AL-ANDALUSTEMA 6

L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

EIX CRONOLÒGIC

1. EIX CRONOLÒGIC. FETS PRINCIPALS.

Conquesta musulmana del territori peninsular s. VIII

1. Història d’Al-Andalus

1. EVOLUCIÓ TERRITORIAL DEL S. XI AL S. XV

1. Història d’Al-Andalus

711. En la península el rei visigot Roderic està en guerra amb els familiars del rei anterior.

Aquests ú l t ims , demanen a juda a ls musulmans del Nord d’Àfrica, que vindràn i els ajudaràn a derrotar al rei Roderic. Els musulmans, però, no van tornar el poder als visigots, i en només 4 anys els seus exèrcits vàren ocupar la major part de la península.

PER QUÈ VA SER TAN RÀPIDA L’OCUPACIÓ?

1) LA NOBLESA VISIGÒTICA ESTAVA DESUNIDA

2) LA POBLACIÓ NO ES VA RESISTIR.

756. EMIRATINDEPENDENT

En el 750, la família Omeia que governava a Damasc, va ser assassinada i els abbàsides es van fer amb el control de l’Imperi musulmà.

Un supervivent de la família Omeia va conseguir escapar abans i va arribar a la península, on va governar.

Es va proclamar EMIR DE CÒRDOVA, amb el nom d’ABDERRAMAN I

Això significava que no estaven ja sota el poder polític del califa, que era la máxima autoritat política i religiosa en Bagdad. Si que el reconeixien com a autoritat religiosa.

VA SER UNA ÈPOCA TURBULENTA: ES VAN ENFRONTAR AL NORD amb els cristians visigots i amb els francs i també van haver-hi revoltes internes en Al-Andalus.

MESQUITA -CATEDRAL DE CÒRDOVA

AlQibla

Estsalaoracions

MESQUITA -CATEDRAL DE CÒRDOVA

Parts d’una mesquita

Salad’oració

Cúpula

Mihrab

976. Hixam II. Califa als onze anys, el govern va e s t a r e n m a n s d e l p r i m e r m i n i s t r e ALMANSOR, que va atacar als regnes cristians al Nord, amb una estratègia anomenada RÀTZIES: eren campanyes de saqueig per recollir botins i fer presoners.

1. Història d’Al-Andalus

929. CALIFAT DE CÒRDOVA

Abderraman III, va sufocar les insurreccions internes i les incursions cristianes i es va proclamar califa. Això significava que era el cap polític, militar i religiòs d’Al-Andalus.

El s. X, va ser l’època més brillant en cultura i esplendor.

EL CALIFA s’ajudava de:

✦ L’HAGIB: primer ministre✦ VISIRS: ministres✦ VALÍS: governadors a les províncies

ALMORÀVITS s. XI - s. XII

EL 1085, la taifa de Toledo, va caure en mans cristianes i els musulmans van demanar ajuda als Almoràvits, guerrers berbers del Nord d’Àfrica. Van reunificar Al Andalus.

ALMOHADES s. XII

En 1147 un altre poble del Nord d’Africa va entrar en la península, i va atacar als cristians. En la batalla de LAS NAVAS DE TOLOSA 1212 el regnes cristians units van guanyar als almohades.

A partir d’aquest moment, els cristians avançaran en la conquesta de gairebé tot al Ándalus.

1. Història d’Al-Andalus

S. XI. ELS REGNES DE TAIFESDesprès de la mort d’Almansor, les lluites internes van provocar la divisió del califat en regnes o TAIFES en el 1031.Afeblits, van ser atacats pels cristians del Nord. Per evitar els atacs les taifes pagaven als cristians LES PARIES o tributs als reis cristians.

EL REGNE NASSARITA DE GRANADA. S, XIV . XVL’últim territori musulmà en la península. Governat per la família dels Nasr, d’on ve el terme nassarita.

1. Història d’Al-Andalus

1. Història d’Al-AndalusEra un regne molt feble, va ser VASSALL de Castella. L’havien de pagar tributs.Hi havien guerres internes entre la família nassarita i altres nobles musulmans.

En 1492 els REIS CATÒLICS, van conquerir el territori.

La Alhambra. Palau-fortalesa dels reis nassaríes. Granada

2. Una economía próspera.

Agricultura

Ocupa la major part de la població

Cultiven cereals, olivera i vinya

INNOVACIONS

TÈCNIQUESREGADIU

NOUS CONREUS

Ús de sínies i s è q u i e s p e r regar els camps.

Cotó, anyil, arròs, canya de sucre, safrà, albergínies, carxofes..morera (cucs de seda)

pou

l’ase feia girar l’engranatge

sèquiasínia

Artesania

ceràmica orfebreria fusta

Era de gran qualitat

2. Una economía próspera.

armes seda

Comerç

Molt actiu. Els productes d’Al Andalus, es venien en altres parts del món conegut llavors. A canvi, compraven esclaus, or, teixits.

2. Una economía próspera.

dinar/dirhem

3. Una societat desigual

càrrecs de govern

més nombrosos, menys beneficis,

cristians conversos a l’Islam

Cristians, Pagaven impostos

Comerç. Barris separats.

Comunitats a Toledo,

Granada, Còrdova

SocBanys

Alcàsser

Muralla

Raval

Mesquitaoaljama

Alcassaba

4. Un món urbà.

Les ciutats a al Àndalus eren el centre de la vida econòmica , re l ig iosa i cultural.

medinaaljama o mesquita

ravalsalcàsser

socbanys o hamman

alfòndecs

5. El llegat cultural.

En Al Andalus va florir una cultura esplèndida.

Al s. X, el califa Hakam II va reunir una biblioteca de 400.000 volums.

Destaquen els intel·lectuals: el musulmà AVERROIS, i el jueu MAIMÒNIDES.

Al Sud i Est de l’Estat espanyol, el llegat andalusí està present en els habitatges, gastronomia, art…També en les llengües peninsulars han deixat una emprenta.

El català, té més de 10.000 paraules d’origen àrab.

càl·ligràfica

vegetal

geomètrica

característiquesdel’arquitectura

islàmica

decoració abundant

i molt bella

ús de materials

pobres

guix

maons

recobertsper materials

nobles fusta

rajoles

textos Al Corà, poemes i lloances

gran varietatd’arcs

de mig punt

de mig punt peraltat

polilobulat

de ferraduracolumnesesveltes

cobertesa dos aigües

sostres plans de fusta

i també ús de cúpules

de mocàrabs

de creueria califal

gallonada

6. L’arquitectura

Gelosies

( finestres amb formes geomètriques)

L’Alhambra de GRANADA

L’Alhambra de GRANADA

Pati dels lleons.

Alhambra.

Jardinsdel Generalife

GranadaPresència de l’aigua

7. L’Islam a Catalunya

S. X

S. XI

L’Islam arriba a Catalunya en el s. VIII, en el context de la crisi del regne visigot..

Desprès de la derrota contra els francs en el 732, la frontera es va fixar en la 2ª meitat del s. VIII al voltant dels Pirineus.

A l’inici del s. IX desprès que els francs conquerissin Girona i Barcelona, la frontera es va fixar seguint el riu Llobregat,

Finalment al llarg del s. XII els cristians conqueriran les terres ocupades pels musulmans als territoris de l’actual Catalunya.

Durant l’emirat i el Califat, formaven part de la zona governada desde Saragossa.

Durant els regnes de taifes, algunes ciutats com Tortosa, Lleida i Balaguer, van assolir un poder polític propi i van tenir un control important d’amplies zones sota el seu domini.

7. L’Islam a Catalunya

PoblacióLa major part de la població hispanovisigoda es va quedar. Van venir berbers del N d’Àfrica. Poc nombrosos.

Una part de la població es va convertir a l’Islam (muladíes). Els cristians que van continuar (mossàrabs) i els jueus havien de pagar tributs.

Alguns van fugir al territori franc.

Aquesta zona de frontera, alternava períodes de pau, amb intercanvis culturals i econòmics i èpoques de saquejos i guerra.

Llegat cultural

Castell de Miravet. Riu Ebre

Al sud del Llobregat i a les terres de l’Ebre, la presencia musulmana va ser més estable.

Molts topònims són d’origen àrab. El nom de Catalunya prové de paraules àrabs: Qa, castell, Talunya, una fortificació propera a Lleida que donava nom al conjunt de terres que s’estenien més enllà.

Van difondre el seu estil arquitectònic, el regadiu, la sínia, l’arròs, el safrà, els dàtils, tècniques comericals, moneda pròpia.

Els coneixements de la civilizació islámica van passar al món cristià europeu a través de l’actual Catalunya.