suturar,per exemple el fill d’una tia. 9. He concertat unatrobada a l’àtic. Afirmar, enunciar. En sóc coneixe-dor. 10. Abans de Crist. Fer trampes a un exameno, juntament amb “aferrar”, a un treball. ... ja ensaps bastant de tocar la tuba. 11. Barrera constru-ïda al costat d’una via de muntanya que impedeixque la neu l’envaeixi. País de Pròxim Orient on elpetroli hi va niar. 12. Cos en forma d’anell que gai-rebé pot tornar nul. Empra els Estats Units (perenèsima vegada). Conjunció. 13. Enclusa de plater.Encara que sigui lleig li pots trobar un cor. On espassa els diumenges un tio forrat.Verticals: 1. Com aparec a la foto carnet que en-capçala la secció. No tots els herois en duen. 2. Car-ta de jugar. Que pica com una ortiga fins i tot almés taciturn. 3. Rot de Zeus. Amb ganes de prac-

ticar l’acte sexual. Desfilada en què la gent pot ferel ridícul sense que després se l’hi pugui retreure.4. Malaltia de la pell caracteritzada per l’aparicióde taques d’eritema acompanyades de petites vesí-cules. Mamífer carnívor de la fotografia, de costumssolitaris encara que aquí aparegui en plural. 5. Nomalternatiu de la Mona Lisa. Moviment oscil·latori,per exemple de la mar. 6. Sortida de la Vall d’Aran.Festa preferida de tots els nins (i de tots els pares,per fer-los fer bonda). Ara bé, tanmateix, no obs-tant això. 7. Fruit sec que agrada molt a na Card.Xerra de fer una DUI caòtica. Darrera lletra de lafila 8 de les horitzontals. 8. Acaba de fer un alè.Regió al nord-est de França (o habitant d’aquestaregió, segons la síl·laba tònica). Crit característicdels pagesos eivissencs. 9. Número capicua. Quanuna cosa se n’hi va, mal assumpte. 10. Així comacaben la dreta i l’esquerra. Torbis a distar de lamàquina del temps de Doctor Who. Si Déu mostrala seva ira i desbarata la ria, encara ... que tenimaquesta barqueta. 11. Partidari d’un obrerisme an-ticatalanista. Esfera des de qualsevol punt de vista.12. Que no mengen quasi res, només els plats quehan escollit. Que han quedat junts en un mateixlloc.

El podeu resoldre a:melisucre.cat/?p=2550

Solució al número 76:A L F O N S P A C T ET A U R I P R I O R IR M O T R I U M EE V A S I O N U E S AC A R D U R A N T P

R E P A R E E R A LA I N A E N V I A R AS A C E D E I X T U

B U T X A C A C I DA L L A U G A R F IF E L L L A R G U E RA E S T I R A R X AM A T R A C A E T S

passatempsMots enquadrats núm. 77

ARNAU MORATINOS I BORDOY


mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Fotografia 1: Adoració a la Verge de Consolació, després de l’ofici del dia del Quart Diumenge, amb elsescola nets repartint les tradicionals coquetes. Data de la fotografia: Anys vuitanta. Aportació fotogràfica:Carles Costa Salom.

Fotografia 2: Concert a l’esplanada del Santuari, de la banda de música d’Inca, un horabaixa del QuartDiumenge, als anys vuitanta. Un dels músics que toquen el clarinet era el santjoaner Francesc Oliver Bauçà«Poll». Aportació fotogràfica: Carles Costa Salom.

Fotografia 3: Baixada dels santjoaners cap al poble, després d’acabar la festa del Quart Diumenge, al santuari.Data de la fotografia: Principis dels anys setanta. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre Gayà «de sa Boti -gueta».

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

20


mel i sucre

agÈNCia De SaNT JoaN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

21


mel i sucre

m CUiNa D’aQUí i D’allÀmFideus amb rajada

SACRAMENT FERRER

Aquests fideus són fàcils d’elaborar i, laveritat, molt i molt gustosos. La pasta,contràriament al que es pensa, no la van

introduir els italians sinó que foren els àrabs. Amés, no engreixa tant per ella mateixa com per lessalses que l’acompanyen. La majoria de pastesque consumim són de blat. Però en altres cultures,com l’asiàtica, hi predominen les d’arròs o soja.També hi ha pastes sense gluten per als celíacs,que no el toleren.

Ingredients

Per a 5 persones:- 1 quilo de rajada- 250 g de fideus- 200 g de tomàtigues- 200 g de cebes- 5 gambes grosses- 3 alls- 1 litre d’aigua- oli d’oliva

- julivert- sal

Preparació

- Escorxar i netejar la rajada. Trossejar-la i salpe-brar-la.- Laminar dos alls. Triturar la tomàtiga i la ceba.- Dins una paella, sofregir les gambes i les talladesde la rajada. Reservar.- Amb el mateix oli fer un sofregit amb els alls, laceba i la tomàtiga.- Una vegada cuit, tornar les gambes i la rajada ala paella.- Abocar-hi l’aigua i deixar bullir uns quinzeminuts.- Afegir els fideus.- Quan comença a bullir, incorporar-hi una picadaamb un all i unes fulles de julivert.- Deixar acabar de coure tot junt i quan els fideussón cuits ja està llest per servir.

22


mel i sucre

23

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’Estació Intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

Sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - Sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

Sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - Sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de Sant Joan; l’au-tocar va a Sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

Sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - SineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

Sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPAC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 27 de març Sant Joandia 3 d’abril Vilafrancadia 10 Arianydia 17 Montuïridia 24 Petradia 1 de maig Porreres

Casa del pare GinardDilluns, dimecres i

divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

el sol surt es pon 1 d’abril 07.32 20.11 15 07.10 20.25 30 06.50 20.40 15 de maig 06.34 20.55

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080Urgències UVI 061PAC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508Apotecaria 971 526 252Policia Local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091Ajuntament 971 526 003GESA 971 554 111Centre meteor. 971 264 610OCB 971 723 299

Dies assenyalats

Abril: Sant Vicenç Ferrer (5), Sant Jordi (23), Sant Marc (25).

El mes

“A l’abril cada gota en val mil”. Aquest mes els pagesos espe-ren que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut abastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre.Així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llau-rar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herbadels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé jasembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomà-tiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igual-ment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... Éshora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps pernéixer els nadissos d’egües i someres. Per Sant Marc convéque faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Gi nard i A. Ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

EfemèridesAbril de 1996• Es calculava que una cinquan-tena de moixos de per foravilavaren morir enverinats. Els mal-pensats es giraren tot d’una capals caçadors, tradicionals rivalsdels felins. La Societat de Ca -çadors va dir que possiblementhavien mort perquè havien men -ja t rates enverinades amb rati -cida.• L’Ajuntament va cedir unannex de l’Escola de les Nines aCorreus, que de llavors ençà hité instal·lades les oficines. Anti -ga ment, Correus (i la Caixa Pos -tal) estava al carrer del Progrés,al domicili de Francesc Gayà,funcionari de la casa.• El grup de teatre Biaixos iCapgirons va organitzar la IIMostra de Teatre, encara queells mateixos no hi varen parti-cipar perquè no tenien cap obraa punt.• Un petit terratrèmol, ambl’epi centre a Vilafranca, va des-pertar molts de santjoaners. Nova provocar cap dany.

Abril de 2006• L’Escola de Música i Dansa deSant Joan s’havia consolidat jaen el seu primer curs amb unamatrícula de més de vuitantaalumnes.• El camí de ses Casetes estavaen un estat deplorable i es vahaver de reparar. Pareix que eraculpa de camions de gran tonat-ge que venien a la vila a abocarescombros i, en dret del pouNou, es desviaven pel camí desCalderers i el de ses Casetes perno travessar el poble. Les obresde la carretera de Sineu tambéafectaren altres camins, com elde Son Roig i el camí des Pontde sa Llova.• El mal temps perseguia el can-tant Tomeu Penya. Per la Festades Botifarró de 2005 es vahaver de suspendre la sevaactuació per la pluja. El dissabtede l’Àngel de 2006, la pluja elva tornar desbaratar, en aquestcas en un concert de l’Associa -ció de Joves.

la lluna 31 març quart minvant 7 abril nova 14 quart creixent 22 plena 30 quart minvant 6 maig nova


SucreMelObraCultural Balear -SantJoan M a r ç / 2 0 1 6 - núm. 429

O C B de Sant Joan M a r ç / 2 0 1 6 - n ú m . 4 2 9•Mel i SucreD a v a l l a m e n t , 2 5 a n y sD a v a l l a m e n t , 2 5 a n y s

mel i sucre. núm. 429 març de 2016

Documents