liniagracia 37
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniagracia/pdf/liniagracia_37.pdfTRANSCRIPT
redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]
barcelona 4 de febrer 2014 · Núm.37 · www.liniagracia.catlíniagràcia
Tradiciómallorquinaa Gràcia
pàg 8
Mobilitat pàg 8Les motos podrien aparcar als carrersde plataforma única
Urbanisme pàg 8La compra del solard’Encarnació garanteixla preservació del jardí
Comerç pàg 12Arrenca a Lesseps la setenaedició de ‘Folk als mercats’
Esports pàg 14L’Europa aconsegueix laprimera victòria del 2014
La casa Vicens es convertiràen un museu obert al públic
Un banc andorrà compra l’immoble que va esdevenir el primer projecte important de Gaudí l’any 1883 pàg 10
Economia pàg 3Barcelona desplegaels Plans de Turismede Districte
Entitats pàg 10Els Lluïsos podranfer finalmentles seves obres
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 4 febrer 2014líniagràcia.cat
3 | En Portada 4 febrer 2014 líniagràcia.cat
Catalunya és la Comunitat Autò-noma que més turistes estrangersrep. Així ho ratifiquen les dadesdel balanç turístic de l’any 2013.I és que un de cada quatre visi-tants estrangers que arriben aEspanya tria Catalunya com adestí de vacances.
Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).
El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-vament les dades i remarca que el
turisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.
En declaracions a Línia Grà-cia, el director de l’Agència Ca-talana de Turisme, Xavier Espa-sa, assegura que s’ha elaboratun pla de màrqueting per alsanys 2013-2015, on els objectiussón “augmentar en un 15 percent els ingressos turístics, ladesestacionalització, la despesaturística i el poder de marca”. Peraconseguir-ho, Espasa afirmaque “s’ha de passar de la promo-ció turística offline a la online,aconseguir fidelitzar els visitants,
orientar-se més cap a la dema-nada que cap a l’oferta i construiruna plataforma online on els vi-sitants puguin compartir les se-ves experiències”.
AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.
Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Ca-talunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turismegenera riquesa i llocs de treball i,a més, tenim una molt bona ofer-ta complementaria per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.
Líders en turisme estranger» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat» Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat”
Pamela MartínezGRÀCIA
REDACCIÓ4L’Ajuntament haposat en marxa els Plans de Tu-risme de Districte com a eina dedesconcentració territorial del’activitat turística a Barcelona,per tal d’ordenar i obtenir una mi-llor distribució dels seus efectesen el conjunt del territori i afa-vorir-ne una millor gestió. Estracta d’un nou mapa turístic dela capital catalana que posa en va-lor la identitat de cada barri i dis-tricte i en destaca tots els seusatractius, de manera que els tu-ristes descobreixin els “secretsmés ben guardats de la ciutat”.
En el cas de Gràcia, el districtealberga algun dels atractius tu-
rístics més importants de la ciu-tat, amb el Park Güell com a ico-na de referència, tot i que un al-tre parc, el de la Creueta delColl, també és un espai verdurbà de referència pels barrisdel nord, així com edificis d’alt va-lor patrimonial com la Casa Vi-cens (veure pàgina 10).
Però el Pla de Districte deGràcia va més enllà i també po-sarà en valor la cultura i la iden-titat, el comerç, la sostenibilitat i,sobretot, la conciliació de l’acti-vitat turística amb la vida delsveïns. Una conciliació que, en undistricte ja conegut com el de Grà-cia, és un aspecte clau.
Desconcentració territorialde l’activitat turística
Durant el 2013, un total de 15,59 milions de turistes han passat per terres catalanes. Foto: Pierrot Heritier
4 febrer 2014
Districte| 4
líniagràcia.cat
Una de les actuacions més im-portants que s’estan fent al dis-tricte són les obres de renovacióde la plaça de la Sedeta. Es trac-ta d’una remodelació que per-metrà convertir aquesta plaçaen un espai més obert i més ac-cessible pel barri del Camp d’enGrassot. Les obres van començara principis de novembre i estàprevist que durin quatre mesos.Actualment, per tant, ja s’ha su-perat l’equador dels treballs demillora dels jardins i adequaciódels accessos a la plaça.
Tal com va explicar, quan esvan iniciar els treballs, la regidoradel Districte de Gràcia, MaiteFandos, amb aquesta actuació elgovern municipal persegueix “undoble objectiu” que és “millorarles condicions actuals de man-teniment i accessibilitat de la
plaça”, i “donar resposta a aquestpeculiar indret, al voltant delqual s'hi apleguen diverses es-coles i equipaments”. A més,una altra de les prioritats de la re-forma, és convertir la plaça en elpunt de trobada de la vida cul-
tural i lúdica dels veïns del Campd’en Grassot, i per això, Fandosvol potenciar de la Sedeta “ el seucaràcter d'espai de trobada coma plaça major del barri”.
L’obra, que té un pressupostde poc més de 490.000 euros,implica la substitució de l’ar-brat, que feia malbé el paviment,i adequar l’espai per eliminarels esglaons i desnivells, fent
una plaça més accessible. Tam-bé es canviarà la ubicació de lagrada de l’amfiteatre, des de la fa-çana del carrer Pare Claret a la fa-çana del passatge Llavallol.
Durant les obres, la plaçaestà tancada als veïns però es potaccedir al centre cívic.
REFORMES INTEGRALSDurant aquest mes s’han posaten marxa diferents obres a la ciu-tat que formen part del Pla de Mi-llora Integral de l’espai públic deBarcelona (PMI), que contemplaactuacions de renovació integrala 65 carrers i 13 parcs fins al 2015.Es faran obres per a tots els dis-trictes que suposaran una in-versió total de prop de 45,57milions d’euros. Aquest pla estàpensat per millorar l’accessibili-tat, la il·luminació, el paisatgeurbà i el manteniment dels barrisper aconseguir una regeneracióurbana. A més es treballa ambmaterials eficients per incentivarl’estalvi energètic.
Més espais per als veïns» La reforma de la plaça de la Sedeta l’ha de convertir en el punt de trobada dels veïns del barri» Fins al 2015 es faran diverses actuacions en el marc del Pla de Millora Integral de l’espai públic
REDACCIÓ4Les obres a la pla-ça de la Sedeta no és l’única ac-tuació de millora que es fa al ba-rri del Camp d’en Grassot. Defet, al mateix complex de la Se-deta està prevista, en una sego-na fase de les obres, la cons-trucció d’un nou equipamenten aquest espai. Es tracta d’unCentre d’Atenció i Recursos pera Famílies amb Adolescents,que serà pioner a Barcelona.L’edifici, de 370 metres qua-drats, s’ubicarà a la façana dePare Claret, i tindrà planta bai-xa i soterrani, que es destinarà aaltres usos veïnals.
La construcció, a més, supo-sarà la creació d’un nou espai pú-blic accessible des del carrerSant Antoni Maria Claret, on s’hiubicarà un circuit d’exercicisper a gent gran.
D’altra banda, al barri s’haninstal·lat més de 60 cadires ibancs, ja que, el 22% d’habitantstenen més de 65 anys. La majo-ria d’aquestes cadires es trobenals xamfrans, on l’amplitud devorera és més gran, i consti-tueixen nous espais d’estada idescans per als veïns.
Segons Maite Fandos, aques-ta iniciativa busca “generar unespai públic de qualitat al serveidel perfil de persones que viuenen aquest barri” i ha explicat ques’ha fet perquè “hi havia unamanca de bancs i cadires perquèla gent gran pogués asseure's idescansar”.
També s’han millorat els dostrams de vorera del carrer Còr-sega entre els carrers de Venusi Milà i Fontanals, i entre Nàpolsi Roger de Flor.
Altres millores al barri
La façana i els jardins de la Sedeta i el carrer de Vilafranca a la cruïlla amb el carrer de Martí. Fotos: Google Maps
La plaça de la Sedetaserà més accessible
i oberta al barri
RedaccióGRÀCIA
Reurbanització | Millores al carrer de VilafrancaEntre el 6 i el 14 de febrer es duran a terme obres de millora al carrer de Vilafranca.
Concretament es faran obres a la calçada, per convertir el carrer en via de plataformaúnica, igualant l’alçada de les voreres i la calçada. Les obres provocaran afectacions
de trànsit al carrer de Vilafranca, entre el de l’Alzina i Massens i al carrer de Martí
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 4 febrer 2014 líniagràcia.cat
| 6Opinió4 febrer 2014líniagràcia.cat
Actualitat a la xarxa
Un diari plural Un diari participatiu
@JordiGuardiolaF: Comparar el movimentcívic sobiranista català amb els anys negresdel terrorisme d'ETA és indigne. #cama-chodemanaperdó.
@raulpresseguer: El ministre Montoroanunciant en directe al TN de @tcru-anyes_tv3 que no publicaran més les bal-ances fiscals. #tenenpor.
@miquelcalcada: Cada vegada que el PPes refereix a 'los catalanes' tinc la sensacióque ho diuen com si nosaltres, els catalans,fóssim els barrufets.
El diumenge, vint-i sis-de gener,va fer 75 anys que les tropes fran-quistes van entrar desfilant perla Gran Via de Barcelona. Feiadies que podien haver entrat,però van esperar per fer-ho pre-cisament aquell dia. Ho van ferper esborrar la memòria d’un al-tre vint-i sis-de gener, el de 1641,en el qual els orgullosos terçoscastellans van girar cua i van fu-gir del castell de Montjuïc rodo-lant muntanya avall, no van pa-rar de córrer fins a l’Ebre.
A la Batalla de Montjuïc unanació sobirana va enarborarbanderes, va agafar les armes, vaaixecar exèrcits i va fer fora uninvasor aclaparadorament supe-rior en efectius, però no en valorni en compromís. Era una nacióque defensava la seva llibertat, laseva sobirania, el seu Estat. Di-umenge vam celebrar aquellavictòria, una batalla antiga d’unconflicte molt actual: ser lliure oestar sotmès. Patriotes per la De-volució, Memorial 1714 i Coro-nela de Barcelona van organitzarun acte carregat d'emoció al Cas-tell de Montjuïc, quan, just alpunt del migdia, la milícia gre-mial de Barcelona, La InvictaCoronela, va entrar al Pati d’Ar-mes i va donar inici a la celebra-ció enmig d'una gran expectació.
4La batallaPer Fiona Camps
Ho veia i no m’ho creia: la se-nyora Sánchez Camacho en uninefable discurs a la Convenciódel PP, a Barcelona, presentantels ministres com: 'mi' Mon-toro que coneix Catalunya po-ble a poble, 'mi' Cospedal, 'mi'...Semblava una reunió de “tap-pers”. Comparant el procés ca-talà amb el basc (amb ETA deconvidada) molesta i per mol-tes protestes que hi hagi no es-pereu que demani perdó; “res-suscitant” a Josep Tarradellasposant-lo com a exemple depolític modèlic, preveient elquè hauria passat si avui fospresident de la Generalitat. Perfer el caldo gros, va posartambé com a exemple de bonespanyol a l’ínclit Salvador Dalíper haver fet afirmacions de laseva espanyolitat.
La presidenta del PPC fentvictimisme (cosa de la qualsempre acusa els seus opo-nents polítics) somicant que aCatalunya se’ls exclou. Peracabar, fent un estirabot acu-sant els partits que donen su-port al procés pel referèndumque no es cuiden del que real-
ment interessa als catalans,que és les retallades, la crisi il’atur. I vénen a Barcelona perfer una Convenció que noparla del que interessa als ca-talans! Vénen a fer discursossobre el que no serà. Per quèperden el temps i les energiesen un referèndum que no esfarà? Per què enviar a totes lesambaixades uns papers carre-gats de mentides i dades falsesper rebatre un fet que no tin-drà lloc?
Esperava amb impaciènciaque Rajoy expliqués el pla queté preparat sobre Catalunya ires de res. Catalunya els im-porta un rave, el seu graner devots el tenen a Espanya i comsempre, en el seu discurs, aca-ben amb la frase “Delenda estCatalonia” i van captant clientsmés enllà de la Sénia. Resu-mint, incoherència total, ex-trema i decebedora. Em vaigpessigar per veure si ho estavasomniant o era real perquè totplegat em semblava una inter-venció surrealista i mai mésben dit, amb les al·lusions aTarradellas i Dalí.
#PPSOE#DemanaPerdó
Malgrat que els jerarques delPP pontifiquen que la crisieconòmica s’ha acabat, elgruix dels mortals cada copanem més malament. Encaraque els dirigents econòmicsdels conservadors espanyolis-tes declarin que hem entrat enel camí del “creixement” eco-nòmic, cada vegada –els par-ticulars i les famílies– han defer miracles per poder ferfront a les mortíferes i mortifi-cadores factures domèstiquesdels subministraments bàsics.
No hi ha dubte que, mésenllà de l’atur i la pobresa, elfet de poder arribar a pagar,normalment cada mes, lesdespeses bàsiques d’aigua,llum, gas, telèfon, electricitati –ja no diguem el lloguer o lahipoteca– s’ha convertit en unautèntic esport de risc. I ésclar, un ésser humà, una per-sona normal, un ciutadà es-tàndard que religiosamentpaga els seus impostos quanno pot utilitzar, per raons eco-nòmiques i socials, aquests sisserveis bàsics, ja no té cabudaen la nostra societat i esdevé,automàticament, un autèntic“mort vivent”.
Ja fa força temps que esparla (i la UE també ho posade manifest) que a casa nostra
els rics cada dia estan mésblindats de tot i, en conse-qüència, són més rics i feliçosi, per contra, els pobres cadavegada són més pobres. Peròel pitjor de tot és que aquestsistema postmodernista delcapitalisme financer, cínic i, avoltes, metafísic (en el sentitindustrial del terme) estàvampiritzant completamentla classe mitjana i creant lesbases per un sistema políticirresponsable, antidemocràtici rabiüdament insostenible.
I aquí, quan apareix la pa-raula política cal esmentar,ben clarament, que aquestaestà fracassant estrepitosa-ment; ja que la política, en de-mocràcia, és la clau de voltaque permet viure en una so-cietat, mínimament, digna ijusta; és l’instrument per llui-tar eficaçment contra la xacrade la corrupció, la qual cosa ésla conseqüència dels interes-sos econòmics descontrolatsd’una minoria molt minorità-ria. De fet, la política és la queha de fer possible una justíciasocial, eficaç i independent,que escapci de debò el càncerde la corrupció i de les desigu-altats, i ens permeti fer front ales, martiritzadores, facturesdomèstiques.
Per Josep M. Loste
4Mortíferes factures 4SurrealistaPer Jordi Lleal
#EconomiaReal
líniagràcia.cat
publicitat 619 13 66 88
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Dipòsit legal: B.43219-2010
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
amb el suport de:
7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 4 febrer 2014 líniagràcia.cat
@CarlesMundo: Si el procés sobiranistano acaba amb el naixement de l'Estatcatalà, tinguem clar que ens tractaran coma vençuts. Això ens farà guanyar.
@Riki_CAT: Estic flipant... M'acaba de tru-car un amic federalista: "Ricard, estic es-coltant el Rajoy... com ho vas fer per apun-tar-te a l'@assemblea?"
@salvadorcardus: La força de la nostralluita és la base moral popular sobre la quales basteix, i la debilitat dels adversaris, laseva immoralitat política.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
No es pot negar que hem començat l’anyben entretinguts, i que els addictes alstelenotícies i a la lectura de premsa hemde posar-hi hores si volem estar regu-larment ben informats del que passa.Com que la simple enumeració de cosesi casos em faria exhaurir l’espai que emdonen i la paciència dels lectors, em li-mitaré a enunciar-ne un parell dels quetrobo més notables.
La primera de les grosses ha passata can PSC. Tres diputats han consideratque havien de votar sobre un tema depaís d’acord amb el que els dictava laseva consciència. I, ja de passada, d’acordamb el que els socialistes nostrats duienen el programa electoral. La història ésprou coneguda, i encara no s’ha acabat.Les convulsions al carrer Nicaraguaprenen proporcions sísmiques. Entred’altres raons, perquè es va descobrintque els tres contestataris no estan sols,i que hi ha altres companys de partit quepensen com ells. Ha començat un mo-viment que amenaça amb fer miques unpartit que no fa pas gaire acumulavaunes quotes de poder insòlites.
El segon esdeveniment ha estat l’a-nunci que el ministeri d’Indústria ha im-posat el tall de les emissions de Catalu-nya Ràdio al País Valencià. Cap sorpre-sa, si volen que els ho digui, tenint en
compte com va anar tot allò de TV3 i deCanal 9, i vista l’afició dels populars va-lencians a tancar mitjans de comunica-ció. Especialment, si aquests mitjans s’ex-pressen en català. Aquella frase del clàs-sic, posada al dia per Joan Fuster, que vea dir “puix que parla català, vejam quèdiu”, és transformada per la bel·ligerànciapopular en “puix que parla català, gar-rotada seca”. Deu ser la manera singu-lar com interpreten la disposició al dià-leg repetidament anunciada pel senyorRajoy Brey. O potser és que ja és això elque volia dir i resulta que les autoritatsde la Generalitat de baix són fidels ex-egetes del discurs presidencial i fervo-rosos intèrprets de la seva voluntat.
Què tenen en comú ambdós casos?Doncs el rerefons de la qüestió nacional,del procés que els catalans hem posat enmarxa i que els adversaris, i també elsenemics, no saben com aturar. Que unsdiputats pretenguin escoltar més laveu dels seus electors que la dels quemanen al seu partit hauria de ser mo-tiu de reflexió, i no tan sols per als so-cialistes, sinó per al conjunt dels polí-tics d’aquest país i del veí. I que el go-vern de l’estat acrediti una vegada mésque no està disposat a fer ni la més mí-nima concessió a la cultura i la llenguacatalanes també hauria de fer pensar.
4Ja en veurem de coses...Per Octavi Despuig
El debat sobre la llei electoral catalanaes torna a obrir. Si bé és cert que la ma-joria dels grups parlamentaris estand’acord en elaborar una llei electoral pera Catalunya, és també evident la man-ca d’unanimitat entre ells. I és que enstrobem davant el que anomenem, en ar-got polític, una xarxa oberta; caracte-ritzada per la pluralitat d’actors que hiparticipen i, per consegüent, pel difícilconsens.
Tanmateix, dues coses són clares: lanova llei ha de garantir la major pro-porcionalitat i la major representativi-tat possible. Un apropament cap al mo-del electoral alemany seria, a priori, elmillor camí a seguir. Emperò, l’aplica-ció d’aquest sistema a Catalunya tambépresenta punts febles.
El sistema electoral alemany és de ca-ràcter mixt; combina l’elecció parla-mentària amb l’elecció proporcional. Ala vegada que assegura una represen-tativitat territorial, n’assegura també unaproporcionalitat.
El Parlament Federal Alemany –Bundestag– el conformen un mínim de598 diputats. La meitat dels diputats(299) són escollits mitjançant eleccionsdirectes uninominals on queda repre-sentada cada circumscripció electoral alBundestag. És en aquesta votació on elsgrans partits són els que tenen més pos-sibilitats d’ésser escollits en detrimentdels partits minoritaris. Pel que fa a l’al-tra meitat, aquesta s’escull a través d’e-leccions proporcionals en llistes nacio-nals tancades. Els petits partits adqui-reixen força i asseguren ser representatsal Bundestag.
Fins aquí el sistema electoral ale-many sembla senzill, però és en el mo-ment de comptabilitzar els resultats, mit-jançant la combinació d’ambdues vota-cions, on sorgeixen les complicacions ila dificultat del sistema queda palesa. Enfunció dels resultats obtinguts es pro-dueix un ajustament de la futura re-presentació de cada partit al Bundestag.
Dit això, el sistema electoral alema-
ny és catalogat com el més proporcionalque existeix a Europa. És capaç de llui-tar contra el bipartidisme existent iaconseguir una Cambra amb represen-tació de partits minoritaris, però senseestar molt fragmentada. Així mateix, afa-voreix la creació de coalicions governa-mentals ja que els partits minoritarisaconsegueixen ésser decisius en la for-mació de les mateixes.
Tot i això, si intentéssim adoptar elmodel alemany a Catalunya, seria com-plicat efectuar un bon encaix del mateixdins la nostra societat, ja que la culturapolítica catalana dista molt de l’alema-nya. Un gir del sistema electoral tan bruscprovocaria una desafecció dels electors.
A més, molts dels vots acabarien perconvertir-se en tàctics o vots útils per alspartits minoritaris ja que enfocarien laseva campanya electoral únicament a lessegones eleccions, les proporcionals. I,així com abans he esmentat la rupturadel bipartidisme com a aspecte positiu,en cas d’una excessiva fragmentaciódel Parlament o d’una poca entesa performar coalicions, la inestabilitat par-lamentària i de govern es veuria clara-ment afectada.
En definitiva, penso que l’aplicacióen bloc del sistema electoral alemany noés viable a Catalunya. No obstant, s’hau-ria de fer tot el possible per extreure’nels valors que prioritza: la proporcio-nalitat i la representativitat.
Per poder gaudir d’un model elec-toral propi a Catalunya és necessari unconsens entre les diferents formacionspolítiques que integren el Parlament. Ca-talunya disposa de les competències au-tonòmiques suficients per aprovar laseva pròpia llei electoral i abandonar de-finitivament l’ús de la LOREG (excep-tuant els mínims obligatoris establerts).
Espero que algun dia els partits po-lítics de casa nostra renunciïn a la sevavisió egoista per mantenir o generar mésrepresentació parlamentària. Nomésd’’aquesta manera podrem avançar enla nova línia anunciada.
4El mirall alemanyPer Anna-Clara Martínez
4La repressió del PPPer Joan Lladonet
Qui ho hagués hagut de dir que un go-vern central i uns quants d’autonò-mics, amb la més gran crisi econòmi-ca coneguda, amb l’atur major de lahistòria –i ara ja no es pot culpar Za-patero–, amb una política econòmicaque fa que els poderosos cada dia tin-guin més guanys i els febles augmen-tin amb progressió geomètrica, ambmilions de persones que no tenen paper dur-se a la boca, una degradacióque cada dia es fa més gran de l’esco-la pública per falta de mitjans i una sa-nitat cada dia amb menys recursos queno pot assistir la població malalta iamb seriosos problemes de salut…
Qui ho hagués hagut de dir queaquests governs, en lloc de governar permillorar la situació del poble, es dedi-carien a perseguir les seves protestes i re-ivindicacions, les llengües que no sónl’espanyol, els símbols que no són es-panyols o invents provincians i totacasta de senyals identitaris de pobles di-ferents dels que tenen com a únic ob-jectiu la unitat de destí dins l’univers.
No n’aprendran mai, la seva intel·li-gència no els ho permet. No voldran re-conèixer que la majoria d’independen-tistes existents als Països Catalans sónobra del PP, i també del PSOE. Fa deuanys eren una gran minoria, però ells sen’han encarregat que vagin augmentant,com ho aconseguiran al País Valencià ia les Illes Balears. No aprendran mai acomportar-se com un país democràtic,com el Regne Unit o com el Canadà, quepermeten que Escòcia i el Quebec exer-ceixin el dret a decidir. Al Quebec sem-pre han guanyat els unionistes, i a Es-còcia és probable que també guanyin,perquè molta gent està contenta deviure en un gran país democràtic comGran Bretanya.
En canvi, aquí, amb un estat el go-vern del qual aplica un règim antide-mocràtic, no fan res més que cada diaaugmenti el nombre de persones queno volen viure pendents d'un governque els persegueix, els espolia i els me-nysprea. L’únic que aconseguiranserà retardar la independència.
4 febrer 2014
Gràcia| 8
líniagràcia.cat
L’anunci de la compra del solardel carrer Encarnació 62-64per part de l’Ajuntament fetpúblic la setmana passada no hatardat a generar reaccions perpart d’uns veïns que fa dos anysque es mobilitzen per salvar eljardí que acull aquesta illa.
La Plataforma Salvem elJardí d’Encarnació ha celebratque “part de les reivindicacionsdutes a terme hagin tingutaquest fruit”, tot i que adver-teixen que la seva “lluita” no haacabat. “Esperem ara que laqualificació urbanística, la fi-nalitat i l’ús que se li doni aaquesta parcel·la preservi i res-pecti el jardí”, adverteixen en uncomunicat.
Un respecte envers el jardíque, segons explica el Districte,
sembla estar garantit. La regi-dora Maite Fandos ja ha avan-çat que el projecte que s'hi rea-litzi haurà de respectar tant comsigui possible l'espai enjardinatdel solar. "Tindrem temps peranalitzar què en volem fer, d'a-quest espai. Ara és hora de ferpropostes, analitzar-ne la seva
viabilitat i, posteriorment, con-sensuar-les", assegura Fandos.
La compra de l'espai per partdel consistori es produeix des-prés que la promotora, que teniaopció de compra de l'illa on te-nia previst construir habitatgesi un aparcament, hagi renunciatdefinitivament al projecte.
Els veïns fa dos anys que reivindiquen la protecció del jardí. Foto: Ajuntament
La compra del solar d’Encarnaciógaranteix la preservació del jardí» Maite Fandós assegura que el projecte que s’hi realitzi haurà de respectar un espai enjardinat molt reivindicat pels veïns
Les motos podrien aparcar als carrers de plataforma únicaMOBILITAT4Canviar la regu-lació per satisfer, com a mínim,la meitat de la demanda. Aixòés el que estaria estudiant elDistricte per poder solucionarel greu problema d’aparcamentde motos existent a Gràcia.
Segons ha avançat l’Inde-pendent, els serveis tècnics delDistricte plantegen que les mo-tos puguin aparcar, a més delscarrers amb una vorera supe-rior als tres metres, en vies deplataforma única superiors als
7,5 metres d’amplada on sesenyalitzarien les noves placesd’aparcament.
Segons detalla la mateixapublicació, l’estudi previ al qualha tingut accés ha analitzat laconcentració de motos en tresàmbits i ha conclòs que, ac-tualment, només el 36% de lademanda està satisfeta. Amb elcanvi de regulació proposat, espreveu que aquesta xifra podriaaugmentar fins al 53%, guan-yant unes 700 places.
FESTA4Dissabte 25 de genervan tornar els populars Fogue-rons de sa Pobla a Gràcia. Comcada any, els graciencs es vanbolcar amb aquesta tradició pro-vinent de Mallorca consistent enencendre fogueres repartidesper les places i carrers del barriacompanyades de graelles, bo-tifarres, jotes i balls.
En aquesta ocasió, els fo-guerons es van repartir per lesplaces de la Virreina, del Dia-mant, del Gato Pérez i del Ras-
pall. Unes fogueres que també esvan encendre als carrers de Ver-di, Joan Blanques, Tordera iLlibertat.
Tal com recull BTV, el cer-cavila encapçalat pels gegants deGràcia que va sortir de la plaçade la Vila de Gràcia va comptaramb la participació de centenarsde persones. Les també cone-gudes com a fogueres de SantAntoni van començar a cremarpels volts de dos quarts de deudel vespre i van acompanyar
una festa que es va allargar finsben entrada la nit.
HISTÒRIA PECULIAREls foguerons es van exportar ala Vila l’any 1993 de la mà deToni Torrents, un mallorquí quetenia els fills estudiant a Barce-lona. Com expliquen els Caste-llers de Gràcia, pel fet de no po-der tornar a sa Pobla degut alsexàmens, va decidir traslladar lafesta a la capital catalana per talque els fills no se la perdessin.
RedaccióGRÀCIA
Les motos podrien aparcar, també, als carrers sense vorera alçada. Foto: Arxiu
Tradició mallorquina a Gràcia
Els Foguerons són molt populars a la Vila. Foto: Castellers de Gràcia
Societat | Ocupen una antiga sucursal de CatalunyaCaixaLa manifestació de divendres passat en suport al Banc Expropiat de Gràcia, antiga
oficina bancària convertida en un casal ocupat, va acabar amb una altra ocupació, enaquest cas de la sucursal en desús de CatalunyaCaixa que hi ha a la cantonada de la
travessera de Gràcia amb el carrer Bailèn. Els ocupants volen fer-hi un casal de joves.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 4 febrer 2014 líniagràcia.cat
Gràcia| 10 4 febrer 2014líniagràcia.cat
Els Lluïsos podran ferfinalment les seves obres
SOCIETAT4Ho han aconseguit.Els Lluïsos finalment podrandur a terme el projecte de re-forma de l’entitat que van apro-var en assemblea extraordinàriael passat 12 de febrer de 2013per una amplíssima majoria(95% de vots a favor).
L’Institut de Cultura de Bar-celona (ICUB) ha atorgat a l’en-titat gracienca una subvenció de1.283.000 euros que permetràtirar endavant la desitjada re-modelació de la seva seu. Aques-ta subvenció representa un 45%del cost de l’obra, ja que final-ment el pressupost total de la re-
forma és de 2.800.000 euros.Tal com va aprovar l'assem-blea, els Lluïsos assumiran un30% del pressupost gràcies alcrèdit hipotecari que demanaràl’entitat. El 25% restant s’estàacabant de negociar amb altresinstitucions i empreses privadesdel país.
Està previst que les obres pu-guin començar el pròxim 5 demaig. La voluntat dels Lluïsos ésno aturar cap de les activitatsque duen a terme. Algunes d’e-lles es podran seguir fent a la seui d’altres s’hauran de traslladara un espai alternatiu del barri.
Bona notícia per als amants deGaudí i, en definitiva, per alsamants de l’arquitectura i la cul-tura. La casa Vicens, situada alcarrer de Carolines, es conver-tirà en una casa museu obertaal públic. El banc andorrà Mo-raBanc ha comprat l’edifici ambla voluntat de donar-li aquest úspúblic que fins ara no ha tingut,ja que fins ara era un habitatgeparticular.
Segons han publicat diver-sos mitjans, ja s’està estudiantla selecció d’un operador quepugui gestionar la futura casamuseu, que obriria d’aquí a uno dos anys després de la perti-nent rehabilitació. Això signi-ficarà la fi del projecte musicalArt Just, que una filla de la fa-mília propietària i una com-panya havien organitzat a lacasa des de fa més de dos anys.
La casa Vicens va ser el pri-mer projecte important d’An-toni Gaudí i es va començar aconstruir l’any 1883. L’encàrrecli va arribar del fabricant de ra-joles Manuel Vicens i Monta-ner, que volia tenir una casa
d’estiueig als –aleshores– afo-res de la ciutat, al carrer Caro-lines de Gràcia. De fet, la pro-pietat de la casa es deixa notara la façana, la qual té una de-coració basada, precisament,en la rajola.
L’immoble està estructuraten quatre nivells, correspo-nents a un soterrani per al ce-ller, dues plantes per l'habitat-ge i unes golfes destinades al
servei. Gaudí va enganxar l'im-moble a la mitjanera d'un con-vent veí i així va aconseguir unjardí gran i espaiós.
L'any 1925, l'arquitecte JoanBaptista Serra va realitzar unaampliació de l'edifici a imatgedel que havia fet Gaudí, re-duint notablement el jardí. Peraquestes obres, va merèixer elpremi del Concurs anual d'edi-ficis artístics de l'any 1927.
La casa Vicens va ser el primer projecte important de Gaudí. Foto: Arxiu
La casa Vicens es convertirà en un museu obert al públic
RedaccióGRÀCIA
11 |
4 febrer 2014
Districtelíniagràcia.cat
La construcció de l’escola l’Uni-vers i l’increment de recursos endespesa social són exemples tan-gibles del treball orientat al ben-estar de les persones, amb l’ob-jectiu de garantir la igualtat d’o-portunitats i el cobriment de lesnecessitats bàsiques, vetllantper la cohesió i la inclusió social.
Així ho argumenta l’Ajunta-ment de la ciutat, que ha anun-ciat fa unes setmanes que s’en-carregarà de la construcció del’Escola l’Univers. “És una bonanotícia compartida, ben segur,amb tota la comunitat educativade Gràcia, i especialment dels pa-res i mares de l’escola, que hanreivindicat amb força la cons-trucció d’aquest equipament”,celebren des del consistori.
L’anunci ha estat fruit delcompromís assumit des del Dis-tricte per desencallar la cons-trucció d’aquest equipamenteducatiu, que des del 2009 viuen una situació de provisionali-tat amb un greu problema d’es-pai per als nens i nenes de l’es-cola. El govern municipal va en-tomar, des de l’inici, l'Escolal’Univers com una prioritat,col·locant-la a la llista de temesurgents de ciutat. Durant aquestsanys, el Districte ha desenvolu-pat els treballs previs per apro-var el pla especial i ara s’està re-dactant el projecte executiu del’Univers i de l’escola bressol.
MÉS DESPESA SOCIALPer altra banda, des de l’any2011 l’Ajuntament ha incre-mentat la despesa social en un30%. La lluita contra la des-igualtat i l’ús de les noves tec-nologies per millorar el servei ila qualitat de l’assistència sónreptes permanents en les políti-ques socials municipals.
Així ho asseguren des delconsistori, recordant que Barce-lona ha passat dels 184 milionsen despesa social l’any 2011 als232 milions d’euros actuals. Unesxifres que, diuen, “representenl’esforç pressupostari més granque s’ha fet mai a la ciutat”.
Una de les darreres mesurespreses ha estat dotar l’Àrea deQualitat de vida d’una partida es-pecífica i il·limitada destinada ales persones amb precarietateconòmica per fer front a totes
les situacions derivades del tallde subministraments energè-tics i d’aigua. L’any 2013 es vanatorgar 3.117 ajuts per un importde 512.281 euros per aquest con-cepte –el 96,7% més que l’any2012–, però ara es fa un pas en-davant per pal·liar els efectes dela pobresa energètica.
També durant el darrer any,Qualitat de vida, àrea de governpresidida per la tinenta d’alcaldei regidora de Gràcia, Maite Fan-dos, ha impulsat la incorporaciód’innovacions tecnològiques endiferents àmbits, especialment enla cura de la gent gran. L’aplica-ció de les noves tecnologies enl’àmbit de l’atenció social refer-ma el compromís del consistorien aquesta matèria. Un consistorique, a més de donar resposta da-vant la conjuntura actual, voltreballar “amb visió estratègicaper consolidar serveis socialscapdavanters, amb vocació per-manent de millorar”.
RedaccióGRÀCIA
A dalt, el solar on es construirà l’escola l’Univers. A sota, visita institucional a les noves instal·lacions del Servei de Teleassistència Municipal. Fotos: Arxiu
Prioritzant l’atenció a les persones» L’Ajuntament es referma en el seu compromís amb els ciutadans impulsant l’educació i els serveis socials» La construcció de l’escola l’Univers i l’augment de la despesa social repercuteixen directament a Gràcia
AJUTS4L’augment de la des-pesa social s’ha deixat notar aGràcia. Els serveis de teleas-sistència (+48,72%), àpats encompanyia (+38%) o el serveid’acolliment i urgències a la ve-llesa (+85%) són alguns delsserveis que s’han vist incre-mentats aquest passat 2013.
Gràcia compta amb trescentres de Serveis Socials desd’on els equips professionalsgestionen i concentren bonapart dels serveis i recursos d’a-tenció social a les persones.L’any 2013, els serveis socialsde Gràcia han atès un total de19.158 persones, de les quals5.044 han estat ateses als cen-tres i 14.114 són persones usuà-ries però amb atenció oberta, ésa dir, amb recursos externs als
centres mitjançant serveis comla teleassistència o sol·licitudsde serveis vinculats a la llei dedependència. Del total de per-sones ateses, el 67,3% corres-pon a persones majors de 65anys i, d’aquestes, un 88,5% amajors de 75. En aquest sentit,l’atenció a la gent gran es man-té com una de les principalsprioritats de govern, segonsexplica el Districte.
LA TELEASSISTÈNCIA, CLAUEl servei de teleassistència és undels recursos de més demandaa la ciutat. L’any 2013 s’han atèsa tota la ciutat un 13,3% més depersones amb el servei de tele-assistència que el 2012. Durantaquest 2014, l’objectiu és ges-tionar les sol·licituds en 15 dies
i en 48 hores les que tinguin ca-ràcter d’urgència. Així ho afir-ma el Districte, que destacaque en el cas de Gràcia el per-centatge d’increment ha estatmolt superior a la mitjana deciutat. I és que l’entrada de re-cursos econòmics ha permèsdurant el 2013 resoldre la ges-tió de les sol·licituds pendents.
Per altra banda, el Districtetambé destaca el Servei d’aco-lliment i urgències a la vellesa(SAUV), un servei per atendrede manera temporal les perso-nes oferint una plaça residencialprivada o facilitant subvenció sino s’arriba a cobrir el cost. Enaquest cas, el nombre d’usuarisha augmentat dels 33 regis-trats l’any 2012 als 61 del 2013,un increment del 85%.
Més recursos per a Gràcia
Solidaritat | Tecnologia al servei de finalitats socialsLa targeta Barcelona Solidària és un exemple d’ús tecnològic amb finalitats socials.
Mitjançant aquest sistema es fan efectius els ajuts econòmics destinats a l’alimentació,afavorint que els usuaris en puguin disposar en menys temps. A més, aporta valor al
conjunt d’actors implicats i permet dignificar la recepció de l’ajut per part de l’usuari.
4 febrer 2014
Comerç| 12
líniagràcia.cat
Destinaran 1,2 milions ensubvencions al comerç local
REDACCIÓ4L’Ajuntament des-tinarà enguany un total d’1,2milions d’euros en subvencionsadreçades al comerç local i deproximitat. El període de sol·li-citud de les ajudes es va obrir amitjans de gener, i fins al pròximdijous les entitats i associacionsinteressades podran formalit-zar la seva petició al consistori.
Aquestes subvencions queatorga l’Ajuntament, a travésde la Direcció de Comerç i Con-sum, tenen com a objectiu fo-
mentar la competitivitat i dina-mitzar el comerç urbà a la ciutat.
Segons Raimond Blasi, regi-dor de Comerç, Consum i Mer-cats, aquestes ajudes “són deci-sives per donar impuls i reforçarel model de comerç barceloní,que representa més del 15% delsllocs de treball i que té un paperessencial com a eix vertebradorde la vida social als barris”.
L’any passat un total de 91entitats i 152 projectes es van be-neficiar d’aquestes subvencions.
Ja s’han repartit unes 800targetes Barcelona Solidària
SOLIDARITAT4Des que es vaposar en marxa el passat mes denovembre, ja s’han repartit gai-rebé 800 targetes BarcelonaSolidària, per un import de135.000 euros en total.
En aquesta iniciativa solidà-ria hi estan adherits gremis decomerç, establiments i associa-cions diverses, que estan dispo-sats a treballar amb els seusassociats per tal d’establir un mí-nim del 3% de descompte en les
compres d’aliments efectuadesamb la targeta Barcelona Soli-dària. Entre d’altres, participena la iniciativa la Fundació Bar-celona Comerç, l’Associació deMercats de Catalunya o PIMECComerç.
Aquesta targeta funcionacom un moneder on es fan efec-tius els ajuts econòmics percomprar articles d’alimentaciódestinats a famílies que estanpassant dificultats.
De mica en mica sembla que elsresultats dels comerços barcelo-nins comencen a repuntar. Aixòés el que es desprèn de les dadesdel quart trimestre del 2013 del’Indicador de Comerç de Barce-lona (IcoB), elaborat per ESADEper encàrrec de la Fundació Bar-celona Comerç, i que realitzasondejos trimestrals a una mos-tra d’uns 500 establiments delsprincipals eixos de la ciutat.
En concret, durant els úl-tims mesos de l’any passat la cai-guda de les vendes es va mode-rar un 5,3% respecte al mateixperíode del 2010. La facturacióglobal, en aquest sentit, va cau-re un 2,5% els darrers 3 mesosdel 2013, un descens menys pro-nunciat que el trimestre anterior,quan va caure un 5,9%.
“Aquests indicadors demos-tren que la caiguda de les vendess’està ralentitzant. Són esperan-çadors”, indica a Línia GràciaVi-cenç Gasca, president de la Fun-dació Barcelona Comerç. Tot iaixí, Gasca reconeix que “no dei-xen de ser preocupants”.
Tanmateix, els comerciantssón optimistes de cara a aquestany, ja que aquests resultats fanintuir una millora durant el2014. “Aquestes dades són un
bon punt de partida per a aquestany que comencem”, afegeixGasca.
Pel que fa a les rebaixes, l’es-tudi indica que les vendes durantla primera setmana de des-comptes van ser un 2,3% infe-riors a les de l’any passat. “Du-rant el mes de desembre es vanavançar les ofertes i les promo-cions, i això ha afectat la cam-panya de rebaixes”, explica Gas-ca en aquest sentit.
L’IcoB és un estudi encarregat per la Fundació Barcelona Comerç. Foto: Arxiu
Lleugera millora dels resultatsa l’últim trimestre del 2013
» L’IcoB reflecteix que la caiguda de les vendes s’està ralentitzant» Vicenç Gasca, Fundació BCN Comerç: “són resultats esperançadors”
F. Javier RodríguezGRÀCIA
Música al comerç graciencamb el ‘Folk als mercats’
ESPECTACLES4En el marc de la27a edició del Festival Tradi-cionàrius, el Mercat de Lessepsva acollir el passat dissabte 25 degener l’actuació dels Xeremiersi glosadors de Mallorca, la pri-mera del Folk als mercats, unainiciativa que ja fa set anys quese celebra i que vol obrir els mer-cats del districte a la música i ala cultura folk.
Els mercats de l’Abaceria i dela Llibertat, per altra banda,van ser l’escenari abans d’ahir del’actuació del grup de percussió
i trompetes La Valoneta, i decara al pròxim 1 de març, el ma-teix Mercat de la Llibertat aco-llirà una actuació de La BigBand Valona.
El següent dissabte 22 demarç, la Fanfarria Transpire-naica d'Aragó oferirà un reper-tori de peces dels Pirineus pertots els mercats graciencs, dinsdel cap de setmana monogràficLa gralla made in Catalunya.L'última cita tindrà lloc el dis-sabte 5 d'abril amb el grup Viou-loun d'Amoun.
El Mercat de Lesseps acollirà algunes actuacions. Foto. Mercats BCN
Concurs | S’entreguen els Premis Mercuri del Comerç El primer concurs de cinema Premis Mercuri del Comerç Creu Coberta va deixar com a guanyador el
curtmetratge Clautisme, obra de Pol González, Àlex Miñarro i Lídia Artigas. Aquest certamen, queté com a objectiu fomentar la unió entre el comerç i el món del cinema, va comptar amb un jurat de
luxe, entre ells l’actor i director Abel Folk, l’actriu Sílvia Bel o el presentador Roger de Gràcia.
13 | Serveis 4 febrer 2014 líniagràcia.cat
Fer família mentre fas vacances » El programa Vacances en família permet enfortir vincles i valors amb estades econòmiques» Les preinscripcions es poden fer fins al 24 de febrer a xanascat.cat/vacancesenfamilia
Viure el lleure compartit en fa-mília, enfortint vincles i valors,tot coneixent l’entorn natural, lespersones, la cultura i tradicionsdel nostre país. I fer-ho, a més, auns preus molt avantatjosos endiversos albergs de la Xarxa Na-cional d'Albergs Socials de Ca-talunya (Xanascat) i en diferentsperíodes. Això és Vacances en fa-mília, una iniciativa del Depar-tament de Benestar Social i Fa-mília, mitjançant l’Agència Ca-talana de la Joventut, que permetfer família mentre fas vacances.
El programa, que enguanyarriba a la seva desena edició,està adreçat a les famílies cata-lanes amb fills i filles menors de18 anys i ofereix estada per a9.023 famílies (47.057 places),fet que suposa un augment res-pecte a l’any passat del 4% ennombre de famílies i del 5% ennombre de places. La tipologiad’estada es diferencia en torns decap de setmana, Setmana Santa,estiu i tots els ponts. El preu és
de 26,35 euros per persona init –IVA inclòs–, tot i que hi haun seguit de descomptes per alsinfants i per a les famílies nom-broses o monoparentals. El preuinclou la pensió completa i acti-vitats en estades de torns supe-riors a dues nits.
La primera convocatòria delprograma Vacances en famíliaés per a estades entre el mes demarç i setembre. El període depreinscripció està obert fins al24 de febrer i les preinscripcionses podran fer per internet. En-guany hi ha nous albergs dis-ponibles i una nova eina de ges-tió de reserva i preinscripció. El programa Vacances en família arriba a la desena edició. Foto: Arxiu
RedaccióGRÀCIA
QUI SE’N POT BENEFICIAR?Les famílies catalanes amb fills i filles menors de 18 anys.
QUINES ESTADES ES PODEN FER?Cap de setmana, Setmana Santa, estiu i tots els ponts.
QUIN PREU TENEN LES ESTADES?El preu és de 26,35 euros per persona i nit –IVA inclòs–.Els infants d’entre 7 i 13 anys tenen un 25% de descompte,els d’entre 4 i 6 anys un 50% i els menors de 0 a 3 anystenen l’estada gratuïta. A més, les famílies nombroses omonoparentals gaudiran d’un 10% de descompte en la re-serva. El preu inclou la pensió completa i activitats.
QUINA ÉS LA PRIMERA CONVOCATÒRIA?La primera convocatòria del programa és per a estades en-tre el mes de març i setembre.
QUAN ES POT FER LA PREINSCRIPCIÓ?El període de preinscripció és del 3 de febrer a partir deles dotze del migdia fins al 24 de febrer a la mateixa hora.
ON EM PUC PREINSCRIURE?Les preinscripcions es podran fer per internet a la pàgi-na web xanascat.cat/vacancesenfamiliao bé al portal gen-cat.cat/benestarsocialifamilia/familia. El procedimentés ràpid, còmode i apte per a tots els usuaris.
4 febrer 2014
Esports| 14
líniagràcia.cat
Un gol in extremis de Javi Sán-chez, el jugador escapulat ambmés gols en una lliga defensantla samarreta de l’Europa enaquest segle, va donar la prime-ra victòria abans d’ahir a unEuropa líder però que encara nos’havia estrenat aquest 2014.
En un partit amb moltes oca-sions per a tots dos conjunts, elsde Gràcia van dominar el joc ivan gaudir de les millors oca-sions per anotar. El porter visi-tant i els pals de la porteria im-pedien que els escapulats obris-sin el marcador, i no va ser finsal minut 43 que Valderas vaaprofitar-se d’una badada de-fensiva en rematar una centradacurta de Guzman.
A la represa es van succeir di-verses ocasions de gol tant per als
locals com per als visitants. Lafalta d’encert dels dos equipsva arribar fins al minut 72, quanGilberto va rebre lliure de mar-ca a l’interior de l’àrea desprésd’un contracop molt ben gestio-nat pels del Baix Llobregat i, ambmolta calma, va batre Rafa Levaper sota les cames. El partit arri-bava als darrers minuts i l’ombrade l’empat sobrevolava altra ve-gada el Nou Sardenya. Però l’eu-
fòria es va desfermar quan el go-lejador Javi Sánchez va aconse-guir fer el segon després de rebrea porteria buida un rebuig delporter visitant August.
L’Europa continua líder ensolitari amb 47 punts, seguit delCornellà, amb 44. El pròximdiumenge els graciencs rebran acasa la Montañesa, en el queserà, sens dubte, el partit desta-cat de la jornada de Tercera.
Eufòria dels escapulats després del gol de Javi Sánchez. Foto: CE Europa
L’Europa aconsegueix la primera victòria del 2014
» Els de Gràcia derroten la UE Castelldefels (2-1) al Nou Sardenya» Després de tres empats, aquests són els primers tres punts de l’any
Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet
BÀSQUET4La ciutat de Barce-lona serà una de les cinc seus ofi-cials de la Copa del Món de Bàs-quet que enguany se celebrarà al’Estat del 30 d’agost al 14 de se-tembre. Per tal de començar a es-calfar motors i celebrar que Bar-celona torna a ser seu d’un esde-veniment esportiu mundial, s’hanposat en marxa tota una sèried’activitats a tota la ciutat.
El passat divendres catorze,escoles de la ciutat van ser obse-quiades amb material de bàsquetcom cistelles o pilotes. Mitjançantaquesta donació, el consistorivol que aquests grans esdeveni-ments deixin un llegat social a laciutat, en aquest cas en forma de
material a les escoles i amb la ce-lebració d’activitats paral·lelesrelacionades.
Per altra banda, ahir va tenirlloc al Palau de la Música a par-tir de les 6 de la tarda el sorteigoficial del Mundial, on les selec-cions espanyola, nord-america-na, argentina i lituana van par-ticipar-hi com a caps de sèrie.L’acte va comptar amb la pre-sència de l’alcalde, Xavier Trias.
A l’agost, el Palau Sant Jordiacollirà els quarts de final i se-mifinals del campionat mun-dial. Amb aquests actes la capi-tal catalana és la primera a as-sumir protagonisme en la grantrobada del bàsquet mundial.
El CN Catalunya participarà a la Copa del Rei de waterpoloWATERPOLO4El CN Catalunyaés un dels vuit equips classificatsper a la Copa del Rei de water-polo, que acollirà la piscina PereSerrat del 7 al 9 de març.
L’equip gracienc disputaràaquesta competició conjunta-ment amb el CN Atlètic-Barce-loneta, el CN Terrassa, el CNMataró, el CN Sabadell, el CEMediterrani, el CN Sant An-dreu i el Real Canoe madrileny.
La classificació per a aquestacompetició estatal ha estat ober-
ta fins a l’últim moment. El CNCatalunya va aconseguir l’accés ala Copa gràcies a la derrota delseu perseguidor i novè classificat,el Navarra, contra el Mataró per6 gols a 8 el passat 18 de gener.
El CN Catalunya és tot unhistòric d’aquest torneig, ja quel’ha guanyat en sis ocasions alllarg de la seva història (1987,1988, 1990, 1992, 1994 i 1997),cosa que col·loca el club gracienctercer en el rànquing de guan-yadors de la Copa.
‘Esportistes Compromesos’amb els problemes socials
SOLIDARITAT4El CEM Clarordel carrer Sardenya participa enla iniciativa solidària EsportistesCompromesos, un programa quepretén promoure l’esport entre laciutadania i que al seu tornaquest esforç retorni a la socie-tat i als més necessitats.
En aquest sentit, de cara a l’a-bril ja hi ha planificada la Trail-walker d’Oxfam Intermón, unaprova en què equips de 4 perso-nes cadascun hauran de recórrer
a peu una distància de 100 qui-lòmetres en un temps màxim de32 hores. Enguany el Trailwalkerrecorrerà la via verda Pirineu-Costa Brava. Més pròxim en eltemps hi ha la Barcelona MagicLine, una competició que tra-vessarà set turons emblemàticsde la ciutat i que passarà pel dis-tricte de Gràcia.
Els beneficis d’aquests dosesdeveniments aniran a parar aprojectes solidaris.
RedaccióGRÀCIA
El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu
Bàsquet | Derrota dels Lluïsos de Gràcia contra l’IgualadaEls Lluïsos de Gràcia cauen en la classificació després de perdre a casa aquest passat
dissabte per 47 punts a 65 contra el Physic Igualada. Els graciencs es col·loquen, d’aquesta manera, en tretzena posició del seu grup de Copa Catalunya masculina, i
amb aquesta derrota a casa sumen el tercer partit consecutiu sense guanyar.
Agenda15 | 4 febrer 2014 líniagràcia.cat
DIUMENGE 2 DE MARÇ18:00 Il Estupendo és una obra de teatre a cà-
rrec de la companyia el Tramvia que estrenaràal Centre cívic la Sedeta el pròxim diumen-ge 2 de març a la tarda.
DIMECRES 19 DE FEBRER19:00 El club de lectura en anglès torna com cada
tercer dimecres de mes a la biblioteca de Vall-carca i els Penitents, amb la finalitat de cre-ar espais de debat i de trobada per parlaraquesta llengua.
A PARTIR DEL 8 DE FEBRERMatí-TardaC’est ma vie. Un projecte de fotografia
documental d’Orlando Rivera sobre quatre ba-llarines del centre de dansa Maxime d’Ha-rroche. / Centre cívic la Sedeta
FINS AL 5 DE FEBRERMatí-Tarda L’Àfrica salvatge. Una exposició de
fotografies que ensenya maneres de viure al’Àfrica. Els retrats en blanc i negre afegeixenuna capa de complexitat a cada individu fo-tografiat, aspecte que diu més sobre aque-lla persona. / Centre cívic la Sedeta
DIJOUS 13 DE FEBRER18:00 Un full en blanc. Proposta educativa en-
torn de l’univers literari de l’escriptor catalàMiquel Obiols a càrrec de Roger Casadellà, iamb aforament limitat. / Biblioteca JaumeFuster
DIJOUS 13 DE FEBRER18:00 El regal. Espectacle de titelles que neix a
partir del conte El titella de roba, de l’autor Mi-chael Ende. Aquesta proposta està adreçadaa infants a partir dels 4 anys. / Biblioteca deVallcarca i els Penitents
DISSABTE 8 DE FEBRER12:00 Partit de waterpolo que enfrontarà al CN
Catalunya i al Real Canoe, corresponent a laquinzena jornada de Divisió d’Honor masculinade waterpolo. / Piscina Sant Jordi
AGENDA MENSUAL
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
6 de febrer de 1833El 6 de febrer de l’any 1833 l’inventor i artista Samuel Morse presentava el telègraf en públic. L’èxit del seu invent, que permetia transmetre missatges a llarga distància, va donar pas a l’extensió del telègraf com a mitjà de comunicació a tot el món.
Narració de contes on tot el que és oralagafa el paper central, despulladaaixí d’elements escènics. Aquesta ac-tivitat està adreçada a un públic infantild’entre els 2 i els 4 anys. L’entrada lliu-re però aforament limitat. / Bibliote-ca Vila de Gràcia
Contes a màDc. 5 de febrer a les 18:00
L’actor Alberto San Juan presenta un es-pectacle en solitari on mostra la seva vi-sió crítica i plena d’humor de l’actuali-tat. Espectacle d’una hora i 25 minuts./ Teatre Lliure
Partit de l’Europa
Partit de futbol entre el CE Europa i laMontañesa, en el que serà el derbi bar-celoní de la jornada. Aquest matx, pos-siblement el més interessant ara perara de la categoria, posarà a prova ellíder, l’Europa. / Nou Sardenya
El Punt d’Informació i Atenció a les Do-nes de Gràcia (PIAD) ofereix aquest cursque comença a partir del 5 de febreri que està adreçat a les dones. Tindràuna durada fins al pròxim 26 de març./ Espai jove la Fontana
Moviment conscientA partir del dc. 5 de febrer
De 10:00 a 12:00
Dg. 9 de febrer a les 12:00
Autoretrato de un joven capitalista español
Dv. 7 de febrer
E F E M È R I D E
Pròxima edició: 4 de març| 16 líniagràcia.cat