liniagracia 38
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniagracia/pdf/liniagracia_38.pdfTRANSCRIPT
redacció: 93 624 25 17- [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]
barcelona 4 de març 2014 · Núm.38 · www.liniagracia.catlíniagràcia
“Volem restringirels pisos turístics
amb el noupla d’usos”
Entrevista a Maite FandosRegidora del Districte de Gràcia
pàgs 8 i 9
Ocupació pàg 10Gràcia encapçala l’índex de descens de l’atur a tota la ciutat
Societat pàg 10Rebuig unànime a l’últim cas de violènciamasclista al districte
Solidaritat pàg 10Diverses entitats fan pinyaper a la donació de sang
Dia de la Dona pàg 4Coeducació i art, claus per a la igualtat de gènere
La Vila de Gràcia es bolca ambla celebració de Sant Medir
Un total de 24 colles i 1.200 romeus desfilen pels carrers graciencs i llancen més de 50 tones de caramels pàg 10
Comerç pàg 3L’Ajuntament presentaun pla per “protegir”les botigues històriques
Esports pàg 14Ante Tomic comparteixuna jornada amb duesescoles de Vallcarca
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 4 març 2014líniagràcia.cat
3 | En Portada 4 març 2014 líniagràcia.cat
Han format part del paisatgeurbà de la ciutat durant les da-rreres dècades d’història. Handonat un gran servei i una aten-ció personalitzada i propera, devegades inexistent a les grans su-perfícies. I ara molts establimentsemblemàtics de la ciutat estan enperill de desaparèixer per diver-ses raons, com la inviabilitat delseu negoci, la manca de successióo l’augment dels lloguers dels lo-cals a causa de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU) a finals d’any.
Per tal de capgirar aquesta si-tuació, el govern municipal vapresentar la setmana passada unabateria de mesures amb l’objectiu
de “protegir i promocionar”aquests establiments antics. Entred’altres, proposa la redacció d’unllistat de comerços emblemàtics dela ciutat –el consistori calcula quen’hi ha uns 400– per part d’unacomissió especial i suspendre pro-visionalment les llicències d’o-bres i d’activitat per impedir ac-tuacions que puguin transformaraquests locals o desmantellar laseva activitat. “El Pla vol garantirla conservació patrimonial i elvalor comercial que exerceixen”,explica Raimond Blasi, regidor deComerç, Consum i Mercats.
UN PLA INSUFICIENT?Per a l’Associació EstablimentsEmblemàtics aquesta mesura degovern “no soluciona res”, se-gons explica a Línia Gràcia JosepM. Roig, secretari de l’associació.“Portem tres anys denunciant la
situació dels nostres comerços i elpartit de govern ha passat deltema fins ara, quan la pressiómediàtica és més intensa”, afegeixRoig, que posa en valor l’existèn-cia d’aquests tipus d’establimentshistòrics.
Des d’Establiments Emble-màtics es demana a l’Ajuntamentque aquestes botigues siguin de-clarades patrimoni de la ciutat iasseguren que el govern muni-cipal “està més interessat en elnegoci de les grans marques”,que són les que sovint ocupen elsespais que deixen els comerçosantics que han hagut de tancar,com la Llibreria Catalònia, la Lli-breria Canuda o Joguines Mon-forte. Però la llista dels que estanen perill de tancar les seves ve-tustes portes, com el ColmadoQuílez o el tèxtil El Indio, és en-cara més llarga.
El tancament de la memòria» L’Ajuntament presenta un nou pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar» L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res”
F. Javier RodríguezGRÀCIA
REDACCIÓ4Els propietaris delsestabliments emblemàtics de laciutat tenen marcat aquest 2014com l’any de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU), que dispara els llo-guers d’aquests comerços. Moltsd’ells no poden fer front a les no-ves tarifes que imposen els pro-pietaris dels locals i es troben enrisc de tancament.
La Llei 29/1994, de 24 de no-vembre, d’Arrendaments Ur-bans, permet extingir de coptots els contractes de lloguer delocals comercials signats abansde l’any 1994. Aquesta llei, però,va introduir una moratòria de
vint anys perquè tots els localsllogats abans del 1985 mantin-guessin la renda antiga. El tempss’esgota i el degoteig de comer-ços històrics que corren perill oestan tancant no té aturador.
L’alarma social i la pressiódels comerciants està obligantl’Ajuntament a treballar per talde frenar el desastre. Tanma-teix, la problemàtica d’aquestscomerços, a banda de la llei d’a-rrendaments, és també sovint lamanca de successió o la invia-bilitat del negoci. Uns elementsque posen en perill la històriacomercial i la memòria de laciutat de Barcelona.
Any 2015: la fi de lamoratòria de la LAU
Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que va tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez
4 març 2014
Districte| 4
líniagràcia.cat
En el marc de la setmana decommemoració del Dia Interna-cional de la Dona (8 de març) i en-cara amb el record amarg del’homicidi per violència masclis-ta d’una veïna de Gràcia dimecrespassat, les polítiques d’igualtat esdemostren necessàries i aquestescelebracions un marc de refe-rència i de responsabilitat com-partida per visibilitzar-les, sensi-bilitzar la ciutadania i continuaravançant en la igualtat de gènere.
En aquest sentit, el Districtepromou les polítiques d’igualtatentre homes i dones complintels compromisos del Pla d’ac-tuació. Sense anar més lluny, elpassat més d’octubre es va pre-sentar en el plenari el Pla de co-educació, una mesura de governque té com a objectiu promourela coeducació en els centres edu-
catius per fomentar la prevencióde la violència masclista i el des-envolupament d’unes relacions degènere més respectuoses i allibe-radores.
La coeducació és un mètodeeducatiu que parteix del principide la igualtat entre els sexes i dela no discriminació per raó de gè-nere, uns fonaments que trenquen
amb el sistema escolar tradicional,el qual es va dissenyar en el seuorigen com un sistema eminent-ment masculí.
Actualment hi ha un marc le-gal que aposta per la coeducaciói per la presència real de les do-nes, no tan sols en les aules, sinó
en tot allò que fa referència a l’or-ganització i gestió del sistemaeducatiu i dels centres escolars.Tot i això, encara avui la coedu-cació és un tema que necessitadesenvolupar-se plenament atots els nivells educatius i és peraixò que el Districte de Gràcia,conjuntament amb el seu Consellde Dones, vol contribuir al seudesenvolupament en els centreseducatius del districte.
El Pla de Coeducació de Grà-cia serveix per impulsar la im-plementació de projectes especí-fics de coeducació als centresgraciencs, però també per sensi-bilitzar la població en general i elspares i mares en particular de lanecessitat d’educar els fills enigualtat. I és que els pares i maresjuguen un paper clau en l’educa-ció dels fills, moltes vegades in-conscientment i a través de l’e-xemple que donen. Per això caltreballar conjuntament amb lesAMPA per aconseguir caminarcap a una Gràcia més justa.
Impulsant la igualtat de gènere» El Districte implementa diverses mesures de govern per fomentar la igualtat entre homes i dones» La coeducació i la creació cultural són dues eines clau per aconseguir una Gràcia més justa
CULTURA4 Una altra de lesmesures de govern que està im-pulsant el Districte és la quepromou la creació cultural de lesdones de Gràcia i la visibilitat dela creativitat d’aquest col·lectiua l’espai públic.
En concret, aquesta mesuraes basa en la realització d’unaMostra d’Art amateur de donesde Gràcia a l’espai públic, lacreació d’una xarxa de dones cre-adores per difondre i donar a co-nèixer la seva activitat i la po-tenciació de la Plaça de les Do-nes del 36 com a espai per a ac-tivitats de l’àmbit de la dona.
Amb tot plegat, el Districte volvisibilitzar el talent i la creació ar-tística de les dones de Gràcia, pro-moure la relació i l’establiment dexarxes entre les dones creadoresdel districte, afavorir la contrac-
tació d’aquestes dones entre elspromotors culturals públics i pri-vats, fomentar la marca Gràciacom a viver de talent femení i do-nar a conèixer al públic en gene-ral la creació artística de les do-nes que resideixen o estan vin-culades amb Gràcia.
La mesura implica tres líniesd’actuació. La creació d’un Ca-tàleg (base de dades) amb les do-nes creadores que tenen algun ti-pus de vinculació amb el barri,la construcció de la pàgina webdel Catàleg –per fer-lo accessi-ble online– i la Mostra d’espec-tacles a la plaça de les Dones del36 que es preveu impulsar en elmarc de la Festa Major. Aixòserà el pròxim mes d’agost, men-tre que la presentació de la pà-gina web del Catàleg està pre-vista per a aquest mes de març.
Més art, més igualtat
El Districte vol fomentar la igualtat de gènere per aconseguir una Gràcia més justa. Fotos: Arxiu
La coeducació parteix de la igualtat
entre sexes
RedaccióGRÀCIA
Minerva | Catàleg de dones creadores de GràciaEl projecte Minerva, el catàleg de dones creadores de Gràcia, és una bonaeina per visibilitzar el treball artístic de les dones i facilitar que es puguin situar en el món de l’art –molt masculinitzat– en les mateixes condicions
i amb les mateixes oportunitats que els seus homòlegs masculins.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 4 març 2014 líniagràcia.cat
| 6Opinió 4 març 2014líniagràcia.cat
Actualitat a la xarxa
Un diari plural Un diari participatiu
@PepPrieto: Escoltant el Montull i veient elfèmur del Millet, aquests dos mereixen una"sitcom". Faria més riure que "Cómo conocí avuestra madre".
@albert08950: Tal com està la Casa Reiali la política, gairebé seria millor que elCarnestoltes regnés tot l'any. O ja és això elque passa? #carnaval.
@pmojedano: Rajoy és un irresponsable. Sino és capaç de trobar una via de solució peral tema català que no sigui dir NO, ha deplegar. És la seva obligació.
És una vergonya en majúscules elmaltractament que pateix la líniadel ferrocarril convencional Fi-gueres, Portbou, Cervera de laMarenda. No és només el fet depatir un tracte irresponsable delMinisterio de Fomento contra lamobilitat sostenible ferroviària al’Alt Empordà, sinó que la cosa vamolt més enllà: la situació actuald’abandonament de la zona és unautèntic atac, una estocada demort, contra l’equilibri territorial.
Aquesta actitud d’oblit de lesadministracions superiors, unita la impotència dels ajuntamentsde la zona i dels polítics locals icomarcals de l’Alt Empordà, no-més ens pot portar a una situaciód’incertesa màxima, que moltaviat podria convertir-se en quel-com caòtic i irreversible: l’èxoderural, l’abandonament progres-siu dels pobles i viles i el fet que lamajoria de gent de la contrada(per raons d’estudis, de feina o demanca de serveis públics) hagind’anar a viure (millor dit, a mal-viure) a Figueres, Girona, Barce-lona o rodalia. Què sàpiguen elsnostres responsables polítics(amb una mobilitat blindada)que la gent d’aquest territoritambé són ciutadans europeus ies mereixen poder fer un trajectede Barcelona a Figueres decent-ment com la resta.
4Europeus?per Josep M. Loste
No serà gens estrany que, en unapròxima convocatòria d’elec-cions al Parlament de Catalunya(si és que aquesta es dóna maimés en el context autonòmic), elPSC desaparegui del mapa defi-nitivament com a tal, perquèl’ala catalanista, amb els mem-bres del sector crític Avanceminclosos, possiblement recalaràen la Nova Esquerra de Mara-gall, o en una formació socia-lista catalanista de nova planta.
Ja fa mesos que el PSC estàcontribuint a inflar aquestmonstre polític anticatalà enuna trajectòria increïble i des-concertant, i, d’altra banda, elssectors més espanyolistes noamaguen el seu desig de recon-versió en la marca PSOE. Lafalta de respecte del PSC cap als
seus electors en rebutjar al Con-grés espanyol el procés sobira-nista català denota la deriva es-panyolista que va posar demanifest la seva direcció en ac-ceptar una supeditació ridículaal radicalisme d’un partit comUPyD, que només té 5 diputats.
Això és del tot inacceptable,a més d’una vulneració delcompromís adquirit en el seuprograma electoral. Que unpartit com el de Díez pugui ar-ribar a condicionar d'aquestamanera els dos grans grupsparlamentaris espanyols mos-tra la confusió en què viuen po-pulars i socialistes, i que el pro-jecte espanyol cada dia quepassa està més liderat per l'ex-tremisme, la involució i la re-centralització.
#NoNoNo#NoS’hoCreuNingú
4La fi del PSCper Santi Capellera
#Carnaval
publicitat 619 13 66 88amb el suport de:
La pressió interna que han estatfent en els darrers mesos moltsquadres intermitjos i alts diri-gents de CDC sobre UDC ha co-mençat a donar alguns fruïts.Recentment, en el Congrés ex-traordinari d’UDC, el candidatnúmero 1 d’aquesta formacióper a les europees, preferit deDuran i molt integrat en la di-nàmica del PP a Europa, Salva-dor Sedó, ha renunciat a repetiren el privilegi. No sense denun-ciar molts atacs, i a contracor,però hi ha renunciat. El candi-dat serà Francesc Gambús, quide moment desenvolupa el càr-rec de director general de Rela-cions Exteriors del Govern deCatalunya.
Sedó no tenia cap tipus derelació amb Ramon Tremosa(CDC). UDC comparteix grupamb el PP, malgrat haver-sepresentat en la mateixa llistaamb CDC (i PNB), i la necessi-tat que CiU arribés a les euro-pees sense trencar-se, per lapressió del procés, feia estricta-ment necessari algun gest perarribar a repetir la necessàriaentesa. Finalment Duran hacedit per primer cop a la pres-sió. A CiU saben que la clau perseguir governant està en man-tenir el màxim de temps possi-ble la federació unida, i per aixòles dues forces de la federaciósón molt conscients de fins on
poden arribar a tensar la corda.En aquest sentit, qui sempre ensortirà malparat és el que témenys força, com s’ha vist avui.De presentar-se CDC i UDC endues llistes separades a les eu-ropees, els resultats per uns iper altres podrien haver estatnefastos.
Els que ja veurem final-ment com acaben són els delPSC de Navarro, que ha hagutde sortir al pas de les crítiquesper la votació de fa dos diescontra el procés sobiranista enquè van secundar una mociód’UPyD. Pressionats, ahir vansortir a dir que en realitat novolien donar suport a UPyD, ique han pactat amb el PSOEque mai més ho tornaran a fer.Allò del “lo siento, no volverá aocurrir” del rei espanyol i a toropassat. De vegades la políticarecorda el pati d’una escola. Defet, no és la primera vegada quesentim aquesta excusa infantilen boca del PSC. El 19 de julioldel 2012, la filial del PSOE aCatalunya votava al Congrés afavor del corredor central, ipoca estona després quan tot-hom se’ls havia tirat ja a sobre–com ara– se n’intentaren des-dir dient que s’havien equivo-cat de botonet. Ja té nassos.Més tard vam saber que, comaquest dijous, les llàgrimeseren de cocodril.
per Oriol Jordan
4Les llàgrimes de cocodril
líniagràcia.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Dipòsit legal: B.43219-2010
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 4 març 2014 líniagràcia.cat
@francescabad: A tot això, no oblideuque, segons El Mundo, Oriol Junqueras s'haconvertit a l'Islam... Definitivament, hanembogit.
@RaholaOficial: Hacienda no sabía nada:"Bárcenas defraudó a Hacienda 11,5 millones en una década y la declaración lesalía a devolver".
@ernestmaragall: Rajoy aixeca la veu perdir NO. Com sempre. És el llenguatge de l'Estat. Nosaltres diem i direm SÍ, amb veuclara i en pau. En català i votant.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
Què importa avui dia als ciutadans deCatalunya? Alícia Sánchez Camacho iAlbert Rivera diuen i repeteixen que elque realment importa als catalans ésl’actual crisi econòmica i que el procéssobiranista és producte de les dèriesd’Artur Mas atrapat per Oriol Jun-queras, que governen només entestatsen el tema de la independència.
Si mirem el diari de sessions delParlament de Catalunya, diria que noés així. Durant el 2013 s’aprova la lleide modificació de l’impost de trans-missions patrimonials i s’han validat7 decrets llei. Hi ha 50 lleis en tràmit,30 proposicions de llei presentadespels grups parlamentaris i hi ha 5 ini-ciatives legislatives populars en fase detramitació; s’han aprovat 70 mocionsi 46 resolucions; s’han celebrat 23plens amb 307 hores de sessions ple-nàries; Artur Mas ha respost 119 pre-guntes i els consellers 201.
Si algú ho vol llegir, veurà com eltema del procés sobiranista amb proufeines ocupa el 10% del temps de lessessions i treballs del Parlament. Ditaixò, ¿per què el ministre d’exteriorssenyor García Margallo envia dos-siers de 200 pàgines a ambaixadors icònsols per anar en contra del procés?¿Per què desembarcaran els màximsdirigents del PP nacional espanyol aCatalunya si això del procés no és resmés que un “barullo”?
Declaren reiteradament per activai per passiva que el referèndum no esfarà. ¿Per què perdre el temps, doncs,per una cosa que no es farà? ¿Per quèno s’ocupen d’ajudar Catalunya a sor-tir de la crisi pagant el que deuen perl’addicional tercera, amb mesures so-cials, econòmiques i d’infraestructuresadients? No s’entén, no paren de par-lar d’una cosa que no es farà i fan totel que poden perquè no es pugui fer.
4El que realment importaper Jordi Lleal
La polèmica torna a estar servida.Aquesta vegada totes les mirades secentren en l’avantprojecte de llei or-gànica “per la protecció de la vida delnounat i els drets de la dona emba-rassada” o la col·loquialment anome-nada “reforma de la llei de l’avorta-ment”. El títol de l’avantprojecte ja ésun clar indicador d’un conservadoris-me extravagant perquè s’abandonala consideració de l’avortament comuna qüestió de “salut sexual i repro-ductiva” per passar a ésser contem-plada com una matèria relativa a la“protecció de la vida del preconcebut”i, paradoxalment, “dels drets de ladona embarassada”. Drets? On són?Estem davant de la que podrà ser la lleimés restrictiva de l’avortament apro-vada en tota la democràcia i, a més, s’a-parta clarament dels paràmetres de-finits a la Resolució CE 1607 (2008) del’Assemblea Parlamentària.
Poder interrompre l’embaràs du-rant les primeres 14 setmanes deixa deser un dret. Així mateix, dels tres su-pòsits d’avortament, que tradicional-ment han estat despenalitzats, en sub-sistiran només dos: la violació i el “greuperill per a la vida, la salut física o psí-quica de l’embarassada”. En cas de vio-lació, l’avortament haurà d’ésser prac-ticat dins les dotze primeres setmanesde gestació, exigint-se la denúnciadels fets.
Si existeix un greu perill de l’em-barassada, es demanarà la presentacióde dos informes mèdics motivats, in-dependents i diferents al centre mèdicon es pugui arribar a practicar l’avor-tament.
El tercer supòsit, “malformacionsfetals greus”, queda eliminat i noméses contemplarà si la malformació fe-
tal causa un “perill per a la salut psí-quica de l’embarassada”, entenentcom a anomalia fetal, la mort del fetuso del nounat; la qual requerirà ser acre-ditada per un informe mèdic motivat.
En els processos d’avortament queafectin menors d’edat entre 16 i 18 anyso majors d’edat en règim de curatela,serà necessari l’assentiment dels pro-genitors. Si afecta menors de 16 anys,el consentiment exprés dels progeni-tors esdevé obligatori. En cas de dis-crepàncies entre ambdues parts, s’hau-ran de resoldre a través d’un procedi-ment nou habilitat a tal efecte i esta-blert a la Llei d’Enjudiciament Civil. I,si no es pot consultar els progenitors,serà el jutge qui decidirà sobre laqüestió.
Tal com hem pogut comprovar, elcaràcter retrògrad de la futura llei or-gànica es troba palès al llarg de tot l’ar-ticulat. Als nombrosos requisits jurí-dics que generen certa inseguretat, s’hisuma un ostensible moralisme. Bar-rejant religió i moralitat amb políticai lleis tan sols podem obtenir còctelsagres, com aquest.
És evident que cap regulació rela-tiva a l’avortament aconseguirà acon-tentar tothom, però el que no podempermetre és un foment de l’avortamentclandestí a causa d’una involució i unretorn al passat dins una societat mo-derna i globalitzada com l’actual.
Per què en lloc de modificar les dis-posicions del Codi Penal relatives a l’a-vortament no es modifiquen les delsdelictes econòmics per tal de comba-tre la corrupció? És evident que el go-vern actual utilitza l’avortament coma cortina de fum amb la finalitat de notractar temes que el perjudicarien a ellelectoralment parlant.
4La modernitat retrògradaper Anna-Clara Martínez
per Fiona Camps
Tenir una delegació olímpica sense es-tat és gairebé impossible, i una vega-da independent, tampoc és automàtic.De fet, els Jocs de Barcelona 1992 esrecordaran per la victòria en el me-daller de l'Equip Unificat, format per12 dels 15 països sorgits del col·lapsede la URSS vuit mesos abans. Fins i totKosovo, nació reconeguda per la ma-joria dels estats del món, un 56%, nogaudeix de l'acceptació del COI.
Aventurar una futura cita olímpi-
ca amb presència de la senyera a l'es-tadi olímpic de Rio de Janeiro és tandifícil com l'any passat. Els plans deMas i Junqueras haurien de sortir filper randa. Amb el temps que queda,però, res no és impossible. I és que amolts catalans ens encantaria poderdesfermar el nostre nacionalisme no-més un parell de setmanes cada dosanys amb motiu d'una cita olímpicacom ho faria qualsevol altre país nor-mal de la resta del planeta.
4Res no és impossible
| 8Entrevista4 març 2014líniagràcia.cat
“Volem restringir els pisos turístics amb el nou pla d’usos”
Catalunya i Barcelona són lídersen turisme estranger, però aGràcia aquest sector no sempreés vist amb bons ulls. Quina és laseva posició ara que s’estan des-plegant els Plans de Turisme deDistricte?Jo crec que a Gràcia la gent noveu malament el turisme. Unaaltra cosa és quan hi ha una ex-cessiva acumulació de turismecom ha passat durant moltsanys al voltant del Park Güell.Però, en general, no som un dis-tricte que tinguem una especialsaturació. Això sí, el que volemés que el turisme estigui més re-partit, que no es concentri en de-terminades zones.
La preocupa la proliferació depisos turístics?És veritat que a Gràcia han aug-mentat, però el que ha succeït és
que tots aquells que no estavenregistrats ara ho estan. Ara bé, síque ens preocupa, especialmentaquells que estan dins d’una es-cala de veïns, perquè aquestes si-tuacions, de vegades, generenconflictes. Per això, en el nou plad’usos que estem fent, nosaltrestambé volem establir-hi una res-tricció de pisos turístics. Estemd’acord que n’hi hagi, però si potser en un sol edifici i no en unaescala de veïns. Així evitarem lesmolèsties que ocasionen.
Unes molèsties que també oca-siona l’oci nocturn, tradicional-ment difícil de conciliar amb eldescans dels veïns. L’exemple re-cent de la sala KGB ho demostra...Sí, que de moment s’ha precintatper excés de soroll. Però mésenllà d’aquest cas, jo crec que elque passa és que Gràcia té exces-siu èxit a les nits. Això també faque es creï riquesa, però és certque són carrers estrets i placestancades on el soroll se sentmolt. Si em demanes quin és el
problema més gran que tenim ala Vila de Gràcia, no a la resta deldistricte, jo et diria que és el so-roll a les nits. Per això intensifi-quem les actuacions de la Guàr-dia Urbana, hem fet un pla deconvivència a les places amb me-diadors i estem remodelant al-guns espais amb la voluntat depal·liar aquests efectes.
Què cal canviar?El problema és, sobretot, la gentque es queda a les places un copels bars ja han tancat fent bote-llón. I això és contra el que nos-altres hem de lluitar perquè noexisteixi, perquè és el que real-ment genera conflictes.
Una altra eina que ha de servirper solucionar aquest problemaés el nou pla d’usos, al qual vostèfeia referència fa un moment...La idea del nou pla d’usos és lad’intentar eliminar aquesta con-gestió de bars que hi ha en deter-minats carrers de la Vila. Comdeia quan em preguntaves pel
tema del turisme, la nostra in-tenció és que l’acumulació debars en determinades zones des-aparegui. Seguirà sent un plad’usos restrictiu, no hi haurà mésllicències de bars a la Vila deGràcia ni al Camp d’en Grassot,però sí que permetrem que esmoguin –ara no és possible– pertal de descongestionar les zonesamb més acumulació de bars.
I més enllà dels bars, quin és elfull de ruta del nou pla d’usos?En altres aspectes és totalment laidea contraria. Per exemple, enel cas dels equipaments espor-tius i culturals hem de flexibilit-zar les llicències. I, per altrabanda, el que ha de fer el nou plad’usos és regular activitats quefins ara no ho estaven, com el casdels pisos turístics que hem co-mentat o, per exemple, el casdels menjars preparats que lagent se’ls mengen a les places.
Parlant de plans, també han trans-cendit detalls sobre els canvis que
estan estudiant en la regulaciódels aparcaments de motos...Gràcia és un districte on la motoés molt important i no ho podempenalitzar, perquè és cert quepodria passar que tota aquestagent anés en transport públic,però també que ho fes ambcotxe, la qual cosa seria molt pit-jor. Per tant, no ho podem pena-litzar, però tampoc pot ser que lagent aparqui on vulgui compassa ara. Amb tot, hem d’incre-mentar l’oferta d’aparcament re-gulat i per això proposem que, enfunció de l’amplada, es puguiaparcar en carrers de plataformaúnica, per exemple. També enalgunes places i, sobretot, incen-tivar que s’utilitzi l’aparcamentde motos de Gran de Gràcia.
Quan s’aplicarà aquesta novanormativa?Hi estem treballant. Ja ha co-mençat una prova pilot en algunscarrers, però encara tardarem uno dos mesos en implementar-hoa tots els carrers de la Vila.
Text: Arnau NadeuFotografia: F. Javier Rodríguez
Maite FandosRegidora del Districte de Gràcia
9 | Entrevista 4 març 2014 líniagràcia.cat
Canviant de tema, la Guàrdia Ur-bana alerta que estan augmen-tant les estafes i les estrebadesde mòbil al districte...És cert que han augmentat a-quests casos, però perquè finsara n’hi havia molt pocs. A més,aquesta és l’única xifra que pujauna mica. Gràcia és un dels dis-trictes més segurs i amb menysdelictes de la ciutat. Han aug-mentat les estrebades de mòbils,sí, però ens preocuparia moltmés que s’incrementessin altrestipus de delictes.
Malauradament, la setmana pas-sada vam haver de lamentar unamort per violència masclista aldistricte...La mort d’una veïna de Gràcia enaquestes tràgiques circumstàn-cies ens commociona a tots. Coma dona, em consterna que passinaquestes coses i, com a regidora,em referma en la idea que cal se-guir lluitant contra la violènciade gènere i posar a la disposicióde les víctimes tots els recursosque necessitin, com els que s’o-fereixen des del Servei d’Atenció,Recuperació i Acollida o el Puntd’Informació i Atenció a la Dona,a la plaça de la Vila de Gràcia, onrebran l’assessorament jurídic ipsicològic necessari.
Tornant al turisme, com està fun-cionant el Park Güell des que ésde pagament?Jo crec que està funcionant fran-
cament bé. Ha baixat molt lapressió turística, ho diuen elsmateixos veïns. Era una mesuraque no era fàcil i ens va costartrobar la fórmula. Ens hauriaagradat que els ciutadans de Bar-celona hi poguessin entrar gra-tuïtament només ensenyant elDNI, però això no ho permet lanormativa europea, que esta-bleix que no es poden fer discri-minacions entre europeus. Peròcrec que hem trobat una fórmula
intermèdia que ha permès rebai-xar la pressió turística, que és elque volíem. Amb tot, nosaltresestem satisfets.
No tothom ho està...Sempre hi ha qui protesta, peròjo crec que els que ho fan volenque fem una cosa que no podemfer: que els barcelonins puguinentrar-hi gratuïtament nomésensenyant el DNI. Ja ens agra-daria, però no ho podem fer.
Un altre reclam turístic serà lacasa Vicens, que es convertirà enun museu obert al públic...Tot el que siguin valors culturalsen el nostre districte em semblenbé, però d’aquest cas concret noen tinc detalls perquè es tractad’una negociació entre privats.Per tant, ara per ara no puc opi-nar al respecte.
Una altra notícia que es va co-nèixer fa poques setmanes vaser la compra del solar d’Encar-nació per part de l’Ajuntament.Què s’hi farà exactament?Ho hem de parlar amb els veïns,encara no està definit. La bonanotícia és que al final nosaltreshem pogut comprar aquest solar,amb la qual cosa garantim queno s’hi faran habitatges i que esmantindrà el jardí. Ara bé, tambéés evident que hi pot haver unespai on hi hagi un equipament,com de fet ja hi havia abans. Quinen concret? Ho hem de parlaramb els veïns.
Fa poc també s’ha anunciat laconstrucció de l’escola l’Univers...Com en el cas del solar d’Encar-nació, l’escola l’Univers és untema que nosaltres vam heretar ique, si tot acaba bé, serà una deles accions de les quals nosaltresens sentirem més orgullosos.Quan estigui acabat l’aparca-ment començarem a construirl’escola i, de moment, n’assumi-rem el cost des de l’Ajuntament.
Un cost que després haurà d’as-sumir la Generalitat. En resum,hem fet el que ja podria haver fetl’equip de govern anterior, per-què tot això ve d’anys enrere.
Parlant d’escoles, fa dies es vasaber que l’institut Bosch i Gim-pera tancarà definitivament l’anyque ve...Això és una decisió de la Genera-litat, no nostra, suposo que perun tema de ràtios.
En tot cas, creu que és una pèr-dua important?Evidentment, sempre que esperd una escola, en aquest cas uninstitut, no és una bona notícia.A ningú li agrada tancar escoles,però hem de ser conscients delmoment que travessa el nostrepaís, de la situació econòmica dela Generalitat i, sobretot, de l’he-rència del tripartit.
Qui finalment no haurà de tan-car com havia insinuat és Lluïsosde Gràcia, que podrà fer lesobres que garanteixen la sevacontinuïtat...Sí, i ho celebrem. Nosaltres elshem ajudat com no s’havia fetmai. Des de l’Ajuntament s’ha fetuna aposta molt important pels
ateneus de la ciutat, especialmentper Lluïsos de Gràcia, que és ons’ha invertit més diners. I jo vullagrair-ho, perquè crec que tots hisortirem guanyant.
Parlant d’obres, el districte estroba immers en el Pla de MilloraIntegral de l’espai públic. Servi-ran per millorar la vida dels veïnstotes aquestes actuacions?N’estic convençuda. Estem fent
una sèrie d’obres a tot el Districteque crec que milloraran molt lavida dels veïns, perquè estemapostant per les plataformes úni-ques, per pacificar els carrers,per millorar les voreres i per re-
modelar les places. En resum,estem apostant per les obres que,tot i no ser impactants, millorenrealment la vida dels veïns.
Uns veïns que ahir van celebrarSant Medir. El president de la Fe-deració de Colles deia, diesabans, que enguany havien tor-nat a partir per la seguretat. Creuque les exigències burocràtiquessón excessives?De nosaltres no es poden queixar,entre d’altres coses perquè desd’aquest any tenen una nova seusocial que és una de les primeresdemandes que em van fer i quetampoc ningú abans els havia re-solt. A més, nosaltres hem col·la-borat intensament amb ells pergarantir un mínim de seguretat ala festa, la qual cosa no és unaqüestió burocràtica, sinó un re-quisit necessari pel bé de tots.
Amb l’equador del seu mandatja superat, com veu Gràcia encomparació amb fa dos anys?Si ho preguntes a l’oposició etdirà el contrari, però jo crec queestà millor ara que abans. A Grà-cia ens vam trobar una sèrie detemes molt encallats i nosaltresels hem anat desencallant i a poca poc els anem tirant endavant. Ila prova és que a les enquestes desatisfacció de la gestió municipal,Gràcia és el districte on està mésben valorada. Tot és molt millo-rable, però crec que Gràcia estàmillor avui que fa dos anys.
“La mort d’una veïna de Gràcia per violència de gènere ens commociona a tots. Cal seguir lluitant”
“Sempre quees perd una escola,
en aquest cas uninstitut, no és
una bona notícia.A ningú li agrada”
“Gràcia és undels districtes
més segurs i amb menys
delictes de totala ciutat”
“El principal problema que tenima la Vila de Gràcia,
no a la resta deldistricte, és el
soroll a les nits”
4 març 2014
Gràcia| 10
líniagràcia.cat
24 colles, 1.200 romeus i ro-meves, 165 cavalls, 51 camions,23 carros i 52 tones de caramelsi dolços. Aquestes són les xifresque va deixar ahir la tradicionalcelebració de Sant Medir a laVila de Gràcia.
A les deu del matí, la regi-dora de Gràcia, Maite Fandos,presidia la tradicional salutacióde les colles de Sant Medir a lesautoritats del Districte des delbalcó de la seu municipal, l’ac-te que donava el tret de sortidaoficial a la festivitat.
Més tard, a la una del mig-dia, l’alcalde Xavier Trias,acompanyat pels regidors JoanPuigdollers (Sarrià-Sant Ger-vasi) i Maite Fandos, assistienals actes tradicionals de cele-bració de Sant Medir a l’Ermi-
ta de Sant Medir de Sant Cugatdel Vallès, amb la tradicionalmissa i les ballades de sardanes,toc de campanes i actuacionsdels gegants, banderers i cas-tellers.
A partir de les sis de la tar-da, les colles participants esvan anar concentrant entre elscarrers Nil Fabra, Sant Salvador
i Escorial, des d’on dues horesmés tard van començar la des-filada, que va baixar per Grande Gràcia des de la confluènciadel carrer Nil Fabra fins al Plade Salmerón. A l’inici de la des-filada s’hi va situar la CollaGardènia, que enguany era laportadora de la bandera de laFederació.
Els graciencs van celebrar ahir Sant Medir. Foto: Ajuntament
La Vila de Gràcia es bolca ambla celebració de Sant Medir» La ‘dolça festa’ llança un total de 52 tones de caramels» Un total de 24 colles i 1.200 romeus desfilen pels carrers
Rebuig unànime a l’últim cas de violència masclista
SOCIETAT4Feia anys que Grà-cia no patia la lacra de la vio-lència de gènere, però per des-gràcia la setmana passada vatornar a recordar que cal seguirlluitant contra un problema so-cial que ha reaparegut al dis-tricte. Un home de 75 anys –queahir ja va ingressar a la presó–va matar a trets la seva dona,també gran, en un pis del carrerMossèn Batlle, al barri de la Sa-lut, suposadament motivat perla ludopatia de la víctima.
El rebuig dels graciencs altràgic succés no es va fer espe-
rar. L’endemà dijous, la regi-dora del Districte, Maite Fan-dos, i la presidenta, Isabel Ri-bas, van encapçalar un minutde silenci i una concentració derebuig a la plaça de la Vila.
També l’Ajuntament de laciutat va voler sumar-se al re-buig d’aquest acte masclistaen forma de comunicat, en elqual van expressar el condol delconsistori a la família de la víc-tima. I també divendres, a lamateixa plaça de la Vila, va te-nir-hi lloc una altra concentra-ció de rebuig contundent.
Diverses entitats fan pinyaper a la donació de sang
SOLIDARITAT4El Banc de Sangi Teixits, els Castellers de la Vilade Gràcia, Casal de Joves la Fon-tana de Gràcia, Bastoners deGràcia, GràciaNet, el G6 -Col·lectiu d'Entitats HistòriquesCulturals, la Coordinadora deColles de Cultura de Gràcia, Pla-ceta Sant Miquel i altres entitatsgracienques organitzen el pròximdissabte 8 de març al matí (de 10a 14 hores) una campanya espe-cial de donació de sang a CanMusons, al carrer Alzina, 7.
Amb l’eslògan Sang blava, lesentitats gracienques sumen es-
forços per a la donació altruistade sang i fan una crida a tota laVila perquè s’hi uneixi. L’anypassat es van quedar a les portesde les 100 donacions i enguanys’han proposat superar-les. En-tre tots els donants se sortejaràun lot de Productes de la Terra.
A Catalunya, cada dia calen1.000 donacions per atendre lesnecessitats dels malalts. De for-ma general, pot donar sang qual-sevol persona que tingui bona sa-lut, que sigui major d’edat i quepesi 50 quilos o més. Per donarsang no cal estar en dejú.
Gràcia encapçala l’índexde descens de l’atur a la ciutatOCUPACIÓ4Gràcia va encap-çalar el 2013 el descens de l’aturde tota la ciutat, amb una bai-xada percentual de 6,53 puntsrespecte al 2012, el percentatgemés alt de tots els districtes de laciutat.
La mitjana de descens d'atura Barcelona en el mateix perío-de va ser de 4,02 punts. Segonsles dades d'Economia, Empresai Ocupació elaborades per la Di-recció Operativa de Promoció del
Territori i Comerç de l'Ajunta-ment de Barcelona, Gràcia vapassar del 9,7% de població to-tal aturada el desembre de 2012al 9,2% el desembre de 2013.
El descens de l'atur és simi-lar en els cinc barris del territo-ri de Gràcia, ja que tots –a ex-cepció de La Salut—registrenuna mitjana superior als 6 puntsen el descens de l'atur. L'índexl'encapçala la Vila de Gràcia,amb un 6,99% de variació.
RedaccióGRÀCIA
Agenda Nacional | Pacte Gracienc pel Dret a DecidirEl G6 - Col·lectiu d’Entitats Culturals Històriques de Gràcia està impulsant el Pacte
Gracienc pel Dret a Decidir com a extensió natural del Pacte Nacional pel Dret aDecidir traslladat al context gracienc. Diverses entitats i partits polítics del districte
ja s’han adherit a aquest pacte local, que aviat iniciaria la primera línia de treball.
11 |
4 març 2014
Culturalíniagràcia.cat
Els Lluïsos de Gràcia podrancontinuar escrivint la seva his-tòria. L’ajuntament de Barce-lona aposta per la cultura delsbarris i en especial per Gràcia.
Amb 178 anys d’existència imés de 500 usuaris diaris, elsLluïsos de Gràcia tenien algunsproblemes estructurals que araseran resolts gràcies a la sub-venció d’1.283.000 euros que elsha concedit l’Institut de Culturade Barcelona (ICUB), a través delPrograma per a la rehabilitaciód’auditoris i teatres d’entitatsculturals sense afany de lucre.
D’aquesta manera, l’Ajun-tament de Barcelona vol donarsuport als centres culturals deproximitat als barris i retornarel protagonisme a les entitats debase participativa. “Quan ningúparlava de cultura de proximitat,aquests centres ja feia anys que
la practicaven. Són el sotabosccultural de la ciutat”, afirma elregidor de Cultura, Coneixe-ment, Creativitat i Innovació,Jaume Ciurana.
En el cas dels Lluïsos deGràcia, s’enderrocarà l’edifici,mantenint la façana, per fer-hiun soterrani i tornar-lo a alçar.Es preveu que les obres co-
mencin el pròxim 5 de maig i lavoluntat de l’entitat és no aturarcap de les activitats que orga-nitza diàriament.
El cas dels Lluïsos exempli-fica l’esforç de l’Ajuntament, el
qual ha destinat 1.716.473 eurosper fer actuacions d’adequacióde la normativa de seguretat iaccessibilitat, obres de millorai dotacions tècniques als audi-toris i teatres d’entitats senseafany de lucre de diferents ba-rris de la ciutat.
El percentatge de les apor-tacions depèn del tipus d'obra.Així, les actuacions vinculadesal compliment de les normati-ves de seguretat i accessibilitathan obtingut una cobertura del70% del seu cost. En canvi, pera les obres de millora l'Ajunta-ment hi ha destinat una apor-tació del 40%, i per a la dotaciód'equipament tècnic la cober-tura ha arribat al 30%.
Aquest és el segon any quel’Ajuntament dóna aquest ajutsi preveu continuar fent-ho du-rant tot el mandat. "A la con-vocatòria anterior vam destinar-hi 1.150.000 euros i volem man-tenir-ho al llarg de la legislatu-ra, a raó d'un milió per any, coma mínim", afirma Ciurana.
L’aposta per la cultura de proximitat» Els Lluïsos de Gràcia rebran 1.283.000 euros per poder fer les seves obres de remodelació
» El Centre Moral i Instructiu de Gràcia també es beneficiarà de les subvencions que atorga l’ICUB
RedaccióGRÀCIA
OBRES4El Centre Moral i Ins-tructiu de Gràcia també es be-neficiarà de les subvencionsque atorga l’Institut de Culturade Barcelona.
En el seu cas disposarà degairebé 4.000 euros que es des-tinaran a construir un accés a laseva façana i a insonoritzar lesparets de l’equipament.
Gràcies a l’Ajuntament de
Barcelona, aquest equipamentpodrà desenvolupar les seves ac-cions de manera satisfactòria iconvertir-se en el lloc de troba-da, de convivència, d’acollimenti d’amistat que vol oferir a in-fants, joves i grans. Així mateix,també podrà garantir la sevaproposta d’activitats en el tempsde lleure que vol afavorir la ple-nitud humana dels seus usuaris.
Ajuts per al Centre Moral
“Quan no es parlavade cultura de
proximitat, aquestscentres ja feia anysque la practicaven”
Els Lluïsos de Gràcia rebran una subvenció de 1.283 euros per remodelar el seu edifici. Fotos: Xarxanet.org
Inversions | Altres districtes també reben subvencionsA banda dels Lluïsos i del Centre Moral i Interpretatiu de Gràcia, l’Ajuntament de Barcelona també
ha atorgat subvencions a altres equipaments culturals de la ciutat. Concretament els Lluïsos D’Hortarebran gairebé 325.000 euros, Foment Hortenc una mica més de 100.000 i el Centre Catòlic de Sants
prop de 2.800 euros. Les ajudes permetran millorar el funcionament d’aquestes entitats.
4 març 2014
Comerç| 12
líniagràcia.cat
El comerç de proximitat català jacompta amb una nova llei d’ho-raris. El passat 12 de febrer el Par-lament va aprovar la llei d’hora-ris comercials amb els vots de CiU,ERC, ICV-EUiA i PSC, una nor-mativa que pretén “preservar elmodel comercial català” i “blin-dar-lo” davant les onades libera-litzadores provinents de Madrid.En aquest sentit, el canvi signifi-catiu és l’increment dels dies fes-tius d’obertura, que passen de 8a 10, seguint la recomanació delConsell de Garanties Estatutàries.
Des de la Confederació de Co-merç de Catalunya s’ha valoratmolt positivament aquesta novallei, ja que “regula la situaciócreada pel recurs d’inconstitu-cionalitat del Govern espanyol”,segons indica l’organització. Pelque fa a la Fundació BarcelonaComerç, l’aprovació d’aquestanova normativa suposa “un punti final al marc normatiu que ha de
regir el model comercial català”,tal com afirma a Línia Gràcia Vi-cenç Gasca, president de la fun-dació, que es mostra satisfet de lafi de “la indefinició en la qual esmovia el comerç català”.
DEFENSA DEL MODEL CATALÀAquesta norma va ser impulsa-da ara fa poc menys d’un any perpart de CiU i ERC, després queel govern de Madrid decidís re-córrer davant el Tribunal Cons-titucional (TC) un decret de laGeneralitat que regulava els ho-raris comercials, i que encara estroba en suspensió. El desem-bre, el Consell de Garanties varecomanar ampliar els festiusd’obertura a la nova legislacióper tal d’evitar la inconstitucio-nalitat de la norma. A canvi, elsgrups van decidir que aquestsdos dies els puguin determinarlliurement els ajuntaments decada municipi. A partir d’ara, leshores setmanals d’obertura aCatalunya seran 72, i els únicsestabliments exempts seran elsdels municipis turístics i els co-merços d’alimentació més petitsde 150 metres quadrats.
NEGUIT PELS GRANS CENTRESUn altre tema que preocupa es-pecialment els comerciants són lesampliacions de les grans superfí-cies comercials. En aquest sentit,la Fundació Barcelona Comerç esva reunir el passat dia 13 de febreramb el president de la Generali-tat, Artur Mas, i el conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig, perexpressar el seu “neguit” per lesinformacions que apunten a l’o-bertura de quatre nous centres co-mercials, dos a Barcelona –a la Sa-grera– i dos a la seva àrea me-tropolitana –l’outlet de Viladecansi un a Cerdanyola–.
Segons s’informa des de laFundació a aquesta publicació, elsdirigents es van mostrar “recep-tius” amb les demandes dels co-merciants i van afirmar el seucompromís per reduir el màximpossible l’ampliació de grans su-perfícies comercials al país.
Les ampliacions suposarienun nou sostre comercial que arri-baria als 300.000 metres qua-drats, el que segons la Fundacióequivaldria a uns 3.300 establi-ments i a una “pèrdua de la iden-titat del model comercial”.
Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament
Els botiguers, satisfets amb lanova llei d’horaris comercials
» El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial» La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10
Informen sobre la novaordenança de terrasses
CAMPANYA4Un total de 20 in-formadors recorreran al llargd’aquest mes de març les més de4.500 terrasses de bars i restau-rants que hi ha a tota la ciutat.Aquesta actuació s’emmarca enla campanya informativa que voldur a terme l’Ajuntament perexplicar la nova ordenança de te-rrasses que va entrar en vigor elpassat 1 de gener.
Aquesta nova ordenança uni-fica en una sola llei les 17 nor-matives que existien a la ciutatfins al moment i se centra en lamillora de la circulació dels via-nants per les voreres on se situenles terrasses. Els informadors del’Ajuntament comprovaran si la
terrassa en qüestió compleix lesespecificacions de la nova nor-mativa, que té com a prioritat ga-rantir l’accessibilitat a les perso-nes amb deficiències visuals, elscotxets o les cadires de rodesperquè no tinguin problemes al’hora de circular per les voreres.
L’ordenança, a més, prohi-beix que alguns elements ados-sats a la façana, com ara faristols,jardineres o taules auxiliars, escol·loquin fora del perímetre dela terrassa. Pel que fa als para-vents laterals, només es podrancol·locar en dos costats simultà-niament i els ancoratges no po-dran estar fixats a terra perma-nentment.
La disbauxa carnavalescainunda els mercats graciencsFESTA4El Carnestoltes arribaràa la seva fi demà amb l’enterra-ment de la sardina. Serà la fi de ladiversió que el Rei Carnestoltes haportat arreu al llarg de la darre-ra setmana, i en aquest sentit elsmercats de Gràcia no han estataliens a aquesta festivitat.
Pel que fa al Mercat de la Lli-bertat, els paradistes van enga-lanar l’edifici amb una ambien-tació d’època que fa referència alTricentenari dels fets de 1714. Amés, els comerciants es van dis-fressar el passat divendres 28 i
dissabte dia 1 amb les robes tra-dicionals de segle XVIII, i el pas-sat dijous 27 van obsequiar elsclients que s’hi van apropar ambcava i botifarra.
Per la seva banda, el Mercatde Lesseps va celebrar durant totel cap de setmana un concurs dedisfresses obert a tothom. Lamúsica tampoc no va faltar alMercat de l’Estrella i al Mercat del’Abaceria, on el passat dissabteva tenir lloc l’actuació del grupBing Bang Valona i la passejadade la Rua Brasilera.
F. Javier RodríguezGRÀCIA
Els mercats graciencs han celebrat el Carnaval. Foto: Jordi Casañas
Transport | Una aplicació calcula el preu d’un trajecte en taxiTaxi Barcelona és una nova aplicació per a smartphones, disponible per a Android
i iPhone, que permet calcular quant pot costar un trajecte en taxi des d’un punt de Barcelona o la seva àrea metropolitana fins a un altre. Aquesta ha estat una
iniciativa de l’Institut Metropolità del Taxi i està disponible al seu web en sis llengües.
13 | Comerç 4 març 2014 líniagràcia.cat
Els comerciants de la ciutat tor-nen a les aules. Després de l’èxitde la passada edició, el programade formació Obert al futur es re-edita aquest 2014 amb una pro-gramació de 24 càpsules forma-tives, 9 de les quals són de novacreació. La durada de les càpsu-les serà de 2 i 3 hores.
Obert al futur es un pla for-matiu gratuit impulsat per la re-gidoria de Comerc de l’Ajunta-ment a traves de Barcelona Acti-va, que a més compta amb lacol·laboracio dels Districtes i lesassociacions i eixos comercials.L’objectiu d’aquest pla es contri-buir a la millora professional delcomerc i dels serveis de proxi-mitat a traves d’una amplia ofer-ta formativa en gestio empresa-rial i capacitacio tecnologica, ei-nes clau per millorar la competi-tivitat dels comerços en un entornde crisi i tambe de canvis en elshabits de compra.
Aquest programa s’agrupa alvoltant de quatre itineraris for-matius que tracten sobre el màr-queting digital, el software degestió empresarial, l’aspecte eco-nòmic i financer d’un negoci i lespasses a seguir per dur a termecanvis i renovacions en el mateix.Aquí entraran en joc altres te-màtiques, com són la fidelització
de la clientela o el muntatge i dis-seny dels aparadors. A més, elprograma també inclou càpsulesde divulgació amb sessions d’i-niciació a les xarxes socials comFacebook i Twitter.
Aquest programa es vehiculaa través del districte i les associa-cions de comerciants. Un aspec-te a favor d’aquesta iniciativa és
que els horaris en els quals s’im-parteixen les càpsules s’adaptenals dels comerciants i s’ofereixenal mateix territori, ja que tots elsmòduls tenen lloc als espais mu-nicipals dels diferents barris. AGràcia, en concret, les càpsules esdesenvoluparan a la seu del Dis-tricte, i en total s’impartiran 7 mò-duls formatius orientats a fidelit-zar la clientela, a saber utilitzar lesnoves tecnologies o a aprendretècniques de màrqueting.
UNA ACOLLIDA NOTABLEEls comerciants participants enla passada edició –uns 900–han valorat molt positivamentaquesta experiència i la nota detots els agents que hi han inter-vingut arriba al notable alt, ambun 8,5 final. “Hem vist les valo-racions de la primera edició i hempres nota de les aportacions delscomerciants i les hem incorporata les noves càpsules de formació”,assegura Raimond Blasi, regidorde Comerç. Blasi també recordaque en aquesta nova edició “totsels districtes podran començar laformació al mateix moment”.
A punt per tornar a les aules» El programa de formació per a botiguers Obert al futur reprèn l’activitat en la nova edició de 2014
» A Gràcia, les càpsules formatives d’aquesta iniciativa tindran lloc a la seu del Districte
SOCIETAT4 El compromís del’Ajuntament en la millora pro-fessional i de l’ús de les Tecno-logies de la Informació i Comu-nicació (TIC) es va fer palès en elPla d’Impuls i Suport al Comerçde Barcelona i en el Programad’Actuació Municipal (PAM)2012-2015.
Per tal de preservar i milloraraquest comerc urba i de proxi-mitat, l’Ajuntament, a traves dela direccio de Comerc i Consum
i Barcelona Activa, treballa ambels districtes i les associacions delteixit comercial. Tambe reforcael treball conjunt entre el sectorpublic i privat com a eina per do-nar resposta a les noves neces-sitats i requeriments del sector.És en aquest context on s’em-marca Obert al futur, una novaeina que el consistori posa a dis-posició del col·lectiu de comer-ciants, font d’activitat econòmi-ca i cohesió social als districtes.
Una eina de cohesió social
Aplicar les noves tecnologies al comerç de proximitat és un dels objectius d’aquest pla formatiu gratuït. Fotos: Arxiu
L’edició de 2014 estàformada per 24
càpsules formatives,9 de les quals noves
RedaccióGRÀCIA
4 març 2014
Esports| 14
líniagràcia.cat
La primera edició de la cura so-lidària Barcelona Magic Line,celebrada aquest passat diu-menge i que va travessar la partnord del districte de Gràcia, vaaconseguir recaptar 120.000 eu-ros que es destinaran a set cau-ses diferents.
La prova va iniciar-se al parcde les Aigües, i va recórrer un to-tal de 7 turons de tot Barcelona,cada un dels quals estava dedicata una causa solidària diferent. LaBarcelona Magic Line va tra-vessar el sector més al nord deldistricte de Gràcia, que va oferirun dels 7 turons de la prova: el dela Creueta del Coll, de 245 metresd’alçada i dedicat, en concret, ala cooperació internacional.
D’aquí la competició va seguirfins al Tibidado, per baixar se-
guidament a través de Sarrià, lesCorts i Sants-Montjuïc i finalit-zar a la plaça Nova, al costat dela catedral de Barcelona.
En termes de participació, alvoltant de 5.500 caminadors,agrupats en 350 equips i provi-nents d’arreu del país, van par-ticipar en les diferents modalitatsde la travessa –de 10, 20 i 30 qui-lòmetres cadascuna–.
Aquesta competició està or-ganitzada per l’Obra Social SantJoan de Déu, que destinarà els di-ners recaptats a 7 causes dife-rents: a ajudar les persones ambproblemes de salut mental, a lespersones sense llar, als depen-dents, als infants hospitalitzats,a la recerca biomèdica, a la coo-peració internacional i a les emer-gències socials.
Els participants van ascendir a 7 turons de Barcelona. Foto: Ajuntament
La Barcelona Magic Line recapta 120.000 euros
» Més de 5.000 caminadors participen en aquesta cursa solidària» La prova, que va travessar Gràcia, va recórrer 7 turons de la ciutat
Els culers Tomic, Dorsey i Papanikolau visiten Gràcia
BÀSQUET4Els jugadors culersde bàsquet Ante Tomic, JoeyDorsey i Kostas Papanikolau vancompartir el passat dimarts 18 defebrer una jornada esportivaamb nens i nenes de les escolesJosep Maria Sagarra i Pare Po-veda del districte de Gràcia, al pa-velló de Vallcarca Nord com-partit pels dos centres.
Durant la trobada, organit-zada per la Fundació del BàsquetCatalà, els nens i nenes van inter-actuar amb els esportistes blau-grana. Els jugadors van realitzarun circuit amb diferents exerci-cis tècnics conjuntament amb elsinfants, van disputar unes quan-
tes rondes de K.O. i després vanregalar pilotes, pòsters i van sig-nar autògrafs.
ENCISTELLAR DES DE LA GRADAL’anècdota de la jornada va ve-nir de la mà del pivot croat AnteTomic, que va ser el primer delstres culers en aconseguir com-pletar el repte que van plantejarels petits esportistes: encistellardes de la grada.
Els infants també van poderconèixer de més a prop a dos delsnous fitxatges d’enguany del FCBarcelona, l’ex NBA Dorsey iPapanikolau, provinent de l’O-limpiacos grec.
L’Europa porta tres partitsseguits sense guanyar
FUTBOL4La derrota d’abans-d’ahir contra la Pobla de Mafu-ment (1-0) a domicili col·loca elCE Europa en quarta posicióamb 48 punts. Aquesta és la se-gona derrota consecutiva i eltercer partit sense guanyar.
La derrota podria haver estatpitjor per l’Europa, ja que el Cor-nellà, el seu perseguidor, va em-patar a un gol a casa del Vilassar,resultat que el posa amb els ma-teixos punts que els graciencs. No-
més la diferència de gols permeta l’Europa mantenir el quart lloc.
El partit contra la Pobla vamostrar les carències que l’equiparrossega des de fa unes setma-nes, com l’encert de cara a por-teria, la velocitat i la seguretat de-fensiva. Un gol d’Emaná a lesacaballes del matx va donar elstres punts als tarragonins i vadeixar l’Europa, per tercera set-mana consecutiva, sense els tresdesitjats punts.
La Diputació signa unconveni amb la fundació ESI
SOLIDARITAT4La Diputació i lafundació sense ànim de lucre Es-port Solidari Internacional (ESI)van signar divendres un convenide col·laboració per potenciar laparticipació dels ens locals en ac-cions solidàries esportives.
El president de la Diputació,Salvador Esteve, i el presidentd’ESI, Josep Maldonado, van es-tablir un protocol de col·laboracióentre les dues entitats en un acteque va comptar amb la presència
del diputat d’Esports, Josep Sa-lom, representants esportius de laprovíncia i exesportistes com Al-bert Costa o Jordi Arese. Mitjan-çant aquest conveni, la Diputaciópodrà aprofitar els projectes queporta a terme ESI per tal de re-forçar les accions de responsabi-litat social corporativa.
ESI és una fundació que vol“humanitzar l’esport” i convertir-lo en una eina de suport a comu-nitats en situació de pobresa.
RedaccióGRÀCIA
Els infants amb els cracks culers. Foto: Vallcarca Nord
Tennis Taula | Els Lluïsos posen en marxa la League FemeninaEls Lluïsos de Gràcia van posar en marxa a principis de febrer la Lluïsos League Femenina de tennis
taula, que s’allargarà fins al final de l’actual curs. El torneig està organitzat en dues categories, una infantil i l’altra d’adults, i està obert a sòcies dels Lluïsos però també a noies que no en formin
part. Per tal d’inscriure’s-hi cal enviar un correu a l’adreça [email protected].
Agenda15 | 4 març 2014 líniagràcia.cat
AGENDA [email protected]
DIJOUS 13 DE MARÇ19:00Parlem amb... Amy Tam. L’artista conversarà
amb Antonio Lozano a la biblioteca Jaume Fus-ter. Amy Tan és una de les veus més singu-lars de la narrativa oriental. / BibliotecaJaume Fuster.
DIMECRES 26 DE MARÇ19:00Parlem de sèries. Taller sobre la mítica sè-
rie de televisió de The Sopranos a càrrec d’I-ván Gómez. / Biblioteca Jaume Fuster.
FINS AL 19 DE MARÇMatí-Tarda Els feminismes de Feminal. Una
exposició que fins al pròxim 19 de marçmostrarà com era la revista Feminal a la seudel Districte de Gràcia.
FINS AL 2 D’ABRILMatí-Tarda Les paraules i les imatges transme-
ten valors. Exposició d’imatges i textos ela-borada per l’Observatori de les Dones als Mit-jans de Comunicació. Una mostra crítica delsespais i els estereotips que els mitjans ator-guen a les dones. / Centre cívic La Sedeta.
DIMECRES 5 DE MARÇ18:00 Ratolinets i ratolinetes. Gina Clotet porta
una activitat de narració de contes on l’ora-litat agafa un paper essencial. Adreçada a nensde 2 a 4 anys. / Biblioteca Vila de Gràcia.
DIMECRES 17 DE MARÇ1817:30 Contes i tresors per als més menuts. His-
tòries quotidianes, conegudes i familiarsamb música, cançons, objectes i titelles,són alguns dels ingredients que ofereixaquesta activitat a càrrec d’Alma i la Mar deContes. / Biblioteca Vallcarca.
DIMECRES 12 DE MARÇ21:00 El CN Catalunya jugarà el derbi barcelo-
ní contra el CE Mediterrani a les piscines SantJordi amb l’objectiu de sortir de la part bai-xa de la classificació de Divisió d’Honor de wa-terpolo. / Piscines Sant Jordi.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Espai taller adreçat a nens i nenes de7 a 9 anys sobre aspectes científics comla formació de les muntanyes, què hiha al centre de la Terra o d’on ve l’ai-gua del mar. Activitat a càrrec de Nu-sos. Cal inscripció prèvia. / BibliotecaJaume Fuster.
Planeta TerraDm. 4 i dj. 6 de març a les 18:00
Representació teatral de l’obra de l’au-tor Jordi Mesalles, interpretada per lacompanyia de teatre Quadre Escènicde Sant Medir. / Centre cívic la Sedeta.
Partit de l’Europa
El CE Europa rebrà la UE Figueres al NouSardenya en un partit corresponent ala 28a jornada del grup cinquè de Ter-cera divisió. L’Europa intentarà tornaral camí de la victòria després d’unamala ratxa. / Nou Sardenya.
El fenomen dels horts urbans està cadacop més estès a les ciutats i entorns ur-bans. En aquest sentit, la biblioteca deVallcarca i els Penitents organitza unaactivitat, a càrrec de Josep M. Vallés,un horticultor urbà, sobre com instal·larun hort a un balcó.
Horts ecològics urbansDm. 4 de març a les 19
Dg. 9 de març a les 12:00
Els Beatles contra els Stones, de Quadre Escènic Sant Medir
15 i 16 de març a les 18:00
| 16 4 març 2014líniagràcia.cat Pròxima edició: 9 d’abril