l' islam i l' al-Àndalus

8/10/2019 L' Islam i l' Al-ndalus

1/16

Tema 1. L Islam i Al-Andalus

1. Introducci

L islam, com el judaisme i el cristianisme, s una religi monoteistaque creuen el mateix Du nic. Allpels musulmans. Segons els seus seguidors, haestat tramesa per Du als homes per mitj d un profeta anomenatMahoma.

La nova religi la va comenar a predicarMahoma al segle VII a Arbia. D on eraoriginari.

Desprs de la mort del profeta, elsmusulmans escamparen lislamisme perfrica, sia i part d Europa per mitj delajihado guerra santa.

L 711 els musulmans van comenar la conquesta de la Pennsula Ibrica,llavors controlada pels visigots, van ocupar el territori fcilment i es vanquedar fins a 1492. L estat que van crear va rebre el nom d Al-Andalus.Observant l eix cronolgic ens podem adonar de la seva evoluci canviant.


2/16

2. L aparici de l Islam. Fitxa 1 i 2

L islam t el seu origen a la pennsuladesrtica d Arbia. Els seus habitants

eren bsicament caravaners, ramadersnmades i agricultors que depenien delsoasis. Eren politeistes, adoraven lesforces de la natura i prestaven culte adols i objectes. Tenien a la Meca uncentre religis important on es conservala famosa pedra negra de la Kaaba, onacudien pelegrins darreu del territori i

es celebraven fires comercials.

Mahoma va nixer a la Meca cap a l any570 on ben aviat va quedar orfe. Va ser educat pel seu oncle i va treballarcom a pastor, assalariat i caravaner.

A 25 anys, va entrar al servei de Jadiya, una vdua rica, amb la qual es vacasar i va tenir 7 fills. Era un home molt religis i havia entrat en contacteamb cristians i jueus. La seva posici li permetia retirar-se a meditar a lacova d Hira, als afores de la Meca.

La tradici diu que l arcngel Gabrielli va anunciar all que era el nouprofetad All (Du en rab) i havia de predicar una nova religi basada enla submissi a la voluntat de Du: l islam.

Mahoma va comenar a predicar la nova religi a la Meca. Demanava que sabandonessin les antigues creences politeistes i criticava el negoci muntat

al voltant de les peregrinacions i els dols. El seu missatge no va ser benacceptat i va ser perseguit igual que els seus seguidors.

Va haver de fugir de la Meca l any 622, s l anomenada hgirao fugida,data que marca l inici del calendari musulm. Refugiat a la ciutat delprofeta, Medina (Yatrib), va aconseguir convertir els seus habitants a lanova religi i amb la seva ajuda va atacar la Meca el 630 i va destruir totsels dols tret de la Kaaba.


3/16

Quan va morir, l any 632, Mahoma havia dominat Arbia i la majoria d rabsja eren musulmans (creients).

3. L Islam. Fitxa 1 i 2

L Alcor s el llibre sagrat delsmusulmans i cont les veritats queAll va revelar a Mahoma i quedesprs de la seva mort, van ser

aplegades i escrites. El llibreestableix les bases de la religi iels reglaments de la vidaquotidiana i socials dels creients.

Hi ha tamb d altres llibres importants com la Sunna, que recull fets de lavida de Mahoma.

All s l nic du, etern i totpoders, res no li s comparable i ni tant sols

es pot representar en imatges, com tampoc Mahoma, s per aix queapareixen amb el rostre cobert per un vel blanc.

L islam no t sacerdots, per hi ha directors d oracions (imams) i doctors ointrprets dels textos sagrats (ulemes).

L islam presenta vries branques o tendncies, les principals sn:

- El sunnisme, grup majoritari, defensa que la direcci de lislam ha d

estar en mans dels califes sense tenir en compte els llaos de sangamb Mahoma.

-

El xiisme, grup minoritari, creu que la successi de Mahoma corresponals descendents d Al, cos i gendre del profeta.

L enfrontament pel poder ha estat constant al llarg de la histria entreaquestes i altres branques i actualment encara persisteix.


4/16

Basant-se en l Alcor, l islam sost uns principis bsics d organitzacireligiosa, socials, econmica i poltica:

- El poder s de Du que el delega ens els califes.

- Du s el propietari de totes les coses, els homes noms en fan s.- L almoina s obligatria aix com l ajuda mtua. Est prohibit fer

prstecs amb inters.- El cads el responsable d aplicar les lleis i fer justcia i s elegit

entre els millors.- Els textos sagrats o les seves interpretacions, parlen dels sistemes d

herncia, de la condici de les dones, la poligmia, ...

EL ISLAM

OBLIGA

Creer en un solo Dios: ALOrar cinco veces al da

Ayunar en el mes del RamadmDar limosnasPeregrinar a la Meca, por lo menos una vez enla vida

PERMITE

La poligamia y el divorcio, se acepta la esclavitud,

PROHIBE

Comer carne de cerdo

Tomar bebidas alcohlicas

Practicar juegos de azar y vestir de maneraimpdica


5/16

3.1Les mesquites. Fitxa 3

Les mesquites sn, com les sinagogues jueves o les esglsies cristianes, lloc

de culte, d ensenyament i de reuni dels creients.

Els musulmans es reuneixen en ella, especialment el divendres, per estarsota la direcci de l imam.

L estructura de la mesquita s caracterstica i molt simple: un gran patiobert, una sala d oracions i un minaret. L estructura recorda a la casa deMahoma.

A la imatge pots observar les parts ms destacades duna mesquita.

Escolta ara com el muetzcrida a l oraci des del minaret

http://www.youtube.com/watch?v=kiSA3ApJuI8&feature=fvwrel

Los musulmanes

distinguen entre:

IMANCreencias

En Al

En los ngelesEn los demonios

En el juicio final

En la predestinacin

IBADATDeberes

Profesin de fe: no hay ms dios queAl y Mahoma es su profeta. Sahada

AyunoOracinLimosnaPeregrinacin a la Meca
http://www.youtube.com/watch?v=kiSA3ApJuI8&feature=fvwrelhttp://www.youtube.com/watch?v=kiSA3ApJuI8&feature=fvwrelhttp://www.youtube.com/watch?v=kiSA3ApJuI8&feature=fvwrel


6/16


7/16

4. L expansi de l Islam. Fitxa 4

Observa aquesta animaci:

http://www.aularagon.org/files/espa/ON_Line/Historia/CMLG10EdadMed/Mapa_expansion_Islam.swf
http://www.aularagon.org/files/espa/ON_Line/Historia/CMLG10EdadMed/Mapa_expansion_Islam.swfhttp://www.aularagon.org/files/espa/ON_Line/Historia/CMLG10EdadMed/Mapa_expansion_Islam.swfhttp://www.aularagon.org/files/espa/ON_Line/Historia/CMLG10EdadMed/Mapa_expansion_Islam.swf


8/16

L expansi va ser rpida, en part per la debilitat del vens ( perses ibizantins). Totes les conquestes es feien en nom de la religi, la guerrasanta o gihad, per l objectiu principal no era convertir els poblessotmesos.

Es permetia que aquests pobles continuessin practicant la seva religi acanvi de tributs o taxes.

Els musulmans gaudien per d avantatges socials i econmics i aix vaanimar als habitants del territoris conquerits a convertir-se a l islamisme,especialment entre els ms senzills, que veien en la guerra santa lapossibilitat d arribar al parads.

5. L islam a la Pennsula Ibrica: Al-Andalus . Fitxa 5

5.1 La conquesta

Al comenament del segle VIII els musulmans van iniciar la conquesta de lapennsula des del nord d frica. Els exrcits, formats majoritriament perberbers, dirigits per una minoria rab, van travessar l estret de Gibraltar

l any 711, van entrar per Tarifa i comenaren l ocupaci del regne visigtic.

Els visigots dividits internament no van poder frenar l avan musulm i enpoc ms de 7 anys els musulmans ja controlaven la Pennsula llevat de leszones ms muntanyoses o despoblades i de la franja asturiana. Roderic, reivisigot havia mort a Guadalete, i Tariq i Musas havien fet amb el control del territori.

La poblaci va oferir poca resistncia, estractava de dependre d altres senyors. Lanoblesa pact amb els conqueridors perconservar les terres i el poder.


9/16

5.2 Lemirat dependent de Damasc

Controlat Al-Andalus, va passar a ser una provncia o emirat dependentdelcalifat omeia de Damasc, amb capital a Crdova . Un val o governador

exercia el poder en nom del omeies.Durant aquest perode es va continuar la conquesta travessant el Pirineusper els musulmans van ser derrotats a Poitiers al 732 i es van replegar unaltre cop a la Pennsula. Berbers i rabs van iniciar llavors enfrontaments acausa del repartiment de terres.

5.3 L emirat independentA mitjan segle VIII, en qu els califes de Damasc van ser deposats pelsabbssides de Bagdad, lltim membre de la famlia omeia, Abd- al-RahmanI (756-788), es va establir a Al-Andalus, trencant vincles poltics ambBagdad per no religiosos.

El creixement econmic i cultural va ser molt important per tamb durantaquest perode les disputes entre famlies nobles van ser constants i tamb

les baralles entre musulmans i mossrabs (cristians en territori musulm).

5.4 El califat de Crdova

L any 912, en qu va accedir al poder Abd al Rahman II, l Al-Andalus estrobava en un situaci complicada: lluites amb els cristians del nord,baralles internes, comer martim amenaat per pirates... L emir va saberdominar la situaci i imposar la seva autoritat, tant que va decidirindependitzar-se religiosament i es va proclamar califa dels creients d AL-Andalus. D aquesta manera neix el Califat independent amb capital aCrdova (929-1036). Va ser una etapa d estabilitat, expansi econmica icultural.

5.5 Els regnes de Taifes

A partir de 1008 la unitat del califat es va desintegrar, fragmentant-se enms de 25 regnes, les taifes, que funcionaven com una mena de ciutats


10/16

estat. Algunes van ser prsperes econmicament per no van poder frenar lavan dels exrcits cristians dels nord. Els almorvits i els almohades,procedents del nord dfricavan venir a ajudar per els cristians cap alsegle XIII ja havien conquerit gaireb totes les terres d Al-ndalus

5.6 El regne taifa de Granada. Fitxa 6

La taifa de Granada va ser l nica que va sobreviure a l avan cristi. Eragovernada per la dinastia nassarita.

Ocupa l actual provncia de Mlaga, Almeria i Granada i una part de Cadis.Era un territori amb ports comercials molt importants i una agricultura de

regadiu molt prspera. La seva riquesa li va permetre mantenir-se vivapagant impostos extraordinaris als reis de Castella.

Finalment al 1492 va ser ocupada pels Reis Catlics.


11/16

Fitxa 10. Comparar textos.

5.7 Al-ndalus a Catalunya.

Fitxa 7

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20catalunya
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20catalunyahttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20catalunyahttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20catalunyahttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20catalunyahttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20catalunya


12/16


13/16

5.8 L economia i la societat andalusines. Fitxa 8

5.8.1 les activitats econmiques

5.8.2 L organitzaci social


14/16

5.8.3 Una ciutat hispanomusulmana

6.La cultura

Entre els segles VIII i XII la civilitzaci islmica va tenir una etapa desplendor en contrast amb l Europa feudal cristiana, rural i empobrida.

El fet que l rab fos llengua comuna va permetre que els coneixements estransmetessin rpidament entre els territoris .


15/16

Es van incorporar coneixements grecollatins,perses, egipcis, indis...i s estimularen els propis.Cal destacar els estudis matemtics i lescincies aplicades: nombres arbics (procedentsde l ndia), sistemes hidrulics i d irrigaci,fabricaci de porcellana i de paper, elaboracide perfums, blsams i olis...Tamb tenien unsamplis coneixements de medicina i cirurgia i vandesenvolupar l astronomia.

Van confeccionar mapes i cartes nutiques perfacilitar la navegaci i tamb van perfeccionar la

brixola i l astrolabi que permetia la navegaciutilitzant com a referncia els astres i no la costa.

Van innovar tamb en el camp de la tcnica bllica, fabricant armes de granqualitat i construccions d assalt que superaven muralles. Dels mongols vanaprendre ls de la plvora i del can.

Filsofs, metges, astrnoms, agrnoms, qumics... van trobar a Al-ndalus unespai on desenvolupar la seva activitat.

(revista pgina 140-141 llibre Teide)

7. lart islmic

l art va rebre notables influncies dels nombrosos territoris pels quals esva estendre.

El fet que el llibre sagrat prohibeix la representaci d imatges sagrades va

generar que l art islmic dediqus especial atenci a l arquitectura i les artdecoratives.

En arquitectura predominen les construccions de ma , material pobre quees cobreix amb una decoraci abundant amb marbres, mosaics, pintures,temes epigrfics, geomtrics o vegetals de gran bellesa.

Es construeixen mesquites, palaus, mercats, banys, ... on sempre apareixenarcs (especialment lobulats i de ferradura) i cpules.


16/16

Pel que fa a les arts decoratives, destaca la cermica i la decoraci dellibres amb miniatures.

l' islam i l' al-Àndalus

Documents