redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona

“El turisme generaincomoditats, però

també llocs detreball: seria un

error oposar-s’hi”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona

pàgs 6 i 7

líniagràciaPublicació quinzenal · 4 de juliol de 2014 · Núm.44 · www.liniagracia.cat

Cultura pàg 9

Primer pilar de set ambfolre de la història delsCastellers de Gràcia

Incident pàg 8

El llac de la Creueta del Coll reobrirà aquestcap de setmana

Comerç pàg 13

Tot a punt per a la Nit Lila,la ‘shopping night’ gracienca

Esports pàg 14

L’Europa no podrà jugar alseu camp a l’inici de la lliga

El Park Güell és el millor parcd’Europa segons els viatgers

Així ho han establert els premis Travellers Choice que elabora el famós portal de viatges Trip Advisor pàg 8

Patrimoni pàg 10

Nou pas endavant en larecuperació de la memòriahistòrica de la Sedeta

Tendències pàg 3

Els mercats de segonamà proliferen a diversosbarris d’arreu de la ciutat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 4 juliol 2014líniagràcia.cat

3 | En Portada 4 juliol 2014 líniagràcia.cat

Quan les dificultats econòmi-ques emergeixen i estiren lesbutxaques dels consumidors finsa deixar-les tremolant, l’enginy iles idees per poder tirar enda-vant –i alhora mantenir-se alcapdavant de les tendències enmoda– es multipliquen. Coinci-dint amb la fase crítica de la cri-si econòmica, els mercats de se-gona mà o flea market en anglès,han proliferat per tota la ciutat deBarcelona, i ara per ara n’hi ha ungairebé cada cap de setmana a di-ferents barris de la ciutat.

El mercat Vintage dels En-cants –instal·lat al cèlebre recintebarceloní el passat 1 de juny–,

l’On the Garage –que se celebraal Poblenou– o el Lost&Found ensón alguns exemples. Però lallista és encara més llarga, jaque cal afegir-ne d’altres que, toti no comptar amb un organitza-dor fort al darrere, compten ambuna alta assistència de públic.

“La consciència col·lectivadel reciclatge s’ha despertat. Es-tem satisfets que hi hagi bastantsmercats de segona mà per totBarcelona”, explica a Línia SantsKaka Gouvea, productora deLost&Found. Fins fa poc temps,pensar en mercats de segonamà equivalia a parlar dels míticsEncants o del tradicional Mercatde Sant Antoni dels diumenges.Però amb la proliferació delsmercats de segona mà a la ciutat,moltes persones –la majoria jo-ves– s’han llençat a participar-hio bé a organitzar-los.

Possiblement la moda sigui elpilar més important d’aquests es-deveniments. Paral·lelament a lesdificultats econòmiques, l’atrac-ció del públic jove envers lamoda retro o vintage ha anatcreixent. En aquest tipus de mer-cat qualsevol persona pot vendreuna peça de roba antiga que ja noutilitza, que segurament anirà aparar a les mans d’una altra quebusca complements que encaraes poden fer servir i a preus moltbaixos. “El canvi social ha estatmolt important”, diu Gouvea, jaque “la gent s’està replantejant elconsum massiu que representa lanostra societat avui dia”, aclareix.

Així, a poc a poc, Barcelona esva convertint en un punt de re-ferència de la cultura dels gara-ge sales americans i dels mercatsde segona mà europeus, que tantd’èxit tenen arreu del continent.

La febre per la segona mà» Gairebé cada setmana Barcelona acull un o més mercats de tot tipus d’objectes utilitzats

» La consciència per la reutilització, conjuntament amb l’auge del ‘retro’ i els efectes de la crisi, les claus

F. Javier RodríguezBARCELONA

PROJECTE4Tot i que al llarg dela ciutat proliferen mercats desegona mà de tots els colors i te-màtiques, un dels més consoli-dats i que més gent aplega és elque organitza quatre vegades al’any Lost&Found. De fet, elpròxim 6 de juliol la plaça delMar viurà una nova edició d’a-quest mercat alternatiu, queestà adreçat específicament alsarticles de segona mà.

“Cada cop més la gent veuque es pot donar una vida mésllarga als productes, i nosaltresvolem atorgar una segona opor-tunitat als mateixos”, asseguraKaka Gouvea. El funcionament

del Lost&Found és ben senzill:qualsevol persona pot accedir-hi –quan se celebra a l’hivern télloc al vestíbul de l’estació deFrança–, ja sigui per comprar oper vendre qualsevol cosa queno vulgui. “Davant la gran quan-titat de persones que volen ven-dre en el nostre mercat, les hemde seleccionar mitjançant unsorteig”, explica Gouvea.

Les xarxes socials juguenun paper clau a l’hora d’enten-dre no només el Lost&Found,sinó tots els mercats de segonamà. “Amb l’auge de Facebookvan créixer exponencialment”,recorda Gouvea.

Lost&Found, un model de mercat consolidat

Els�mercats�de�segona�mà�són�un�reclam�pels�amants�dels�productes�vint� ge.�Foto:�Ajuntament

| 4Opinió4 juliol 2014líniagràcia.cat

Actualitat a la xarxa

“La sort està tirada/els daus es-tan tirats”. És una frase que, se-gons explica la història, o potserés una llegenda, Juli César vapronunciar en travessar el petitriu Rubicó que separa Itàlia de laGàlia, de camí cap a Roma ambles seves tropes. Creuar el Ru-bicó era un pas arriscat perquèera prohibit i això comportavapoder ser castigat, però malgrataixò ho va fer.

Salvant les distàncies i sensetanta prosopopeia, Catalunyatravessa la frontera prohibida,marcada pel partit del governamb l’avinença de l’oposició ma-joritària al congrés de Madrid,plenament conscient que és unpas arriscat, que comportarà pe-nes, treballs i tribulacions.

El nou de novembre és la dataen què els catalans de tota menai condició anirem a votar si volemser o no independents d’Espa-nya. En lloc d’unes legions arma-des fins a les dents, som cente-nars de milers de ciutadansarmats amb paperetes de votar itenim com a escuts les urnes, i noresponem a la crida de cap cab-dill ni general, sinó a la fermaconvicció pròpia que el millor pera nosaltres és independitzar-nosd’Espanya.

Ja en tenim prou, amb tres-cents anys que portem, d’expe-riències desgraciades de pertà-nyer a Espanya. Sabem que unestat de matriu castellana no faràmai res per reconèixer la naciócatalana i així està demostratabastament. No vendrem el nos-tre país, ni la nostra voluntat, perun plat de llenties. La sort està ti-rada i no hi ha marxa enrere.Agradi o no.

4Alea iacta estper Jordi Lleal

#HoAixecarà?#UnMésAlClub #UnPaísNormal

4El turisme i el dret a decidirper Josep M. Loste

Mientras voy y vengo reflexionoque este gobierno de derechas ysin ningún tipo de conciencia havuelto a cargar contra los traba-jadores. Ahora cuando un tra-bajador sea despedido tendráque pagar por su indemniza-ción. La letra pequeña de la re-forma fiscal del gobierno del PPes una súper letra mayúsculaque atenta una vez más contranosotros, la clase trabajadora.Desafortunadamente no es laprimera medida que toma estegobierno del PP, y mientraspermitamos que sigan gober-nándonos no será la última.

Ayer mientras dejaba quemis pies, de forma aleatoria,decidieran mi camino, me en-contré con Carlos, un antiguocompañero de instituto. Él, unjoven metódico y observador,se decantó por las cienciaspuras. Yo, inquieta y soñadora,opté por la veracidad de las pa-labras; nuestros caminos diver-gieron pero aún así siempreque nos reencontramos conser-vamos la cordialidad de losaños compartidos.

Entre abrazos y recuerdosCarlos me confesó que despuésde haber estado casi veinte añostrabajando para una empresamedio ambiental le acababande notificar un despido impro-cedente, pero si a cambio que-ría continuar manteniendo supuesto de trabajo, tendría que

desplazarse a otro país: Perú,Palestina… ah! eso sí, sin nin-gún tipo de mejoras y dietas.Con cargas familiares a sus es-paldas Carlos me dijo que se lehacía muy difícil tomar una so-lución. - ¿Tú qué harías en milugar? –me preguntó entriste-cido mi amigo. Yo conozco aCarlos, seguramente tú tambiénconocerás a alguien que estéatravesando por una situaciónsimilar.

Desde que gobierna el PP sehan perdido casi cuatrocientosmil empleos femeninos, siendouno de los países con la tasamás alta de paro. Se han llevadoa cabo todo tipo de recortes so-ciales, han bajado los salarios,ha aumentando la precariedadlaboral, han caído en picado elnúmero de trabajadores prote-gidos por el convenio colectivo,el empleo temporal está sustitu-yendo al indefinido y ha au-mentado la pobreza infantil y ladesigualdad social. Éstas sonsólo algunas puntualizacionesde la política de austeridad y re-cortes que está llevando a caboel gobierno del PP.

Me despedí de Carlos sinrespuesta. Lloré todo el caminopor tanta injusticia social. Lostrabajadores, los jóvenes, lasmujeres, los ancianos, los ciu-dadanos, yo misma, debería-mos plantar cara, cuanto antes,a este gobierno antisocial.

por Mari Carmen Lozano

4La letra pequeña

Quan ja som en plena època es-tival, en què molts pobles, viles iciutats de la rica diversa geogra-fia catalana s’omplen de visi-tants diversos, de turistes –principalment europeus, peròtambé nord-americans i asià-tics– que volen gaudir d’unesmerescudes vacances en un paíscom Catalunya, privilegiat pelque fa a les seves riqueses natu-rals, paisatgístiques i monu-mentals i culturals, es fa mésnecessari que mai activar lanostra pedagogia política. És adir, explicar a tota aquestamunió de gent tan diversa, peròmeravellada per Catalunya, perla nostra situació geoestratègica,per la nostra excel·lent gastro-nomia, per la nostra històriacol·lectiva, per la nostra qualitathumana i, en general, per lesseves importants potencialitatsde cara al futur, que Catalunyaestà vivint un procés sobiranistamodèlic, completament pacífici democràtic, en què vol que sel’escolti en l’àmbit internacionalper tal d’esdevenir –per neces-sitat, no per caprici–un estat in-

dependent dins de la interde-pendència europea.

De fet, si la diplomàcia espa-nyola –l’Estat espanyol ambtota la seva mala llet– ens volvetar, ens vol fer la via impossi-ble, cal aprofitar les escletxes:que sigui la societat civil, els ca-sals a l’exterior i els milers decatalans escampats arreu d’Eu-ropa qui organitzin actes a favorde la consulta del 9-N. Lògica-ment, també és vital, és moltimportant, aprofitar l’estiu,aprofitar els mesos de juliol iagost fins a l’Onze de Setembre(tenint en compte el destacatincrement del turisme a casanostra) per fer proselitisme, ferapologia del dret a decidir i de laconsulta del 9-N. És molt ne-cessari aprofitar aquest mo-ment tan oportú, en què ensvisiten tants anglòfons, fran-còfons, germanòfons, russos ialtres ciutadans d’arreu d’Eu-ropa –des de l’Atlàntic alsUrals– per organitzar actes pe-dagògics de proximitat i amenesxerrades transversals i pedagò-giques sobre Catalunya.

@adriantsn: ¡Ay #Sarcozy! ¡Qué ingenuohas sido al no venirte a España! Aquí te hu-biéramos dado un aforamiento como atodos los corruptos.

@btvnoticies: Ambient molt familiar al#PrideBarcelona: pares i mares orgullososdels seus fills LGTB i famílies LGTB ambnens i nenes.

@clarajordanvila: Eduardo Madina reclamaa Miquel Iceta un PSC plural, però ell apostaper un PSOE on ni se senti a parlar de la con-sulta. Tot molt coherent.

Un diari plural Un diari participatiu

publicitat 619�13�66�88

amb�el�suport�de:

Les�cartes�d’opinió�es�poden�enviar�a: opinio@comunicacio21.com�

Línia�Gràcia�no�comparteix�necessàriament�les�opinions�que�els�signants�expressen�en�aquesta�secció�ni�se’n�fa�responsable.

redacció:�liniagracia@comunicacio21.com�publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració:�facturacio@comunicacio21.com

líniagràcia.cat Dipòsit�legal:�B.43219-2010

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 4 juliol 2014 líniagràcia.cat

| 6 4 juliol 2014líniagràcia.cat

Darrerament, l’actualitat barce-lonina ha girat entorn de CanVies. S’ha gestionat bé aquestconflicte?No. Un espai que ha estat ocupatdurant 17 anys és un error. El queha passat a Can Vies és una equi-vocació acumulada de molts anys.Cal recordar que alguns que araem critiquen són els que van anaral jutjat a demanar que es des-allotgés aquest espai. I cal lamen-tar també la lentitud excessiva dela justícia, que ha tardat set anys adictaminar que s’havia de des-allotjar. Tot plegat ha generat unasituació estranya que no tenia ga-ires solucions. La sentència s’haviad’executar i crec que el que s’hafet és el que s’havia de fer. I si estornés a produir aquesta situació,tornaria a prendre la mateixa de-cisió.

Com acabarà tot plegat?No ha de perquè acabar malament.Si és per part de l’administració,acabarà bé. Però ha d’imperar elsentit comú en ambdues parts. La

voluntat de l’Ajuntament és col·la-borar amb els col·lectius que volenfer coses. Així ho demostren altrescasos, com la Flor de Maig o l’Har-monia, per exemple. Coses que nohavien fet anteriors governs, nosal-tres les estem fent. Però hi ha d’ha-ver un mínim d’ordre.

No va ser un error iniciar l’en-derroc per després aturar-lo?No ho crec, sincerament. Cadascúha de complir les seves obliga-cions. Tothom ha de fer el seupaper. I utilitzar tots els mecanis-mes per afavorir el diàleg mai noés una equivocació. Hi ha qui no hiestà d’acord, és cert. Però jo crecque la gestió de la ciutat no passanomés per l’ordeno y mando, sinóque s’ha de tenir capacitat per ma-niobrar. Jo el que vull és carregar-me de raons, perquè acabi comacabi tot plegat, pugui tenir laconsciència tranquil·la. La mevaaposta és pel diàleg. Ara caldràveure quina és l’aposta dels dife-rents col·lectius de Can Vies, per-què en aquest espai s’hi barregencauses de malestar diverses.

Una d’elles és la crisi i els seusefectes, com l’atur i la precarie-tat. L’oposició el critica perquè

diu que no ha fet una política deplans d’ocupació...El que m’he trobat és una situació,provocada pels que ara estan a l’o-posició, d’un atur insuportable.Això és molt greu, perquè els queara diuen això són els que ens hanportat a aquesta situació. Crec queestem a la punta de llança de sor-tida de la crisi econòmica. Barce-lona és, amb l’àrea metropolitana,la que ens traurà d’aquesta realitat.Estem fent moltes coses: ajuts a l’a-tur juvenil, les bonificacions perdonar feina als majors de 40 anys...La nostra obsessió és generar llocsde treball amb el turisme, la gas-tronomia, el comerç, el tercer sec-tor i amb les noves tecnologies,que són un àmbit molt important.Aquí és on apostem fort i això creallocs de treball. I hi ha una altracosa que fem i que de vegadescosta d’entendre: anar pel món ivendre Barcelona.

La crisi també ha fet augmentarles desigualtats entre els barrismés rics i els barris més pobres.Què s’està fent per revertir la si-tuació?La crisi s’ha produït perquè hi hahagut un malbaratament de re-cursos amb un model de creixe-

ment econòmic absolutamentequivocat. La primera cosa ques’ha de fer és quadrar els números,no fer dèficit. Segona, que hi hagiactivitat econòmica i que es creïocupació. I tercera, que hi hagi ha-bitatge. Si Barcelona està una micamillor, això és perquè hem creatactivitat econòmica. També hemaugmentat les prestacions socialsun 30% en els últims tres anys ifem coses que no ens tocaria fer.Hem cobert l’atenció als menja-dors escolars, les emergències so-cials han tingut atenció prioritària,hem intentat buscar les màximessolucions possibles amb els des-nonaments, ara farem habitatgede lloguer social... Són mesures acurt i a llarg termini.

Una altra de les queixes delsbarcelonins és el preu del trans-port públic. Es podria haver evi-tat l’augment de les tarifes?És difícil d’evitar. L’Estat ha dismi-nuït la seva participació i, en els úl-tims anys de govern socialista id’Iniciativa, també es va reduir l’a-portació de l’Ajuntament. Això haportat el transport públic de la ciu-tat a una situació d’un deute acu-mulat de 560 milions d’euros. Entemps de crisi, una solució és

l’augment moderat de les tarifes itambé la necessitat que l’Ajunta-ment, la Generalitat i l’Estat hiaportin més diners. Si no és així,anem cap a la catàstrofe del trans-port públic. Quan alguns partitsque han estat governant diuenque no s’han d’augmentar les ta-rifes, la meva pregunta és: Per quèvostè va disminuir l’aportació del’Ajuntament durant dos anys?

Barcelona també pateix el pro-blema de la contaminació. Espot frenar aquest fenomen?Barcelona té graus de contamina-ció importants quan l’anticicló ge-nera condicions atmosfèriquesmolt perjudicials per a la ciutat. Enels últims 30 anys la situació hacanviat molt. Ha disminuït la con-taminació per partícules però ésveritat que, segons quines condi-cions es generen, hi ha graus decontaminació. Per lluitar contraaixò s’ha de pacificar el trànsit, po-tenciar el transport públic, anar apeu i en bicicleta i fer una apostaper l’energia elèctrica.

L’altre gran tema de debat és elturisme. La ciutat s’hi està en-tregant en excés?No. El turisme és una sort per a Bar-

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Pamela Martínez

“El turisme genera incomoditats, però tambéllocs de treball: seria un error oposar-s’hi”

Entrevista

7 | 4 juliol 2014 líniagràcia.cat

celona. Si no fóssim una ciutat tu-rística, ho passaríem molt mésmalament i la crisi seria molt mésgran. Cada cop tenim un turismede més qualitat. És evident queaquest sector també genera inco-moditats, però també llocs de tre-ball. Ens equivocaríem si ens hiposéssim en contra. El que hemde fer és estendre’l per tota la ciu-tat i que tothom se’n puguin be-neficiar.

A mesura que ha crescut el tu-risme ho ha fet també la polèmicadels horaris comercials. Final-ment hi ha hagut acord entre CiUi PP i els comerciants estan satis-fets. És la solució definitiva?És la d’aquest any. Hi ha gent quepensa que això és la solució de

moltes coses, però jo no ho com-parteixo. Alguns asseguren queobrir els diumenges és com elmannà, però això no és veritat.Veurem què passa i quina expe-riència en traiem. Crec que aquestés un bon acord, però per a aquestany. Després ja ho veurem.

Els acords de govern havienavançat, fins ara, gràcies al su-port del PP. Malgrat aquest pactepels horaris comercials, semblaque la tendència s’havia trencatúltimament. Per què?Nosaltres estem en minoria i go-vernem amb qui ens dóna suport.Jo he ofert dos cops al PSC entraral govern i ambdues vegades hoha rebutjat. En canvi, el PP ha vol-gut formar-ne part i li he hagut de

dir que no, perquè sabia com evo-lucionaria el clima polític. Amb elPP discrepem en certs aspectes,però és veritat que aquesta forma-ció, en molts temes, ha pres deci-sions de col·laborar per fer go-vernable la ciutat, i jo li agraeixosincerament. Què ens passarà apartir d’ara? Doncs és un misteri,perquè entrem en un any electo-ral i diversos partits estan canviantels seus líders. La situació políticaactual és complicada.

Veu alguna possibilitat de pactaramb el PSC de Jaume Collboni?Sí, i tant. Jo sóc capaç de pactaramb tothom. Però les línies d’ac-tuació ja estan marcades. Aquestany que queda serà d’execuciód’un conjunt de mesures que ja

estan en marxa. No es produirangaires canvis.

Fins a quin punt Can Vies i l’auged’ERC li poden complicar la pos-sibilitat de revalidar l’alcaldia elmaig del 2015?La gent que em vota sap com sóc ino espera un comportament gairediferent del que he tingut en el casde Can Vies. Si no és que em coneixpoc, i és bo que la gent et conegui.I respecte a Esquerra, què ens pas-sarà? No ho sé, ja ho veurem.

El preocupa la possible atomit-zació del Ple després de les elec-cions de l’any que ve?No em preocupa, però és veritatque segurament hi haurà unacerta atomització del vot i aparei-

xeran nous partits que generaranmés competència. Això és bo o do-lent? D’entrada, crec que el fet que l’Ajuntament tingui la representa-ció que ha de tenir és bo. I, ensegon terme, cal analitzar si aixòpot perjudicar-te o beneficiar-te.Jo sempre dic que em beneficiarà,perquè si torno a guanyar les elec-cions, l’any que ve segur que tro-baré alguna formació que voldràentrar al govern.

Es refereix a Esquerra?Depèn dels resultats que obtinguicadascú. Pot ser ERC, però també elPSC, perquè en funció de com livagin les eleccions, la seva actitudpot canviar molt. Però, de moment,el que he de fer és seguir treballantcom fins ara per a la meva ciutat.

“Si torno a guanyar, l’any que ve segur que trobaré alguna formació que voldrà entrar al govern”

“Alguns asseguren que obrirels diumenges és com el mannà,però això no és veritat”

Entrevista

La regidora Maite Fandos afir-ma que el principal problemade Gràcia és el soroll a les nits:l'oci nocturn, sobretot a lesplaces. Què cal fer per garan-tir la convivència veïnal?Amb la voluntat de fer front aaquesta problemàtica, des de l’A-juntament s’ha preparat per ter-cer any consecutiu un dispositiuespecífic a les places de Gràcia através d’un equip de mediadors.Aquests mediadors tenen com aobjectiu abordar els diferents fe-nòmens per garantir la convi-vència entre veïns, els grups queutilitzen les places i els comerçosque hi desenvolupen la seva ac-tivitat. De forma conjunta i coor-

dinada amb l’equip de media-dors, la Guàrdia Urbana tambéinicia un dispositiu específic permantenir els nivells de seguretati convivència a les places de Grà-cia i els seus entorns. Finament,l’operatiu es reforça amb unamajor incidència dels serveis deneteja, per tal de mantenir l’espaipúblic en les millors condicionsde netedat possible. Aquest ope-ratiu conjunt va permetre l’anypassat una davallada del 25,6%de les trucades de queixa delsciutadans per consum d’alcoholal carrer. A més, els agents de laGuàrdia Urbana van incrementarles denúncies per aquest con-cepte en un 43,6%.

“Per tercer any consecutiu, un equipde mediadors vetllarà per la

convivència veïnal a les places”

GRÀCIA

4 juliol 2014

Gràcia| 8

líniagràcia.cat

El millor parc d’Europa. Aquestés el reconeixement que s’aca-ba d’endur el Park Güell desprésque hagi ocupat la primera po-sició en els premis TravellersChoice que entrega el famósportal de viatges Trip Advisor,considerat un dels més influentsdel món.

Aquest rànquing es realitzaa partir dels comentaris i les opi-nions que els viatgers fan alweb Trip Advisor. Uns comen-taris que han provocat queaquest parc gracienc quedi persobre del parc del Retiro deMadrid, que ha quedat en la se-gona posició, i dels jardins deLuxemburg de París, consideratel tercer millor parc europeu.També cal destacar que, en laclassificació estatal, el parc de

Montjuïc ocupa la tercera posi-ció, la Ciutadella el sisè lloc i elparc del Laberint d’Horta elvuitè.

SETÈ DEL MÓNLa bona valoració que fan els tu-ristes que visiten el Park Güelltambé queda reflectida en laclassificació en l’àmbit mun-dial d’aquests premis, on ocupala setena posició. La llista delsmillors parcs del món l’encap-

çala l’Stanley Park de Vancou-ver, seguit pels jardins delsDéus de Colorado i el CentralPark de Nova York.

Aquests premis de Trip Ad-visor també guardonen els puntsturístics més importants delmón. Entre els 25 primers s’hitroba la Sagrada Família, queocupa la posició número 20. Ésl’únic destí català que formapart dels 25 primers classifi-cats d’aquesta llista.

El�Park�Güell,�una�gran�atracció�turística.�Foto:�Arxiu�

El Park Güell és el millor parcd’Europa segons els viatgers

» Així ho han establert els premis Travellers Choice de Trip Advisor» El recinte ocupa la setena posició en la classificació d’arreu del món

Neix Línia Barcelona Turisme, la publicació per als turistes

COMUNICACIÓ4Aquest dimartses va distribuir la primera edicióde Línia Barcelona Turisme, unapublicació trimestral orientadaals turistes (forans i nacionals)que visiten la ciutat. Amb un ti-ratge de 100.000 exemplars gra-tuïts és el primer periòdic de laciutat que s’imprimeix en quatreidiomes (català, castellà, anglèsi francès).

Aquest diari s’ha editat ambel suport publicitari de la Fun-dació Barcelona Comerç, l’Ajun-tament de Barcelona i la Gene-ralitat de Catalunya. El seu ob-

jectiu és informar els turistes so-bre indrets poc coneguts (elMonestir de Pedralbes, l’Hos-pital de Sant Pau, la zona del22@...), així com contribuir adescentralitzar de turistes elcentre de la ciutat. La publica-ció també fa una mirada al mo-ment polític que viu el país ambla qüestió sobiranista al centredel debat.

La primera edició està cen-trada a explicar alguns dels ra-cons més desconeguts de Barce-lona i també compta amb unaentrevista a l’alcalde Xavier Trias.

El llac de la Creueta del Collreobrirà demà o diumenge

INCIDENT4El llac de la Creue-ta del Coll reobrirà aquest cap desetmana després que aquest di-lluns l’associació que gestiona elseu ús i el Districte decidissintancar la instal·lació de formaprovisional a causa de les feridesque van patir alguns nens men-tre s’hi banyaven.

Així ho han confirmat fontsdel Districte a aquesta publica-ció, després d’explicar que “avuis’acabarà d’omplir el llac i enfunció de quan acabin els ope-raris, ja que fan falta unes 24 ho-res, es podrà reobrir demà o diu-

menge”. Les ferides, principal-ment talls i alguna cremada,van estar provocades pel mal es-tat d’algunes rajoles del pavi-ment de la instal·lació, que jahan estat arreglades abans detornar a omplir el llac.

El tancament provisional esva produir set dies després de laseva obertura el passat 24 dejuny. Per accedir a la instal·lacióhi ha establerta una escala depreus que va des dels 3,80 eurosper als més joves fins als 5,90dels adults. Durant el cap de set-mana les tarifes augmenten.

Acaba la Festa Major del Campd’en Grassot i Gràcia Nova

CELEBRACIÓ4La Festa Majordel Camp d’en Grassot i GràciaNova va finalitzar el passat 29 dejuny després de cinc dies plensd’activitats i celebracions.

El tret de sortida va tenir llocdimecres 25 a dos quarts de vuitdel vespre amb la Mostra de Ta-llers de ball. L’endemà el calendarid’activitats ja va estar ben atapeït.El 5è Campionat de Botifarra, elBall de Festa Major, l’acte dedescoberta de la placa de retola-

ció històrica i la traca d’inici de fes-ta van marcar la jornada. El dia 27els veïns van poder gaudir delCampionat de Dòmino, un soparde carmanyola o del Gran Corre-foc. Posteriorment va ser l’horadel pregó, que va anar a càrrec deLourdes Moure, i de la cantadad’havaneres. Els dos últims diestambé van estar farcits d’activitatsdiverses, com la mostra de comerçal carrer, la cercavila de gegantso diferents actuacions musicals.

RedaccióGRÀCIA

Primàries ERC | Primer cara a cara gracienc entre Bosch i AmorósAquest dimarts es va celebrar a l’Orfeó Gracienc el primer cara a cara al districte entre Alfred

Bosch i Oriol Amorós, els dos candidats d’ERC a l’alcaldia de Barcelona que s’enfrontaran en uneseleccions primàries el pròxim 11 de juliol. La campanya de setze dies va començar el passat 26 de

juny després que els dos candidats obtinguessin els avals necessaris per poder-se presentar.

Gràcia9 | 4 juliol 2014 líniagràcia.cat

Dissabte passat es va celebrar lainauguració de la nova plaçaGal·la Placídia amb una festa po-pular que va comptar amb unacercavila musical, una sessió dejocs tradicionals, un taller me-diambiental i animació per alsmés petits.

El procés de renovació d’a-questa plaça gracienca s’ha cul-minat aquest mes de juny des-prés d’un llarg període d’o-bres –van començar fa vuit me-sos– que han comportat afec-tacions a diferents zones de laTravesera de Gràcia, la Via Au-gusta i el carrer Sant Marc i

també al mercat de la Llibertat,que l’any 2006 va haver de sertraslladat a un dels seus laterals.

Amb la remodelació, s’haincrementat fins als 1.600 me-tres quadrats l’espai per a via-nants, s’ha fet un nou enjardi-nament amb la plantació denous arbres i noves plantes, unanova àrea de jocs infantils, duesfonts d’aigua potable, una novamarquesina per a la paradad’autobús i s’ha reubicat elquiosc i tota la senyalització.La plaça també gaudeix d’unanova pavimentació a base d’unaglomerat asfàltic de color groco negre segons la zona.

Aquestes obres han comptatamb un pressupost de 2,24 mi-lions d’euros. Durant aquestsvuit mesos també s’ha aprofitat

per fer l’adaptació de la xarxa dedrenatge i clavegueram, la cons-trucció d’un nou col·lector a lavorera de Via Augusta i la reno-vació i modernització de l’enllu-menat públic.

QUEIXES VEÏNALSEl llarg procés de reforma hacomportat força incomoditatsals veïns. Tal com explica l’In-dependent, l’ampliació de l’es-tació de Ferrocarrils de la Ge-neralitat de Catalunya (FGC) haprovocat molèsties als veïns acausa del soroll que fa el venti-lador. Els veïns afectats ja han fetarribar les seves queixes a l’ad-ministració, ja que els estudis so-nomètrics realitzats per la Ge-neralitat han confirmat que sesuperen els decibels permesos.

Les�obres�de�remodelació�de�la�plaça�Gal·la�Placídia�han�durat�vuit�mesos.�Foto:�Ajuntament

La renovada plaça Gal·la Placídia s’inaugura amb una festa popular

RedaccióGRÀCIA

Primer pilar de set amb folredels Castellers de Gràcia

CASTELLERS4Jornada històri-ca. Els Castellers de la Vila deGràcia van descarregar aquestdiumenge passat el seu primer pi-lar de set amb folre en el marc dela jornada castellera de la FestaMajor del Camp d’en Grassot,una diada que en els últims anyss’ha revaloritzat molt gràcies a lescolles convidades i a l’ambició quemostra en els castells la collagracienca.

Els graciencs van descarregaren la primera ronda la vuitena to-rre de vuit amb folre de la tem-porada, mentre que en la segonavan aconseguir completar uncinc de vuit, encadenant aixídues catedrals seguides desca-rregades. Això va permetre alsgraciencs agafar confiança i tot se-guit van poder acomiadar la ron-da de castells amb la descarre-gada del quart quatre de vuitamb agulla del curs, un castell degran dificultat que es va compli-car a la sortida de la canalla peròque finalment van aconseguirsalvar.

La sorpresa va arribar durantla ronda de pilars de mèrit quanels graciencs van aconseguir perprimera vegada a la seva històriadescarregar el seu primer pilar de

set amb folre. Els graciencs ha-vien mostrat durant l’any un en-cert del cent per cent amb el pi-lar de sis després de descarregar-ne un total de quatre en diferentsjornades. En aquesta ocasió el seuatreviment va permetre que po-guessin fer història en un barrigracienc.

PRÒXIMA JORNADA, VICDemà passat els Castellers de laVila de Gràcia tornen a visitar laFesta Major de Vic per segon anyconsecutiu. L’actuació comen-çarà a les 12 del migdia en una deles places més emblemàtiques deCatalunya, la plaça Major.

La colla gracienca actuarà alcostat els amfitrions, els Sagalsd’Osona, i amb els Castellers deBarcelona. L’actuació servirà per-què els graciencs facin el castellnúmero 3.000 de la seva història,un moment que s’aprofitarà perfer una fotografia commemora-tiva. Pel que fa als castells, l'ob-jectiu seran els castells de lagamma alta de vuit, tot i que nodescarten un castell superior.L'assaig d’avui acabarà de definirl'actuació de diumenge, que seràun assaig especial de folres en serel primer divendres del mes.Pilar�de�set�amb�folre.�Foto:�CVG

Gràcia| 10 4 juliol 2014líniagràcia.cat

Nou pas endavant en la recupe-ració de la memòria històrica del’antiga fàbrica la Sedeta. Dijous26 de juny, en el marc de les fes-tes del barri del Camp d’en Gras-sot i Gràcia Nova, va tenir lloc unnou acte d’aquest ambiciós pro-jecte, impulsat pel Districte il’Associació d’Amics de la Sede-ta, que va començar ja fa temps.

La primera part va servir peragrair i retre homenatge a les ex-treballadores i extreballadorsde l’antiga fàbrica que han par-ticipat en el projecte col·laborantamb la cessió de documentació,fotografies i objectes, entre altres,o el seu testimoni oral, amb unavisita guiada als espais que esconserven de l’antiga fàbrica.També es va fer la presentaciópública del projecte i un passi d’imatges dels protagonistes.

Posteriorment, a la plaça de la

Sedeta, la regidora Maite Fandos,acompanyada de l’extreballado-ra més veterana, dels consellersassistents i del president de l’as-sociació Amics de la Sedeta, An-drés Encinas, va fer la descober-ta de la senyalització històrica del

recinte, on mitjançant una placail·lustrada amb fotografies del’antiga fàbrica s’expliquen elsdetalls més rellevants de la his-tòria d’aquest emblemàtic edifi-ci fins a arribar a dia d’avui.

Una història que, després dediversos antecedents que tambéhan contribuït a la seva difusió,

s’està recuperant amb un projecteque, a més d’enriquir, ampliar iconservar el patrimoni indus-trial del barri, afavoreix la seva co-hesió social. I tot plegat gràcies alprocés participatiu i popular ques’ha generat al voltant de la re-cuperació, en la major part a tra-vés de la memòria oral, d’aquestsenyal d’identitat del Camp d’enGrassot i Gràcia Nova.

LA PRIMERA PEDRALa recent inauguració de la sen-yalització de la plaça és la pri-mera pedra del que serà la sen-yalització històrica de la Sedetaa l’edifici del Centre Cívic i del fu-tur edifici de la plaça. D’aques-ta manera, afirmen des de l’A-juntament, es pretén explicarels diferents espais de la fàbricai com s’han reconvertit en els es-pais actuals, perquè el visitant elsconegui. I és que, del contacteamb persones relacionades di-rectament o indirecta amb laSedeta, n’ha sortit un materialgràfic molt valuós.

L’Ajuntament recupera la memòriahistòrica de l’antiga fàbrica la Sedeta

RedaccióGRÀCIA

HISTÒRIA4 La fàbrica tèxtil dela Sedeta va ser edificada perl’empresa Pujol i Casacuberta, so-cietat creada l’any 1899. L’any1915 hi treballaven uns quatre-cents obrers i obreres del barri.Va ser una de les primeres in-dústries d’Europa en produir,amb telers mecànics, teixits deseda crua “Shantung”. D’aques-ta activitat en procedeix el po-pular nom de la Sedeta. Tambéproduïa teixits de llana.

Després d’una història con-

vulsa, la Sedeta va tancar defi-nitivament l’any 1975. Era el fi-nal d’una fàbrica a Gràcia, peròtambé el principi d’una històriadiferent: la reivindicació d’unhipotètic equipament, que ambels anys es va consolidar i del qualencara avui es pot gaudir. Des-prés d’un intens moviment veï-nal reivindicatiu, l’Ajuntament vaexpropiar el solar i part de les edi-ficacions de la fàbrica per cons-truir-hi equipaments educatius isocials per al barri.

Una fàbrica tèxtil del 1900

Mitjançant imatgess’explica la història

d’aquest emblemàticedifici fins a arribar

a dia d’avui

Alguns�moments�de�l’acte�de�dijous�26�de�juny�de�recuperació�de�la�memòria�històrica�de�la�Sedeta.�Fotos:�Ajuntament

» Dijous 26 de juny es va inaugurar la senyalització del recinte i es va homenatjar les extreballadores

11 | Gràcia 4 juliol 2014 líniagràcia.cat

El�pati�de�l’Escola�Montseny�romandrà�obert�el�juliol.�Foto:�CEIP�Montseny

L’arribada de l’estiu representaun esclat d’alegria per als més pe-tits de la casa, que durant gaire-bé 3 mesos gaudiran de tempslliure i oblidaran les incipientspreocupacions de l’escola. Tan-mateix, les vacances suposenper als pares un mal de cap al’hora de decidir què fer amb elsseus fills. Una opció és el pro-grama de Patis Escolars Oberts alBarri a l’Escola Montseny deGràcia (carrer Torrent del Remei,

2), que enguany ofereix un espaide joc delimitat i tot un seguitd’activitats lúdiques i esportivesper mantenir entretinguda lamainada al llarg del mes de juliol.

El programa, que va comen-çar el passat 23 de juny i s’allar-garà fins al 31 de juliol (de dillunsa diumenge, de 5 de la tarda a 8del vespre), ofereix, a més, di-verses activitats de dinamitzacióeducatives. Una d’elles se cele-brarà el pròxim dia 9 de juliol apartir de les 6 de la tarda, i por-tarà de nom Una tarda extrem!.Nou dies més tard, el pati de l’Es-cola Montseny acollirà una jor-nada d’spiribol, un esport alter-

natiu de raqueta on poden parti-cipar diversos jugadors i queconsisteix a fer girar una pilota lli-gada a una corda al voltant d’unpal ancorat a terra. Aquestes ac-tivitats de dinamització se sumena les ja celebrades durant els pri-mers dies del programa: una tar-da de rugby divendres passat dia27 de juny i una sessió de teatreel 2 de juliol passat.

Aquest programa comptaamb el suport de la FundacióJaume Bofill i hi col·labora elConsell de l’Esport Escolar deBarcelona (CEEB), l’AssociacióBambolinó i el Barcelona Uni-versitari Club (BUC).

RedaccióGRÀCIA

PROGRAMA4Els patis de lesescoles barcelonines obren coma espai d’ús públic per a famílies,infants i adolescents fora del’horari escolar gràcies al pro-grama Patis Escolars Oberts alBarri. Els principals objectiusd’aquesta mesura són optimitzarla utilització dels centres escolarsa través de potenciar el seu ves-sant educatiu i social, i donaruna alternativa de lleure als in-fants i joves en un context seguri de proximitat.

Els patis escolars obertscompten amb un servei de mo-nitors que els obren i els tanquendins dels horaris previstos i vet-llen pel bon ús de les seves ins-tal·lacions.

El regidor d’Educació i Uni-versitats, Gerard Ardanuy, ex-plica que “aquestes activitatstenen com a objectiu oferir alsnois i noies, i també a les sevesfamílies, més alternatives perpoder gaudir d’aquests llocs”.Tot plegat, una bona manera depassar l’estiu en família i pro-porcionar un espai de joc cone-gut, segur i proper per als méspetits de la casa.

Una bonamanera de

passar l’estiu

L’Escola Montseny obre el seupati als infants del districte

4 juliol 2014

Ciutat| 12

líniagràcia.cat

Redescobrint Barcelona» L’Ajuntament treballa per descentralitzar el turisme i fomentar noves rutes pels diferents districtes

» D’aquesta manera, els ingressos i la riquesa generada pels visitants es redistribuirà per tota la ciutat

CIUTAT VELLA4Aquesta zonaconcentra el nucli antic medievalde la ciutat i algunes restes de l’època romana com la muralla.

EIXAMPLE4Aquest districteaplega indrets emblemàtics i res-tes històriques com les trobadessota el Mercat de Sant Antoni.

GRÀCIA4Elements històrics iartístics com la Casa Vincenç enun districte agradable amb espe-rit de poble.

HORTA-GUINARDÓ4Un dis-tricte amb una forta relació ambel món de l’aigua que es fa pale-sa a les seves zones verdes com elParc del Laberint.

LES CORTS4El Monestir de Pe-dralbes, fundat el segle XIV, és undels elements més importants.

NOU BARRIS4El Parc Centralcompta amb espais d’innovaciócom el Fòrum Nord i masiesantigues com la de Can Ensenya.

SANTS-MONTJUÏC4L’avingudadel Paral·lel representa una de lesartèries amb més vitalitat de totala ciutat.

SANT ANDREU4Una zona ambdiferents espais que allotgen cen-tres d’art i creació com la Nau Iva-now i la Fabra i Coats.

SANT MARTÍ4L’Edifici del Fò-rum i els gratacels del 22@ hanmenjat terreny a les antigues fà-briques de la zona.

SARRIÀ-SANT GERVASI4L’A-vinguda del Tibidabo acull mésd’un quilòmetre de mansions i jar-dins de gran bellesa.

Alguns�indrets�d’interès�de�la�ciutat:�El�Laberint�d’Horta�(esquerra),�la�nòria�del�Tibidabo�(a�dalt)�i�el�parc�del�Fòrum�(a�sota).�Fotos:�Ajuntament�i�Arxiu

Barcelona és molt més que elcentre i els grans monumentsque apareixen a totes les guiesturístiques. Barris singulars iracons amb una gran càrregahistòrica s’amaguen a diversosindrets de la ciutat. Llocs quemolt sovint són desconeguts finsi tot pels mateixos barcelonins.En aquest sentit, Barcelona ésuna ciutat encara per descobrirpels seus veïns i veïnes.

Per aquest motiu, l’Ajunta-ment vol promoure el trànsitde barcelonins i visitants entreels diversos barris amb l’objec-tiu de redistribuir per tot el te-rritori els ingressos i la riquesagenerada pel turisme. Cada dis-tricte i cada barri és un món ambla seva personalitat pròpia, elsseus monuments, les seves fes-tes i la seva configuració urba-

nística característica. Tanma-teix, quan un barceloní ha d’en-senyar la ciutat a una personaque ve de visita, cau en el tòpicde mostrar el seu barri i el cen-tre de la ciutat. Per trencar ambaquest vici, el consistori vol quetant barcelonins com visitantss’endinsin en els diferents dis-trictes per descobrir les Barce-lones més amagades.

D’aquesta manera, els dis-trictes podran atraure el turismeper tal de dinamitzat l’economiadel territori. En aquesta línia, elcomerç de proximitat i la res-tauració seran dos sectors que espodran beneficiar de l’arribada

de visitants, tant barceloninscom de fora de la ciutat, alhoraque es contribuirà a la millora dela imatge del territori entre elsciutadans.

NOUS ATRACTIUSLa marca Barcelona ofereix unselements que són coneguts in-ternacionalment. Tot i això, la re-descoberta d’indrets i elementsamagats als districtes barceloninsincorpora nous atractius a l’ofertaturística barcelonina i fomentaque els turistes repeteixin la sevavisita a la capital catalana.

En aquest sentit, l’Ajunta-ment està treballant per fer pos-sible aquesta descentralitzaciódel turisme a la ciutat, una accióque contribueix a descongestio-nar algunes zones tradicional-ment turístiques que reben unagran afluència de visitants i fo-mentar que els barcelonins co-neguin degudament la seva ciu-tat i en redescobreixin els seussecrets més ben guardats.

10 districtes, 10 Barcelones

Barcelona és moltmés que el centrei els monuments

RedaccióBARCELONA

Líders | Catalunya, destinació turística per excel·lènciaSegons les dades de l’Enquesta de Moviments Turístics a la Frontera (Frontur),

Catalunya es manté líder a l’Estat com a destinació principal del turisme internacional, ja que allotja 1 de cada 4 estrangers que viatgen a Espanya.

Entre els mesos de gener i maig, Catalunya va rebre 5,4 milions de turistes.

13 |

4 juliol 2014

Comerçlíniagràcia.cat

La campanya de les rebaixesd’estiu va arrencar dimarts ambbones expectatives per part delscomerciants barcelonins. Des-prés d’un inici d’any on “hi ha ha-gut un lleuger increment de lesvendes”, segons explica a LíniaSants Vicenç Gasca, president dela Fundació Barcelona Comerç,la temporada de descomptes es-tivals es presenta com una opor-tunitat per trencar la dinàmicanegativa dels últims anys, i és quedurant l’estiu de 2013 les vendesvan caure entre un 5 i un 10%, se-gons dades de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC).

“Tenim l’esperança queaquestes rebaixes siguin millorsque les de l’any passat”, afirmaGasca, que tanmateix asseguraque encara cal veure “sobre el te-

rreny” com funcionen els des-comptes d’aquesta temporada.

Des de la CCC preveuen queenguany la facturació de les re-baixes d’estiu augmenti entreun 2 i un 3% i arribi fins als 725milions d’euros i asseguren queserà durant aquesta primera set-mana quan es registraran lesvendes més importants.

Les ofertes que s’implemen-taran durant aquesta campanyaaniran del 30 al 50% de mitjana.A més, sembla que els gransdescomptes que poden arribarfins al 70% no seran tan visiblesdurant les primeres setmanesd’aquesta campanya, un fet que“normalitza una situació que noera natural”, declara Gasca.

Les�previsions�indiquen�un�augment�de�la�facturació.�Foto:�Ajuntament

Els botiguers, esperançats amb la campanya de rebaixes

» La millora de les vendes d’enguany dóna confiança als comerciants» El sector preveu augmentar la facturació entre un 2 i un 3%

Gràcia celebrarà la sevaparticular ‘shopping night’

MOSTRA4Gràcia ja escalfa mo-tors de cara a la seva Nit Lila, unacita comercial a l’estil de lesshopping nights que se celebrena diversos punts de la ciutat. Estracta d’un esdeveniment quebarreja comerç i vendes amb de-gustacions i espectacles a la fres-ca durant les nits.

En concret, el pròxim diven-dres 11 de juliol diverses asso-ciacions de comerciants del dis-tricte obriran els seus comerçosfins a les 12 de la nit, una opor-tunitat que aprofitaran per oferir

les seves promocions i des-comptes. L’associació de comer-ciants de Nova Travessera parti-ciparà en la vetllada amb 21 bo-tigues que obriran les seves por-tes fins ben entrada la nit permostrar els seus productes.

A més de l’aspecte comercialde la jornada, des de dos quartsde 9 de la nit un conjunt de jazzpassejarà pels carrers de Gràciaamenitzant l’ambient amb mú-sica, conjuntament amb un cari-caturista i un mag, que realitza-ran espectacles personalitzats.

SUBVENCIÓ4La regidoria deComerç, Consum i Mercats, através de l’Institut Municipalde Mercats de Barcelona, haatorgat subvencions per un im-port de 47.800 euros a les asso-ciacions de comerciants delsmercats barcelonins que parti-ciparan al llarg del 2014 en ac-tivitats conjuntes de promoció idinamització amb els eixos co-mercials de la zona en què es tro-ben ubicats. En total, són tretzeels mercats que participaran en

i es beneficiaran amb aquestainiciativa, entre ells el Mercat dela Llibertat al districte, i els de LaBoqueria, el Clot, els Encants,Carmel, Sant Antoni, Guinardó,Horta, Mercè, Sant Gervasi,Sants, Sant Martí i Sarrià.

La iniciativa de la regidoriade Comerç preveu una dotacióeconòmica per a cada associacióde comerciants que presenti unasol·licitud i projecte d’activitatsde promoció comercial de ma-nera conjunta amb un eix co-

mercial. La subvenció arribafins al 50% del cost del conjuntd’accions previstes durant l’any2014. El regidor de Comerç,Consum i Mercats, RaimondBlasi, destaca que amb aquestamesura es vol “reforçar la tascade promoció i dinamització eco-nòmica de comerços i mercats”,i encoratja a què s’organitzinmés iniciatives de manera con-junta entre els mercats i els eixoscomercials, ja que és “un bene-fici per a la ciutat”.

RedaccióGRÀCIA

Diversos�eixos�comercials�de�Gràcia�participaran�en�la�Nit�Lila.�Foto:�Arxiu

Convertir els mercats en eixos

El�Mercat�de�la�Llibertat�es�beneficiarà�de�la�subvenció.�Foto:�Mercats�BCN

Gastronomia | Nit de tapes a l’AbaceriaEl Mercat de l’Abaceria Central organitza demà la seva Nit de Tapes, una cita

que començarà a partir de dos quarts de 9 de la nit i que s’allargarà fins a les 12 de la mitjanit amb les propostes gastronòmiques dels paradistes del mercat. També hi haurà vuit

actuacions musicals i teatrals i unes 50.000 racions de tapes disponibles pels visitants.

4 juliol 2014

Esports| 14

líniagràcia.cat

DIUMENGE 6 DE JULIOL18:00 Sessió de teatre amb l’espectacle Festi-

val de varietés, una obra a càrrec de la com-panyia Teatre Dinàmics. / Centre cívic la Se-deta.

DISSABTE 5 DE JULIOL12:00 La segona simfonia de Mahler. Xerrada que

tracta aquesta tonada del compositor a cà-rrec d’Edmon Colomer, músic i director d’or-questra. / Biblioteca Jaume Fuster.

DILLUNS 14 DE JULIOLMatí-Tarda Parlem amb... David Bowman. Pre-

sentació de Juana la Maliciosa, una novel·laque ofereix una sorprenent visió de la dona./ Biblioteca Jaume Fuster.

FINS AL 4 DE JULIOLMatí-Tarda En el marc de la Festa Major del

Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Exposició defotografies i redaccions creades pels alumnesde les escoles la Sedeta, Claret, Sant Josep,Patufet, Dominiques de l’Ensenyament iMaristes. / Centre cívic la Sedeta.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició en record de l’actriu

Anna Lizarran, que va morir fa més d’un any.Aquesta mostra repassa la trajectòria de Li-zarran. / Teatre Lliure.

DIJOUS 10 DE JULIOL18:00 Taller de descoberta: Marxem de vacan-

ces. Una activitat que pretén impulsar la lec-tura infantil durant les vacances. / Bibliote-ca Vallcarca.

DIJOUS 17 DE JULIOL18:00 Els clàssics en puzle és una activitat que

vol crear puzles amb els personatges dels con-tes tradicionals. / Biblioteca Vallcarca.

DIVENDRES 4 DE JULIOL19:30-21:00Taller de Tai-Txi-Txuan i Txi-Kung,

dues arts orientals que ajuden a afavorir lasalut i la vitalitat. Organitza el Centre cívic elColl. / Park Güell.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Espai de trobada i relació per a totesaquelles famílies que tenen fills de 4a 12 anys, en el que hi trobaran un am-bient lúdic i tranquil, on l’infant i l’a-dult podran jugar plegats. Centre cí-vic el Coll-La Bruguera.

TallerJoc en família

Dl. 7 de juliol de 17:00 a 19:00

Taller intensiu durant el mes de juliolper a dones. Els objectius són allibe-rar tensions i reduir l’estrès, enfortir lesrelacions interpersonals i millorar el cli-ma laboral. / Centre cívic la Sedeta.

Taller de risoteràpia

Dm. 8, 15 i 22 de juliol a les 20:00

El CN Catalunya organitza la segonaedició del seu torneig internacional dewaterpolo mar, on hi participaranmés de 32 equips. / Centre Interna-cional de Vela.

Torneig Internacionalwaterpolo mar11, 12 i 13 de juliol

El Museu d’Història de Barcelona or-ganitza aquest cicle cultural i musicalque té lloc durant diversos dies del mesde juliol al Park Güell.

Vespres al Park Güell:A través de Vinyoli

Dv. 11 de juliol a les 22:00

QAGENDA UINZENAL

El CN Catalunya celebra elTorneig de Waterpolo Mar

WATERPOLO4El segon TorneigInternacional CN Catalunya Wa-terpolomar tindrà lloc els prò-xims dies 11, 12 i 13 de juliol alParc del Fòrum.

Més de 300 esportistes par-ticiparan en aquest campionat dewaterpolo que va néixer l’anypassat de la iniciativa del CN Ca-talunya de Gràcia i del CN Ra-dikal Swim. Després de l’èxit dela passada edició, les dues enti-

tats van decidir reeditar el cer-tamen aquàtic.

Aquesta modalitat esportivaés encara poc coneguda a Cata-lunya i es disputa en aigües ma-rines, a tocar de la platja, amb lesmateixes normes que el water-polo de piscina, tot i que l’àrea dejoc és més reduïda que la con-vencional, aspecte que contri-bueix a incrementar les accionsd’atac d’ambdós equips.

David Moner rep la Medallad’Or al Mèrit Esportiu

PREMI4La ciutat de Barcelonava atorgar dimarts la Medallad’Or al Mèrit Esportiu a DavidMoner, expresident de la Unióde Federacions Esportives deCatalunya (UFEC), per la sevacontribució al foment de la pràc-tica de l’esport a Barcelona.

L’alcalde Trias va afirmarque aquesta medalla “és un re-coneixement sincer i unànime ala llarga experiència i a tot el queha aportat Moner al món fede-

ratiu i esportiu del país”. L’al-calde també va recordar “el seuconstant treball per aconseguirrecursos per revertir-los en lesfederacions”. Trias també vaaprofitar per desitjar sort a Ge-rard Esteva, que pren el relleucom a president de la UFEC.

David Moner va ser presi-dent de la UFEC durant 17 anys,on va contribuir a projectar Bar-celona com a capital esportiva enl’àmbit mundial.

L’Europa jugarà els partits de lli-ga com a local al camp de la Gra-ma, Can Peixauet, durant eltemps que durin les obres alNou Sardenya, després de des-cartar unes altres opcions simi-lars. Aquest és l’acord al qual vanarribar el CE Europa i la Funda-ció Esportiva Gramenet fa unsdies, ja que el conjunt escapulatno podrà disputar l’inici de la lli-ga de Tercera al Nou Sardenyafins que no finalitzin les obres demillora que s’hi implementaranal camp gracienc a partir del 28de juliol i fins a mitjans del mesde setembre.

Les actuacions s’hauran dedur a terme per resoldre unes fil-tracions d’aigua que afecten l’es-tructura del camp i la zona d’a-parcaments de sota terra. Elsoperaris hauran de retirar lestanques de publicitat i suprimirels dos primers esglaons de la

graderia, així com aixecar la ges-pa uns tres metres en aquest pe-rímetre sense afectar la majorpart del rectangle de joc. A més,un cop finalitzades les obresl’estadi comptarà amb banque-tes noves.

Quan comencin els entrena-ments de pretemporada, el clubdetallarà el nombre d'entrena-ments que l'Europa realitzarà a

l'exili, els horaris i la distribuciólogística de la pretemporada desdel 21 de juliol –dia de la pre-sentació oficial, que tindrà lloc alNou Sardenya amb tota nor-malitat– fins al 24 d'agost. Elspartits que l'Europa jugui a San-ta Coloma com a local durant elcampionat de lliga es disputarana les 7 de la tarda, com era ha-bitual al Nou Sardenya.

Can�Peixauet�és�un�altre�dels�camps�mítics�del�futbol�català.�Foto:�CE�Europa

L’Europa jugarà l’inici de la lligacom a local al camp de la Grama

RedaccióGRÀCIA

Guardons | Aproven les bases dels premis de la Nit de l’EsportDurant la darrera Comissió de Govern del Districte de Gràcia es van aprovar les bases

reguladores per a l’atorgament de premis de cara a la Nit de l’Esport de Gràcia d’enguany, que tindrà lloc el pròxim mes d’octubre. Les candidatures es podran

presentar al Registre general del Districte fins al pròxim dia 27 de setembre.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 4 juliol 2014 líniagràcia.cat

| 16 4 juliol 2014líniagràcia.cat Pròxima edició: 18 de juliol