1

GOVERNEM-NOSEl futur és nostre, construïm-lo!

16 07 10

2

LLISTA

Els municipis i els Ajuntaments són el primer espai de construcció col·lectiva, del nostre dia a dia; i des dels municipis es construeix el país sencer. Per això, les persones que gestionen l’Ajuntament han d’estar acostumades a treballar per Sallent, desinteressadament, només pel plaer de contribuir a fer un municipi més viu, més actiu, ple d’oportunitats.

Les 22 persones de la candidatura de la CUP som persones que coneixem la rea-litat de la vila, participem en entitats culturals, esportives, de defensa del dret a l’habitatge, del medi ambient, de la llengua, d’educació en el lleure, organitzaci-ons juvenils, feministes, de consum sostenible.

Sabem que la millor forma de fer poble, és participant de la seva xarxa organit-zada i, a la vegada, la millor manera de ser en un Ajuntament és coneixent la realitat de la vila i el valor del treball desinteressat.

#01. Èlia Torrescassana Martínez24 anys. Graduada en Filologia Catalana. Experi-ència en l’àmbit de l’educació no formal i directo-ra d’activitats en el lleure.

#02. Albert Junyent Sala31 anys. Regidor de l’Ajuntament de Sallent 2011-2015. Format en Informàtica i Humanitats. Cofun-dador d’una empresa de videojocs educatius.

#03. Gemma Codina Serra32 anys. Enginyera Tècnica Forestal. Monitora d’educació en el lleure. Tècnica-comercial agríco-la. Membre del Consell Polític Nacional de la CUP.

#04. Jordi Portabella Soler68 anys. Extècnic al Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC. Jubilat.

#05. Anna Gabriel Sabaté39 anys. Llicenciada en Dret i Màster en Dret la-boral. Coordinadora del grup parlamentari de la CUP-AE al Parlament de Catalunya.

#06. Pep Muñoz Busquets 23 anys. Format en Sociologia i Economia.

#07. Clara Aguilera Ribera 30 anys. Llicenciada en Ciències Ambientals. Tre-balla de gestora d’un espai natural i d’educadora ambiental. Experiència en planificació urbanística.

#08. Carles Soler Moreno47 anys. Mecànic.

0102

03

11 1312

20

22

18

3

#09. Laura Prat Baiget39 anys. Doctora en Matemàtiques. Professora i investigadora al Departament de Matemàtiques de la UAB.

#10. Toni Fernàndez Peña31 anys. Enginyer Tècnic Industrial. Postgrau en Sistemes integrals de gestió i postgrau en Projec-te, disseny i càlcul d’instal·lacions.

#11. Anna Giner Encina36 anys. Administrativa. Tècnica esportiva en ac-tivitats aquàtiques.

#12. Albert Pérez Roca37 anys. Llicenciat en Educació Social. Pallasso. Militant de la SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa).

#13. Francina Planas Piedra21 anys. Estudiant de Psicologia. Menció de Psi-cologia Social. Pràctiques en un centre psicosocial a l’Uruguai. Monitora de lleure. Activista feminista.

#14. Marc Catalán Badosa26 anys. Llicenciat en Periodisme. Postgrau de Fotoperiodisme. Actualment, treballa de gravador de dades.

#15. Marta Vallribera Sastre28 anys. Tècnica Superior en Gràfica Publicitària. Administrativa i comptable en una petita empresa.

#16. Lluís Bonet Felip40 anys. Llicenciat en Història i Antropologia Soci-al. Màster en Estudis pel Desenvolupament. Pro-fessor de l’IES Llobregat.

#17. Alícia Suarez Rey37 anys. Té experiència en l’àmbit educatiu amb infants i adults amb Necessitats Educatives Es-pecials.

#18. Guillem Cabra Cortès25 anys. Llicenciat en Periodisme. Realitzador au-diovisual. Cantant de Kòdul.

#19. Sara Silvestre Anglès40 anys. Professora precària a la Facultat d’Edu-cació de la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Filosofia. Activista feminista.

#20. Àlex Berruezo Guixé39 anys. Llicenciat en Història. Comerciant.

#21. Judit Ribera Pi23 anys. Graduada en Biotecnologia. Màster en Microbiologia Avançada. Estudiant de Doctorat en l’ambit de la reutilització d’aigües.

#22. Àngel Parés Sánchez46 anys. Pilot d’helicòpter i treballador de la mina. Insubmís al servei militar obligatori.

04

21

1805 06

09

1714

15 08

19

4

PRESENTACIÓTeniu a les vostres mans el programa de

propostes per a Sallent que ha elaborat la CUP. En primer lloc, volem agrair a

totes les persones que hi han participat, les que han vingut a les assemblees obertes i les que ens han fet arribar les seves aportacions.

La CUP, amb l’experiència d’haver estat al govern i també a la oposició, entenem que el context ens obliga a ser més rigorosos, més sensibles i més honestos que mai. La crisi eco-nòmica, el perill de pèrdua de drets i serveis bà-sics i la precarietat laboral, necessita una anàlisi completa de Sallent, de la seva gent i de les seves entitats, comerços, empreses i serveis.

També necessitem un govern que treballi de forma prioritària i exclusiva per a la vila. Que hi aboqui tot el temps de què disposi, que tin-gui clar que ser a l’Ajuntament és un compromís amb tota la gent i, per tant, és un dels compro-misos més ferms que pot assumir un sallentí o sallentina. Ser a l’Ajuntament significa posar per davant la feina i és clau tenir capacitat per fer-la.

Com veureu, presentem un pla de treball per a l’equip de govern de l’Ajuntament de Sallent, que parteix de l’anàlisi de la realitat local, de la volun-tat de donar resposta a les principals problemà-tiques existents i que és realista i alhora valent.

Apostem per situar al centre de les polítiques locals la reactivació econòmica, la garan-

tia del dret a l’habitatge i la democràcia, la transparència i la participació. També presen-tem propostes per a les necessitats que tenim i no dubtem a defensar els interessos públics i no els particulars. Per això defensem l’escola pública, una residència pública, i una bona ges-tió del pressupost públic.

La CUP, com sabeu, és una formació que neix amb una voluntat clara: construir des dels mu-nicipis un espai popular que avanci cap a la independència del país, que treballi per una al-ternativa sostenible a l’actual model econòmic, que regeneri la política i repensi les institucions i el marc legal existent.

Per això, des de la vila defensem sense tacti-cismes avançar cap el dret a decidir. I treba-llem per una nova forma de fer política que situï al centre de l’acció col·lectiva l’honestedat, la coherència i els interessos de la majoria. Exac-tament el mateix que defensem des que tenim tres diputats al Parlament. Exactament el que defensem als carrers. Exactament el que defen-sem a l’Ajuntament des del 2003.

En darrer lloc volem remarcar que el present programa és el que dóna sentit a l’acció de go-vern. Però el que transformarà Sallent és la par-ticipació de totes en la defensa d’un poble més viu i amb més oportunitats. Sense un teixit de persones actives no podem governar-nos. Per-què el millor govern, és la pròpia gent.

5

Llista cremallera La igualtat efectiva entre homes i dones es reflecteix en el conjunt de la candidatura.

Limitació de mandats Els regidors/es tindran mandats limitats a un màxim de dues legis-latures consecutives.

Limitació de sous Els regidors/es de govern, amb dedicació exclusiva a l’Ajuntament, tindran un sou màxim de 1.400€. A més, suprimirem els sous enco-berts de les indemnitzacions per assistència a les Juntes de Govern.

Sense duplicitats Les militants de la CUP no podran tenir duplicitat de càrrecs en les institucions ni en la mateixa orga-nització.

Sense crèdits La CUP mantindrà la seva indepen-dència respecte les entitats finan-ceres. No se sol·licitarà cap crèdit bancari per al finançament de la candidatura ni per a la campanya electoral. Es faran públics els in-gressos i les despeses anuals.

Democràcia directa i transparència La CUP aposta per l’establiment dels mecanismes per fer efectiva la democràcia directa i la transpa-rència en la gestió municipal, en especial els pressupostos partici-patius i les Assemblees Municipals Obertes.

Lluites socials El grup municipal de la CUP actu-arà en estreta col·laboració amb les lluites socials i de defensa del territori i amb les entitats i els mo-viments populars de Sallent.

Independència Els regidors/es entendran sempre com a marc nacional de referència els Països Catalans i la consecució de la seva plena independència.

Municipalisme La CUP defensa un municipalis-me nacional arrelat al territori per engegar un procés de construcció nacional i transformació social que retorni el poder de decisió al poble.

Assemblearisme La CUP de Sallent és sobirana i pren les seves decisions a través de l’assemblea.

Consultes Les decisions polítiques que tinguin una afectació important per a la vila seran sotmeses a consulta vinculant.

CODI ÈTICSabem que el descrèdit de la política, la ràbia que genera la corrupció, el saqueig de les arques públiques i la distància dels polítics dels problemes reals, necessita mesures clares per trans-formar el sistema de representació dels partits. El programa és, en bona part, la coherència de qui el defensa. Per això ens hem dotat d’un codi ètic que evita que ens convertim en allò que no volem ser.

Aquest és el nostre codi ètic, el que fonamenta una altra forma de fer política, el que ens fa ser diferents, perquè ens fa ser coherents.

Indemnitzacions per Juntes de Govern

Pressupostos

6

> HABITATGEÉs inacceptable que Sallent estigui ple d’habitatges buits mentre hi ha famílies que perden les seves cases. Cal que garantim casa per a tothom. És un dret bàsic. Sí que es pot!

> REACTIVACIÓECONÒMICAProposem eines, iniciatives i actuacions que van encaminades a crear ocupació, a recuperar oficis i a fer que Sallent sigui pionera en economia social i solidària.

> DEMOCRÀCIA DIRECTAL’Ajuntament és de totes i no només de l’equip de govern. Per això cal treballar per la transparència, la publicitat i la participació.

EIXOS>>>>>>>>>>>>>>>> DE TREBALLSom conscients que només des del municipi no es canvia el sistema econòmic global, però també sabem que podem impulsar mesures que permetin més justícia, més igualtat, més drets.

Aquests seran els nostres eixos bàsics de treball per als propers quatre anys:

7

GRUPS DE TREBALL

Les regidores i regidors de la CUP no estaran soles. A més de la gent de la llista, els simpatitzants i els col·laboradors, tindran equips de treball per a cadascun dels eixos prioritaris.

> Èlia Torrescasana> Albert Junyent> Jordi Portabella> Judit Ribera> Queralt Altarriba. 26 anys. Formada en

Psicologia. Estudiant de postgrau de Psicologia Corporal i Moviment.

> Montse Cirera. 27 anys. Llicenciada en Belles Arts. Actualment cursant el Grau d’Educació Infantil. Militant d’Endavant (OSAN).

> Anna Gabriel> Pep Muñoz> Emili Aguilera. 57 anys. Agricultor i

ramader ecològic.> Olga Riera. 44 anys. Tècnica agrícola.

Florista.> Josep Escudé. 62 anys. Llicenciat en Dret.

Jubilat.> Pere Giner. 69 anys. Jubilat. Militant de la

CGT.

> Gemma Codina> Clara Aguilera> Laia Garrido. 23 anys. Graduada en

Educació Infantil. Màster en Suports per a la Inclusió Educativa i Social.

> Jordi Iborra. 37 anys. Tècnic d’electrònica. Guia de muntanya i viatges. Tècnic Superior d’Esports en Snowboard. Vinculat a l’associacionisme de la vila.

> Montse Martínez. 50 anys. Administrativa en una cooperativa de construcció.

EIXOS>>>>>>>>>>>>>>>> DE TREBALLSom conscients que només des del municipi no es canvia el sistema econòmic global, però també sabem que podem impulsar mesures que permetin més justícia, més igualtat, més drets.

Aquests seran els nostres eixos bàsics de treball per als propers quatre anys:

8

HABITATGEGent sense casa,cases sense gent

No volem resignar-nos a veure cases buides que es malmeten, mentre hi ha persones que perden la seva llar o pateixen molt per poder-la pagar.

Polítiques d’Habitatge

El dret a l’habitatge, per ser garantit totalment, requereix l’apli-cació de polítiques d’habitatge integrals i sostingudes en el temps. Cal planificar a nivell urbanístic (reserves de sòl), pro-moure el dret a l’habitatge, prestar el conjunt de serveis que s’hi vinculen i fer un seguiment de la satisfacció del dret.

En definitiva, les polítiques d’habitatge es fan a llarg termini i no es tanquen mai, ja que les necessitats són canviants i la composició sociodemogràfica dels pobles, també.

Cap a un Pla d’Habitatge

Per aconseguir que tothom tingui accés a un habitatge i que aquest accés no suposi la hipoteca dels ingressos (en cas que es tinguin) cal treballar per aconseguir un seguit de dades que, de moment, l’Ajuntament no té:

> Pisos o llars amb sobreocupació.

> Pisos que no reuneixen les condicions òptimes.

> Demanda real existent en matèria d’habitatge.

> Memòria dels Serveis Socials amb la detecció de problemà-tiques i ajudes atorgades en habitatge i subministres bàsics.

> Pisos buits, propietat de bancs o de particulars:

675 estan buits

225 propietat de bancs i promotores

450 de particulars

Total:2.700 habitatges

9

Un cop detectades les necessitats i les possibilitats existents, proposem un seguit de mesures con-cretes que poden suposar l’impuls i consolidació del Pla d’Habitatge Integral.

Promoció

> Xarxa de Mediació del lloguer social.

Mitjançant un conveni amb la Secretaria d’Ha-bitatge i Millora Urbana, farem possible que la cerca i l’oferiment d’habitatge es faci a través de l’Ajuntament. Aquesta xarxa pot:

> Fer de mitjancera entre propietaris i llogaters de forma gratuïta, en el moment de l’accés a l’habitatge, però també en el decurs del con-tracte de lloguer, si sorgeixen problemes.

> Donar cobertura als propietaris amb l’Aval Lloguer (assegurança que cobreix els impagaments).

> Garantir que no se signa cap contracte que contingui clàusules abusives.

> Limitar el cost del lloguer per promoure que es lloguin habitatges a un preu raonable, tenint en compte els ingressos de les famílies, i que eviti l’especulació urbanística al municipi.

> Reducció de l’Impost de Béns Immobles (IBI).

Reducció de l’impost municipal fins al 50% du-rant el temps que es signi el contracte, per aquells propietaris que incorporin el seu habitatge a la Xarxa de Mediació i, per tant, al parc de lloguer.

> Impuls al programa de cessió d’habitatges buits.

El propietari pot cedir el seu habitatge a l’Ajun-tament, i aquest en passa a tenir la propietat de l’usdefruit pel temps acordat. L’Ajuntament pot destinar l’habitatge a lloguer i el propietari rep de l’Ajuntament la compensació econòmica.

Aquesta xarxa d’habitatges pot ser destinada tant a lloguer ordinari, social o habitatge d’emer-gència (prioritzant aquelles famílies que tinguin dependents o fills/es menors a càrrec).

Rehabilitació

> Impulsarem cooperatives locals que apostin per la rehabilitació d’habitatges.

> Promocionarem la masoveria urbana que per-met que, a canvi de rehabilitar l’habitatge, se signi un contracte de gratuïtat pel temps convingut.

> Promocionarem la rehabilitació d’habitatges per a la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social, per a la qual la Generalitat destina 2.400€/any.

Com es pot veure, només es tracta d’aplicar les mesures previstes en els Plans d’habitatge exis-tents. Amb voluntat i dedicació, una vila amb ca-ses amb gent és possible.

Propostes<<<<<<<<<<<<<<<<<

10

REACTIVACIÓ ECONÒMICACap a la plena ocupació

Les empreses, el comerç, els autònoms, les cooperatives i l’economia social poden dibuixar un teixit sòlid que generi treball i condicions dignes per a tothom.

A Sallent hi ha més de 450 persones en situació d’atur, i gairebé la meitat d’aquestes ja no cobren el subsidi. Tot i que són xifres menors que les d’altres municipis, darrere de cada xifra hi ha una persona que molt probablement pateix. Per això la lluita contra l’atur serà per a nosaltres una prioritat.

Parlar d’atur és parlar de reactivació econòmica, de nous pro-jectes i també de les empreses i comerços que hi ha actual-ment a Sallent. L’Ajuntament sol no pot solucionar una proble-màtica tant complexa com aquesta, però sí que pot destinar-hi una partida específica i, sobretot, posar-hi voluntat. Si l’Ajun-tament de Sallent destinés un 4% del pressupost global a combatre l’atur, es disposaria de més 350.000€ anuals.

Ara és el moment d’impulsar polítiques locals que apostin per un ús comunitari de terres agrícoles, pel foment de les coo-peratives de consum i habitatge, pel comerç de proximitat i per la creació de noves bases productives amb finançament popular. Només així tindrem ocupació arrelada al territori i una economia que no estigui feta contra la classe treballadora.

Atur Beneficiaris prestació

Evolució de l’atur

600

500

400

300

200

100

2011 2012 2013 2014 2015

Propostes<<<<<<<<<<<<<<<<<

11

REACTIVACIÓ ECONÒMICACap a la plena ocupació

Empreses i comerços de Sallent

L’Ajuntament ha de tenir una actitud proactiva vers les empreses i comerços de Sallent. Cal establir-hi una relació periòdica, estar al cas de les seves ne-cessitats i aprendre de les seves experiències.

Prioritzarem les compres i contractacions de l’Ajuntament a comerços i empreses del poble i restringirem la instal·lació de grans superfícies.

Inserció laboral

Impulsarem l’ocupació a curt i a mig termini. Així, complementarem els plans d’ocupació locals - que tenen una durada determinada - amb altres mesures:

> Recuperarem la figura de l’aprenent, subvenci-onant la formació de treballadors a les empreses.

> Farem un acompanyament real a les persones que estiguin en situació de recerca de feina.

> Promourem que el teixit empresarial local incorpori persones que en garanteixin el relleu per evitar la desaparició de comerços i petites empreses.

Nous projectes

L’assessorament, ajuda i finançament de nous pro-jectes sorgits d’iniciatives col·lectives o individuals és també una eina per a la creació de noves empre-ses i el foment de l’autoocupació.

> Prioritzarem la creació d’empreses cooperati-ves i projectes socials, oferint assessorament i finançament amb la cooperativa Coop57 de ser-veis financers ètics.

> Dinamitzarem equipaments com el viver d’empre-ses i l’escorxador per al foment de cooperatives.

> Impulsarem hortes ecològiques per a petites ex-plotacions de regadiu i activarem projectes de ne-teja forestal per implementar la biomassa en equi-paments municipals i disminuir el risc d’incendis.

Remunicipalització de serveis

Cal una municipalització plena de serveis que ges-tionen empreses privades. L’aigua, la jardineria, la neteja, l’enllumenat o el manteniment de serveis bàsics, han de ser gestionats per l’Ajuntament. Dedicarem el marge de benefici que ara s’enduen les empreses a generar ocupació, reduir despeses i millo-rar els serveis. Sobretot cal evitar que s’externalitzin nous serveis. Serem clars en relació a la nova resi-dència: volem que segueixi sent de gestió pública.

12

DEMOCRÀCIADIRECTATransparència perpoder decidir-ho tot

La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model de societat que volem.

No és fàcil, però els ajun-taments tenen una gran oportunitat i responsabi-litat en aquest sentit.

Propostes<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Els municipis és on més fàcilment es poden construir estructures de participació directa del conjunt de la població. Algunes d’aquestes iniciatives no requereixen més que voluntat polí-tica de l’equip de govern i són una bona eina per començar a gestar un canvi polític a nivell global.

La CUP aposta per la participació directa de la gent en els afers municipals. Entenem la parti-cipació com l’embrió d’un nou model democràtic, econòmic i social que retorni el poder al poble. Cal treballar per oferir eines que permetin parti-cipar directament de les decisions polítiques que ens afecten directament.

Democràcia directa

La democràcia no consisteix en delegar el vot cada quatre anys. Cal que siguem partícips de les decisions més importants i del model de municipi.

> Assemblees Municipals Obertes

Desenvoluparem les Assemblees Municipals Obertes com una eina per debatre idees i projec-tes que siguin d’interès general (amb servei de ludoteca, per facilitar la participació de tothom).

> Guia pràctica de participació

Editarem una guia bàsica de funcionament de l’Ajuntament, dels òrgans i consells existents, que permeti conèixer quines són les vies de participació existents i quines es poden crear.

13

DEMOCRÀCIADIRECTATransparència perpoder decidir-ho tot > Consultes

Cal que les decisions més importants del munici-pi siguin aprovades en consultes populars.

Realitzarem aquestes consultes en àmbits com la requalificació de terrenys i en les decisions que comprometin més enllà del propi mandat.

> Autoorganització popular

Recolzarem l’autoorganització popular i serem còmplices del teixit associatiu.

Transparència

Cal fer possible una administració transparent, des-burocratitzada, àgil i eficaç i que abandoni comple-tament la opacitat i la privatització, fonaments de la corrupció i dels interessos clientelars.

> Funcionament de l’Ajuntament

> Atorgarem les màximes competències al Ple.

> Les Juntes de Govern i els Consells Municipals seran públics.

> Potenciarem els mitjans de comunicació local i les xarxes socials com a veritables canals de comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans.

> Retransmetrem els plens per la ràdio i els pen-jarem en vídeo a la web municipal.

> Realitzarem anualment un debat públic sobre l’es-tat del municipi entre tots els grups municipals.

> Crearem una secció especial a la web que in-clourà, de forma entenedora i ordenada:

> El pressupost municipal desglossat i clar.

> Totes les factures que paga l’ajuntament.

> Crèdits bancaris que té l’ajuntament; import, in-teressos, entitat bancària i data d’amortització.

> Contractes i convenis que l’Ajuntament signa amb empreses i administracions.

> Sous, dietes i desplaçaments dels regidors.

> Subvencions atorgades a entitats i partits.

> L’agenda política dels regidors de govern amb les reunions previstes i informes de feina feta.

> Dossier de transparència anual

Distribuirem un dossier que contindrà un resum clar i pedagògic de tots els elements presents a la secció de transparència de la pàgina web.

Propostes<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

14

ATENCIÓ A LES PERSONES

Residència i llars tutelades

Apostem des de fa anys per una nova residèn-cia. A la vegada, és necessària la construcció de llars tutelades per a les persones amb més grau d’autonomia. Aquests serveis han de seguir sent públics perquè amb l’atenció a les persones –a les nostres àvies i avis– no es pot fer negoci.

Gènere

Sallent no està exempt de situacions de violència de gènere. Una de les principals prioritats és treballar amb les noies joves perquè tinguin instruments i recursos per fer front a relacions abusives. L’atenció a les dones i als infants que viuen en contextos de maltractament i humiliacions serà prioritària i comptarà amb el suport incondicional de la gestió municipal.

Serveis socials

L’atenció a l’exclusió social, a les famílies amb problemes i dependències, requereix de treball continuat i discret i d’un encaix perfecte amb les entitats que treballen en aquest àmbit. Un treball que, a més, ha de ser professional i ha de comp-tar amb el millor equip possible.

> Impulsarem el Consell Social Municipal i re-forçarem la Taula d’Habitatge, per eixamplar el treball amb els col·lectius en risc d’exclusió. Així, esdevindran una eina de treball, assesso-rament, suport i coordinació de l’Àrea de Ser-vei a les Persones de l’Ajuntament.

> Gestionarem horts socials amb el suport d’un tècnic agrari, perquè famílies sense ingressos es formin i puguin conrear els seus aliments.

Salut

Ens implicarem en la lluita per uns serveis sani-taris i sociosanitaris que donin resposta a les ne-cessitats de la població. Davant les tendències privatitzadores dels governs de l’Estat i la Ge-neralitat, els ajuntaments han de defensar uns serveis públics, universals i de qualitat.

Joventut

La població de Sallent no para de disminuir i en-vellir-se. Les joves necessiten habitatge, feina, su-port en els estudis, impuls a un lleure de qualitat i a una formació també fora de l’àmbit acadèmic.

La biblioteca, les escoles, l’institut, les entitats i l’Ajuntament han de redactar un pla integral per-què Sallent sigui un municipi que aculli les jo-ves i no les expulsi. Només així es podrà garantir que la vila segueixi mantenint els serveis i equipa-ments de què disposa actualment.

Recolzarem els col·lectius de joves que reivin-diquin espais propis per desenvolupar les se-ves activitats; ja sigui en l’espai públic, espais autogestionats o municipals.

Sallent és la seva gent. I la gent mereixem tenir els serveis que ens permetin tenir una vida digna, i sobretot, saber que tindrem suport quan més ho necessitem.

15

EDUCACIÓ

Educació Pública

L’educació, tot i ser competència de la Generalitat, troba en els municipis el motor de la seva defensa i aplicació quotidiana. Cal que l’Ajuntament tingui una regidoria d’educació sensible i implicada, que entengui que la millor inversió de futur és el treball que es pot fer en tota l’etapa educativa.

Sallent té el privilegi de tenir coberta tota l’eta-pa educativa amb oferta pública, des de l’escola bressol fins a batxillerat. Estarem al costat dels equips de professorat i AMPA de les escoles per donar suport a les seves necessitats. Extra-escolars, programa de beques menjador, sortides al teatre i reutilització de llibres són només alguns dels exemples de les prioritats que ha de tenir la regidoria.

Visites periòdiques a les escoles, assistència als Consells Escolars, conèixer el professorat, coor-dinar-se amb les entitats socials, esportives, de lleure i de formació que també atenen infants i jo-ves... En definitiva, destinarem hores, voluntat i il-lusió en la defensa de la millor educació possible.

Consell Municipal d’Educació

Reactivarem el Consell Municipal d’Educació perquè vagi més enllà d’un espai de transmissió d’informació i esdevingui una eina més activa en la definició de les polítiques educatives locals.

Consell d’Infants

Mantindrem el Consell d’Infants i el situarem al centre de les polítiques de promoció de la infància i de la lluita contra la segregació i les exclusions.

Programa de millora de l’èxit escolar

Impulsarem els programes d’acompanyament de canvi de cicle per garantir itineraris escolars exitosos. Sobretot, també, per reforçar el pas

Una de les millors accions de Govern de la CUP (2003-2007) va ser l’aposta per la rehabilitació i millora de l’Escola Torres Amat i pel reforçament de l’Escola de Música.

dels alumnes de 6è de Primària a 1r d’ESO. L’acompanyament professi-onal a famílies i alumnes en aquesta etapa pot garantir una òptima inser-ció a la Secundària.

Programa debat educatiu

Seguirem mantenint l’aposta per un espai de formació, intercanvi i acompanyament entre pares i ma-res. Malgrat que no sempre hi hagi la resposta esperada, cal seguir progra-mant tallers i formacions, i entendre que són inversions públiques a llarg termini.

Escola de Música

Promocionarem l’Escola de Música perquè sigui una escola de referència a la comarca. Seguirem treballant per la implicació de l’alumnat i professorat en la vida cultural del municipi.

16

TERRITORI I MEDI AMBIENT

Territori

Revisarem el planejament general

Cal revisar el Pla Urbanístic i, si és necessari, decre-tar una moratòria en la seva l’aplicació, per adap-tar-ne els continguts a la realitat sorgida de la crisi: habitatges buits, excés de sòl urbanitzable i sobre dimensionament d’infraestructures i equipaments.

L’organització territorial i el sistema de planeja-ment han de basar-se en principis comuns com els de sostenibilitat, transparència i participació.

Conservarem i recuperarem el patrimoni

Recuperarem la propietat del Poblat Ibèric del Cogulló, en mans de l’empresa ICL Iberpotash, per garantir-ne el manteniment i la conservació.

Impulsarem el conveni amb la Diputació per al manteniment i preservació de la Casa Torres Amat.

Cal una actuació urgent a l’antic Ateneu del c/ Gui-merà per evitar-ne el deteriorament i el risc associat.

Medi Ambient

Runam Salí

Apostem fermament per la retirada dels ru-nams salins de Sallent i per l’aturada de l’actu-al gestió de residus. Contràriament als que volen fer creure que aquesta demanda és incompatible amb el manteniment dels llocs de treball, cal des-tacar que la mateixa matriu empresarial manté a Anglaterra una gestió del runam totalment harmo-nitzada amb el Medi Ambient.

Residus

Implantarem la recollida porta a porta per arri-bar a l’índex de reciclatge d’altres municipis (cap al 75%) i, així, eliminar els contenidors.

Camins i rutes verdes

Reordenarem el Camí de Cabrianes per fer-ne un lloc segur per als vianants, les bicicletes i els vehicles. Així, serà un espai de lleure de qualitat.

Apostem per condicionar més camins i fomentar el manteniment de rutes senyalitzades.

Món rural

És primordial la consideració de l’agricultura i les pràctiques ramaderes i forestals tradicionals com a factors conformadors del paisatge. També ho és la reorientació, en la mesura del possible, de les formes intensives de ramaderia i agricultura, que són algunes de les amenaces més importants per a la qualitat del paisatge rural.

Per visualitzar i donar veu al món rural, impulsa-rem la Taula del Món Rural, per iniciar l’ordenació de les diferents activitats que tenen lloc en el medi rural. Al mateix temps, la taula disposarà de pres-supost anual per decidir les prioritats d’inversió.

Proposarem un programa d’educació i sensibilit-zació amb el bosc, amb la possibilitat de sancio-nar actituds poc favorables pels boscos.

L’ordenació del territori ha de fer compatible la protecció del Medi Ambient amb un model sostenible d’espais lliures, infraestructures i equipaments. Cal apostar per la renovació del nucli antic i protegir les àrees no urbanitzables.

17

Mobilitat

Sallent ha de ser un municipi accessible. Per això, cal disse-nyar una nova política de mobilitat i transport a escala local i comarcal, per afrontar els reptes derivats d’un creixement des-mesurat. La política de transport ha de servir per ordenar els desplaçaments de la ciutadania. A la vegada, el mitjà de transport accessible ha de ser el transport públic col·lectiu i el desplaça-ment a peu o en bicicleta.

Impuls a l’arribada del tren a la Vila

Seguirem amb la política iniciada el 2003, quan es va reservar sòl per l’arribada del tren al municipi.

Carril bici cap a l’institut

Habilitarem un carril bici des de l’institut fins al Pont Nou per garantir la seguretat de qui faci aquest trajecte, amb bicicleta, cotxe o a peu.

Bus a peu

Oferirem un servei a les famílies per fomentar que els infants vagin a peu a l’escola, amb un monitor/a que els recollirà a diferents punts del municipi.

ENERGIA I TELECO-MUNICACIONS

Energia

L’Ajuntament de Sallent destina anualment més de 400.000€ a l’enllumenat públic i climatització (un 5% del pressupost). Cal reduir la despesa energètica, fent un ús racional de l’energia i reno-vant l’enllumenat i els sistemes de climatització.

Fomentarem l’ús i la producció d’energies re-novables. Apostarem pel treball amb la coopera-tiva d’energia verda Som Energia.

Treballarem per facilitar que els edificis muni-cipals s’escalfin amb biomassa. Incentivarem els propietaris a gestionar els seus boscos, apro-fitant les ajudes de la Diputació de Barcelona.

Fibra òptica

Municipis com Manresa o Sant Joan de Vilator-rada estan desplegant la xarxa de fibra òptica. A Cabrianes, es farà ben aviat. La CUP aposta per portar la fibra òptica a Sallent, per trencar el monopoli de Telefònica/Movistar, dotar els po-lígons de connexió d’alta velocitat i abaratir, per a les famílies, el cost de tenir Internet a casa.

Tenir Internet ADSL costa uns 60€/mes. Amb la fibra òptica el cost es reduiria notablement: els preus seri-en d’entre 20€ i 35€ mensuals per família. Això su-posaria un estalvi d’uns 300€ anuals per família.

Actuarem a nivell local per preservar el planeta a nivell global.

18

CULTURA

Suport a l’autoorganització

L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir les entitats i iniciatives socials, protagonistes principals de la vida cultural. Ha de treballar per assentar unes sòlides bases perquè el teixit associatiu, l’admi-nistració i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor.

En aquest sentit, cal enfortir l’autonomia de les entitats en l’adjudicació de les subvencions anuals i dotar dels recursos necessaris a les ex-pressions festives i culturals arrelades a la vila.

Cal Carrera

Apostem, com fem des del 2003 quan la CUP va acordar la compra de l’equipament, per una sala polivalent on músics i artistes puguin assajar, ac-tuar i trobar-hi el seu espai de creació. Cal Carre-ra no ha d’esdevenir un espai on s’hi programin espectacles puntualment, sinó que ha de ser un viver cultural, un espai on teatre, música, circ i tallers d’expressió cultural diversa hi tinguin cabuda.

Recuperació de la memòria històrica

No hi ha cap col·lectivitat humana capaç d’afron-tar el futur amb èxit si no coneix el seu el passat. Per això considerem important recuperar la his-tòria de Sallent per posar-la a l’abast de tothom.

Perquè l’espai públic esdevingui un espai de me-mòria s’han de potenciar itineraris temàtics i històrics, evitant visions superficials dels fets i itineraris mediàtics.

També cal promocionar el patrimoni industrial per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida i laborals.

Biblioteca Popular

Reactivarem la Biblioteca amb projectes de pro-moció de la lectura, xerrades i exposicions. Vo-lem apropar l’hàbit de la lectura als col·lectius més distants i apropar la biblioteca als horaris de la població. Cal fer especial atenció als estu-diants universitaris i a les persones amb dificul-tats d’accés a altres ofertes formatives i culturals.

Cursos de català i d’idiomes estrangers

Consolidarem l’oferta de cursos de català per a adults i oferirem cursos especialitzats per a qui necessiti més competències lingüístiques, per a la inserció al mercat laboral.

El coneixement de llengües estrangeres esdevé una necessitat per a optar a determinats llocs de treball. Per això, apostarem per la facilitació de l’aprenentatge de llengües a aquells col·lectius amb més dificultats per accedir-hi.

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. És, al mateix temps, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social.

19

MANCOMUNACIÓ DE SERVEIS

Cal que el Consell Comarcal esdevingui un es-pai d’anàlisi de la realitat comarcal i que tre-balli per optimitzar els recursos. La política de gestió de residus, serveis especialitzats, promoció del turisme, xarxes agroalimentàries...són alguns dels filons que, abordats de forma mancomunada, poden suposar l’arribada de més serveis a la vila.

Apostem per promoure un transport compartit a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es-

tudien molts joves del municipi. Així existiria una alternativa econòmica, fàcil i segura al trajecte di-ari a la universitat.

En matèria de joventut, proposarem una millor co-ordinació entre els diferents serveis de la comar-ca, per generar una oferta de cultura i lleure. Bu-sos al teatre, sistemes d’abonaments a festes locals i intercanvis culturals, poden ser algunes de les iniciatives entre diferents ajuntaments.

Potenciarem el treball en xarxa amb altres municipis. Prestar serveis de for-ma conjunta i compartir recursos és una de les millors eines per estalviar.

HISENDA I PRESSUPOSTOS

Les administracions pateixen una greu asfíxia financera degut a les polítiques neoliberals dels darrers anys: reducció de la pressió fiscal a les grans fortunes (menys impostos i més des-gravacions), rescats milionaris a les entitats financeres, una lluita gairebé inexistent contra el frau fiscal i l’evasió de ca-pitals i una corrupció generalitzada entre les elits polítiques i empresarials.

Així mateix, la política de grans infraestructures i equipaments sobredimensionats aliens a les necessitats de la població han comportat un deteriorament important de les finances públi-ques.

Per això, des dels municipis, cal impulsar polítiques de llui-ta i denúncia del frau fiscal, instar a les administracions a augmentar la pressió fiscal a les rendes més altes i a les activitats especulatives i ajustar al màxim els preus i les taxes públiques a la renda de les persones.

Cal una hisenda municipal basada en la justícia distributiva: tributació progressiva i política de bonificacions planificada. Cal transparència i participació en l’elaboració dels pressupostos.

Gràcies per llegir les propostes programàtiques de la CUP per a l’Ajuntament de Sallent. Gràcies pel suport i gràcies per fer possible que Sallent, en

aquestes eleccions municipals, iniciï el camí cap a un país més lliure.

La qualitat d’imatge d’aquest programa no és molt alta, això és degut a que hem prioritzat ser curosos amb el medi ambient i l’hem imprès amb paper reciclat de 115 gr.

La CUP defensem i practiquem la transparència que demanem a la resta, dins i fora de l’Ajuntament. Per això fem públic que en aquesta campanya electoral gastem 4.200 euros. Són diners que provenen de l’aportació voluntària del sou del regidor i de les quotes voluntàries de militants i simpatitzants.