40 aniversario muela de cortes

100
40 ANIVERSARIO DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA DE LA MUELA DE CORTES 40 ANIVERSARI DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAÇA DE LA MOLA DE CORTES 40TH ANNIVERSARY OF “MUELA DE CORTES” VALENCIA GAME RESERVE

Upload: sci-levante-chapter

Post on 22-Jul-2016

321 views

Category:

Documents


6 download

DESCRIPTION

40 Aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes 40 Aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes 40th Anniversary of "Muela de Cortes" Valencia Game Reserve

TRANSCRIPT

40 ANIVERSARIO DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA DE LA MUELA DE CORTES

40 ANIVERSARI DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAÇA DE LA MOLA DE CORTES

40TH ANNIVERSARY OF “MUELA DE CORTES” VALENCIA GAME RESERVE

40 A

NIV

ERSA

RIO

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAZ

A DE

LA

MUE

LA D

E CO

RTES

• 4

0 AN

IVER

SARI

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAÇ

A DE

LA

MO

LA D

E CO

RTES

• 4

0TH

ANN

IVER

SARY

OF

“MUE

LA D

E CO

RTES

” VA

LEN

CIA

GAM

E RE

SERV

E

CONSELLERIA DE INFRAESTRUCTURAS, TERRITORIO Y MEDIO AMBIENTE

A priori los cuarenta años de la creación de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cor-tes no parece una fecha muy significativa de por sí, no son los veinticinco ni los cincuenta. Pero si atendemos al contexto si creemos que se jus-tifica su conmemoración. Desde que se declara y motiva la existencia de la Reservas Naciona-les de Caza hasta hoy han pasado muchas cosas que han cambiado sustancialmente, tanto en la estructura y funcionamiento como en la visión que tiene la sociedad de la caza.

A priori, els quaranta anys de la creació de la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cor-tes no pareixen una data molt significativa en si mateixa, no són els vint-i-cinc ni els cinquanta. Però si considerem el context, sí creiem que jus-tifiquen la commemoració. Des del principi de les Reserves Nacionals fins a hui han passat mol-tes coses que han canviat substancialment l’es-tructura, el funcionament i la visió que la societat té de la caça.

Initially, forty years from the creation of the Va-lencia Game Reserve of Muela de Cortes do not seem a date of significance; it is neither twenty five nor fifty. But if we bear in mind the context we strongly believe its commemoration is justi-fied. Since the existence of the National Hunt-ing Game Reserves was declared and motivat-ed to present days many things have happened that have substantially changed, in the structure and running as well as in the way civil society perceives hunting.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes ha pasado por muchos momento difíci-les, pero el esfuerzo de aquellas personas que la comenzaron unido a aquellas otras que hoy la llevan adelante ha hecho que se pase de una po-blación de apenas 50 individuos de cabra mon-tés (Capra hispánica) a más de 1800 en la actua-lidad, más otras especies que se han adaptado o se están adaptando a este territorio.

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes ha passat per molts moments difíci-ls, però l’esforç de les persones que la van co-mençar unit al de les que hui la porten avant ha fet que es passe d’una població de a penes 50 cabres salvatges (capra hispanica) a més de 1800 en l’actualitat, a més d’altres espècies que s’han adaptat o s’estan adaptant al territori.

The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes has gone by many difficult moments, but the ef-fort of the people who started it combined with present managers has resulted in an increase from 50 individuals of Spanish Ibex (Capra his-pánica) to more than 1800 presently, plus other game species that have been adapted or that are adapting to this territory.

Sobrecubierta.indd 1 06/02/14 16:31

40 ANIVERSARIO DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA DE LA MUELA DE CORTES

40 ANIVERSARI DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAÇA DE LA MOLA DE CORTES

40TH ANNIVERSARY OF “MUELA DE CORTES” VALENCIA GAME RESERVE

40 A

NIV

ERSA

RIO

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAZ

A DE

LA

MUE

LA D

E CO

RTES

• 4

0 AN

IVER

SARI

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAÇ

A DE

LA

MO

LA D

E CO

RTES

• 4

0TH

ANN

IVER

SARY

OF

“MUE

LA D

E CO

RTES

” VA

LEN

CIA

GAM

E RE

SERV

E

CONSELLERIA DE INFRAESTRUCTURAS, TERRITORIO Y MEDIO AMBIENTE

A priori los cuarenta años de la creación de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cor-tes no parece una fecha muy significativa de por sí, no son los veinticinco ni los cincuenta. Pero si atendemos al contexto si creemos que se jus-tifica su conmemoración. Desde que se declara y motiva la existencia de la Reservas Naciona-les de Caza hasta hoy han pasado muchas cosas que han cambiado sustancialmente, tanto en la estructura y funcionamiento como en la visión que tiene la sociedad de la caza.

A priori, els quaranta anys de la creació de la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cor-tes no pareixen una data molt significativa en si mateixa, no són els vint-i-cinc ni els cinquanta. Però si considerem el context, sí creiem que jus-tifiquen la commemoració. Des del principi de les Reserves Nacionals fins a hui han passat mol-tes coses que han canviat substancialment l’es-tructura, el funcionament i la visió que la societat té de la caça.

Initially, forty years from the creation of the Va-lencia Game Reserve of Muela de Cortes do not seem a date of significance; it is neither twenty five nor fifty. But if we bear in mind the context we strongly believe its commemoration is justi-fied. Since the existence of the National Hunt-ing Game Reserves was declared and motivat-ed to present days many things have happened that have substantially changed, in the structure and running as well as in the way civil society perceives hunting.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes ha pasado por muchos momento difíci-les, pero el esfuerzo de aquellas personas que la comenzaron unido a aquellas otras que hoy la llevan adelante ha hecho que se pase de una po-blación de apenas 50 individuos de cabra mon-tés (Capra hispánica) a más de 1800 en la actua-lidad, más otras especies que se han adaptado o se están adaptando a este territorio.

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes ha passat per molts moments difíci-ls, però l’esforç de les persones que la van co-mençar unit al de les que hui la porten avant ha fet que es passe d’una població de a penes 50 cabres salvatges (capra hispanica) a més de 1800 en l’actualitat, a més d’altres espècies que s’han adaptat o s’estan adaptant al territori.

The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes has gone by many difficult moments, but the ef-fort of the people who started it combined with present managers has resulted in an increase from 50 individuals of Spanish Ibex (Capra his-pánica) to more than 1800 presently, plus other game species that have been adapted or that are adapting to this territory.

Sobrecubierta.indd 1 06/02/14 16:31

40 ANIVERSARIO DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA DE LA MUELA DE CORTES

40 ANIVERSARI DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAÇA DE LA MOLA DE CORTES

40TH ANNIVERSARY OF “MUELA DE CORTES” VALENCIA GAME RESERVE

00_Primeras.indd 1 27/02/14 12:31

Impreso en Madrid, España.ISBN: 978-84-482-Depósito legal: V 2.073-2013Prohibida la reproducción total o parcial del libro.

40 ANIVERSARIO DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA DE LA MUELA DE CORTES

Editor: Generalitat Valenciana

Autor: Servicio de Caza y Pesca

Traducciones:

Valenciano. Equipo de traductores de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente

Inglés: Antonio Girona Miralles

Diseño y maquetación: MONTERO Y ASOCIADOS, S.L.

© De la presente edición: Comunitat Valenciana. Conse-lleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, ed.

© de los textos e ilustraciones: los autores

1ª ed., 2013

00_Primeras.indd 2 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

3

PrólogoPròleg

Prologue

ÍNDICE

ÍNDICE

INDEX

PrólogosPròlegsPrologues ........................................................................................................................... 5I. IntroducciónI. IntroduccióI. Introduction ..................................................................................................................... 17II. 40 años de gestión: éxitos y fracasosII. 40 anys de gestió: èxits i fracassosII. 40 years of management: successes an failures ............................................................ 35III. La Reserva Valenciana de Caza hoyIII. La Reserva Valenciana de Caça huiIII. The Valencia Game Reserve at present ........................................................................ 55IV. Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIIV. Reptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXIV. Challenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century .................... 85AgradecimientosAgraïmentAckowledgements ............................................................................................................. 95

00_Primeras.indd 3 27/02/14 12:31

00_Primeras.indd 4 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

5

PrólogoPròleg

Prologue

Alberto Fabra Part, Presidente de la Generalitat Valenciana

PRÓLOGO DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT VALENCIANA

PRÒLEG DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCANA

PROLOGUE BY THE PRESIDENT OF THE VALENCIA STATE GOVERNMENT

La celebració de qualsevol aniversa-ri sol generar sentiments diversos, i així junt amb una certa nostàlgia al contemplar i mirar arrere pel temps transcorregut, sentim també l’op-timisme que sorgix poder celebrar este aniversari amb visió de futur i esperança.

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes, comprén una ex-tensió de 36.009 hectàrees reparti-des entre els municipis de Cortes de Pallás, Bicorp, Millares, Jalance, Jara-fuel, Teresa de Cofrentes i Cofrentes, la seua propietat està dividida en tres

La celebración de cualquier aniversa-rio suele generar sentimientos diver-sos, y así junto a una cierta nostalgia al contemplar y mirar atrás por el tiempo transcurrido, sentimos tam-bién el optimismo que surge poder celebrar dicho aniversario con visión de futuro y esperanza.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes, abarca una exten-sión de 36.009 hectáreas repartidas entre los municipios de Cortes de Pallás, Bicorp, Millares, Jalance, Jara-fuel, Teresa de Cofrentes y Cofrentes, estando dividida su propiedad en

Celebrating any anniversary brings diverse feelings. Together with some dose of nostalgia when looking backwards in time, one always seeks for expectations and optimism in the near future.

The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes embraces 36.009 hectareas (88,980 acres) scattered through the townships of Cortes de Pallás, Bicorp, Millares, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes and Cofrentes, with owner-ship being shared in three similar por-tions between State Administration, Townships and private landowners.

00_Primeras.indd 5 27/02/14 12:31

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes6

PrólogoPròlegPrologue

parts iguals, corresponent aproxima-dament un terç a la Generalitat, un altre terç als municipis on està encla-vada i un terç final a propietaris par-ticulars.

Els poders públics, i en concret la Ge-neralitat treballen per a aconseguir una ordenació adequada dels recur-sos cinegètics i fer compatible el des-enrotllament del medi natural amb la biodiversitat. Eixe gran objectiu es perseguix en la nostra legislació prò-pia sobre la matèria, entre altres pel Decret que el Consell va aprovar en el seu moment per a regular l’activitat de la Reserva.

La celebració en 2013 del quaranta aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes ens assenyala que ja han transcorregut quatre dècades de la gestió d’un re-curs natural renovable de forma sos-tenible com és la caça, i ens produïx una gran satisfacció al poder dir que estos anys han servit en gran part per a complir els objectius de la llei que es va crear l’any 1973.

En efecte, el foment i millora d’espè-cies emblemàtiques com la cabra sal-vatge (Capra hispanica) és un fet. La seua població inicial a penes de 50 individus s’ha vist incrementada subs-tancialment no sols dins de la Reserva sinó en el seu entorn, i tot això sense oblidar que s’ha aconseguit per mitjà d’un aprofitament racional el que su-posa una demostració que amb pro-jectes de gestió oberts i amb visió a llarg termini, limitant les restriccions a les necessàries, permeten fer compa-tible la conservació de la naturalesa i la millora de la biodiversitat amb un ús ordenat del recurs.

El moment en què es complixen qua-ranta anys ens invita a mirar al futur amb un cert optimisme i més quan tant la societat com les directrius i els plans governamentals han assumit que al territori forestal se li poden aplicar criteris de gestió encaminats a obtindre rendibilitat sense que açò supose espoli o destrucció, sinó que al contrari, porte a un augment de la biodiversitat i a millores de la qualitat de les masses, rendes econòmiques en territoris amb escassos recursos, apreciació social, etc.

Per eixe motiu des de fa tres anys els esforços en la gestió del territori que compon la Reserva van encaminats a coordinar la planificació sobre les ac-

tres partes iguales, correspondiendo aproximadamente un tercio a la Ge-neralitat, otro tercio a los municipios donde está enclavada y un tercio fi-nal a propietarios particulares.

Los poderes públicos, y en concreto la Generalitat trabajan para conse-guir una ordenación adecuada de los recursos cinegéticos y hacer compa-tible el desarrollo del medio natural con la biodiversidad. Ese gran objeti-vo se persigue en nuestra legislación propia sobre la materia, entre otros por el Decreto que el Consell aprobó en su momento para regular la activi-dad de la Reserva.

La celebración en 2013 del cuarenta aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes nos señala que ya han transcurrido cuatro décadas de la gestión de un recurso natural renovable de forma sosteni-ble como es la caza, y nos produce una gran satisfacción al poder decir que estos años han servido en gran parte para cumplir los objetivos de la ley que se creó en el año 1973.

En efecto, el fomento y mejora de es-pecies emblemáticas como la cabra montés (Capra hispánica) es un he-cho. Su población inicial de apenas 50 individuos se ha visto incrementa-da sustancialmente no solo dentro de la Reserva sino en su entorno, y todo ello sin olvidar que se ha conseguido mediante un aprovechamiento racio-nal lo que supone una demostración de que con proyectos de gestión abiertos y con visión a largo plazo, limitando las restricciones a las ne-cesarias, permiten hacer compatible la conservación de la naturaleza y la mejora de la biodiversidad con un uso ordenado del recurso.

El momento en que se cumplen cua-renta años nos invita a mirar al futuro con cierto optimismo y más cuando tanto la sociedad como las directri-ces y planes gubernamentales han asumido que al territorio forestal se le pueden aplicar criterios de gestión encaminados a obtener rentabilidad sin que esto suponga expolio o des-trucción, sino que por el contrario, lleve a un aumento de la biodiversi-dad y a mejoras de la calidad de las masas, rentas económicas en territo-rios con escasos recursos, aprecia-ción social, etc.

Con tal motivo desde hace tres años los esfuerzos en la gestión del terri-

Public authorities, particularly the State Government, work in order to achieve an adequate ordinance of hunting resources combined with the development of the environment and biodiversity. That main goal is pursued through our legislation on the area, highlighted by the Act our Regional Government passed on to regulate activities inside the Reserve.

The celebration in 2013 of the forti-eth anniversary of the Valencia Game Reserve of Muela de Cortes remarks that four decades of successful man-agement of sustainable resources through hunting have been accom-plished. This fact proves that most of the objectives contained in the law of 1973 have been fulfilled.

Most certainly, the promotion and improvement of emblematic species such as the Spanish Ibex (Capra his-pánica) is an undisputed fact. Its initial population of merely 50 individuals has been substantially increased not only within the Reserve´s boundaries but on its vicinity as well. We should not forget that this accomplishment has been obtained through a ration-al use, what proves that long term open management goals combined with limited required restrictions make the conservation of nature and improvement of biodiversity feasi-ble, all through an ordered use of the resources.

At the time forty years are celebrat-ed we may look into the future with hopefulness, more so when both society and state planning give for granted that profitable managerial plans may be applied on forest land without spoliation or destruction. Conversely, the goal is to improve biodiversity, quality of masses, per-sonal income in territories with lim-ited resources, social appraisal, etc.

For that reason, in the last three years efforts in territorial manage-ment that comprises the Reserve seek to coordinate planning of en-vironmental work, reconciling inter-ests and agreeing policies in order to avoid contradictions that would prevent a sustainable development. That is why a General Managerial Plan of the Reserve has been creat-ed, as well as a Technical Hunting Or-dinance Plan, Silvicultural Guidelines and a specific Fire Prevention Plan for this territory, all of them coordi-nated.

00_Primeras.indd 6 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

7

PrólogoPròleg

Prologue

tuacions que en este territori es pro-duïxen en matèria de medi ambient, conciliant interessos i consensuant normes a fi d’evitar contradiccions que impedisquen el desenrotllament sostenible. Per a això s’han elaborat entre altres un Pla de Gestió Integral de la Reserva, un Pla Tècnic d’Orde-nació Cinegètica, unes Directrius Sil-vícoles d’esta i un Pla de Prevenció d’Incendis específic per a este territo-ri, tot això coordinat entre si.

No voldria acabar sense fer menció de les persones i institucions que aporten territori per a la constitució de la Reserva. Esta contribució fa que la gestió que es realitza siga un valor afegit al territori.

I per descomptat és just reconéixer el treball de tots aquells professio-nals que han treballat i treballen per la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes perquè esta com-plisca, almenys, quaranta anys més, perquè són moltes les persones que volen disfrutar de la naturalesa i con-servar un entorn com el de la Muela de Cortes.

Alberto Fabra PartPresident de la Generalitat

torio que compone la Reserva van encaminados a coordinar la planifica-ción sobre las actuaciones que en di-cho territorio se producen en materia de medio ambiente, conciliando in-tereses y consensuando normas a fin de evitar contradicciones que impi-dan el desarrollo sostenible. Para ello se han elaborado entre otros un Plan de Gestión Integral de la Reserva, un Plan Técnico de Ordenación Cinegé-tica, unas Directrices Selvícolas de la misma y un Plan de Prevención de Incendios específico para este terri-torio, todo ello coordinado entre sí.

No quisiera terminar sin hacer men-ción a las personas e instituciones que aportan territorio para la consti-tución de la Reserva. Dicha contribu-ción hace que la gestión que se rea-liza sea un valor añadido al territorio.

Y por supuesto es justo reconocer el trabajo de cuantos profesionales han trabajado y trabajan por la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes para que esta cumpla, al me-nos, cuarenta años más, pues son muchas las personas que quieren disfrutar de la naturaleza y conservar un entorno como el de la Muela de Cortes.

Alberto Fabra PartPresidente de la Generalitat

Last but not least, I would like to mention the people and institutions that provide terrain for the constitu-tion of the Reserve. This input allows Management to be an added value on the territory.

And surely we must recognize the dedication of many professionals that have performed and work for the Reserve´s best interests and for it to celebrate forty more years at least, since many citizens want to en-joy nature and preserve an environ-ment like this at Muela de Cortesi els esdeveniments que van donar lloc a la declaració de la reserva en 1973, els motius i objectius d’esta i les in-dubtables dificultats dels inicis. Així mateix, prestarà un especial interés a la cabra salvatge (Capra pyrenai-ca), espècie emblemàtica de la reser-va i el seu principal atractiu.

Alberto Fabra PartPresident of the Valencia

State Government

00_Primeras.indd 7 27/02/14 12:31

00_Primeras.indd 8 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

9

PrólogoPròleg

Prologue

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes sempre ha estat en-voltada de polèmica. Principalment per tres motius, al meu entendre im-portants, generats des de la creació i que hem d’orientar els nostres es-forços a solucionar-los. El primer és el més genèric i està referit a la des-confiança del veí i de les administra-cions locals a les figures de protec-ció mediambientals. No precisament perquè es puga estar d’entrada en contra d’estes, sinó perquè es pre-tén que des de l’administració com-petent s’invertisca en estos terrenys objecte de protecció, amb ajudes directes o de manera indirecta. Des de fa uns anys la Conselleria de Medi Ambient, hui Infraestructures, Terri-tori i Medi Ambient, aposta per la creació d’ocupació que redunde en benefici dels veïns dels pobles que formen part de la Reserva.

El segon problema residix en l’eter-na discussió existent entre els agri-cultors i la Reserva. Moltes vegades ens trobem en les hortes adjacents al centre urbà, des de cabra salvatge, fins a muflons, cèrvols, etc. Eixa rela-ció agricultor/reserva s’ha de millorar sense oblidar l’esforç que des de la Conselleria actual es fa abonant als agricultors (l’any 2012 va abonar més de 56.000 euros) a pagar eixos dan-ys. Hem de buscar solucions més en-llà de l’econòmica ja que l’agricultor no pretén rebre una escassa quanti-tat econòmica per danys patits pels animals sinó veure que el seu esforç, el seu treball obté, mai millor dit, els fruits desitjats.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes siempre ha estado envuelta en polémica. Principalmen-te por tres motivos, a mi juicio impor-tantes, generados desde su creación y que debemos orientar nuestros esfuerzos en solucionar los mismos. El primero de ellos es más genérico y viene referido a la desconfianza del vecino y de las administraciones locales a las figuras de protección medioambientales. No precisamen-te porque se pueda estar de origen frente a ellas, sino porque se preten-de que desde la administración com-petente se invierta en dichos terrenos objeto de protección, con ayudas di-rectas o de manera indirecta. Desde hace unos años desde la Conselleria de Medio Ambiente, hoy Infraestruc-turas, Territorio y Medio Ambiente, se apuesta por la creación de empleo que redunde en beneficio de los ve-cinos de los pueblos que forman par-te de la Reserva.

El segundo problema reside en la eterna discusión existente entre los agricultores y la Reserva. En muchas ocasiones nos encontramos en las huertas adyacentes al centro urbano, desde cabra montés, hasta muflones, ciervo, etc. Esa relación agricultor/Reserva debe mejorarse sin olvidar el esfuerzo que desde la Conselle-ria actual, se realiza abonando a los agricultores (en el año 2012 abonará más de 56.000 euros) en pagar esos daños. Debemos buscar soluciones más allá de la económica ya que el agricultor no pretende recibir una es-casa cantidad económica por daños

The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes has always been mired in controversy. Mainly because of three reasons, important to my knowledge, generated from its creation and that should draw efforts in order to solve them. The first is more generic and is the distrust of local neighbors and administrations towards envi-ronmental protective figures. Not because they are against them origi-nally but because investments on the terrains it comprises are expected from the competent administration, with direct or indirect aids. For the last few years, from the State Coun-cil of Environment, nowadays called of Infrastructures, Territory and Envi-ronment, a policy to create jobs for the citizens of the towns involved in the Reservation area.

The second problem resides in the eternal argument between farmers and the Reserve Administration. Quite often wild game is found in orchards and groves even close to town centers, from Spanish ibex to mouflons and deer. That relation-ship between farmers and the Res-ervation must be improved regard-less the efforts the present Concil Administration accomplishes, com-pensating farmers for the damages caused by wild animals (more than 56,000 � in 2012). Solutions beyond economic terms should be identified since farmers do not pretend to ob-tain meager economic aids but to see their works obtain the desired fruits, never better said.

PRÓLOGO DEL ALCALDE DE CORTES DE PALLÁS

PRÒLEG DEL ALCALDE DE CORTES DE PALLÁS

PROLOGUE BY THE MAYOR OF CORTES DE PALLÁS

00_Primeras.indd 9 27/02/14 12:31

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes10

PrólogoPròlegPrologue

sufridos por los animales sino ver que su esfuerzo, su trabajo obtiene, nun-ca mejor dicho, los frutos deseados.

El tercer problema, en el que a mi juicio debemos centrar nuestros es-fuerzos, es el desapego del vecino. La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Coretes es sin duda un diamante en bruto que entre todos debemos pulir. Cuando señalo “entre todos” me refiero a la sociedad civil, administración local, administración autonómica, administración estatal y como no, empresas privadas. La Re-serva tiene un potencial tremendo, no sólo en materia cinegética por rica que sea, sino ser un centro lúdico para familias, poder realizar safaris fo-tográficos, visitas guiadas temáticas en los que la botánica, la zoología, la geología puedan iluminar nuestros sentidos.

Queda mucho trabajo a realizar, que-da muchos esfuerzos por hacer pero si entre todos ponemos de nuestra parte, no me cabe la menor duda, que la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes puede convertirse en un centro de interés de referencia dentro de la Comunidad Valenciana y de España.

Alberto Sáez SerranotAlcalde de Cortes de Pallás

El tercer problema, en el qual, al meu entendre, hem de centrar els nostres esforços, és la indiferència del veí. La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes és, sens dubte, un diamant en brut que entre tots hem de polir. Quan assenyale “en-tre tots” em referisc a la societat civil, l’administració local, l’administració autonòmica, l’administració estatal i per descomptat, les empreses priva-des. La Reserva té un potencial tre-mend, no sols en matèria cinegètica per rica que siga, sinó per ser un cen-tre lúdic per a famílies, poder realit-zar safaris fotogràfics, visites guiades temàtiques en què la botànica, la zoologia, la geologia puguen il·lumi-nar els nostres sentits.

Queda molt de treball a fer, queden molts esforços per fer però si entre tots posem de la nostra part, no tinc cap dubte, que la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes pot convertir-se en un centre d’interés de referència dins de la Comunitat Va-lenciana i d’Espanya.

Alberto Sáez SerranotAlcalde de Cortes de Pallás

The third problem, which to me re-quires more dedication, is detach-ment from residents. The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes is, without question, a diamond in the rough that must be polished be-tween all. When I mean “between all” it is the civil society, the local Administration, the State Adminis-tration, the National Administration and, of course, private enterprises. The Reserve has a tremendous po-tential, not just in hunting issues, but also to become a playful resort for families, photo safaris, guided visits to explore botany, zoology, geology and other entertainments to enlight-en our senses.

Much work is to be done, many ef-forts to be performed, but if we all do our part, there is no doubt that The Valencia Game Reserve of Mue-la de Cortes may become a referred center of interest in Valencia and of Spain.

Alberto Sáez SerranotMayor of Cortes de Pallás

00_Primeras.indd 10 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

11

PrólogoPròleg

Prologue

A priori, els quaranta anys de la creació de la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes no pa-reixen una data molt significativa en si mateixa, no són els vint-i-cinc ni els cinquanta. Però si considerem el context, sí creiem que justifiquen la commemoració. Des del principi de les Reserves Nacionals fins a hui han passat moltes coses que han canviat substancialment l’estructura, el fun-cionament i la visió que la societat té de la caça.

Les Reserves Nacionals, hui amb di-verses denominacions, ocupen més del quatre per cent de la superfície d’Espanya, cosa gens menyspreable si pensem que són uns espais creats per a un aprofitament ordenat i sos-tenible de recursos naturals. Però es-tos territoris hui en dia no són només Reserves de Caça, poden ser tam-bé Forests d’Utilitat, Parcs Naturals, Llocs d’Interés Comunitari, Zones d’Especial Protecció d’Aus i moltes altres denominacions més de figures de protecció.

Açò ha portat a què hi confluïren molts interessos, amb major o menor compromís o interés de protecció, que en alguns casos fins i tot han im-pedit la caça per considerar-la con-traproduent.

En 2010 es va fer a València, orga-nitzada per la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes, una reu-nió nacional de reserves de caça. Una de les conclusions va ser reconéixer la necessitat de coordinar les actua-

A priori los cuarenta años de la crea-ción de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes no pa-rece una fecha muy significativa de por sí, no son los veinticinco ni los cincuenta. Pero si atendemos al con-texto si creemos que se justifica su conmemoración. Desde que se de-clara y motiva la existencia de la Re-servas Nacionales de Caza hasta hoy han pasado muchas cosas que han cambiado sustancialmente, tanto en la estructura y funcionamiento como en la visión que tiene la sociedad de la caza.

No obstante las Reservas Nacionales, hoy con diversas denominaciones, ocupan más del cuatro por ciento de la superficie de España, lo que no es nada despreciable en cuanto a territorio pensado para un aprove-chamiento ordenado y sostenible de unos recursos naturales. Pero estos territorios hoy en día no son solo Re-servas de Caza, pueden ser también Montes de Utilidad, Parques Natu-rales, Lugares de Interés Comunita-rio, Zonas de Especial Protección de Aves y muchas otras denominaciones de figuras de protección.

Esto ha dado lugar a que confluyan muchos intereses con mayor o menor compromiso o interés de protección, impidiendo en algunos casos como elemento contraproducente la pro-pia caza.

En 2010 se celebró en Valencia, or-ganizado por la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes, una

Initially, forty years from the creation of the Valencia Game Reserve of Mu-ela de Cortes do not seem a date of significance; it is neither twenty five nor fifty. But if we bear in mind the context we strongly believe its com-memoration is justified. Since the existence of the National Hunting Game Reserves was declared and motivated to present days many things have happened that have sub-stantially changed, in the structure and running as well as in the way civil society perceives hunting.

Nevertheless National Reserves, named today under several titles, take up over four per cent of Spain´s surface, figures that comprise a large amount of territory considering its rational and sustainable use of nat-ural resources. But these territories are not only Hunting Reserves, they can be usable forests, National parks, Community place of interest, Special bird protection area, and many other nominations of protective bylaws.

This has led to the junction of many interests more or less compromised or involved in protection, and in some cases preventing hunting as a counterproductive element.

In 2010 a national meeting of game reserves was held in Valencia, spon-sored by the Valencia Game Reserve of Muela de Cortes. One of the closures of the reunion was the rec-ognition of the need to coordinate management actions, both of pro-tection of the environment and the

PRÓLOGO DEL SERVICIO DE CAZA Y PESCA

PRÒLEG DEL SERVICI DE CAÇA I PESCA

PROLOGUE BY HUNTING AND FISHING SERVICE

00_Primeras.indd 11 27/02/14 12:31

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes12

PrólogoPròlegPrologue

cions de gestió en la protecció del medi natural i en els usos i drets que hi conviuen, i també el reconeixe-ment de la importància i consideració que han de tindre els propietaris, pú-blics o privats, que aporten els seus terrenys a estos espais i que gràcies al seu treball de conservació fan pos-sible les figures de protecció.

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes ha passat per molts moments difícils, però l’esforç de les persones que la van començar unit al de les que hui la porten avant ha fet que es passe d’una població de a penes 50 cabres salvatges (capra hispanica) a més de 1800 en l’actuali-tat, a més d’altres espècies que s’han adaptat o s’estan adaptant al territori.

Quina manera millor de celebrar els quaranta anys de la Reserva Valen-ciana de Caça de la Muela de Cortes que amb la descoberta d’una altra espècie que la comença a habitar. És el cabirol (capreolus capreolus) que, juntament amb la cabra salvatge i altres espècies no cinegètiques com l’àguila reial, el mussol, el voltor, o altres de menys nom però no menys importants, ens indiquen el bon estat de salut del territori.

No volem acabar estes notes sense demanar a les persones que vindran després dels que ara tenim la res-ponsabilitat de cuidar i millorar esta reserva (tècnics, agents mediambien-tals, zeladors, operaris, caçadors i en general els amants de la naturalesa) que assumisquen el compromís de vetlar per les finalitats per les quals es va crear i que s’esforcen per mi-llorar-la com a patrimoni natural i de biodiversitat que és.

Juan Manuel Theureau de la PeñaCap de Servici de Caça i Pesca

yRicardo García Post

Director tècnic de la RVCM de Cortes

reunión nacional de reservas de caza, una de las conclusiones de dicha re-unión fue reconocer la necesidad de coordinar las actuaciones de gestión tanto de protección del medio na-tural como de los usos y derechos existentes en el mismo así como la importancia y consideración que han de tener los propietarios, públicos o privados, que aportan sus terrenos a dichos espacios y que debido a su trabajo y conservación merecen esas figuras de protección.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes ha pasado por muchos momento difíciles, pero el esfuerzo de aquellas personas que la comenzaron unido a aquellas otras que hoy la llevan adelante ha hecho que se pase de una población de apenas 50 individuos de cabra mon-tés (Capra hispánica) a más de 1800 en la actualidad, más otras especies que se han adaptado o se están adaptando a este territorio.

Que mejor manera de celebrar los cuarenta años de la Reserva Valencia-na de Caza de la Muela de Cortes, que con el hallazgo de una nueva es-pecie que por primera vez se ha visto en el ámbito de la misma, hablamos del corzo (Capreolus capreolus) que junto a la cabra montés y otras es-pecies no cinegéticas como el águila real, el búho, el buitre, o de menor renombre pero no menos importan-tes, son indicadoras de un buen esta-do de salud del territorio.

No queremos terminar estas notas sin pedir a los que después de las perso-nas que actualmente tenemos la res-ponsabilidad de cuidar y mejorar esta Reserva (técnicos, agentes medioam-bientales, celadores, operarios, ca-zadores y demás personas amantes de la naturaleza) que asuman el com-promiso de velar los fines por la que se crearon y que pongan empeñó en mejorarla como patrimonio natural y de la biodiversidad que es.

Juan Manuel Theureau de la PeñaJefe de Servicio de Caza y Pesca

yRicardo García Post

Director Técnico de la RVCM de Cortes

uses and its existing rights as well as the importance and considera-tion that owners must obtain, public or private, that provide grounds to such areas that deserve protection because of their works and conser-vation.

The Valencia Game Reserve of Mue-la de Cortes has gone by many diffi-cult moments, but the effort of the people who started it combined with present managers has resulted in an increase from 50 individuals of Span-ish Ibex (Capra hispánica) to more than 1800 presently, plus other game species that have been adapted or that are adapting to this territory.

What a better way to celebrate the fortieth anniversary of The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes than the discovery of a new spe-cie seen within its boundaries; we speak about the roe-deer (Capre-olus capreolus) that with Ibex and other non-hunting species like the Royal Eagle, Owl, Vulture or other less known, are good indicators of a healthy state of the territory.

We do not want to finish these lines without asking those who, besides technicians, environmental agents, rangers, staff, hunters and other lov-ers of nature, have the responsibility to preserve, look after and improve this Reserve, to assume the commit-ment to veil the purposes for what they were created and to put effort in order to enhance as natural legacy and biodiversity.

Juan Manuel Theureau de la PeñaChief of the Game and Fish Service

yRicardo García Post

Technical Director of the VGR M de Cortes

00_Primeras.indd 12 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

13

PrólogoPròleg

Prologue

Des de la creació de la Reserva Na-cional de Caça de la Muela de Cortes l’any 1973, hi ha hagut una relació es-treta entre la Reserva i la seua gestió amb la llavors Hidroeléctrica Españo-la, hui Iberdrola. Esta relació s’acusa més des del moment que es planteja la construcció de l’embassament su-perior, obra que suposava una gran obra d’infraestructura i la repercussió de la qual en el medi era evident. Eixa col·laboració es manifesta des del moment que es gestiona per part d’Iberdrola la realització de censos de les poblacions d’ungulats exis-tents en la Reserva, i va contribuir així a conéixer quin és el comportament d’estos animals amb motiu de les obres a realitzar.

L’aprofitament hidroelèctric Cor-tes-La Muela, respon a la necessitat de dotar a la zona del llevant es-panyol d’una instal·lació d’elevada potència de generació, amb gran flexibilitat de resposta a les varia-cions de la demanda i que col·labo-re en la regulació de l’energia elèc-trica produïda en les grans centrals tèrmiques, parcs eòlics i centrals nuclears.

Consta de dos elements funcionalment diferents, que són el Salto de Cortes i el Salto de Bombeo de la Muela.

Ambdós elements s’articulen hidràu-licament a través de l’embassament creat en el riu Xúquer per la presa de Cortes, que actua com a depòsit infe-rior del bombament, i elèctricament pel parc de 400kV.

Desde la creación de la Reserva Na-cional de Caza de la Muela de Cortes en el año 1973, ha habido una rela-ción estrecha entre la Reserva y su gestión con la entonces Hidroeléctri-ca Española, hoy Iberdrola. Esta rela-ción se acusa más desde el momento que se plantea la construcción del embalse superior, obra que supo-nía una gran obra de infraestructura y cuya repercusión en el medio era evidente. Esa colaboración se ma-nifiesta desde el momento que se gestiona por parte de Iberdrola la realización de censos de las pobla-ciones de ungulados existentes en la Reserva, contribuyendo así a conocer cuál es el comportamiento de estos animales con motivo de las obras a realizar.

El aprovechamiento hidroeléctrico Cortes-La Muela, responde a la ne-cesidad de dotar a la zona del le-vante español de una instalación de elevada potencia de generación, con gran flexibilidad de respuesta a las variaciones de la demanda y que co-labore en la regulación de la energía eléctrica producida en las grandes centrales térmicas, parques eólicos y centrales nucleares.

Consta de dos elementos funcional-mente diferentes, que son el Salto de Cortes y el Salto de Bombeo de La Muela.

Ambos elementos se articulan hi-dráulicamente a través del embalse creado en el río Júcar por la presa de Cortes, que actúa como depósito in-

Since the creation of the Valencia Game Reserve of Muela de Cortes in 1973, there has been a tighten relationship between the Game Re-serve and its management with then called Hidroeléctrica Española Pow-er Company, today Iberdrola. This relation tightens up more from the moment the building of the upper reservoir was planned, a work that involved the construction of a huge infrastructure with an evident im-pact on the existing environment. That collaboration shows up the moment existing animal counts (un-gulates) in the territory of the Re-serve are sponsored by Iberdrola, in order to know animal behavior giv-en the works ahead.

The hydroelectric power of Cortes-La Muela answers the need to pro-vide the Levante (southeastern Spain) area with an elevated power plant of high capacity, flexible to big variations in power demand and able to collaborate in the adjustment of energy produced by big thermal power plants, wind-mills parks and nuclear plants.

It is split in two functionally different parts, Salto de Cortes (Cortes Falls) and Salto de Bombeo de La Muela (Pumping facilities).

Both elements are hydraulically ar-ticulated through the dam created in the riverbank of Jucar River by Cortes dam. It serves as a storage tank for further pumping, and elec-trically by a 400kV park.

PRÓLOGO DE IBERDROLA

PRÒLEG DE IBERDROLA

INTRODUCTION BY IBERDROLA

00_Primeras.indd 13 27/02/14 12:31

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes14

PrólogoPròlegPrologue

El primer element és una instal·lació convencional de generació d’ener-gia que aprofita el cabal i desnivell, l’actual Salto de Cortes substituïx a l’inicial creat en 1920. El segon ele-ment del sistema d’acumulació per bombament pur permet traslladar l’energia generada a la nit de forma contínua per les centrals tèrmiques, parcs eòlics i nuclears, la qual cosa suposa una considerable reserva d’energia.

El Salto de Cortes disposa d’una po-tència de 280.000kW i és capaç de generar 323GWh anuals.

El depòsit de la Muela té una capa-citat de 20 hm3 amb una superfície total ocupada de 140 ha, amb una central subterrània amb una potèn-cia de bombament de 549 MW i una turbinació de 630 MW, l’ampliació d’esta central que està en fase de culminació incrementarà la potència instal·lada en turbinació en 852 MW i en bombament en 720 MW, i que-darà, per tant, una potència total de 1.482 MW en turbinació i 1.293 MW en bombament i 7 grups reversibles turbina bomba instal·lats.

Estes actuacions, sumades a què l’energia produïda cal evacuar-la als centres de consum per mitjà de les línies de distribució, fa que per part d’Iberdrola, la preocupació dels efec-tes de la seua activitat en el medi en què es desenrotlla siga màxima, i intenta minimitzar-los al màxim, in-tegrant les instal·lacions per al seu menor impacte ambiental, així com els treballs necessaris de construc-ció i manteniment, i realitzar les tas-ques de conservació d’àrees tallafocs pròpies de les línies de distribució, conservant camins en terreny forestal aptes per al trànsit de vehicle pesats que puguen realitzar tasques d’extin-ció d’incendis forestals, i col·laborar en la mesura que siga possible en el coneixement del territori i la fauna que rodeja les instal·lacions.

I com en este llibre, intenta afavorir la divulgació de les característiques d’una activitat de gestió d’uns recur-sos naturals renovables com són les espècies cinegètiques, que generen en la mesura que siga possible en el territori, un afavoriment de l’assenta-ment de la població i un flux econò-mic res menyspreable a mitjà i llarg termini.

ferior del bombeo, y eléctricamente por el parque de 400kV.

El primer elemento es una instala-ción convencional de generación de energía que aprovecha el caudal y desnivel, el actual Salto de Cortes sustituye al inicial creado en 1920. El segundo elemento del sistema de acumulación por bombeo puro per-mite trasladar la energía generada por la noche de forma continua por las centrales térmicas, parques eóli-cos y nucleares, lo que supone una considerable reserva de energía.

El Salto de Cortes dispone de una potencia de 280.000kW y es capaz de generar 323GWh anuales.

El depósito de la Muela tiene una ca-pacidad de 20 hm3 con una superfi-cie total ocupada de 140 ha, con una central subterránea con una potencia de bombeo de 549 MW y una turbina-ción de 630 MW, la ampliación de esta central que está en fase de culminación incrementará la potencia instalada en turbinación en 852 MW y en bombeo en 720 MW, quedando por tanto una potencia total de 1.482 MW en turbina-ción y 1.293 MW en bombeo y 7 grupos reversibles turbina bomba instalados.

Estas actuaciones, sumadas a que la energía producido hay que evacuarla a los centros de consumo mediante las líneas de distribución, hace que por parte de Iberdrola, la preocupación de los efectos de su actividad en el me-dio en el que se desarrolla sea máxima, intentando minimizarlos al máximo, in-tegrando las instalaciones para su me-nor impacto ambiental, así como los trabajos necesarios de construcción y mantenimiento, realizando las labores de conservación de áreas cortafuegos propias de las líneas de distribución, conservando caminos en terreno fores-tal aptos para el tránsito de vehículo pesados que puedan realizar tareas de extinción de incendios forestales, cola-borando en la medida de lo posible en el conocimiento del territorio y la fauna que rodea a las instalaciones.

Y como en este libro, intentando fa-vorecer la divulgación de las caracte-rísticas de una actividad de gestión de unos recursos naturales renova-bles como son las especies cinegé-ticas, que generan en la medida de lo posible en el territorio, un favore-cimiento del asentamiento de la po-blación y un flujo económico nada despreciable a medio y largo plazo.

The first element is a conventional power generating setting-up that uses the water flaw and the ramp; the present dam replaces the for-mer one built in 1920. The second element of the storage system by pumping water that allows to move the produced energy during the night by thermal, wind-mills and nu-clear plants, producing a remarkable reserve of energy.

Cortes Falls has a capacity of 280,000 kW and is able to generate 323 GWh annually.

The Muela´s reservoir has a capacity to hold 20 hm3 and occupies a sur-face of 140 ha. (345 acres), with an underground power plant that has a capacity to pump 549 MW and tur-bine 630 MW. The extension of the complex that is about to be complet-ed will increase the turbine power in 852 MW and 720 MW pumping, reaching a total of 1,482 MW in tur-bine power and 1,293 MW in pump-ing power, with seven reversible groups installed.

These actions, together with the fact that produced energy must be evac-uated to intake centers through de-livery lines, makes Iberdrola to care about the side effects of its activity in the environment it is developed, try-ing to minimize them as possible, in-tegrating facilities to lessen environ-mental impact. These standards are also observed in the works needed for construction and maintenance, performing tasks of conservation un-der power lines, preserving roads in forest land in perfect conditions so heavy vehicles may transit to extin-guish possible wildfires, and helping in the knowledge of the grounds and wild animals around the facilities.

And like in this book, trying to stim-ulate the release the characteristics of a managerial activity on renewa-ble natural resources such as game species, that contribute to improve settlement of human population and represent key economic flows in mid and long terms.

00_Primeras.indd 14 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

15

PrólogoPròleg

Prologue

PRÓLOGO DEL SAFARI CLUB INTERNACIONAL

PRÒLEG DEL SAFARI CLUB INTERNACIONAL

PROLOGUE BY SAFARI INTERNATIONAL CLUB

Quaranta anys donen per a molt i, no obstant això, passen volant. Sis directors de la Reserva, dos genera-cions de guardes, set municipis, dos comarques. Trenta-sis mil hectàrees. Incendis, epidèmies, sequeres, sarna, furtius i feristeles. Naturalesa pura, trofeus, centenars de casos, satis-faccions, viaranys, senderes, reco-rreguts, paisatges d’ensomni, gent bona i dura.

Corren temps difícils per a la nostra societat, necessitada de tornar a for-jar una sòlida estructura sobre la qual assentar-se. Ens hem deixat portar i hem abandonat les nostres arrels, la nostra història i la nostra cultura, a canvi d’un il·lusori miratge passatger i superflu que molts confonen amb el progrés.

I el miratge s’ha esvaït. Ens queda la crua realitat d’una societat empo-brida materialment, ignorant i falta-da de valors. Sense nord, escèptica, toscament manipulable; irritada però tenallada, paniaguada... Massa vega-des es confon el que és lògic i just amb allò políticament correcte.

Els i les que disfrutem de la naturale-sa sabem valorar la importància de la seua cura i conservació. Per a nosal-tres el medi natural no és un recinte tancat en què està prohibit quasi tot, sinó l’espai en què s’ha de desenrot-llar la sostenibilitat mediambiental en plenitud. I això suposa mantindre l’equilibri entre la fauna, la flora, els recursos naturals i els interessos so-cioeconòmics dels seus pobladors.

Cuarenta años dan para mucho y sin embargo pasan volando. Seis direc-tores de la Reserva, dos generacio-nes de guardas, siete municipios, dos comarcas. Treinta y seis mil hectáreas. Incendios, epidemias, sequías, sarna, furtivos y alimañas. Naturaleza pura, trofeos, cientos de lances, satisfac-ciones, trochas, senderos, recorridos, paisajes de ensueño, gente buena y dura.

Corren tiempos difíciles para nuestra sociedad, necesitada de volver a for-jar una sólida estructura sobre la que asentarse. Nos hemos dejado llevar y hemos abandonado nuestras raí-ces, nuestra historia y nuestra cultura a cambio de un vano espejismo pasa-jero y superfluo, que muchos confun-den con el progreso.

Y el espejismo se ha desvanecido. Nos queda la cruda realidad de una sociedad empobrecida materialmen-te, ignorante y carente de valores. Desnortada, escéptica, burdamente manipulable; irritada pero atenazada, paniaguada. Demasiadas veces se confunde lo lógico y lo justo con lo políticamente correcto.

Quienes disfrutamos de la naturaleza sabemos valorar la importancia de su cuidado y conservación. Para noso-tros el medio natural no es un recin-to cerrado en el que está prohibido casi todo, sino el espacio en el que se debe desarrollar la sostenibilidad medioambiental en plenitud. Y ello supone mantener el equilibrio entre la fauna, la flora, los recursos natura-

Forty years may go far however they go by in a hurry. Six General managers of the Reserve, two gen-erations of rangers, seven town-ships, two counties. Thirty-six thousand hectares (89,000 acres). Wildfires, epidemics, drought, sca-bies, poachers and varmint. Pure nature, trophies, hundreds of sets, satisfactions, trails, tours, country roads, dreamy landscapes, good and tough people.

These are hard times for our socie-ty, in the need to return to forge a solid structure to settle its founda-tion. We have let ourselves be car-ried away and have abandoned our roots, our history and our culture in exchange for a vain mirage, super-fluous and vanishing, that many con-fused with progress.

And the mirage has faded away. The crude reality of a materially im-poverished society is left, ignorant and lacking values. Aimless, skep-tical, grossly manipulated. Irritated still gripped, stooged. Too many times the wise and fair is confused with what is politically correct.

Whoever enjoy nature appreciate the importance of its support and conservation. For us the environ-ment is not an enclosure in which most activities are restricted or banned, but the space where envi-ronmental sustainability must be de-veloped thoroughly. And that means keeping the balance between wild-life, flora, natural resources and so-

00_Primeras.indd 15 27/02/14 12:31

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes16

PrólogoPròlegPrologue

les y los intereses socio-económicos de sus pobladores.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes es un vivo ejemplo de cómo se pueden hacer bien las cosas frente a las adversidades, y a pesar de la precariedad de medios disponibles. Desde este modesto colectivo de cazadores queremos expresar nuestra eterna gratitud a todos aquellos que durante cuarenta años han compartido vivencias, satis-facciones y emociones, y nos han en-señado a amar y respetar el monte.

Antonio Girona MirallesSafari Club Internacional,

Capítulo de Levante

cial-economic interests of its dwell-ers.

The Valencia Game Reserve of Mu-ela de Cortes is a live sample of how things can be done correctly despite adversities and scarcity of resources. From this humble col-lective of hunters we want to show our eternal gratitude to all of those that have shared with us many ex-periences, satisfactions and emo-tions for the last forty years, and that have taught us how to love and respect nature.

Antonio Girona Safari Club International

Levante Chapter

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes és un viu exemple de com es poden fer bé les coses da-vant de les adversitats, i a pesar de la precarietat de mitjans disponibles. Des d’este modest col·lectiu de caça-dors, volem expressar la nostra eter-na gratitud a tots aquells que, durant quaranta anys, han compartit vivèn-cies, satisfaccions i emocions, i ens han ensenyat a estimar i respectar la muntanya.

Antonio Girona MirallesSafari Club Internacional,

Capítol de Levante

00_Primeras.indd 16 27/02/14 12:31

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

17

La aprobación a nivel estatal de la Ley 1/1970, de 4 de abril, de Caza, supuso el surgimiento de un nuevo marco jurídico que desarrollaba la ordenación cinegética bajo criterios de promoción, protección y conser-vación del propio recurso.

En ella, entre otras medidas se pro-mueve la creación de las Reservas Na-cionales de Caza “en aquellas comar-

L’aprovació a nivell estatal de la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de Caça, va su-posar el sorgiment d’un nou marc jurídic que desenrotllava l’ordenació cinegètica davall criteris de promo-ció, protecció i conservació del propi recurs.

En esta llei, entre altres mesures, es promou la creació de reserves nacio-nals de caça “en aquelles comarques

The approval of Law 1/1970 nation-wide, on April 4th, resulted in the arising of new legal legislation that developed hunting ordinances in-spired on promotional, protective and conservationist criteria towards its own resources.

Among other measures it promoted the foundation of National Game Reserves “in those counties whose

1.1. La constitución del Espacio Cinegético

1.1. La constitució de l’espai cinegètic

1.1. The startup of hunting grounds

INTRODUCCIÓN

INTRODUCCIÓ

INTRODUCTION

I

01_Libro Cap 1.indd 17 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

18

cas cuyas especiales características de orden físico y biológico permitan la constitución de núcleos de excepcio-nales posibilidades cinegéticas.

El objetivo de cada una de estos nuevos espacios cinegéticos era la protección y fomento de las especies cinegéticas representativas de cada territorio, y el desarrollo de las zonas rurales sobre las que se localizaban.

En el caso particular de “Muela de Cortes” tuvo especial relevancia la baja densidad poblacional del ma-cizo central valenciano, la ausencia de núcleos urbanos importantes y el aislamiento geográfico del entor-no, que había posibilitado el mante-nimiento de poblaciones relictas de cabra montés (Capra pyrenaica his-panica) unido al elevado potencial cinegético del territorio.

La conjunción de estos factores y la excepcionalidad que suponían las poblaciones autóctonas de este un-gulado fueron el detonante para la puesta en marcha del proceso de creación iniciado en 1970 y que de-terminó su declaración en 1973.

A ello cabe añadir la alta disponibili-dad de suelo público, en los terrenos sobre los que se asienta la actual Re-serva Valenciana de Caza, en adelante RVC, superior a dos terceras partes del territorio. Estos terrenos forestales de propiedad pública, tienen su origen en la voluntad de las diferentes Admi-nistraciones de mantener gestionados los territorios poco productivos.

les especials característiques d’orde físic i biològic de les quals permeten la constitució de nuclis d’excepcio-nals possibilitats cinegètiques.

L’objectiu de cada un d’estos nous espais cinegètics era la protecció i el foment de les espècies cinegètiques representatives de cada territori i el desenrotllament de les zones rurals sobre les quals es localitzaven.

En el cas particular de la Mola de Cortes va tindre especial rellevàn-cia la baixa densitat poblacional del massís central valencià, l’absència de nuclis urbans importants i l’aïllament geogràfic de l’entorn, que possibilita el manteniment de poblacions relic-tes de cabra salvatge (Capra pyrenai-ca hispanica) i l’elevat potencial cine-gètic del territori.

La conjunció d’estos factors i l’excep-cionalitat que suposaven les pobla-cions autòctones d’este ungulat van ser el detonant per a la posada en marxa del procés de creació iniciat en 1970 i que va determinar la seua declaració en 1973.

A això calia afegir l’alta disponibilitat de sòl públic, en els terrenys sobre els quals s’assenta l’actual reserva valenciana de caça, superior a dos terceres parts del territori. Estos te-rrenys forestals de propietat pública tenen el seu origen en la voluntat de les diferents administracions de man-tindre gestionats els territoris poc productius.

special physical and biological char-acteristics allow the creation of set-tlements with outstanding hunting potential”.

The goal of each of these new hunt-ing grounds was the protection and fostering of native hunting species on each territory, and the develop-ment of rural areas in which they were located.

In this specific case of “Muela de Cortes” it was particularly relevant the low human population rate of the central Valencian range area. The lack of significant urban sites and the geographic isolation of the environ-ment had enabled the preservation of ancient populations of Spanish Ibex (Capra pyrenaica hispanica) to-gether with the outstanding hunting potential of the territory.

The combination of these factors and the uniqueness of native herds of this ungulate were triggering rea-sons for the establishment of the game reserve initiated in 1970 and declared in 1973.

It was also helpful the high level of disposable public land on which the present Valencia Game Reserve, from now on VGR, is settled, com-promising more than two thirds of its territory. All these public forest lands have their origin in the will of previous different administrations that wanted to keep management on low productive public land.

Bosquete mixto de coníferas y frondosas

01_Libro Cap 1.indd 18 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

19

Así la elevada disponibilidad de sue-lo, viene dada por la agrupación de los terrenos de la administración au-tonómica cifrados en un 35,4% de la superficie ocupada y el suelo cuya propiedad recae sobre las administra-ciones locales con un 32,3% del total.

Així, l’elevada disponibilitat de sòl ve donada per l’agrupació dels terrenys de l’Administració autonòmica xifrats en un 35,4% de la superfície ocupada i el sòl la propietat del qual recau so-bre les administracions locals amb un 32,3% del total.

The high availability of grounds has its origin in the regrouping of land done by the State Administration reaching up to 35,4% of total sur-face and another 32,3% of the land owned by the townships included in the area.

TitularidadTitularidad/Titularidad

PorcentajeTitularidad/Titularidad

Superficie (Ha)Titularidad/Titularidad

Generalitat ValencianaGeneralitat Valenciana/Valencian State Admin. 35,40 % 12.749,69

AyuntamientosAjuntaments/Townships 32,30 % 11.630,00

PrivadaPrivada/Private 32,29 % 11.629,31

Total 100,0 % 36.009,00

MUPMUP/MUP

Superficie (Ha)Titularidad/Titularidad

Superficie MUP (Ha)Titularidad/Titularidad

Porcentaje MUP

Generalitat ValencianaGeneralitat Valenciana/Valencian State Admin. 12.749,69 12.749,69 35,40 %

AyuntamientosAjuntaments/Townships 11.630,00 7.204,81 20,00 %

Total 24.379,69 19.954,50 55,41 %

1.2. La cabra montés, especie emblemática y habitante oriundo

1.2. La cabra salvatge, espècie emblemàtica i habitant oriünd

1.2. The Spanish Ibex, an emblematic specie and native resident

Estos suelos están, en su amplia ma-yoría, catalogados como de utilidad pública, y por lo tanto se les otorga naturaleza jurídica de dominio pú-blico, pasando a considerarse ina-lienables, imprescriptibles e inem-bargables. En el caso concreto de la Reserva Valenciana de Caza de Mue-la de Cortes, el 55,4% del territorio ostenta esta catalogación.

Estos sòls estan, en la seua àmplia majoria, catalogats com d’utilitat pú-blica i, per tant, se’ls atorga naturale-sa jurídica de domini públic, i passen a considerar-se inalienables, impres-criptibles i inembargables. En el cas concret de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes, el 55,4% del territori té esta catalogació.

These grounds are mostly cata-loged of public use and their legal nature classifies them as public do-main, therefor becoming inalienable, non-prescribible and unattachable. In the particular case of the VGR, 55´4% of the terrain holds this cat-aloging.

La presencia ancestral e ininterrumpida de la población de cabra montés en el macizo, es sin duda el motivo principal de la creación de la Reserva, estando considerada como una de las poblacio-nes naturales clásicas de la especie, y constituye en la actualidad la especie emblemática de la RVC y el principal atractivo de la misma.

Muestra de esta existencia arcaica es el variado conjunto de registros de

La presència ancestral i ininterrompu-da de la població de cabra salvatge en el massís és sens dubte el motiu princi-pal de la creació de la reserva, la qual està considerada com una de les po-blacions naturals clàssiques de l’espè-cie, i constituïx en l’actualitat l’espècie emblemàtica de la reserva valenciana de caça i el seu principal atractiu.

Mostra d’esta existència arcaica és la gran varietat de mostres d’origen

The ancient and steady presence of the Spanish Ibex population within the range is the main reason that inspired the creation of the Game Reserve, since its natural population was considered one of the few orig-inals still remaining in the peninsula, and nowadays it is the most repre-sentative animal in the VGR as well as its conspicuous attraction.

01_Libro Cap 1.indd 19 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

20

origen prehistórico recopiladas en la zona, en las que aparece el macho montés. Entre ellas sobresalen las re-ferentes a las pinturas rupestres del arte prehistórico levantino.

Estas son especialmente abundantes en el macizo de la Muela y el Caroig, encontrándose una variada represen-tación desde los abrigos del Ciervo y el de la Pareja, en el término muni-cipal de Dos Aguas al noroeste de la RVC, hasta la Cueva de las Monteses en Jarafuel, en el extremo Occiden-tal de la misma. En el centro de este vasto territorio se encuentra el Par-que Cultural de Bicorp-Millares, a ca-ballo entre estos dos términos donde encontramos la mayor concentración de arte rupestre prehistórico de la provincia de Valencia.

El parque cuenta con un centro de in-terpretación en Bicorp acerca de los vestigios encontrados. En este térmi-no municipal sobresalen las pinturas de la Cueva de la Araña y el Barranco Moreno con un importante conjunto de arte esquemático.

Una constante en todas las localiza-ciones es la presencia de represen-taciones de cabra montés, tanto de ejemplares adultos, machos y hem-bras, como de crías, vinculadas ge-neralmente a escenas de caza.

La presencia de cabra montés cons-

prehistòric recopilades en la zona, en les quals figura el mascle salvat-ge. Entre estes, sobreïxen les refe-rents a les pintures rupestres de l’art llevantí.

Estes pintures són especialment abundants en el massís de la Mola i el Caroig, i se’n troba una variada re-presentació des dels abrics del Cier-vo i de la Pareja, en el terme munici-pal de Dos Aguas, al nord-oest de la reserva valenciana de caça, fins a la cova de Los Monteses, a Jarafuel, en l’extrem occidental de la reserva. En el centre d’este vast territori es troba el Parc Cultural de Bicorp-Millares. A cavall entre estos dos termes trobem la major concentració d’art rupestre prehistòric de la província de Valèn-cia.

El parc compta amb un centre d’in-terpretació a Bicorp sobre els vesti-gis trobats. En este terme municipal sobreïxen les pintures de la cova de La Araña i el barranc Moreno amb un important conjunt d’art esquemàtic.

Una constant en totes les localitza-cions és la presència de representa-cions de cabra salvatge, tant d’exem-plars adults, mascles i femelles, com de cries, vinculades generalment a escenes de caça.

La presència de cabra salvatge cons-titueix així un llegat que s’ha man-

Clear evidence of its archaic exist-ence is found in multiple prehistor-ic sites abundant in the area. The more relevant are the cave paintings of eastern Spain prehistoric art, with many drawings of Male Ibex.

Spread out through the neighbor counties, they are significantly abun-dant at the Muela Massif and at Car-oig Peak, where varied examples may be found such as El Ciervo or The Couple shelters, both in Dos Aguas, just north-east of the VGR, or The Cave of the Ibex in Jarafuel, on the western end. Right in the mid-dle of this large terrain the visitor encounters Bicorp-Millares Cultural Park, the largest concentration of prehistoric paintings across Valen-cia´s province.

The Park shows an interesting collec-tion gathering findings around the area at Bicorp. In this town visitors may enjoy the famous Cave of the Spider and Moreno Gorge, with an important scheme art display.

In all paintings, ibex drawings are found, both of adult, male and fe-male individuals, as well as young-sters, usually related to hunting scenes.

The presence of ibex is considered a legacy that has been preserved steady on the territory, favored by

Cabra montés

01_Libro Cap 1.indd 20 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

21

Pinturas rupestres

tituye así un legado que se ha man-tenido ininterrumpidamente sobre el territorio, favorecido por la orografía de los cañones del Júcar y el conjun-to de macizos que lo rodean, en con-traposición a otras especies que aun-que aparecen en el registro pictórico han visto interrumpida su presencia en el macizo central valenciano a lo largo de la historia.

Es el caso de las poblaciones de cier-vo, cuyo último representante fué abatido en 1903, y que se encuen-tra presente actualmente en la RVC, y el corzo, presente en la zona hasta 1920 según datos recopilados por de la Peña y Ortuño y que en la primera década del s.XXI ha protagonizado una importante expansión hacia el sud a lo largo del Sistema Ibérico, lo-calizándose importantes poblaciones en el norte de la provincia. Otras re-presentaciones presentes en el regis-tro pictórico corresponden a bóvidos y équidos salvajes.

Según los documentos previos a la creación del espacio cinegético, la población reproductora de cabra montés (Capra pyrenaica hispani-ca) existente en el macizo de Muela de Cortes, oscilaba alrededor de 45 ejemplares dispersos en el mismo, conformando pequeños grupos fa-miliares.

Estos grupos relictos frecuentaban las zonas más escarpadas, y de difícil acceso, habiéndose documentado su localización principalmente en los al-rededores del Pico el Carrascal – has-

tingut ininterrompudament sobre el territori, afavorit per l’orografia dels canyons del Xúquer i el conjunt de massissos que el rodegen, en con-traposició a altres espècies també representades però la presència de les quals en el massís central valencià s’ha vist interrompuda.

És el cas de les poblacions de cér-vol l’últim representant de les quals era abatut en 1903, i que es troba present actualment en la reserva va-lenciana de caça després d’una fuga accidental, i el cabirol, present en la zona fins a 1920 segons dades re-copilades per De la Peña y Ortuño i que en la primera dècada del segle XXI ha protagonitzat una important expansió cap al sud al llarg del Sis-tema Ibèric, del qual es localitzen im-portants poblacions en el nord de la província. Altres representacions pre-sents en el registre pictòric correspo-nen a bòvids i èquids salvatges.

Segons els documents previs a la creació de l’espai cinegètic, la pobla-ció reproductora de cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica) existent en el massís de la Mola de Cortes oscil·lava al voltant de 45 exemplars, que conformaven xicotets grups fa-miliars.

Estos grups relictes freqüentaven les zones més escarpades i de difícil ac-cés. S’ha documentat la seua localit-zació principalment en la contornada del pic El Carrascal –fins al Cinto de la Cabra, els Cintos de la Solana de Bicorp - El Buitre i en l’Alto del Char-

rugged orography like the Jucar Can-yons and the ranges around it. On the other hand, some species shown on the historic paintings have tem-porarily disappeared from Valencia´s central range throughout history.

This is the case of red-deer popula-tions, whose later evidence of being harvested goes back to 1903; its ac-tual presence in the VGR was caused by reintroduction. Or the roe-deer, last seen in 1920 according to works of De La Peña and Ortuño, and now rapidly expanding southwards of the Iberian System Range since the first decade of century XXI, with large populations in the northern part of the region. Other representations found at the paintings were wild sheep and horses.

Documents previous to the creation of the hunting grounds numbered the population of breeding ibex (Ca-pra pyrenaica hispanica) at Muela de Cortes just around 45 individuals, all dispersed and forming small family herds.

These relic groups dwelled the sharper and hardly accessible cliffs, being located mainly around Carras-cal Peak, Goat´s Bluff, Bicorp´s Sun-strap Bluff, Vulture Peak, and Char-cum Pass near the town of Tous.

That is why, originally, a first propos-al included terrains from the towns of Quesa and Tous; that proposal was refused given the large exten-sion of land it demanded.

01_Libro Cap 1.indd 21 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

22

ta el Cinto de la Cabra, los cintos de la Solana de Bicorp - El Buitre y en el alto del Charcum, ya en el término municipal de Tous.

Es por ello que una primera propues-ta de creación englobaba también parte de los términos municipales de las localidades de Quesa y Tous, propuesta que fue rechazada dada la elevada superficie que englobaba.

Atendiendo a la presión a la que es-taban sometidas las monteses y el consiguiente carácter esquivo de los grupos, es probable que estas valora-ciones menoscabaran las existencias reales, no obstante revelan la situa-ción crítica de la especie, previa a la declaración del espacio cinegético.

cum, ja en el terme municipal de Tous.

És per això que una primera propos-ta de creació englobava també part dels termes municipals de les locali-tats de Quesa i Tous, proposta que va ser rebutjada atesa l’elevada superfí-cie que englobava.

Atenent la pressió a què estaven sot-meses les cabres salvatges i el con-següent caràcter esquiu dels grups, és probable que estes valoracions menyscabaren les existències reals, no obstant això, revelen la situació crítica de l’espècie, prèviament a la declaració de l’espai cinegètic.

Due to the hard environmental pres-sure ibex suffered and its conse-quent elusive character, it is possible that initial valuations lessened real existences. However, they revealed the critical situation of the specie, just previous to the foundation of the hunting reserve.

1.3. Las características del entorno

1.3. Les característiques de l’entorn

1.3. Environmental attributes

Localización de la Reserva Valenciana de Caza

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes, con una superfi-cie de 36.009 ha de extensión se en-cuentra en la provincia de Valencia, sobre los municipios de Cortes de Pallás, Bicorp, Millares Jalance, Jara-fuel, Teresa de Cofrentes y Cofrentes, situados en las comarcas de la Canal de Navarrés y el Valle de Ayora.

Se trata de un macizo montañoso de origen cretácico, perteneciente a las

La Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes, amb una superfície de 36.009 ha d’extensió, es troba a la província de València, sobre els mu-nicipis de Cortes de Pallás, Bicorp, Millares, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes i Cofrentes, situats en les comarques de la Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora.

Es tracta d’un massís muntanyós d’ori-gen cretaci, pertanyent als últims con-

The VGR of Muela de Cortes contains 36,009 hectares (88,980 acres). Lo-cated in the province of Valencia, its territories lay out within the bound-aries of seven townships (Cortes de Pallás, Bicorp, Millares, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes and Cofrentes, included in two counties, Canal de Navarrés and Ayora Valley.

It is a mountain range originated in the cretaceous era, belonging to the

01_Libro Cap 1.indd 22 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

23

últimas estribaciones de la Cordillera Ibérica y está compuesto principal-mente por calizas, alternadas con ye-sos y arcillas.

El espacio cinegético se encuentra al NW del macizo del Caroig y compren-de las formaciones de la Muela de Cortes, un extenso altiplano o muela, del que proviene el nombre, la Sie-rra de Alcola, macizo montañoso con orientación N-S, y el valle existente entre ambos macizos conocido como Valle de Sácaras-Cañada de Jarafuel.

En su conjunto se trata de un área con un relieve quebrado que alcan-za los 1.015 m. sobre el nivel del mar en el Cinto de la Cabra, en el que se intercalan áreas de notable suavidad fisiográfica como la meseta central y la cañada de Jarafuel, con zonas de cintos y profundos canales fluviales.

El paisaje de la RVC combina diferen-tes unidades ambientales, entre los que se encuentran la gran plataforma calcárea que le da nombre, constitui-da por la propia Muela de Cortes, ro-deada por una intrincada red de dre-naje que origina profundos barrancos y gargantas a su paso. La abrupta oro-grafía ha originado un paisaje eminen-temente forestal, con escasa implan-tación humana y que suele originar pequeñas poblaciones ligadas a los cauces hídricos y vegas cultivables.

Al macizo de la Muela cabe añadir la depresión formada por el Valle de Ayo-

traforts de la serralada Ibèrica i està compost principalment per calcàries, alternades amb algeps i argiles.

L’espai cinegètic es troba al NW del massís del Caroig i comprén les for-macions de la Mola de Cortes, un extens altiplà o mola, del qual prové el nom; la serra d’Alcola, massís mun-tanyós amb orientació N-S, i la vall existent entre ambdós massissos co-neguda com la vall de Sácaras-Can-yada de Jarafuel.

En conjunt, es tracta d’una àrea amb un relleu abrupte que arriba als 1.015 m sobre el nivell del mar en el Cinto de la Cabra, en el qual s’intercalen àrees de notable suavitat fisiogràfica com l’altiplà central i la canyada de Jarafuel, amb zones de cintos i pro-funds canals fluvials.

El paisatge de la reserva valenciana de caça combina diferents unitats ambientals, entre els quals es tro-ben la gran plataforma calcària que li dóna nom, constituïda per la Mola de Cortes, rodejada per una intricada xarxa de drenatge que origina pro-funds barrancs i gorges al seu pas. L’abrupta orografia ha originat un paisatge eminentment forestal, amb escassa implantació humana i que sol originar xicotetes poblacions lligades als llits hídrics i hortes cultivables.

Al massís de la Mola cal afegir la de-pressió formada per la vall d’Ayora, en l’extrem oest de la reserva valen-

Paisaje Cinto de la Cabra

last foothills of the Iberian Chain, formed by limestone alternated with clay and gypsum.

The hunting grounds are located NW of Caroig Massif and include the for-mations of Muela de Cortes, the ba-sin named after; Alcola Mountains, a range that runs N to S; and the valley in between both ranges bet-ter known as Sácaras Valley-Jarafuel ravine.

Its area presents a ragged terrain, reaching highest altitude over 1,015 meters above sea level at Goat´s Belt. There are also smoother areas like the central plateau or Jarafuel ravine, as well as gorges with steep creeks.

The landscape at the VGR combines different environmental units. From the great central gypsum basin pre-viously mentioned, to deep gorges and ravines surrounding and drain-ing the basin. That orography has originated a landscape dominat-ed by forestry formations, scarcely populated by very small towns and dwells settled on meadows and cul-tivable river banks.

In addition to the Muela range we could add a moderate depression named Ayora Valley, lying on its west bound, flowed by Cautabán-Recon-que River, key axis to towns like Cofrentes and Ayora. It is a very ir-regular valley formed by easily ero-

01_Libro Cap 1.indd 23 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

24

ra, en el extremo Oeste de la RVC, re-corrido por el río Cautabán-Reconque, eje vertebrador de los núcleos urbanos entre Cofrentes y Ayora. Se trata de un valle de fondo irregular, constituido por materiales fácilmente erosionables por las aguas, lo que le ha conferido un as-pecto característico acarcavado que re-cuerda a los Badlands. En esta área la vegetación corresponde a formaciones subseriales de pastizal, fuertemente de-gradada, desarrollándose una agricultu-ra de secano sobre bancales o terrazas.

Al sudeste del espacio cinegético se al-zan las primeras estribaciones del Ma-cizo del Caroig y la Sierra de Enguera.

ciana de caça, recorreguda pel riu Cautabán-Reconque, eix vertebrador dels nuclis urbans entre Cofrentes i Ayora. Es tracta d’una vall de fons irregular, constituïda per materials fàcilment erosionables per l’aigua, la qual cosa li ha conferit un aspecte característic amb xaragalls que recor-den els badlands. En esta àrea, la ve-getació correspon a formacions sub-serials de pastiu, fortament degrada-da, i es desenrotlla una agricultura de secà sobre bancals o terrasses.

Al sud-est de l’espai cinegètic s’alcen els primers contraforts del massís del Caroig i la serra d’Enguera.

Macizo del Caroig

sionable materials, that somehow re-minds us to “The Badlands”. In this area scant vegetation exists, heavily degraded, and the little practiced agriculture is developed over small patches and terraces.

Southeast of the hunting grounds the foothills of Caroig Massif and Si-erra de Enguera stand up.

That is a mountain range whose high-est altitude is Caroig Peak (1,126 meters a.s.l). Many steep gorges, ravines and cliffs model its surface, including Molinera watercourse and Grande river, where vast woods cov-

Pastizal mediterráneo

01_Libro Cap 1.indd 24 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

25

Se trata de un macizo montañoso cuya cota máxima se alcanza en el Pico Caroig, con 1126 msnm. Dicho macizo se encuentra surcado por nu-merosos y profundos barrancos entre los que destacan la rambla de la Mo-linera y el río Grande, presentando un marcado carácter forestal, en la que abundan las masas arboladas, principalmente de pino carrasco.

Del mismo modo que en el macizo de la Muela, la implantación humana es muy baja localizándose exclusivamen-te en el interior las aldeas de Navalón de Arriba y Navalón de Abajo, ya fue-ra de los límites de la Reserva Valen-ciana de Caza de Muela de Cortes.

Es tracta d’un massís muntanyós la cota màxima del qual s’aconseguix en el pic Caroig, amb 1126 msnm. El massís es troba solcat per nombrosos i profunds barrancs entre els quals destaquen la rambla de la Molinera i el riu Grande, que presenten un marcat caràcter fo-restal, on abunden les masses arbra-des, principalment de pi blanc.

De la mateixa manera que en el massís de la Mola, la implantació humana és molt baixa i es localitzen exclusivament a l’interior les aldees de Navalón de Arriba i Navalón de Abajo, ja fora dels límits de la Reser-va Valenciana de Caça de la Mola de Cortes.

1.4. Usos del espacio cinegético

1.4. Usos de l’espai cinegètic

1.4. Uses of the hunting grounds

er the area, being scots-pines most abundant.

As well as in the Muela range, human presence is scarce, existing only two small villages, Upper Navalón and Lower Navalón, right outside the limits of the VGR of Muela de Cortes.

La mayor parte de la superficie de la RVC está ocupada por vegetación forestal, motivado por la escarpada orografía que ha imposibilitado el es-tablecimiento mayoritario de la agri-cultura.

De hecho el uso agrícola se reduce a un 6% del total de la superficie, predominando el cultivo mediante bancales o terrazas en las áreas más escarpadas, en las que abundan los frutales de secano, olivares (Olea eu-ropaea) y almendros (Prunus dulcis) principalmente. En los fondos de va-lle y sobre parcelas de mayor exten-sión se realizan cultivos cerealistas, localizándose fundamentalmente en la Cañada de Jarafuel, valle delimita-do por la Sierra de Alcola y el macizo de la Muela.

En el entorno inmediato de la RVC, existe un importante aprovechamien-to hidroeléctrico a través de los saltos asociados a las presas de Cofrentes, Cortes y el Naranjero, así como las dos centrales eléctricas situadas den-tro de los límites del espacio cinegé-tico: la Central Nuclear de Cofrentes, y el Aprovechamiento hidroeléctrico Cortes-La Muela. Este último tiene por objeto el almacenamiento de agua, bombeada desde el embalse a partir de los excedentes energéticos, lo que ofrece la posibilidad duran-te los periodos de mayor demanda, de generarla a través de un salto hi-

La major part de la superfície de la Reserva Valenciana de Caça està ocu-pada per vegetació forestal, motivat per l’escarpada orografia que ha im-possibilitat l’establiment majoritari de l’agricultura.

De fet, l’ús agrícola es reduïx a un 6 per cent del total de la superfície, en què predomina el cultiu per mitjà de bancals o terrasses en les àrees més escarpades, en les quals abunden els fruiters de secà, oliverars (Olea europaea) i ametlers (Prunus dulcis) principalment. En els fons de la vall i sobre parcel·les de més extensió es realitzen cultius cerealistes, que es localitzen fonamentalment en la Cañada de Jarafuel, vall delimitada per la serra d’Alcola i el massís de la Mola.

En l’entorn immediat de la Reserva Valenciana de Caça hi ha un impor-tant aprofitament hidroelèctric a tra-vés dels salts associats a les preses de Cofrentes, Cortes i El Naranjero, així com les dos centrals elèctriques situades dins dels límits de l’espai ci-negètic: la central nuclear de Cofren-tes i l’aprofitament hidroelèctric Cor-tes-La Muela. Est últim té per objecte l’emmagatzematge d’aigua, bom-bada des de l’embassament a partir dels excedents energètics, la qual cosa oferix la possibilitat durant els períodes de major demanda de ge-nerar-la a través d’un salt hidroelèc-

Most part of the surface of the VGR is covered by forestland, due to the roughness of the terrain that has dis-abled agricultural use on the land.

As a matter of fact, only 6% of the total surface has agricultural use, and farming is mostly done on small patches and terraces in the steeper areas, where dry fruit trees domi-nate, olive-trees and almonds pri-marily. Cereals are cultivated on the bottom of valleys and over much larger in size lots, such as Jarafuel glen, a long valley squeezed by Alco-la Range and the Muela massif.

In the nearby limits of the VGR there is a significant hydropower complex formed by the levies of Cofrentes, Cortes and the Naranjero, as well as two power plants placed inside the limits of the hunting grounds: Cofrentes Nuclear Complex and the hidroelectric power Cortes-La Muela. Its goal is to preserve the water that is pumped-up from the reservoir using the surplus energy in order to generate more capacity for the periods of larger demands, taking advantage of the vertical leap by dropping it back to the wa-terfall (2nd largest complex of that kind in Europe).

However, and despite of several uses and productive activities that can be developed in the territory, hunting

01_Libro Cap 1.indd 25 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

26

droeléctrico que aprovecha la dife-rencia de cota altitudinal.

No obstante, y a pesar de los dife-rentes usos y actividades productivas que pueden desarrollarse en el terri-torio, el aprovechamiento principal que se da en la RVC es el cinegético, que tiene como finalidad la gestión y el mantenimiento de las poblaciones cinegéticas y la conservación de la biodiversidad.

tric que aprofita la diferència de cota altitudinal.

No obstant això, i a pesar dels dife-rents usos i activitats productives que poden desenrotllar-se en el territori, l’aprofitament principal que es dóna en la Reserva Valenciana de Caça és el cinegètic, que té com a finalitat la gestió i el manteniment de les pobla-cions cinegètiques i la conservació de la biodiversitat.

is the main resource obtained in the VGR, and constitutes the most effi-cient tool to manage hunting popu-lations and preserve biodiversity.

1.5. La vegetación y los espacios naturales protegidos

1.5. La vegetació i els espais naturals protegits

1.5. Vegetation and protected open space

Aprovechamiento hidroeléctrico Cortes-La Muela

La vegetación potencial en la RVC de la Muela de Cortes corresponde a los pisos bioclimáticos termomedite-rráneo y mesomediterráneo, ambos con ombroclimas secos. Pudiéndose definir diferentes formaciones prin-cipales, atendiendo a las variaciones climáticas:

– Masas de frondosas sobre zonas bajas, dominados por la carrasca

La vegetació potencial en la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes correspon als pisos bioclimà-tics termomediterrani i mesomedi-terrani, ambdós amb ombroclimes secs. Es poden definir diferents for-macions principals, atenent les varia-cions climàtiques:

– Massa de frondoses sobre zones baixes, dominades per la carrasca

Potential vegetation in VGR of Mue-la de Cortes relates to the ther-mo-Mediterranean and meso-Med-iterranean bioclimatic flats, both presenting dry ombro-climates. Principal different formations can be defined attending to climate variations:

– Leafy masses over lower areas, dominated by holly-oaks (Quercus

01_Libro Cap 1.indd 26 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

27

(Quercus ilex subsp. rotundifolia) con una orla de frondosas arbó-reas, formada entre otras por ace-buches (Olea europea sylvestris) y madroños (Arbutus unedo), acom-pañados de un sotobosque de ar-bustos y matorrales típicamente mediterráneo con presencia de len-tisco (Pistacia lentiscus), espino ne-gro (Rhamnus oleoides) aladierno (Rhamnus alaternus), enebro (Ju-niperus oxycedrus) y madreselvas (Lonicera implexa).

– Carrascales de zonas medias y al-tas, enriquecidos en zonas más hú-medas y umbrías, por bosquetes de fresno de flor (Fraxinus ornus) y quejigo (Quercus faginea), acom-pañado de un sotobosque en el que desaparecen las especies ter-mófilas características de áreas más bajas y dominan matas de carácter continental como la salvia (Salvia la-vandulifolia) o aliaga (Genista scor-pius).

La degradación de estos bosques su-ponen su sustitución por matorral se-rial dominado por coscoja (Quercus coccifera) y romerales (Rosmarinus officinalis), con importante presencia de brezales (Erica sp.), incrementán-dose la presencia de aliaga (Ulex par-viflorus), esparto (Stipa tenacissima) y palmito (Chamaerops humilis) en las cotas más bajas y cálidas.

Puntualmente pueden existir ligadas a cursos de agua y manantiales, for-maciones de vegetación de ribera, con diferente entidad atendiendo a la estacionalidad del cauce y por tanto a la disponibilidad hídrica. En los ríos o cauces permanentes pre-dominan las saucedas (Salix sp.), choperas (Populus alba) y olmedas (Ulmus minor). En el caso de ramblas y barrancos predominan las especies más frugales como son los almeces (Celtis australis) y las adelfas (Nerium oleander).

Actualmente la mayor parte de la superficie del suelo está ocupada por vegetación natural, debido a la abrupta orografía, que ha condicio-nado los accesos, y con ello el ais-lamiento y la baja implantación hu-mana, no obstante, y a pesar de no existir asentamientos importantes, el macizo ha estado sometido tradicio-nalmente a un fuerte uso antrópico, a través de la extracción maderera y de leñas, el pastoreo, la caza y la agri-cultura de secano mediante el aban-

(Quercus ilex ssp. rotundifolia) amb una orla de frondoses arbòries, formada entre altres per ullastres (Olea europea sylvestris) i alborços (Arbutus unedo), acompanyats d’un sotabosc d’arbustos i matolls típica-ment mediterrani amb presència de llentiscle (Pistacia lentiscus), arçot oleoide (Rhamnus oleoides), ala-dern (Rhamnus alaternus), ginebre (Juniperus oxycedrus) i lligabosc (Lonicera implexa).

– Carrascars de zones mitjanes i al-tes, enriquits en zones més hu-mides i ombries, per bosquets de fleix de flor (Fraxinus ornus) i roure valencià (Quercus faginea), acompanyat d’un sotabosc en què desapareixen les espècies termò-files característiques d’àrees més baixes i dominen mates de caràc-ter continental com la sàlvia (Sàlvia lavandulifolia) o l’argilaga borda (Genista scorpius).

La degradació d’estos boscos suposa la seua substitució per matoll serial dominat per coscoll (Quercus cocci-fera) i romerars (Rosmarinus officina-lis), amb una important presència de bruguerars (Erica sp.), i s’incrementa la presència d’argilaga (Ulex parvi-florus), espart (Stipa tenacissima) i margalló (Chamaerops humilis) en les cotes més baixes i càlides.

Puntualment, poden existir lligades a cursos d’aigua i brolladors forma-cions de vegetació de ribera, amb diferent entitat atenent l’estacionali-tat del llit i, per tant, la disponibilitat hídrica. En els rius o llits permanents predominen les salzedes (Salix sp.), xopades (Populus alba) i omedes (Ul-mus minor). En el cas de rambles i barrancs predominen les espècies més frugals com són els lledoners (Celtis australis) i els baladres (Ne-rium oleander).

Actualment, la major part de la su-perfície del sòl està ocupada per ve-getació natural, a causa de l’abrupta orografia, que ha condicionat els accessos, i amb això l’aïllament i la baixa implantació humana; no obs-tant això, i a pesar de no existir as-sentaments importants, el massís ha estat sotmés tradicionalment a un fort ús antròpic, a través de l’ex-tracció de fusta i de llenya, el pas-turatge, la caça i l’agricultura de secà per mitjà de l’abancalament de vessants. Testimoni d’esta presèn-cia històrica és el nombrós grup de

ilex subsp. Rotundifolia) with bor-ders of leafy trees, formed by wild olive trees (Olea europea sylves-tris) and strawberry-trees (Arbutus unedo) amongst others, followed by bushforest and scrubs typical Mediterranean with presence of mastic-trees (Pistacia lentiscus), black-thorn (Rhamnus alaternus), juniper (Juniperus oxycedrus) and honeysuckle (Lonicera implexa).

– Holly-oaks on middle and higher zones, enriched by more humid and shaded areas, by small forests of blooming ashes (Fraxinus omus) and gall-oaks (Quercus faginea), together with bush-forest in which thermal species from lower areas disappear and continental scrubs such as sage (Salvia lavandulifo-lia) or gorse (Genista scorpius) emerge.

Deterioration of these woods lead to its replacement by serial bushes dominated by kermes oak (Quercus coccifera) and rosemary (Rosmarinus officinalis), with important presence of heather (Erica sp.), and increasing presence of gorse (Ulex parviflorus), straw grass (Stipa tenacissima) and dwarf palm (Chamaerops humilis) on lower and warmer levels.

Occasionally, and next to water flows and natural springs, riverbank plants may exist with different en-tity attending to the seasonality of the riverbed and therefor of hydric availability. On permanent rivers and water courses willows (Salix sp.), poplars (Populus alba) and elm trees (Ulmus minor) prevail. In the case of ravines, watercourses and gorges, more frugal species like hackberries (Celtis australis) and rosebays (Ner-ium oleander) perform better than any other.

Actually, most of the ground is cov-ered by natural greenery due to a really rugged outline that has also influenced entries and ways of com-munication, and thus creating a very isolated area with few human settle-ments. Despite the lack of popula-tion, the massif´s natural resources have traditionally been overexploit-ed; timber, wood, grassing, agricul-ture and hunting to name the most significant activities. The way culti-vation on hillsides and slopes has been done for centuries has shaped not only the landscape but the en-vironment as well. Clear evidence of

01_Libro Cap 1.indd 27 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

28

calado de laderas. Testigo de esta presencia histórica son el numeroso grupo de construcciones ganaderas, rediles, cabañas y refugios disemina-dos por todo el territorio.

Este intenso uso del territorio y sus consecuencias, entre los que desta-ca el sobrepastoreo, la promoción de especies de coníferas frente a las frondosas para su aprovechamiento maderero y la recurrencia y dimen-siones de los grandes incendios fo-restales, han impedido el desarrollo de bosques maduros, estructurados y ricos en especies.

Dando lugar a una baja presencia de masas boscosas, donde la vegeta-ción potencial de carrascales, ha dado paso a formaciones monoespecíficas y coetáneas de pino carrasco (Pinus ha-lepensis) y pino rodeno (Pinus pinas-ter), con escasa presencia de matorral y carrascas (Quercus ilex) dispersas.

Puntualmente las extensas masas de coníferas, se enriquecen en las par-tes bajas, barrancos y umbrías con densas fresnedas (Fraxinus ornus) y especies singulares como quejigos (Quercus faginea), arces (Acer opa-lus), servales (Sorbus domestica), ma-droños (Arbutus unedo)…

construccions ramaderes, cledes, cabanyes i refugis disseminats per tot el territori.

Este intens ús del territori i les seu-es conseqüències, entre les quals es destaca la sobrepastura, la promoció d’espècies de coníferes enfront de les caducifòlies per al seu aprofita-ment fuster i la recurrència i dimen-sions dels grans incendis forestals han impedit el desenvolupament de boscos madurs, estructurats i rics en espècies.

Això ha donat lloc a una baixa presèn-cia de masses boscoses, on la vegeta-ció potencial de carrascars ha donat pas a formacions monoespecífiques i coetànies de pi blanc (Pinus halepen-sis) i pinastre (Pinus pinaster), amb escassa presència de matollar i carras-ques (Quercus ilex ssp. rotundifolia) disperses.

Puntualment, les extenses masses de coníferes s’enriquixen en les parts baixes, fèrtils, barrancs i ombries amb densos fleixars (Fraxinus ornus) i espècies singulars com ara roures valencians (Quercus faginea), aurons (Acer opalus) servals (Sorbus domes-tica), alborços (Arbutus unedo)…

human impact can easily be found at large throughout the entire territory since stockbreeding constructions, shelters, ranching fences and barns are scattered.

This intense use of the territory and its immediate impact, from extended uses like overgrazing, replanting co-nifers instead of hardwoods in order to benefit from timber, and above all the recurrence of devastating large wildfires, have prevented the de-velopment of mature, well structure and diverse forests.

This malpractice has led to a low presence of woodland, where po-tential presence of holms have been eclipsed by coeval and mono-specif-ic formations of Aleppo pine (Pinus halepensis) and pinaster (Pinus pin-aster) with scarce presence of scrubs and disperse holm oaks (Quercus ilex).

Promptly these extensive conifer for-ests are enriched on lower parts, ra-vines and shaded gulches with dense ash-trees (Fraxinus ornus) and singu-lar species like gall-trees (Quercus faginea), maples (Acer opalus) row-an-trees (Sorbus domestical), arbu-tus (Arbutus unedo)...

Paisaje pinar

01_Libro Cap 1.indd 28 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

29

Las áreas con ausencia de arbolado, corresponden generalmente a espa-cios con mayor degradación de la co-munidad vegetal, por localizarse en áreas con un uso intensivo o bien por corresponder a localizaciones con suelos esqueléticos que no permiten el desarrollo de otras formaciones.

La vegetación existente en estas zo-nas está constituida por etapas seria-les de la degradación de la vegeta-ción potencial, es decir, por aquella vegetación con menores requeri-mientos para su desarrollo o con mejores estrategias de colonización de estos territorios degradados. Es-tas formaciones pioneras, aparecen tras el cese de la afección (incendio, tala, sobrepastoreo) y preceden y en muchos casos facilitan el estableci-miento de otras especies con ma-yores necesidades o una expansión más lenta, características propias de las formaciones vegetales más evo-lucionadas y que corresponden a la vegetación potencial descrita con an-terioridad.

Estas formaciones difieren en función del estado de degradación, y abar-can desde formaciones densas de coscojar (Quercus coccifera), con pies dispersos de pino, hasta formaciones ralas, esteparias formadas por tomi-llares (Thymus sp) y espartales (Stipa tenacissima).

El espacio cinegético, cuenta ade-más de la figura de la RVC, con otras figuras de protección y de conserva-ción del espacio natural como son:

– Paisaje Protegido: Muela de Cortes y El Caroig; Sierras de Martés y el Ave.

– Zona ZEPA: Sierra de Martés-Muela de Cortes.

– LIC: Muela de Cortes y El Caroig; Sierras de Martés y el Ave.

– Incluido en el Catálogo de Zonas Húmedas: Embalse Embarcaderos.

– Microrreservas de flora: Rincón del Jinete.

Les àrees amb absència d’arbratge corresponen generalment a espais amb major degradació de la comuni-tat vegetal, per localitzar-se en àrees amb un ús intensiu o bé per corres-pondre a localitzacions amb sòls es-quelètics que no permeten el desen-rotllament d’altres formacions.

La vegetació existent en estes zones està constituïda per etapes serials de la degradació de la vegetació po-tencial, és a dir, per aquella vegeta-ció amb menors requeriments per al seu desenrotllament o amb millors estratègies de colonització d’estos territoris degradats. Estes formacions pioneres apareixen després del ces-sament de l’afecció (incendi, tala, sobrepasturatge) i precedixen, i en molts casos faciliten, l’establiment d’altres espècies amb més necessi-tats o una expansió més lenta, carac-terístiques pròpies de les formacions vegetals més evolucionades i que corresponen a la vegetació potencial descrita amb anterioritat.

Estes formacions diferixen en funció de l’estat de degradació, i compre-nen des de formacions denses de coscollar (Quercus coccifera), amb peus dispersos de pi, fins a forma-cions esclarissades, estepàries for-mades per timonedes (Thymus sp) i espartars (Stipa tenacissima).

L’espai cinegètic compta, a més de la figura de la reserva valenciana de caça, amb altres figures de protecció i de conservació de l’espai natural com són:

– Paisatge protegit: Mola de Cortes i el Caroig; serres de Martés i de l’Ave.

– Zona ZEPA: Serra de Martés-Mola de Cortes.

– LIC: Mola de Cortes i el Caroig; se-rres de Martés i de l’Ave.

– Inclòs en el Catàleg de Zones Humi-des: Embassament Embarcaderos.

– Microreserves de flora: El Rincón del Jinete.

Woodless areas usually match with heavily degraded plant communities, either because they are located in areas with intensive use or because they are on skeletal soils that do not allow growth of other formations.

Existing herbage is formed by serial stages of degraded potential herb-age; in other words, by the herbage that demands less for its growth or with better strategies to colonize these already wasted soils. These pioneering formations appear after cease of affection (wildfire, logging, overgrazing) and many times enable the settlement of other species with bigger needs or slower expansion, characteristic of further developed herbage that are more proper of the previously described potential herb-age.

These formations differ depending on their degraded condition and cover from dense kermes oak (Quer-cus coccifera) formations with varied pine footing to sparse, steppe for-mations of thyme (Thymus sp) and alfa grass (Stipa tenacissima).

Hunting grounds hold not only the statute of Valencia Game Reserve but other protective legal figures such as:

– Protected landscape: Muela de Cortes and El Caroig; Martés and Ave ranges.

– ZEPA Area (Special Protection for Birds Area): Sierra de Martés-Mue-la de Cortes.

– LIC (Place of cultural Interest): Mu-ela de Cortes and El Caroig; Martés and Ave ranges.

– List of Wetlands: Embarcaderos Reservoir.

– Floral micro-reserve: Rider Corner.

01_Libro Cap 1.indd 29 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

30

La Reserva Nacional de Caza de Muela de Cortes se crea mediante la aprobación de la “Ley 2/1973, de 17 de marzo de creación de trece reser-vas nacionales de caza” ley que am-pliaría el número de espacios cinegé-ticos de esta tipología, hasta un total de 25, tras la declaración en 1966 de 12 Reservas Nacionales de Caza.

En el año 1984, a través del “Real De-creto 2385/1984, de 8 de febrero so-bre traspaso de funciones y servicios del Estado a la Comunidad Valencia-na en materia de conservación de la naturaleza” se realiza la transferencia de las competencias de este espacio cinegético a la Generalitat Valencia-na.

Tras el traspaso de competencias a la administración autonómica, la pu-

La Reserva Nacional de Caça de la Mola de Cortes es crea per mit-jà de l’aprovació de la Llei 2/1973, de 17 de març, de creació de tretze reserves nacionals de caça, llei que ampliaria el nombre d’espais cine-gètics d’esta tipologia, fins a un to-tal de 25, després de la declaració en 1966 de 12 reserves nacionals de caça.

L’any 1984, a través del Reial De-cret 2385/1984, de 8 de febrer, so-bre traspàs de funcions i servicis de l’Estat a la Comunitat Valenciana en matèria de conservació de la natura-lesa, es realitza la transferència de les competències d’este espai cinegètic a la Generalitat Valenciana.

Després del traspàs de competències a l’Administració autonòmica, la pu-

The National Game Reserve of Mu-ela de Cortes was founded by ap-proval of “Law 2/1973, on March 17th of establishment of thirteen national game reserves”, enlarging at that time the number of hunt-ing grounds of same identity up to twenty five, after the first twelve National Hunting Reserves were declared in 1966.

In 1984, through “Royal Decree 2385/1984, on February 8th about functions and services from State to Valencia Community in disciplines of nature conservancy”, all competenc-es dealing with this hunting grounds are transferred to the Valencia Fed-eral Government.

After the transfer of competencies to local administration, publishing

Paisaje Muela de Cortes.

1.6. Traspaso de competencias y cambio de denominación de Reserva Nacional de Caza a Reserva Valenciana de Caza

1.6. Traspàs de competències i canvi de denominació de Reserva Nacional de Caça a Reserva Valenciana de Caça

1.6. Transfer of competencies and change of appellation, from National Game Reserve to Valencia Game reserve

01_Libro Cap 1.indd 30 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

31

blicación de la “Ley 13/2004, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Caza de la Comunitat Valenciana”, establece, en su disposición adicio-nal primera, que la Reserva Nacional de Caza de Muela de Cortes pasa a denominarse Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes.

En 2011 se aprueba el “Decreto 3/2011, de 21 de enero, del Consell, por el que se aprueba el Reglamen-to de funcionamiento de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes”, mediante el que se sientan las bases modernas de su gestión.

blicació de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, establix, en la disposició addicional primera, que la Reserva Nacional de Caça de la Mola de Cortes passa a denomi-nar-se Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes.

En 2011 s’aprova el Decret 3/2011, de 21 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de funciona-ment de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes, per mitjà del qual s’establixen les bases mo-dernes de la seua gestió.

of “Law 13/2004, on December 27th, from Federal Government, about Hunting in Valencia” officially asserts in its first additional provision that the new name is Valencia Game Re-serve of Muela de Cortes, from the previous National Hunting Reserve status.

In 2011 Decree 3/2011, Jan. 21st, of the Valencia Federal Government is passed. It includes the bylaws and functioning of the VGR of Muela de Cortes, and lay foundation for its modern management.

Según el texto de su declaración, las Reservas de Caza son espacios cinegéticos de titularidad pública, cuyo objetivo es garantizar la super-vivencia de las especies cinegéticas más representativas y contribuir a la máxima satisfacción social económi-ca y recreativa de las poblaciones del entorno.

La gestión pública se rige conforme al “Decreto 3/2011” en el que se aprue-ba el Reglamento de funcionamiento de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes y que sustituye al anterior “Decreto 2612/1974 por el que se establecía el funcionamiento de las Reservas Nacionales de Caza”. En este se describen los objetivos y competencias, se establecen los modelos organizativos y órganos de gestión así como las atribuciones de la Dirección Técnica y del personal propio de la RVC.

Garantizando el acceso público a la actividad cinegética y su sostenibili-dad y la viabilidad de las poblacio-nes.

Junta Consultiva

Es el órgano asesor en los asuntos relacionados con la reserva, y entre sus cometidos está la de informar y valorar planificaciones de ámbito ci-negético como son el Plan Técnico de Ordenación Cinegética, planes de vigilancia epidemiológica, plan y memoria anual de actividades y re-

Segons el text de la seua declaració, les reserves de caça són espais cine-gètics de titularitat pública, l’objectiu de les quals és garantir la supervi-vència de les espècies cinegètiques més representatives i contribuir a la màxima satisfacció social, econòmica i recreativa de les poblacions de l’en-torn.

La gestió pública es regix de confor-mitat amb el Decret 3/2011, en el qual s’aprova el Reglament de funcio-nament de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes i que subs-tituïx l’anterior Decret 2612/1974, pel qual s’establia el funcionament de les reserves nacionals de caça. En este es descriuen els objectius i les compe-tències, s’establixen els models orga-nitzatius i òrgans de gestió així com les atribucions de la direcció tècnica i del personal propi de la reserva valen-ciana de caça.

Es garantix l’accés públic a l’activitat cinegètica i la seua sostenibilitat i la viabilitat de les poblacions.

Junta Consultiva

És l’òrgan assessor en els assumptes relacionats amb la reserva, i entre les seues comeses està la d’informar i valorar planificacions d’àmbit cine-gètic com són el pla tècnic d’orde-nació cinegètica, plans de vigilància epidemiològica, pla i memòria anual d’activitats i resultats cinegètics, així com plans de rang superior que

According to the message of its dec-laration, Game Reserves are public-ly owned hunting territories, whose goal is to secure the survival of most representative hunting species and to contribute in order to maximize social satisfaction, both economical and recreational, of the surrounding population.

Public management is ruled accord-ing to “Decree 3/2011” by which regulation of the Valencia Game Reserve of Muela de Cortes is ap-proved, and replaces the previous “Decree 2612/1974 that ruled Na-tional Hunting Reserves”. It de-scribes the goals and competencies, establishes organizational models and management body as well as at-tributions of the Board of Directors and personnel of the Valencia Game Reserve.

It grants public entry into hunting activities, its sustainability as well as feasibility of populations.

Advisory Board

It is the institution that advices in matters related to the game re-serve, and among its duties it has to inform and valuate hunting plan-ning, such as the Technical plan of Hunting ordinances, epidemic sur-veillance planning, annual activities and results, as well as higher plans for hunting management and the hunting activity.

1.7. El sistema de gestión pública de la Reserva Valenciana de Caza

1.7. El sistema de gestió pública de la reserva valenciana de caça

1.7. The public management system for the Valencia Game Reserve

01_Libro Cap 1.indd 31 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

32

sultados cinegéticos, así como pla-nes de rango superior que afecten a la gestión cinegética y ejercicio de la caza.

Del mismo modo tiene encomenda-dos la resolución de otros asuntos de carácter cinegético o relativos a la gestión de recursos naturales que sean planteados por su presidente o cualquier otro órgano de la adminis-tración, y proponer el desarrollo de medidas que tengan por finalidad la compatibilización de intereses cine-géticos, agrícolas, ganaderos, recrea-tivos y otros usos tradicionales del monte.

La Junta Consultiva se reúne un mí-nimo de una vez al año, tras finalizar la temporada cinegética, y está cons-tituida por los siguientes miembros:

– Presidente: que recae sobre el di-rector general con competencias en materia cinegética

– Vicepresidente: el director territo-rial de la Conselleria competente en materia cinegética de la provin-cia de Valencia.

– Vocales, donde se encuentran re-presentados los principales actores y colectivos implicados en la RVC, como son: los alcaldes de los mu-nicipios, la dirección técnica, técni-cos del servicio de caza y pesca y de gestión forestal, la Federación de Caza de la CV, organizaciones profesionales agrarias, los titulares de los cotos colindantes, asociacio-nes de propietarios, el Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil.

Junta Permanente

Se crea con objeto de agilizar la ges-tión de la reserva y estará constitui-da por los siguientes miembros Dos de los alcaldes afectados, el director técnico, el veterinario del servicio de caza y pesca y el representante de los titulares de cotos de caza colindan-tes.

Entre las funciones que tiene asigna-das se encuentran:

– El seguimiento de la ejecución de los planes anuales de caza, mejoras e inversiones, así como la evolución de los planes de vigilancia epide-miológica.

afecten la gestió cinegètica i exercici de la caça.

De la mateixa manera, té encoma-nats la resolució d’altres assumptes de caràcter cinegètic o relatius a la gestió de recursos naturals que si-guen plantejats pel seu president o qualsevol altre òrgan de l’Adminis-tració, i proposar el desenrotllament de mesures que tinguen com a fina-litat la compatibilització d’interessos cinegètics, agrícoles, ramaders, re-creatius i altres usos tradicionals de la forest.

La Junta Consultiva es reunix un mí-nim d’una vegada a l’any, després de finalitzar la temporada cinegètica, i està constituïda pels membres se-güents:

– President: el director general amb competències en matèria cinegèti-ca.

– Vicepresident: el director territorial de la conselleria competent en ma-tèria cinegètica de la província de València.

– Vocals, on es troben representats els principals actors i col·lectius implicats en la reserva valencia-na de caça, com són: els alcaldes dels municipis, la direcció tècnica, tècnics del Servici de Caça i Pesca i de Gestió Forestal, la Federació de Caça de la Comunitat Valen-ciana, organitzacions professionals agràries, els titulars dels vedats li-mítrofs, associacions de propietaris, el Servici de Protecció de la Natura-lesa de la Guàrdia Civil, etc.

Junta Permanente

Es crea a fi d’agilitzar la gestió de la reserva i estarà constituïda pels mem-bres següents:

Dos dels alcaldes afectats, el direc-tor tècnic, el veterinari del Servici de Caça i Pesca i el representant dels ti-tulars de vedats de caça limítrofs.

Entre les funcions que té assignades es troben:

– El seguiment de l’execució dels plans anuals de caça, millores i in-versions, així com l’evolució dels plans de vigilància epidemiològica.

– La informació als membres de la Junta Consultiva de les mesures

It is also entrusted with resolving power on other hunting affairs and other matters related to manage-ment of natural resources proposed by the president or any board of ad-ministration, and any other proposal related with matching hunting inter-ests with agricultural, stock-breed-ing and stock-dealing, recreational and other traditional uses.

The advisory board meets once a year at least, after the hunting sea-son is over, and is formed by the fol-lowing members:

– President: appointed General Man-ager with competences over hunt-ing matters.

– Vice-President: Territorial Manager of Federal Gov. with competences in Valencia province.

– Members of the board: integrated by individuals and groups involved in the VGR, such as town mayors, managing staff, Technical person-nel for game and forest service, Hunting Federation, professional farming unions, owners of neigh-bour hunting states, land-owners associations, Civil Guard service for Protection of Nature.

Permanent Board

It is created in order to streamline management in the reserve and will be made up by the following mem-bers. Two of the majors out of the seven towns affected, the Technical Manager, the veterinarian of the game and fish service, and the rep-resentative of neighboring hunting states.

Among other functions assigned are:

– Tracking of the implementation of yearly hunting plans, improve-ments and investments, as well as development of epidemic surveil-lance plans.

– Disclosure, to the Advisory Board, of any management means of hunting or animal health control approved, and execution of the plans set by the technical Director.

– Proposal of extraordinary meas-ures in case of unforeseen events, or prevention or varnish of unex-pected damage in the yearly plan-ning and to bind the proposal for

01_Libro Cap 1.indd 32 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

IntroducciónIntroducció

Introduction

33

1.8. ¿Como cazar en la Reserva Valenciana de Caza?

1.8. Com es pot caçar en la Reserva Valenciana de Caça?

1.8. How to hunt in the Valencia Game Reserve?

– La información a los miembros de la Junta Consultiva de las medidas de gestión cinegética o zoosanita-ria aprobadas y del grado de ejecu-ción de los planes elaborados por la Dirección Técnica.

– La proposición de medidas extraor-dinarias ante situaciones imprevis-tas y para prevenir o paliar daños no previstos en el plan anual y rati-ficar la propuesta de indemnizacio-nes por daños ocasionados por las especies cinegéticas

de gestió cinegètica o zoosanitària aprovades i del grau d’execució dels plans elaborats per la direcció tècnica.

– La proposició de mesures extraor-dinàries davant de situacions im-previstes i per a previndre o pal·liar danys no previstos en el pla anual i ratificar la proposta d’indemnitza-cions per danys ocasionats per les espècies cinegètiques.

compensation in case of damage by hunting species.

La práctica cinegética en la RVC se realiza a través de diferentes vías, atendiendo a las diferentes modali-dades que se practican en ella, ga-rantizando la posibilidad de acceso a la caza y la participación de las pobla-ciones locales.

Para las modalidades de rececho que se realizan sobre cabra montés (Capra pyrenaica), muflón (Ovis musi-mon), ciervo (Cervus elaphus) y gamo (Dama dama) es necesario resultar agraciado en el sorteo anual que se

La pràctica cinegètica en la reserva valenciana de caça es realitza a tra-vés de diferents vies, tenint en comp-te les diferents modalitats que s’hi practiquen i garantint la possibilitat d’accés a la caça i la participació de les poblacions locals.

Per a les modalitats d’acostament que es realitzen sobre la cabra sal-vatge (Capra pyrenaica), mufló (Ovis musimon), cérvol (Cervus elaphus) i daina (Dama dama) cal resultar agra-ciat en el sorteig anual que es realitza

Hunting in the VGR is practiced in different ways, attending to the method of each variety, assuring ac-cess to hunting and entrance to local populations.

For the variety of stalking the Spanish Ibex (Capra pyrenaica), mouflon sheep (Ovis musimon), red deer (Cervus ela-phus) and fallow deer (Dama dama) it is mandatory to be drawn from the an-nual lottery that takes place early on the year, between March and April, starting the stalks in early fall. The

Espiando

01_Libro Cap 1.indd 33 27/02/14 12:37

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

IntroducciónIntroduccióIntroduction

34

realiza a principio de cada año, en-tre los meses de marzo y abril, desa-rrollándose los recechos a partir del otoño. El plazo para remitir las soli-citudes de participación en el sorteo se abre el 1 de septiembre y finaliza el 30 de noviembre y se publicita en la página electrónica de la conselleria competente en materia de caza.

También es posible cazar sin participar en el sorteo anual, acudiendo a los ayuntamientos que forman parte de la Reserva, y a los que cada año se les asigna un cupo de ejemplares de estas especies según el plan de caza. Estas entidades locales adjudican las piezas de caza mediante el procedimiento que establece cada una de ellas.

El aprovechamiento de la caza menor y el jabalí (Sus scrofa Linnaeus), adju-dicado también a los ayuntamientos que forman parte del ámbito de la RVC, lo realizan las entidades de ca-zadores locales habitualmente.

a principi de cada any, entre els me-sos de març i abril; els acostaments es desenrotllen a partir de la tardor. El termini per a remetre les sol·lici-tuds de participació en el sorteig s’obri l’1 de setembre i finalitza el 30 de novembre i es publicita en la pàgi-na electrònica de la conselleria com-petent en matèria de caça.

També és possible caçar sense parti-cipar en el sorteig anual, acudint als ajuntaments que formen part de la reserva, i als quals cada any se’ls as-signa una quota d’exemplars d’estes espècies segons el pla de caça. Estes entitats locals adjudiquen les peces de caça per mitjà del procediment que establix cada una.

L’aprofitament de la caça menor i el porc senglar (Sus scrofa Linnaeus), adjudicat també als ajuntaments que formen part de l’àmbit de la reserva valenciana de caça, el realitzen les en-titats de caçadors locals habitualment.

dateline to participate in that draw begins September 1st and ends on No-vember 30th, and results are displayed on the official website of the Federal hunting department.

It is also possible to hunt without participating in the annual draw, con-tacting the town councils that form up the Reserve, that get a share of the total specimen every year from the hunting plan. These local coun-cils award hunting permits according to their own procedures.

Small game and wild boar (Sus scro-fa Linnaeus) hunting is also awarded entirely to the same town councils in-tegrated inside the VGR, and is usu-ally performed by local hunters.

01_Libro Cap 1.indd 34 27/02/14 12:37

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

35

Foto histórica de la Casa del Barón

40 AÑOS DE GESTIÓN: ÉXITOS Y FRACASOS

40 ANYS DE GESTIÓ: ÈXITS I FRACASSOS

40 YEARS OF MANAGEMENT: SUCCESSES AND FAILURES

II

02_Libro Cap 2.indd 35 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

36

Director TécnicoDir. Técnico/General Technical Manager

CualificaciónCualificación/Qualification

PeríodoPeriodo/Period

Rafael Ruano Martínez Ingeniero de MontesEnginyer de forest/Forestry Engineer 1973 1985

Francisco Rodríguez Hesles Dr. Ingeniero de MontesEnginyer de forest/Forestry Engineer 1985 1991

Juan Manuel Theureau de la Peña Ingeniero de MontesEnginyer de forest/Forestry Engineer 1991 2002

Francisco José Martínez García Ingeniero de MontesEnginyer de forest/Forestry Engineer 2002 2005

Javier Hermoso de Mena Ingeniero de MontesEnginyer de forest/Forestry Engineer 2005 2008

José Ricardo García-Post Ingeniero Técnico ForestalEnginyer tècnic forestal/Tec. Forestry Engineer 2008 Actualidad

Agente MedioambientalAgent mediambiental/Park Ranger

PuestoPuesto/Position

PeríodoPeriodo/Period

Ramón Sánchez Sánchez Jefe de ComarcaCap de comarca/County Chief 1973 1989

Teodoro Rodrigo Amat Jefe de ComarcaCap de comarca/County Chief 1990 1996

Juan Ramón Sánchez Hernández Jefe de ComarcaCap de comarca/County Chief 1996 Actualidad

Miguel Fuentes Escribano Jefe de ComarcaCap de comarca/County Chief 1998 Actualidad

José Navarro Serrano Celador de cazaZelador de caça/Hunting Guide 1973 1989

Francisco Sáez Lerén Celador de cazaZelador de caça/Hunting Guide 1973 1990

Juan Vicente Martínez MartínezCelador de caza-Ag. MedioambientalZelador de caça-Ag. medioambiental/Hunting Guide & Park Ranger

1973 2011

Francisco García PalauCelador de caza-Ag. MedioambientalZelador de caça-Ag. medioambiental/Hunting Guide & Park Ranger

1973 2012

José Antonio Pérez PieraCelador de caza-Ag. MedioambientalZelador de caça-Ag. medioambiental/Hunting Guide & Park Ranger

1973 2013

Director TécnicoDir. Técnico/General Technical Manager

CualificaciónCualificación/Qualification

PeríodoPeriodo/Period

Miguel Ángel Sánchez Isarria VeterinarioVeterinari/Veterinarian 2005 Actualidad

El devenir histórico del espacio ci-negético está ligado al conjunto de profesionales que han desarrollado su actividad laboral en la RVC desde diferentes ámbitos.

La elevada variabilidad de las tareas desarrolladas en un espacio de esta tipología incluye un amplio abanico de profesionales que participan en su normal desarrollo. Entre ellos se encuentran los agentes medioam-bientales, los servicios veterinarios, y los responsables de la planificación forestal entre otros.

L’esdevindre històric de l’espai cine-gètic està lligat al conjunt de profes-sionals que han desenrotllat la seua activitat laboral en la reserva valencia-na de caça des de diferents àmbits.

L’elevada variabilitat de les tasques desenrotllades en un espai d’esta tipologia inclou un ampli ventall de professionals que participen en el seu normal desenrotllament. Entre ells es troben els agents mediambientals, els servicis veterinaris i els responsa-bles de la planificació forestal, entre altres.

The historical outcome of hunting grounds is paired to the profession-al staff that has implemented and developed their work activity in the VGR from different scopes.

High variability of tasks developed in a space of this kind includes a large spectrum of professionals that partic-ipate in its normal growth. Amongst them we may find park rangers, vet-erinary services, and engineers that decide forest planning.

2.1. El equipo de trabajo

2.1. Equip de treball

2.1. The work team

02_Libro Cap 2.indd 36 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

37

La interacción más directa con el espacio corresponde a la figura del celador o guía de caza, y cuyos co-metidos comprenden tanto las rela-cionadas con la práctica cinegética como son la vigilancia y seguimiento de la fauna, la detección de epizoo-tias, el acompañamiento y supervi-sión en las acciones cinegéticas, la expedición de permisos por delega-ción de la dirección técnica y la justifi-cación de procedencia de las piezas.

Así como aquellas propias de la vi-gilancia del territorio de la reserva, como puedan ser la coordinación y colaboración con los agentes de la autoridad, la denuncia de las infrac-ciones detectadas y las funciones propias del guarda particular de cam-po o guarda jurado de caza, al estar acreditados para ello.

La interacció més directa amb l’es-pai correspon a la figura del zelador o guia de caça, les comeses del qual comprenen tant les relacionades amb la pràctica cinegètica com són la vi-gilància i el seguiment de la fauna, la detecció d’epizoòties, l’acompan-yament i supervisió en les accions ci-negètiques, l’expedició de permisos per delegació de la direcció tècnica i la justificació de procedència de les peces.

Així com aquelles pròpies de la vigi-lància del territori de la reserva, com poden ser la coordinació i col·labora-ció amb els agents de l’autoritat, la denúncia de les infraccions detecta-des i les funcions pròpies del guar-da particular de camp o guarda jurat de caça, ja que estan acreditats per a això.

The most direct interaction with the environment is implemented by game wardens or hunting guides. Their duties include all activities re-lated to hunting, such as surveillance and trace of animals, epizootic de-tection, escort and observance in hunting expeditions, issuance of per-mits prescribed by technical manag-ers, issuance of certificates of origin and seal of tags.

They are also in charge of looking-out the territory of the reserve, coordi-nating and team-working with law enforcement agents, denunciating infractions and performing the same duties as game guardians, since they are equally recognized.

Celador de cazaZelador de caça/Game Wardem

PuestoPuesto/Position

PeríodoPeriodo/Period

Salvador García Pérez Celador JefeZelador cap/Chief Wardem 1991 Actualidad

Vicente Lorente Celador de cazaZelador de caça/Game Wardem 2008 Actualidad

Federico Serra Medina Celador de cazaZelador de caça/Game Wardem 2008 Actualidad

Daniel Barruelo Celador de cazaZelador de caça/Game Wardem 2008 Actualidad

Pedro Martínez Celador de cazaZelador de caça/Game Wardem 2011 Actualidad

Carlos Torralba Celador de cazaZelador de caça/Game Wardem 2011 Actualidad

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

Manejo sanitario de la población

02_Libro Cap 2.indd 37 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

38

La organización y coordinación de los equipos de trabajo y la planificación de las tareas técnicas corresponden a la Dirección Técnica, siendo asumida por un funcionario de carrera con ti-tulaciones de Ingeniero de Montes o Ingeniero Técnico Forestal y que se materializa en la figura del Director Técnico de la Reserva Valenciana de Caza de Muela de Cortes.

El Director Técnico tiene atribuidas, en el ámbito de la RVC, las funciones correspondientes a:

– La confección de informes acerca de actuaciones, planes y proyectos que puedan afectar al desarrollo de la actividad.

– La elaboración del Plan Técnico de Ordenación Cinegética, los planes y la memoria anual de actividades, así como los proyectos de actua-ción, calendarios de caza y expedi-ción de permisos.

– La dirección los aprovechamientos cinegéticos, actividades, obras y trabajos, estimas poblacionales y estadísticas cinegéticas.

– La coordinación de las inversiones promovidas por entidades patrocina-doras o con trabajos de carácter cien-tífico-cinegético y la justificación de cuentas de su funcionamiento.

– Participando en la protección y me-jora de las poblaciones de especies silvestres amenazadas y la conser-vación de la biodiversidad biológi-ca propia del entorno.

L’organització i la coordinació dels equips de treball i la planificació de les tasques tècniques corresponen a la direcció tècnica, la qual és assumi-da per un funcionari de carrera amb titulacions d’enginyer forestal o en-ginyer tècnic forestal i que es mate-rialitza en la figura del director tècnic de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes.

El director tècnic té atribuïdes, en l’àmbit de la reserva valenciana de caça, les funcions corresponents a:

– La confecció d’informes sobre ac-tuacions, plans i projectes que pu-guen afectar l’exercici de l’activitat.

– L’elaboració del Pla Tècnic d’Or-denació Cinegètica, els plans i la memòria anual d’activitats, així com els projectes d’actuació, calendaris de caça i expedició de permisos.

– La direcció dels aprofitaments ci-negètics, activitats, obres i treballs, estimacions poblacionals i estadís-tiques cinegètiques.

– La coordinació de les inversions promogudes per entitats patroci-nadores o amb treballs de caràcter cientificocinegètic i la justificació de comptes del seu funcionament.

– Participació en la protecció i millora de les poblacions d’espècies silves-tres amenaçades i la conservació de la biodiversitat biològica pròpia de l’entorn.

The organization and coordination of work teams and the planning of technical tasks are duties of the Technical Administration. The Gen-eral Technical Manager is a public officer holding a degree in Forestry Engineering or Forestry Expert, and is officially named Technical Director of the Valencia Game Reserve of Mu-ela de Cortes.

His duties and functions are:

– To make reports about actions, plans and projects to be devel-oped in further activities.

– To make the Technical Hunting Guidelines, annual report of activ-ities, hunting schedules and issu-ance of permits.

– To evaluate and decide hunting uses, works, constructions, animal censuses, and hunting statistics.

– To be the liaison of sponsored in-vestments, scientific-hunting field works, and audit financial state-ments of such activities.

– To partake in protection and im-provement of threatened wild game populations and the preser-vation of biological biodiversity of its environment.

2.2. La fauna cinegética

2.2. La fauna Cinegètica

2.2. Game species

El territorio de la RVC de Muela de Cortes alberga un variado catálogo faunístico, entre los que se encuentra una rica muestra de las especies de fauna cinegética presente en la Co-munitat Valenciana, a excepción de las anátidas, estando bien represen-tadas tanto las piezas sedentarias y migratorias de caza menor como las especies de caza mayor, destacan-do por su abundancia y singularidad las poblaciones de ungulados, entre ellos la cabra montés y el muflón.

El territori de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes inclou un variat catàleg faunístic, on es tro-ba una rica mostra de les espècies de fauna cinegètica present a la Co-munitat Valenciana. A excepció dels anàtids, estan ben representades tant les peces sedentàries i migratòries de caça menor com les espècies de caça major, i destaquen per la seua abun-dància i singularitat les poblacions d’ungulats, com ara la cabra salvatge i el mufló.

The territory of the VGR shelters a diverse faunal catalogue, including most species that dwell the State of Valencia with the exception of water-fowl. Both sedentary and migratory small game is present. In the case of big game animals two species out-stand above all ungulates because of their abundance and singularity; the Spanish Ibex and the Mouflon.

02_Libro Cap 2.indd 38 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

39

2.2.1. Cabra montés (Capra pyrenaica Schinz)

2.2.1. Cabra salvatge (Capra pyrenaica Schinz)

2.2.1. Spanish Ibex (Capra pyrenaica Schinz)

Nombre CientíficoNom científic/Scientific name Nom valencià Nombre castellano English name

Alectoris rufa Perdiu Perdiz roja Red partridge

Anas platyrhynchos Collverd Ánade azulón Mallard duck

Capra pyrenaica Cabra salvatge Cabra montés Spanish Ibex

Cervus elaphus Cèrvol Ciervo rojo Red deer

Columba palumbus Todó Paloma torcaz Ringdove

Curtunix coturnix Guatla Codorniz común Quail

Dama dama Daina Gamo Fallow-deer

Lepus granatensis Llebre Liebre Hare

Oryctolagus cuniculus Conill Conejo Rabbit

Ovis musimon Mufló Muflón Mouflon

Pica pica Blanca Urraca Magpie

Scolopax rusticola Parda Becada Woodcock

Streptopelia turtur Tórtora Tórtola europea Turtledove

Sus scrofa Porc senglar Jabalí Wild boar

Turdus philomelos Tord Zorzal común Trush

Turdus viscivorus Griva Zorzal charlo Mistle Trush

Vulpes vulpes Rabosa Zorro rojo Fox

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

Descripción y biología:

Se trata de un caprínido endémico de la Península Ibérica de complexión ro-busta y de tamaño medio, con pesos que oscilan entre los 30-45 kg en el caso de las hembras y hasta los 90 kg en caso de los machos de mayor tama-ño. Común al resto de especies del gé-nero capra, es un marcado dimorfismo sexual, que se muestra además de en las diferencias del tamaño reseñadas con anterioridad, en la presencia de cuernos en ambos sexos, pero cortos en el caso de las hembras y mucho más largos, gruesos y curvados en el caso de los machos, pudiendo alcanzar el metro de longitud.

El pelaje varía según la época del año, adoptando tonalidades más os-curas en el periodo invernal, llegan-do a tornarse negro en el caso de los machos adultos.

Tiene un comportamiento gregario, que como el resto de rumiantes sil-

Descripció i biologia:

Es tracta d’un caprínid endèmic de la península Ibèrica de complexió robusta i de grandària mitjana, amb un pes que oscil·la entre els 30-45 kg en el cas de les femelles i fins als 90 kg en el cas dels mascles més grans. Un tret comú a la resta d’espècies del gènere capra és un marcat dimorfis-me sexual, que es mostra, a més de les diferències de la grandària res-senyades abans, en la presència de banyes en ambdós sexes, però curtes en el cas de les femelles i molt més llargues, grosses i corbades en el cas dels mascles, que poden arribar al metre de longitud.

El pelatge varia segons l’època de l’any, ja que adopta tonalitats més fosques en el període hivernal i arriba a tornar-se negre en el cas dels mas-cles adults.

Té un comportament gregari que, com la resta de remugants silvestres,

Description and biology:

It is an endemic goat specie from the Iberian peninsula. Tough built, mid-dle sized animals, females weigh be-tween 30 to 45 kilos and large males can scale up to 90 kilos. Common to all goat gender species, ibex pres-ent a remarkable sexual dimorphism shown not only in size difference but in the shape and length of their horns; short in the case of females, much longer, thicker and curved on males, some even reaching a meter long.

Fur coat changes depending on the season, becoming darker in winter time and almost black in adult males.

Ibex have a gregarious behavior; like most wild ruminants they split out in herds of the same sex during most of the year, gathering for the mating season that takes place between the end of November and early Decem-ber. Births occur around June, after

02_Libro Cap 2.indd 39 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

40

vestres tiende a segregarse por sexos durante la mayor parte del año, reu-niéndose durante la época de celo, que tiene lugar a finales de noviem-bre y primeros días de diciembre. Los nacimientos tienen lugar alrededor del mes de junio, tras casi 5 meses de gestación. Las hembras son fértiles a partir de los dos años de vida, paren por primera vez a los tres años.

Hábitat:

Es una especie característica de áreas montañosas, en un rango de entre 100 y 2500 metros de altura, mostrando a priori mayor influencia otros parámetros como la orogra-fía, la abruptosidad del terreno y la tranquilidad. En el caso de la RVC su presencia se ajusta a terrenos con pendientes superiores al 25% lo que supone aproximadamente la mitad del territorio del espacio cinegético.

Mantiene una importante relación con cintos y cortados rocosos don-de encuentra refugio de predadores y molestias, hábitat para el que está excelentemente adaptada. Puede realizar pequeñas migraciones esta-cionales, de rango altitudinal o de ex-posición dentro de un mismo macizo, en busca de pasto o refugio de las condiciones meteorológicas.

La cabra montés está bien adaptada

tendix a segregar-se per sexes durant la major part de l’any, i es reunix du-rant l’època de zel, època que té lloc a finals de novembre i primers dies de desembre. Els naixements tenen lloc al voltant del mes de juny, des-prés de cinc mesos de gestació.

Hàbitat:

És una espècie característica d’àrees muntanyoses, en un rang entre 500 i 2.500 metres d’altura. Manté una im-portant relació amb cintos i tallats ro-cosos on troba refugi de predadors i de molèsties, hàbitat per al qual està excel·lentment adaptada.

Pot realitzar xicotetes migracions es-tacionals, de rang altitudinal o d’ex-posició dins d’un mateix massís, en busca de past o refugi de les condi-cions meteorològiques.

La cabra salvatge està ben adaptada als recursos tròfics mediterranis, amb una important activitat brostejadora, i aprofita també els pastos herbacis estacionals.

Distribució:

Es tracta d’una espècie endèmica de la península Ibèrica, de la qual es mantenen dos subespècies, la subes-pècie hispànica distribuïda al llarg de l’arc mediterrani des d’Andalusia

5 months of gestation. Female goats become fertile after their second year of age, and calve on their third year for the first time.

Habitat:

Ibex live in the mountains, on alti-tudes that range from 100 to 2.500 meters a.s.l. But more than height it is the orography, the steepness of the terrain and quietness where ibex prefer to dwell in. In the particular case of the VGR its presence is well adjusted to slopes that exceed 25% of inclination, and it comprises half of the surface of the hunting grounds.

Ibex inhabits rocky cliffs and buttes where they find shelter from preda-tors and are not disturbed, a habitat they are amazingly adapted. They usually make small seasonal migra-tions, due to preferences of different altitude or exposure within the same mountain range, looking for grass or refuge from bad weather.

Spanish Ibex is also well adapted to Mediterranean trophic resources, developing a constant browsing ac-tivity, benefiting from seasonal her-baceous pastures.

Distribution:

It is an endemic specie unique to the

Cabra montés

02_Libro Cap 2.indd 40 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

41

a los recursos tróficos mediterráneos, con una importante actividad ramo-neadora, aprovechando también los pastos herbáceos estacionales.

Distribución:

Se trata de una especie endémica de la Península Ibérica, de la que se mantienen dos sub especies, la subespecie hispánica distribuida a lo largo del arco mediterráneo desde Andalucía hasta Cataluña, y la Capra pyrenaica victoriae localizada en el centro peninsular

En la Comunidad Valenciana está presente la subespecie Capra pyre-naica hispánica, y actualmente se ha distribuido por las sierras interiores de Castellón y Valencia, a partir de los núcleos relictos de la Tinença de Benifassà en la provincia de Caste-llón, en el macizo de Muela de Cor-tes en la provincia de Valencia, y una incipiente colonización en las sierras del norte de la provincia de Alicante

En la RVC de Muela de Cortes se rea-lizó el verano de 1975, un refuerzo poblacional con un contingente de 24 machos y 25 hembras proceden-tes del “Coto Nacional de las Sierra de Cazorla y Segura”.

Actualmente, y tras la recuperación de la población del episodio de sar-na sarcóptica ocurrida en el periodo 2002-2006, se estima un contingente poblacional para la especie entorno a los 1800 ejemplares, una cantidad que se considera acorde para el hábi-tat disponible para esta especie.

fins a Catalunya, i la Capra pyrenaica victoriae localitzada en el centre pe-ninsular.

A la Comunitat Valenciana està pre-sent la subespècie Capra pyrenaica hispanica, i actualment s’ha distribuït per les serres interiors de Castelló i València, a partir dels nuclis relic-tes de la Tinença de Benifassà a la província de Castelló i el massís de la Mola de Cortes a la província de València.

Actualment, i després de la recupe-ració de la població de l’episodi de sarna sarcòptica ocorreguda en el període 2002-2006, s’estima un con-tingent poblacional per a l’espècie entorn dels 1.800 exemplars, una quantitat que es considera d’acord a l’hàbitat disponible per a esta espè-cie.

Iberian Peninsula, from which two subspecies prevail, the Hispanic kind displaced along the Mediterranean arch from Andalucía all the way to Catalonia, and the Capra pyrenaica victoriae found in central Spain.

In the Valencia region we find the Capra pyrenaica hispánica subspe-cie, scattered in the interior ranges of the provinces of Valencia and Cas-tellón, both expanded from two core sections in each area, the Tinença de Benifassà in Castellón and Muela de Cortes massif in Valencia. There is also an incipient colony growing fast across Alicante´s northern sierras.

In the VGR of Muela de Cortes popu-lation reinforcement was introduced in the summer of 1975, including a group of 24 males and 25 females from Cazorla and Segura National Park.

Presently, and after the recovery of the population from a devastating sarcoptic mange epidemic occurred from 2002 to 2006, it is estimated that around 1.800 individuals live within the limits of the reserve, an amount considered fit according to the usable resources of the habitat for this animal species.

2.2.2. Muflón (Ovis musimon Linnaeus)

2.2.2. Mufló (Ovis musimon Linnaeus)

2.2.2. Mouflon (Ovis musimon Linnaeus)

Descripción y biología:

Único representante salvaje del gé-nero ovis en la península Ibérica, recuerda en el aspecto general y di-mensiones a la oveja doméstica con la que se está emparentada.

Presenta dimorfismo sexual, siendo los machos más grandes y robustos alcanzando los 60 kg de peso. Solo estos están dotados de cuernos curvados hacia atrás en forma de

Descripció i biologia:

Únic representant salvatge del gène-re ovis en la península Ibèrica, recor-da en l’aspecte general i dimensions l’ovella domèstica amb la qual està emparentada.

Presenta dimorfisme sexual. Els mas-cles són més grans i robustos i arri-ben als 60 kg de pes. Només estos estan dotats de banyes corbades cap arrere en forma d’espiral, que creixen

Description and biology:

This is the only representative mem-ber of the ovis gender within the Iberian peninsula. It looks alike the regular domestic sheep both in out-look and size; none the less they are familiarly related.

It shows sexual dimorphism, being males bigger and tougher, weight-ing 60 kilograms. Only males grow horns, curved backwards in a spiral

02_Libro Cap 2.indd 41 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

42

espiral, que crecen a lo largo de la vida del ejemplar, pudiendo alcan-zar 80-90 cm. Las hembras no po-seen cuernos o excepcionalmente pueden presentar tejido corneo en la testud.

El pelaje varia en tonos pardos a lo largo del ciclo anual, presentando los machos unas características man-chas blancas en los costados, duran-te el periodo invernal que se conoce como “silla de montar”.

Tiene un fuerte comportamiento gregario, agrupándose en grupos numerosos, cuya composición y nú-mero varía según la época del año. Durante la primavera y el verano es frecuente la agrupación en grupos familiares de hembras con crías y machos sub-adultos, y grupos de machos adultos por separado. Al ini-cio del invierno, se produce el celo, uniéndose en grandes grupos. Las hembras de muflón presentan ma-yor precocidad que la cabra montes, pudiendo darse el primer parto a los dos años. La gestación tiene una duración aproximada de 5 meses, pudiéndose dar partos gemelares, cuya viabilidad depende fuertemen-te de la climatología y la disponibi-lidad de pastos. En la RVC los pri-meros partos pueden adelantarse al mes de febrero.

al llarg de la vida de l’exemplar i po-den arribar a 80-90 cm. Les femelles no posseïxen banyes o són d’escassa longitud.

El pelatge varia en tons terrosos al llarg del cicle anual. Els mascles pre-senten unes característiques taques blanques en els costats, durant el pe-ríode hivernal, que es coneixen com a “sella de muntar”.

Té un fort comportament gregari. S’agrupa en grups nombrosos, la composició i el nombre dels quals varia segons l’època de l’any. Du-rant la primavera i l’estiu és freqüent l’agrupació en grups familiars de fe-melles amb cries i mascles subadults, i grups de mascles adults per separat. A l’inici de l’hivern es produïx el zel i s’unixen en grans grups. La gestació té una duració de cinc mesos. Són habituals els parts de bessons, la via-bilitat dels quals depén fortament de la climatologia i la disponibilitat de pastos.

Hàbitat:

Mostra una gran adaptabilitat quant a l’hàbitat. Tria generalment les zones ondulades i els peus de mont arbrats, amb una certa visibilitat i refugi.

shape, that swell along its live reach-ing up to 80-90 centimeters long. Fe-males do not have horns; only very sheldomly could grow corneous tis-sue on their forehead.

Their brown fur coat changes along the seasonal cycle; males show very distinctive white spots on the sides in winter time, also known as sad-dles.

They have a heavy gregarious behav-ior, gathering in large groups whose composition and number varies de-pending on the season of the year. In springtime and summertime large family groups of females, off-springs and young males establish herds; meanwhile, adult males form their own separate packs. During the mat-ing season, late fall or early winter, they all mix together in very large herds. A mouflon doe brings forth their litter earlier than ibex goats; at age two. Gestation lasts five months aprox., with frequent cases of dou-ble births. Weather and availability of pastures are a key factor for their survival. At the VGR the first births may occur in February.

Muflón macho y dos hembras

02_Libro Cap 2.indd 42 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

43

Hábitat:

Muestra una gran adaptabilidad en cuanto al hábitat, eligiendo general-mente las zonas onduladas y piede-montes arbolados, con cierta visibili-dad y refugio. Basa su alimentación en el pastoreo de herbáceas, com-pletando la dieta con cierto compor-tamiento ramoneador

Distribución:

Oriundo de las islas del Mediterrá-neo, Chipre, Córcega y Creta, fue introducido en numerosos países de Europa continental con fines cinegé-ticos

En España se introdujo inicialmente en los años 50 en Cuenca, en el Par-que Cinegético de El Hosquillo, des-de donde se realizó la primera intro-ducción en la Comunitat Valenciana en el año 1976, con un grupo com-puesto por 19 ejemplares provenien-tes del citado parque, en la entonces Reserva Nacional de Caza de Muela de Cortes.

Esta reintroducción tenía como ob-jeto complementar la oferta cinegé-tica de la recién creada RNC, pro-veyéndose usos complementarios del territorio entre ambas especies presentes, a la par que se desviaba la presión cinegética entretanto se nor-malizaban las poblaciones de cabra montés.

Otras motivaciones que decantaron la elección de esta especie frente a otras con requerimientos del hábitat semejantes fue la abundancia relati-va del ciervo, como pieza cinegética en la península o el excesivo carácter exótico del arruí, que gozaba de cier-ta popularidad en la época.

En la actualidad se calcula que el contingente poblacional de la RVC oscila alrededor de 2500 ejemplares, ligeramente superior al valor óptimo calculado para el espacio cinegético.

A partir de la RVC se ha expandido por los espacios cinegéticos colin-dantes, sin grandes desplazamientos desde la zona de origen. Existe una población también en abierto en la comarca de los Serranos.

Basa la seua alimentació en el pastu-ratge d’herbàcies i completa la dieta amb un cert comportament brosteja-dor.

Distribució:

Oriünd de les illes del Mediterrani, Xipre, Còrsega i Creta, va ser intro-duït en nombrosos països d’Europa continental amb fins cinegètics

A Espanya es va introduir inicialment en els anys 50 a Conca, en el parc ci-negètic El Hosquillo, des d’on es va realitzar la primera introducció a la Comunitat Valenciana en 1975, en la llavors Reserva Nacional de Caça de la Mola de Cortes.

Esta reintroducció tenia com a objec-te complementar l’oferta cinegètica de l’acabada de crear reserva nacio-nal de caça, i proveir el territori d’usos complementaris entre ambdós espè-cies presents, al mateix temps que es desviava la pressió cinegètica men-tres es normalitzaven les poblacions de cabra salvatge.

Altres motivacions que van decantar l’elecció d’esta espècie enfront d’al-tres amb requeriments de l’hàbitat semblants va ser l’abundància relati-va del cérvol, com a peça cinegètica en la península o l’excessiu caràcter exòtic de l’arruí, que gaudia d’una certa popularitat en l’època.

En l’actualitat es calcula que el con-tingent poblacional de la reserva valenciana de caça oscil·la al voltant de 2.500 exemplars, lleugerament superior al valor òptim calculat per a l’espai cinegètic.

A partir de la reserva valenciana de caça s’ha expandit pels massissos li-mítrofs, sense grans desplaçaments des de la zona d’origen.

Hi ha una població en la comarca dels Serrans, originada a partir de la fuga d’exemplars del parc cinegètic de Valdeserrillas, en l’embassament de Benagéver.

Habitat:

Mouflons are easily adaptable to the environment, choosing wavy areas and foothills, where looking-out is easy and shelter available. Their diet is based on grass, but browsing is an important complement.

Distribution:

Original from Mediterranean islands, Cyprus, Corsica and Crete, mouf-lons were inserted in many Europe-an countries for hunting purposes. In Spain they were initially released in the 50´s in Cuenca, at Hosquillo Hunting Park, from where first inser-tions were made in Valencia in 1976. A total of 19 animals were released inside Muela de Cortes Game Park (nowadays VGR).

That delivery pursued the enlarge-ment of the hunting supply of the newly created game reservation, forecasting complementary uses of the park areas between both species (ibex and mouflon) and at the same time pressure over the ibex popula-tion was diverted.

Another reasons that favored the choice for mouflon instead of oth-ers of similar environmental re-quirements was the abundance of red-deer in the whole peninsula and the exotic profile of Barbary sheep, who were becoming popular back in those times.

Presently it is supposed that the existing mouflon population inside the VGR is around 2.500 individuals, slightly above the desired figures for an even balance in the hunting grounds.

From the VGR mouflons have ex-panded to neighboring areas, close enough to avoid long migrations from their starting point. There is also an open range population in the Serranos County.

02_Libro Cap 2.indd 43 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

44

Descripción y biología:

El mayor representante de los cérvi-dos en la Península Ibérica. Presenta dimorfismo sexual acusado tanto en la mayor corpulencia y tamaño de los machos, alcanzando pesos supe-riores a los 150 kg, como por la pre-sencia en estos de cuerna de grandes dimensiones y ramificada. Como en el resto de cérvidos las cuernas se utilizan para defender los harenes de hembras en otoño, periodo tras el cual se desprenden para desarrollar-se de nuevo durante el verano, ad-quiriendo mayor longitud y número de puntas con la madurez y vigorosi-dad del ejemplar.

Especie de costumbres gregarias, se agrupan en núcleos familiares regen-tados por hembras adultas, mante-niéndose los machos adultos sepa-rados hasta la época de celo. Este se produce a partir de mediados de septiembre en nuestras latitudes, tras las primeras lluvias y el descenso de temperatura, y se conoce como “be-rrea” por los bramidos que realiza el macho.

Descripció i biologia:

El major representant dels cèrvids a la península Ibèrica. Presenta dimor-fisme sexual acusat tant en la major corpulència i grandària dels mascles, que arriben a pesos superiors als 150 kg, com per la presència en estos de cornamenta de grans dimensions i ra-mificada. Com en la resta de cèrvids, les banyes s’utilitzen per a defendre els harems de femelles a la tardor, període després del qual se’n des-prenen i es desenrotllen novament durant l’estiu, i amb la maduresa i vigor de l’exemplar adquirixen major longitud i nombre de puntes.

És una espècie de costums gregaris, s’agrupa en nuclis familiars regen-tats per femelles adultes. Els mascles adults es mantenen separats fins a l’època de zel. Esta es produïx a par-tir de mitjan de setembre en les nos-tres latituds, després de les primeres pluges i el descens de temperatura, i es coneix com a “brama” pels brams que realitza el mascle.

Description and biology:

Red deer is the largest representa-tive of all deer in the Iberian Pen-insula. It shows sexual dimorphism clearly marked in much bigger body size and weight of males, many of them reaching above 150 kilos, as well as large antlers with branched tips and crowns. As in most deer, antlers are used to protect their har-ems from competing pretenders in the rutting season. In early spring-time they drop them off and in sum-mer time they grow them again; this time longer and tougher, with more points and tips as deer grow older and stronger.

These animals also follow gregari-ous habits, grouping in large families guided by adult females away from adult males until the rut. This event happens in mid-September in our latitudes, right after the first rains drop and temperatures decrease, and is named as “berrea” (rut) after the characteristic roars and bellows males perform in order to attract does.

2.2.3. Ciervo (Cervus elaphus Linnaeus)

2.2.3. Cérvol (Cervus elaphus Linnaeus)

2.2.3. Red Deer (Cervus elaphus Linnaeus)

Ejemplar de ciervo

02_Libro Cap 2.indd 44 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

45

Hábitat:

Comportamiento muy plástico, se adapta bien a cualquier zona fores-tal, no obstante prefiere áreas llanas o con lomas suaves, con abundante masa boscosa y pequeñas manchas abiertas donde alimentarse.

Es una especie eminentemente ra-moneadora, lo que le permite apro-vechar los recursos propios del mato-rral mediterráneo, aunque no rechaza los pastizales.

Distribución:

Aparece bien representado en todo el hemisferio norte a través de varias subespecies, está presente en toda la península Ibérica, aunque muchas poblaciones proceden de reintroduc-ciones. Concretamente en la Comu-nidad Valenciana, se extinguió a prin-cipios del siglo XX, probablemente en la Muela de Cortes, abatiéndose el último ejemplar del que se tiene constancia en el risco de la “Ventana del Águila”, en el término municipal de Cortes de Pallàs en 1903.

Aunque se encuentra en la totalidad de cotos cercados, su presencia ac-tual en libertad se inicia en la década de 1980 con la expansión del núcleo (reintroducido) de la Reserva de Caza de los Montes Universales (Teruel) en el Rincón de Ademuz y con el escape de algunos ejemplares del parque ci-negético de Valdeserrillas en la Serra-nía. En Castellón existe una pequeña población en libertad en las comarcas centrales, procedentes de un escape de ejemplares en Alcora en junio de 1995, manteniendo no obstante su mayor contingente en libertad en co-marca de la Serranía.

En la RVC se produjo un escape de un cercado en 1998, habiéndose acli-matado y expandido por parte de la meseta central. Actualmente la esti-ma poblacional valora la población en algo más de 300 ejemplares, entre los que abundan las hembras.

Hàbitat:

Comportament molt plàstic, s’adapta bé a qualsevol zona forestal. No obs-tant això, preferix àrees planes o amb llomes suaus, amb abundant massa boscosa i xicotetes clapes obertes on alimentar-se.

És una espècie eminentment broste-jadora, la qual cosa li permet apro-fitar els recursos propis del matoll mediterrani, encara que no rebutja els pastos.

Distribució:

Apareix ben representat en tot l’he-misferi nord a través de diverses subespècies. Està present en tota la península Ibèrica, encara que moltes poblacions procedixen de reintro-duccions. Concretament a la Comu-nitat Valenciana es va extingir a prin-cipis del segle XX, probablement en la Mola de Cortes. L’últim exemplar que es té constància que es va abatre va ser en el cingle de la Ventana del Águila, en el terme municipal de Cor-tes de Pallás en 1903.

Encara que s’hi troba en àrees tan-cades, la seua presència actual en llibertat s’inicia en la dècada de 1980 amb l’expansió del nucli (reintroduït) de la Reserva de Caça de Los Montes Universales (Terol) en el Racó d’Ade-mús i amb la fuga d’alguns exem-plars del parc cinegètic de Valdese-rrillas en els Serrans. A Castelló hi ha una xicoteta població en llibertat en les comarques centrals, procedents d’una fuga d’exemplars a l’Alcora al juny de 1995, no obstant això, el ma-jor contingent en llibertat es manté a la comarca dels Serrans.

En la reserva valenciana de caça es va produir una fuga d’una àrea tancada en 1998, i s’han aclimatat i expandit per part de l’altiplà central. Actual-ment l’estima poblacional valora la població en vora 300 exemplars, en-tre els quals abunden les femelles.

Habitat:

They follow a very plastic behavior, adjusting well to woodland areas preferring plains or soft hillsides with heavy forests and scattered patches where to feed from fresh grass. It is eminently a browser specie that takes advantage from Mediterrane-an plant resources although pastures are not rejected.

Distribution:

Well present across the northern hemisphere through diverse sub-species, it is abundant in all the Iberian peninsula, although many populations proceed from releases. Specifically in Valencia deer became extinct in early XX century, probably at Muela de Cortes. The last record-ed capture dates from 1903, when a deer was bagged on the crag of “Ea-gle´s window”, in the town limits of Cortes de Pallás.

Most of the areas where it is present are fenced hunting states, but since the 80´s, after the release and expan-sion of a kernel at Universal Moun-tains Range game Reserve in Teruel and Ademuz Corner (Valencia), and a further escape from Valdeserrillas Game Park in La Serranía county. In the province of Castellón there is a small kernel open range in central counties, whose origin is a escape from a hunting state in Alcora in June 1995. The herd at La Serranía is by far much larger.

In the VGR there was an escape back in 1998 from a fenced area, and fur-ther adjustment and expansion took place across the central plateau. It is estimated that over 300 deer live in the game reserve, with does out-numbering males.

02_Libro Cap 2.indd 45 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

46

Descripción y biología:

Cérvido de tamaño intermedio, algo menor que el ciervo, con marcado dimorfismo sexual, fácilmente re-conocible por las astas palmeadas solo presentes en los machos, y que presenta una capa parda que se tor-na rojiza con motas blancas durante la primavera-verano, y escudo anal blanquecino enmarcado por dos franjas negras y donde resalta la cola, también de color negro.

Es una especie gregaria, forma gru-pos familiares, si bien la mayor par-te del año se produce segregación de sexos, hasta la época de celo. El comportamiento reproductivo es co-mún al resto de cérvidos, se trata por tanto de una especie polígama, con un marcado período reproductivo o celo conocido como “ronca” debido al reclamo grave y característico que emiten los machos. En nuestras lati-tudes tiene lugar durante el mes de octubre, con posterioridad a la be-rrea del ciervo.

La gestación tiene una duración de 8 meses, concentrándose los partos entre mayo y junio

Descripció i biologia:

Cèrvid de grandària intermèdia, un poc menor que el cérvol, amb marcat dimorfisme sexual, fàcilment recog-noscible per les banyes palmades només presents en els mascles, i que presenta una capa terrosa que es torna rogenca amb motes blanques durant la primavera-estiu, i escut anal blanquinós emmarcat per dos fran-ges negres i on ressalta la cua, també de color negre.

És una espècie gregària, forma grups familiars, si bé la major part de l’any es produïx segregació de sexes, fins a l’època de zel. El comportament reproductiu és comú a la resta de cèrvids. Es tracta, per tant, d’una es-pècie polígama, amb un marcat pe-ríode reproductiu o zel conegut com a “ronca” a causa del reclam greu i característic que emeten els mascles. En les nostres latituds té lloc durant el mes d’octubre, després de la brama del cérvol.

La gestació té una duració de 8 me-sos, els parts es concentren entre maig i juny.

Description and biology:

Mid-sized deer, quite smaller than reed-deer, shows marked sexual dimorphism. Males are easily rec-ognized after their palmed antlers. Their fur coat is light brown and turns reddish with white spots in spring and summer, and their rear shield is white framed by a black strip and black tail.

Their behavior and reproductive hab-its are similar to red-deer. They are gregarious and polygamous, forming large herds split until the “hoarse” or mating season. The “hoarse” is named after a grave sound males launch in order to call for does. In our latitudes, the hoarse takes place in October, after the deer´s rut.

Gestation lasts for 8 months, with births happening in May and June.

2.2.4. Gamo (Dama dama Linnaeus)

2.2.4. Daina (Dama dama Linnaeus)

2.2.4. Fallow Deer (Dama dama Linnaeus)

Ejemplar de gamo

02_Libro Cap 2.indd 46 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

47

Hábitat:

Dado que se trata de una especie preferentemente consumidora de pastos con baja capacidad ramonea-dora, prefiere hábitats abiertos con dominio de praderas y pastizales, aunque utiliza la cobertura arbórea como refugio de las condiciones am-bientales y la predación.

Distribución:

Se trata de una especie originaria de la cuenca del mediterráneo, abun-dante durante los periodos intergla-ciares y que desapareció de su área de distribución tras el último perio-do glaciar. Posteriormente fue rein-troducida como pieza de caza, por fenicios y romanos, aunque algunos autores mantienen la posibilidad de la supervivencia de grupos relictos en zonas costeras y templadas al sur del continente. En la actualidad su pre-sencia se debe fundamentalmente a repoblaciones con fines cinegéticos y ornamentales.

En la Comunidad Valenciana aparece de forma aislada, asociada a cotos de caza mayor desde los que se han producido algunos escapes. Docu-mentándose una única población en libertad con reproducción compro-bada en la de la RVC Muela de Cor-tes, a partir del escape de un cercado en 1998.

Hàbitat:

Atés que es tracta d’una espècie pre-ferentment consumidora de pastos amb baixa capacitat brostejadora, preferix hàbitats oberts amb domini de praderies i pastius, encara que utilitza la cobertura arbòria com a re-fugi de les condicions ambientals i la predació.

Distribució:

Es tracta d’una espècie originària de la conca del Mediterrani, abundant durant els períodes interglacials i que va desaparéixer de la seua àrea de distribució després de l’últim pe-ríode glacial. Posteriorment, va ser reintroduïda com a peça de caça, per fenicis i romans, encara que alguns autors mantenen la possibilitat de la supervivència de grups relictes en zones costaneres i temperades al sud del continent. En l’actualitat la seua presència té l’origen, fonamental-ment, en repoblacions amb fins cine-gètics i ornamentals.

A la Comunitat Valenciana apareix de forma aïllada, associada a àrees de caça major des d’on s’han pro-duït algunes fugues. Es documenta una única població en llibertat amb reproducció comprovada en la de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes, a partir de la fuga d’una àrea tancada en 1998.

Habitat:

They are great consumers of pas-tures and grasses but small brows-ers. They prefer wide open spaces with grassland and pastures but uses wood coverage for shelter from bad weather and predators.

Distribution:

Original from Mediterranean basins it was abundant during interglacial periods but was nearly extinguished after the last glacial period. Ultimate-ly it was reintroduced by Phoenicians and Romans as a game animal for hunting purposes, although some authors claim the possibility that scattered groups survived on warm-er and coastal areas in the southern part of the continent. Actually, its presence has much to do with reset-tlements for hunting and decorative reasons.

In Valencia it shows up in isolated ar-eas, in big game hunting states from where fallow-deer fled. The only tracked presence of a herd on open range is the one at VGR of Muela de Cortes, and it remains since a park fence was ripped in 1998.

Descripción y biología:

Se trata de un mamífero de media-no tamaño con una anatomía com-pacta y robusta de la que sobre sale la cabeza fusiforme, con un cuello corto y amplio. Tiene dimorfismo sexual no muy marcado, basado en un ligero aumento de tamaño y peso en el caso de los machos, que además presentan un par de colmi-llos, que son la manifestación exter-na de los caninos de gran longitud. El peso medio de los jabalís adultos en la península Ibérica oscila entre 85 y 105 kg para los machos y entre 55 y 65 kg en el caso de las hem-bras.

Descripció i biologia:

Es tracta d’un mamífer de grandària mitjana amb una anatomia compac-ta i robusta de la qual sobreïx el cap fusiforme, amb un coll curt i ampli. Té dimorfisme sexual no molt mar-cat, basat en un lleuger augment de grandària i pes en el cas dels mas-cles, que a més presenten un parell de claus, que són la manifestació externa dels canins de gran longi-tud. El pes mitjà dels porc senglars adults en la península Ibèrica oscil·la entre 85 i 105 kg per als mascles i entre 55 i 65 kg en el cas de les fe-melles.

Description and biology:

This midsized mammal has a solid and compact anatomy with an ex-celing fusiform head, with short and widespread neck. Its sexual di-morphism is not too obvious, only differentiated by larger and heav-ier bodies in the case of males, that also show a big pair of fangs, also called “tusks”, as external ev-idence of long canine teeth. Aver-age weight of adult boars from the Iberian Peninsula ranges from 85 to 105 kilos and between 55 to 65 ki-los for females.

2.2.5. Jabalí (Sus scrofa Linnaeus)

2.2.5. Porc senglar (Sus scrofa Linnaeus)

2.2.5. Wild board (Sus scrofa Linnaeus)

02_Libro Cap 2.indd 47 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

48

El patrón de coloración varía con la edad, lo que permite establecer cier-tas fases o clases de edad en función del pelaje. Así, desde el nacimiento hasta los 6 meses de edad, se les co-noce como rayones debido a la co-loración en franjas horizontales. Tras este periodo y hasta el primer año de vida, los jabalíes mantienen una co-loración rojiza por lo que se denomi-nan bermejos. Tras el primer año de vida, adquieren la capa pardo-oscu-ra propia de los adultos, que puede presentar canas con el aumento de la edad de los ejemplares.

La especie forma pequeños grupos matriarcales, formados por la hem-bra adulta de mayor experiencia y otras hembras adultas frecuentemen-te emparentadas y las crías del año. Además el grupo puede mantener a hembras subadultas de la tempora-da anterior. Los machos adultos son solitarios o forman pequeño grupos con ejemplares sub-adultos, que se han denominado escuderos. Duran-te el celo se reúnen con las unidades familiares o piaras, expulsando a los machos sub-adultos que pudieran permanecer en él. La madurez sexual se alcanza con pesos corporales en torno a 35 kg, lo que suele ocurrir al finalizar el primer año de vida, pero la presencia de ejemplares adultos, in-hibe estos celos tempranos tanto en hembras como en machos.

El patró de coloració varia amb l’edat, la qual cosa permet establir certes fases o classes d’edat en funció del pelatge. Així, des del naixement fins als sis mesos d’edat se’ls coneix com a ratllats per la coloració en franges horitzontals. Després d’este període i fins al primer any de vida, els porcs senglars mantenen una coloració ro-genca i per això es denominen ver-mells.

Després del primer any de vida, ad-quirixen la capa terrosa-fosca pròpia dels adults, que pot presentar pèls blancs amb l’augment de l’edat dels exemplars.

L’espècie forma xicotets grups ma-triarcals, constituïts per la femella adulta de major experiència i altres femelles adultes sovint emparenta-des i les cries de l’any. A més el grup pot mantindre femelles subadultes de la temporada anterior.

Els mascles adults són solitaris o for-men xicotets grups amb exemplars subadults, que s’han denominat es-cuders. Durant el zel es reunixen amb les unitats familiars o porcades i ex-pulsen els mascles subadults que hi pogueren romandre.

La maduresa sexual s’aconseguix amb pesos corporals entorn de 35 kg, la qual cosa sol ocórrer en fina-

The color of their fur coats changes with age, helping identify and clas-sify individuals through their fur. From birth to 6 months old they are called “lined” (rayones) because of their horizontal stripes. From this age till one year old their fur is dark reddish and therefor they are called “russets” (bermejos). After a year old they turn dark brown for the rest of their lives, and after a few more years they may get hoary or grizzly bristles.

They form small matriarchal groups, gathering by an adult and expert fe-male, other frequently related adult females and the yearlings. Some-times year old females are kept in the herd. Adult males are lonely or only accept company from sub-adult individuals named squires. For the rut they join the herds of females expelling competitors, even sub-adult individuals. Sexual maturity is reached when body weights get over 35 kilos, and that usually hap-pens after the first year of life, but the intimidating presence of adult animals inhibits early rut both on males and females.

Even though a continuous farrowing pattern may be established all year long, well structured populations around the Mediterranean region usually have their rut at the begin-

Ejemplar de jabalí

02_Libro Cap 2.indd 48 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

49

Aunque puede establecerse una pa-ridera continua a lo largo de todo el año, las poblaciones bien estruc-turadas en la región mediterránea, presentan un periodo de celo al ini-cio del invierno, coincidiendo con el aporte alimentario que proporciona la disponibilidad de bellota y otros frutos otoñales, lo que permite ad-quirir una buena condición física. En zonas mediterráneas, el tamaño me-dio de la camada es de 3,5 crías, y está fuertemente influenciado por la talla de la hembra.

Hábitat:

Se trata de una especie omnívora, con pocas exigencias ambientales y elevada versatilidad alimentaria, y reproductiva lo que le ha permitido colonizar y establecerse con éxito en una amplio abanico de ambientes. Encontrándose en prácticamente to-dos los ecosistemas forestales de la P. Ibérica, y que se ha visto favorecido por el abandono rural.

Distribución:

Se trata de una especie originaria-mente distribuida por toda la penín-sula Ibérica, que sufrió un fuerte re-troceso y que a partir de la década de 1960-70 protagoniza un notable incremento y expansión poblacional tratándose en la actualidad de una especie cosmopolita y abundante en la mayor parte de territorios peninsu-lares.

Las causas que han propiciado esta expansión se corresponden con la emigración rural hacia las ciudades y el incremento de las masas foresta-les, motivado por la disminución de la ganadería y el abandono del cam-po y lo trabajos en el entorno rural.

litzar el primer any de vida, però la presència d’exemplars adults inhibix estos zels primerencs tant en feme-lles com en mascles.

Encara que pot establir-se una ca-pacitat paridora contínua al llarg de tot l’any, les poblacions ben estruc-turades en la regió mediterrània pre-senten un període de zel a l’inici de l’hivern, coincidint amb l’aportació alimentària que proporciona la dis-ponibilitat de bellota i altres fruits tar-dorencs, la qual cosa permet adquirir una bona condició física.

En zones mediterrànies, la grandària mitjana de la ventrada és de 3,5 cries, i està fortament influenciat per la talla de la femella.

Hàbitat:

Es tracta d’una espècie omnívora, amb poques exigències ambientals i elevada versatilitat alimentària i re-productiva, cosa que li ha permés co-lonitzar i establir-se amb èxit en una ampli ventall d’ambients. Es troba pràcticament en tots els ecosistemes forestals de la península Ibèrica, i s’ha vist afavorit per l’abandó rural.

Distribució:

Es tracta d’una espècie originària-ment distribuïda per tota la península Ibèrica, que va patir una forta dismi-nució poblacional i que a partir de la dècada de 1960-70 protagonitza un notable increment i expansió pobla-cional. En l’actualitat es tracta d’una espècie cosmopolita i abundant en la major part de territoris peninsulars.

Les causes que han propiciat esta ex-pansió es corresponen amb l’emigra-ció rural cap a les ciutats i l’increment de les masses forestals, motivat per la disminució de la ramaderia i l’abandó del camp i el treballs en l’entorn rural.

ning of wintertime, concurring with the dietary intake that is supplied by available acorn and other fall nuts, what enables boars to be fit. In Med-iterranean regions litters have an av-erage of 3.5 piglets, being the size of the female mother a key factor.

Habitat:

Boars are omnivore, with little en-vironmental requirements and high food versatility as well as highly re-productive. For those reasons they have been able to colonize and set-tle successfully in many different set-tings. Boars may be found in every single forest ecosystems in the Ibe-rian Peninsula, lately favored by con-tinuous rural relinquishment in the last decades.

Distribution:

Boars have always been all around the Iberian peninsula since origin. They suffered a great regression but have experienced heavy growth and later expansion after the 1960-70 decade, becoming nowadays a cosmopolitan dweller and well abun-dant in most peninsular territories.

The reasons for this demographic burst are directly related to rural mi-gration towards city areas. In parallel, the increase of woodlands because of agricultural and livestock deser-tion and a sharp decline of available works in the rural environment have also contributed.

02_Libro Cap 2.indd 49 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

50

In order to understand the reality of the VGR nowadays it is essential to deepen in two draft events in the re-cent history of this hunting grounds; The great wildfires and the outbreak of Sarcoptic mange.

Para comprender la realidad de la Reserva Valenciana de Caza es im-prescindible profundizar en dos su-cesos de amplio calado en la historia reciente de este espacio cinegético, como son los Grandes Incendios Fo-restales y la Epidemia de la Sarna Sarcóptica.

Per a comprendre la realitat de la re-serva valenciana de caça és impres-cindible aprofundir en dos successos d’ampli calat en la història recent d’este espai cinegètic, com són els grans incendis forestals i l’epidèmia de la sarna sarcòptica.

2.3. Grandes Incendios Forestales

2.3. Grans incendis forestals

2.3. Great Wildfires

Para describir y comprender el esta-do y dinámica de la vegetación en el momento actual es necesario tener en cuenta las afecciones sufridas por el impacto y recurrencia de los incen-dios forestales. En el entorno me-diterráneo, los incendios forestales suponen el mayor riesgo real sobre las masas forestales, tanto por su ele-vada recurrencia, como por el gran deterioro ambiental que originan y su dimensión social.

Entre estos destacan los conocidos como Grandes Incendios Forestales (GIF), caracterizados por sus dimen-siones, superiores a 500 Ha, y con importantes repercusiones sobre el conjunto de valores ambientales: co-munidades faunísticas, erosión del suelo, impacto paisajístico…

Durante los últimos 40 años han afec-

Per a descriure i comprendre l’estat i la dinàmica de la vegetació en el moment actual cal tindre en compte les afeccions patides per l’impacte i la recurrència dels incendis forestals. En l’entorn mediterrani, els incendis forestals suposen el major risc real sobre les masses forestals, tant per la seua elevada recurrència, com pel gran deteriorament ambiental que originen i la seua dimensió social.

Entre estos destaquen els coneguts com a grans incendis forestals (GIF), caracteritzats per les seues dimen-sions, superiors a 500 ha, i amb im-portants repercussions sobre el con-junt de valors ambientals: comunitats faunístiques, erosió del sòl, impacte paisatgístic…

Durant els últims 40 anys han afectat parcialment la reserva valenciana de

It is necessary to bear in mind the numerous, severe and recurrent ep-isodes of wildfires suffered in order to describe and understand the fact and dynamics of vegetation today. In a Mediterranean environment, wild-fires represent the most dangerous risk on woodland, both for its high recurrence and for the great environ-mental spoilage as well as the social dimension they achieve.

Amongst them the better known are the GWF (Great Wild Fires), defined by their enormity, beyond 500 hec-tares (1,235 acres) and with terrible consequences on the set of environ-mental values: animal communities, soil erosion, landscape impact, etc.

For the last 40 years ten great wild-fires have affected partially the VGR. The last one, during summer 2012,

Panorámica del incendio de 2012

02_Libro Cap 2.indd 50 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

51

tado parcialmente a la RVC 10 Grandes Incendios Forestales, el último, durante el verano de 2012, afectando a un to-tal de 12 municipios de la provincia de Valencia, y que calcinó nuevamente el extremo nororiental de la Reserva con una superficie cercana a las 1300 Ha.

Este abultado registro histórico condi-ciona fuertemente la cubierta vegetal, tanto por la pérdida de las formacio-nes existentes, y el dilatado periodo temporal que requiere recuperarlas, como por la pérdida de suelo fértil que tiene lugar tras la catástrofe y que dificulta esta recuperación.

Esta lenta recuperación, se agrava cuando el periodo entre incendios sucesivos se torna más breve, ya que el nuevo incendio afecta a formacio-nes jóvenes, que no han desarrollado bastante cantidad de semilla para ga-rantizar la regeneración post incendio y el manto vegetal no ha generado suficiente materia orgánica para com-pensar la erosión sufrida. La recurren-cia de incendios en periodos cortos, maximiza de este modo las negativas consecuencias de esta catástrofe.

Así la superposición de las áreas afec-tadas por los incendios que afectaron a la RVC, muestra zonas que han su-frido incendios hasta en 3 ocasiones durante los últimos 40 años.

Las negativas consecuencias expues-tas permiten explicar la empobrecida vegetación existente en el centro-no-reste del altiplano de la Muela de Cortes y su extremo norte.

caça 10 grans incendis forestals. L’úl-tim, durant l’estiu de 2012, va afectar un total de 12 municipis de la província de València, i va calcinar novament l’ex-trem nord-oriental de la reserva amb una superfície pròxima a les 1.300 ha.

Este voluminós registre històric con-diciona fortament la coberta vegetal, tant per la pèrdua de les formacions existents i el dilatat període temporal que requerix recuperar-les, com per la pèrdua de sòl fèrtil que té lloc des-prés de la catàstrofe i que en dificulta la recuperació.

Esta lenta recuperació, s’agreuja quan el període entre incendis successius es torna més breu, ja que el nou in-cendi afecta formacions jóvens, que no han desenrotllat prou quantitat de llavor per a garantir la regeneració postincendi i el mantell vegetal no ha generat prou matèria orgànica per a compensar l’erosió patida. La recu-rrència d’incendis en períodes curts maximitza d’esta manera les negati-ves conseqüències d’esta catàstrofe.

Així, la superposició de les àrees afec-tades pels incendis que van afectar la reserva valenciana de caça mostra zo-nes que han sigut cremades fins a tres vegades durant els últims 40 anys.

Les negatives conseqüències expo-sades permeten explicar l’empobrida vegetació existent en el centre-nord-est de l’altiplà de la Mola de Cortes i el seu extrem nord.

damaged twelve different town lim-its in the province of Valencia, burnt out 1.300 hectares (3,200 acres) again on the northeast side of the Reservation.

This bulky historical landmark deeply burdens the herbaceous cover, be-cause it destroys existing plants and forces to await long periods of time to recover them, since fertile soil has been wasted and is hard to retrieve; not to mention if rain drop speeds up erosion.

This slow come back worsens when periods between consecutive fires become shorter, since new wild-fires hurt younger formations that have not yet been able to produce enough seeds to grant regeneration after fire and the topsoil has not pro-duced sufficient organic materials to offset the suffered abrasion. Re-currence of fires in short periods of time maximizes negative outcomes of these catastrophes.

The following map points the areas of the VGR that have suffered up to three fires in the last 40 years.

The above mentioned consequenc-es allow to explain the existing poor vegetation on the northeastern part of the basin of Muela de Cortes and its north end.

Mapa de incendios de la Reserva en los últimos 40 años

Recurrencia período 1969-2012

Incendiado en 1 ocasión

Incendiado en 2 ocasiones

Incendiado en 3 ocasiones

02_Libro Cap 2.indd 51 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

52

2.3. Epidemia de sarna

2.3. Epidèmia de sarna

2.3. Epidemic of Sarcoptic Mange

Es especialmente relevante por su impacto en la población de cabra montés, la epizootia de sarna sarcóp-tica que se desarrolló entre los años 2002 y 2007 en el ámbito territorial de la RVC y aunque actualmente en el interior de la Reserva esta enfer-medad está controlada, existen peri-féricamente zonas donde el nivel de afección ronda el 15%.

Se trata de una enfermedad parasi-taria producida por el ácaro Sarcop-tes scabiei, generalmente se trans-mite por contacto directo, mediante el uso de rascaderos o por fómites, tras el contagio aparecen pérdidas de pelo y un aumento en el rasca-do corporal, cursa con una serie de lesiones cutáneas que se pueden ir extendiendo a toda la superficie corporal. La piel puede agrietarse, pierde flexibilidad, aparecen heridas contaminadas, fenómenos de des-

És especialment rellevant pel seu impacte en la població de cabra sal-vatge l’epizoòtia de sarna sarcòptica que es va desenrotllar entre els anys 2002 i 2007 en l’àmbit territorial de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes, encara que cal dir que si bé en l’interior de la reserva esta malaltia actualment està contro-lada, existixen perifèricament zones on el nivell d’afecció pot acostar-se al 15%.

Es tracta d’una malaltia parasitària produïda per l’àcar Sarcoptes sca-biei, que generalment es transmet per contacte directe, per mitjà de l’ús de rascadors o per fomites. Des-prés del contagi apareixen pèrdues de pèl i un augment en el rascat cor-poral, i seguixen una sèrie de lesions cutànies que es poden anar estenent a tota la superfície corporal. La pell pot clivellar-se, perd flexibilitat, apa-

It is absolutely relevant the epizooty of sarcoptic mange that took place in the VGR between 2002 and 2007, since its impact on ibex population was devastating. Nowadays it is held under control within the terri-tory of the Game Reservation, but there are areas near the boundaries in which the disease still affects 15% of the existing ibex population.

It is a parasitic disorder produced by a mite named Sarcoptes scabiel. It is transmitted through direct contact or by sharing scratching locations. Loss of hair and increase in fur scratching are indicatives of infection. It causes progressive skin wounds that can spread all over their bodies. Skin may crack, loses moisture and flexi-bility, then infected wounds show up and lead to dehydration, weakness and may end up in occasional casu-alties.

FechaFecha/Date

CausaCausa/Cause

TTMMPeriodo/Town limits Ha

16/08/1969Negligencias y causas

accidentales. Quema agrícolaCap de comarca

Negligence, agro-burning

Cortes de Pallás 675

18/07/1975Negligencias y causas accidentales. Hogera

Cap de comarcaBonfire Negligence

Cortes de Pallás y Millares 3.641

17/07/1979 RayoRaig/Thunderborlt

Jarafuel, Teresa de Cofrentes, Ayora, Bicorp, Quesa, Enguera y

Mogente38.888

30/08/1979 - Cortes de Pallás y Millares 12.041

25/07/1985 RayoRaig/Thunderborlt

Millares, Quesa, Tous, L’Alcudia, Carlet, Guadassuar y Benimodo 12.793

27/07/1985 RayoRaig/Thunderborlt Jalance y Jarafuel 1.069

28/07/1985 ReproducciónRaig/Bad extinction

Cortes de Pallás, Cofrentes, Ja-lance y Jarafuel 1.572

29/07/1985 ReproducciónRaig/Bad extinction Cortes de Pallás, Bicorp y Millares 7.255

05/08/1990 RayoRaig/Thunderborlt Cortes de Pallás y Millares 2.087

04/07/1994 RayoRaig/Thunderborlt

Cortes de Pallás, Dos Aguas, Millares, Quesa, Tous, Navarrés,

Alzira, Antella y Sumacárcer26.765

25/06/2012Negligencias y causas accidentales.

Trabajos en entorno forestalCap de comarca

Works & negligence

Cortes de Pallás, Dos Aguas, Yátova, Macastre, Turís, Montroi,

Real de Montroi, Alborache, Tous, Carlet, Catadau y Llombai

29.752

Fuente: Adaptado del PPIF-RVC

02_Libro Cap 2.indd 52 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos

40 years of management: successes and failures

53

hidratación, debilidad y ocasional-mente la muerte.

Es una enfermedad mundialmente extendida y desde los años 90 con episodios recurrentes en España, descritos en Andalucía. (Cazorla y Sierra Nevada en la cabra montés), en Murcia (Sierra Espuña) en la Co-munidad Valenciana (entorno de la Muela de Cortes en la cabra montés), en especies como la gamuza también ha sido descrita en el Principado de Asturias y en ciervos en Castilla-León y La Rioja.

Es sin duda la patología que más ha incidido en la regulación de las po-blaciones silvestres de cabra montés, este impacto se acrecienta en los momentos de alta densidad pobla-cional y fuerte competencia con los recursos tróficos, la densidad elevada facilita la probabilidad de contagio.

En particular en la RVC la epizootia de sarna, tuvo como consecuencia una reducción poblacional de un 40% en las poblaciones de cabra montés, con un menor impacto en el resto de especies de ungulados allí presentes, afectándoles de forma un tanto puntual.

Las bajas en la población de cabra montés en este periodo se han cuan-tificado en 840 ejemplares, contabi-lizados a partir de animales encon-trados muertos o abatidos por causa sanitaria en ese periodo, la enferme-

reixen ferides contaminades, fenò-mens de deshidratació, debilitat i mort.

És una malaltia mundialment estesa i des dels anys 90 amb episodis recu-rrents a Espanya, descrits a Andalusia (Cazorla i Sierra Nevada en la cabra salvatge), a Múrcia (Sierra Espuña per a l’arruí), a la Comunitat Valencia-na (entorn de la Mola de Cortes en la cabra salvatge), en espècies com l’isard també ha sigut descrita en el Principat d’Astúries i en cérvols a Castella-Lleó i la Rioja.

Creiem que és sens dubte la patolo-gia que més ha incidit en la regulació de les poblacions silvestres de cabra salvatge. Este impacte s’acreix en els moments d’alta densitat poblacional i forta competència amb els recursos tròfics. La densitat elevada facilita la probabilitat de contagi.

En particular, en la Reserva Valen-ciana de Caça de la Mola de Cortes l’epizoòtia de sarna va tindre com a conseqüència una reducció poblacio-nal d’un 40% en les poblacions de ca-bra salvatge, amb un menor impacte en la resta d’espècies d’ungulats allí presents, a què els va afectar de ma-nera un tant puntual.

Les baixes en la població de cabra salvatge en este període s’han quan-tificat en 840 exemplars, comptabilit-zats a partir d’animals trobats morts o abatuts per causa sanitària en eixe

This disease is spread all over the world and from the 90´s it emerg-es periodically in Spain. It is, by far, the most incidental pathology over the populations of Spanish Ibex. This impact becomes critical when high density of individuals and fierce competition for food resources are at stage, since the probability of in-fection increases sharply.

In the particular case of the VGR the mange murrain caused a decline of 40% in Spanish Ibex populations, with much lesser results on other un-gulates, being impaired seldom.

An estimated 840 casualties on Span-ish Ibex populations during this peri-od of time were recorded, including dead animals found or shot for san-itary reasons. The disease interferes demographic parameters and dest-abilizes the age pyramid because it punishes vigorously adult males and yearlings much more than other age groups no matter their gender.

These events determine changes in the yearly hunting planning pro-grams because restrictions must be observed in order to produce trophy animals in future years.

It is necessary to observe the impact of working methods regarding sani-tation by rifle shot in order to mod-erate infection and its spread. The process included stalking, finding and carefully sighting sick animals

Ejemplares de muflón

02_Libro Cap 2.indd 53 05/02/14 11:00

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

40 años de gestión: éxitos y fracasos40 anys de gestió: èxits i fracassos40 years of management: successes and failures

54

dad condiciona los parámetros de-mográficos y la pirámide poblacional en sí misma, ya que la enfermedad afecta de forma diferente a los distin-tos grupos de edad, mostrándose es-pecialmente virulenta con los machos adultos y las crías del año.

Estos hechos pueden plantear mo-dificaciones en los planes de apro-vechamiento de la caza, dado que muestran restricciones en la aparición de animales trofeo años después.

Es necesario contemplar el impac-to de la metodología de trabajo en cuanto al saneamiento por disparo, a fin de mitigar el contagio de la infes-tación. Esta consistió en la localiza-ción y abatimiento de los individuos con parasitosis evidenciable, consti-tuyendo una posibilidad de contagio para el resto de los congéneres, lo que generó una campaña de caza se-lectiva, que ocasionó una molestias y una huida, esta fuga de animales no ha sido evaluada pero se intuye que animales de mayor experiencia y edad puedan haberse marchado a puntos periféricos de las Reserva, este hecho también contribuye, una vez más, a la desestructuración de la pirámide poblacional de esta espe-cie que impide que la falta de ani-males trofeo se manifieste de forma creciente en los 7 años siguientes al control de la epizootia.

període. La malaltia condiciona els paràmetres demogràfics i la piràmide poblacional en si mateixa, ja que la malaltia afecta de forma diferent dels distints grups d’edat, i es mostra es-pecialment virulenta amb els mascles adults i les cries de l’any.

Estos fets poden plantejar modifica-cions en els plans d’aprofitament de la caça, atés que mostren restriccions en l’aparició d’animals trofeu anys després.

Cal preveure l’impacte de la metodo-logia de treball quant al sanejament per disparament, a fi de mitigar el contagi de la infestació. Esta va con-sistir en la localització i abatiment dels individus amb parasitosi eviden-ciable, que constituïen una possibili-tat de contagi per a la resta dels con-gèneres, la qual cosa va generar una campanya de caça selectiva, que va ocasionar molèsties i una fugida. Esta fuga d’animals no ha sigut avalua-da però s’intuïx que animals de més experiència i edat se’n poden haver anat a punts perifèrics de la reserva. Este fet també contribuïx a la deses-tructuració de la piràmide poblacio-nal d’esta espècie que impedix que la falta d’animals trofeu es manifeste de forma creixent en els set anys se-güents al control de l’epizoòtia.

that evidenced the disease. Then it was mandatory to bring down those animals in order to stop further con-tagion to the rest of the herds. This type of selective hunting caused, in-evitably, disturbances and provoked getaways.

These unforced escapes of ibex have not yet been evaluated but it is guessed that more experienced and mature individuals may have fled to areas outside the Reserve. This fact has also a big negative impact on the structure of the age pyramid of ibex population and is evidenced in the lack of trophy animals during the following seven years after the epi-zooty had been controlled.

02_Libro Cap 2.indd 54 05/02/14 11:00

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

55

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Las peculiaridades de un espacio ci-negético como la Reserva Valencia-na de Caza, hacen imprescindible la disponibilidad de un amplio abanico

Les peculiaritats d’un espai cinegètic com és la reserva valenciana de caça fan imprescindible la disponibilitat d’un ampli ventall de professionals,

The characteristics of hunting grounds like the Valencia Game Re-serve require the involvement of an ample team of qualified profession-

3.1. El equipo humano

3.1. L’equip humà

3.1. The human team

Casa forestal

LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA HOY

LA RESERVA VALENCIANA DE CAÇA HUI

THE VALENCIA GAME RESERVE AT PRESENT

III

03_Libro Cap 3.indd 55 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes56

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

de profesionales, capaces de afron-tar los diferentes aspectos para su correcto funcionamiento.

En este conjunto heterogéneo de profesionales comprenden desde el personal técnico y administrativo, entre los que se encuentran profesio-nales del sector forestal, ambiental y veterinario hasta el personal que mantiene una presencia más directa y constante con el territorio.

capaços d’afrontar els diferents as-pectes per al seu funcionament co-rrecte.

Este conjunt heterogeni de professio-nals comprén des del personal tècnic i administratiu, entre els quals es tro-ben professionals del sector forestal, ambiental i veterinari, fins al personal que manté una presència més directa i constant amb el territori.

als, able to monitor all kinds of chal-lenges for a sound performance.

This heterogeneous team of profes-sionals includes technicians and man-agers, amongst whom we find from forestry personnel, environmental and veterinarian, to staff that main-tains direct and constant presence in the territory.

Personal técnico y administrativo

Celadores

03_Libro Cap 3.indd 56 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

57

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Entre estos profesionales la RVC cuenta en la actualidad con un gru-po de guías o celadores de caza, que cubren la totalidad de las 36.009 hectáreas que la forman, así como unidades de trabajo especializado, localizas en los sectores noroeste y sudeste respectivamente, a fin de abarcar las diferentes incidencias que puedan desarrollarse sobre el territo-rio.

Entre estos professionals la reserva valenciana de caça compta en l’ac-tualitat amb un grup de guies o ze-ladors de caça, que cobrixen la tota-litat de les 36.009 hectàrees que la formen, així com dos brigades d’es-pecialistes localitzats en els sectors nord-oest i sud-est respectivament, a fi de comprendre les diferents in-cidències que puguen desenrotllar-se sobre el territori.

Brigada desbrozando

The VGR has a group of forestall guards and hunting guides that cov-er all 36,009 hectares (88,980 acres) as well as specialized work units, de-ployed in the northwest and south-east sectors in order to control all kinds of related affairs.

To help these groups there are also environmental agents and military and civil armed forces, who are in

Agentes medioambientales

03_Libro Cap 3.indd 57 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes58

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

A estos colectivos con dedicación es-pecífica cabe añadir los cuerpos de agentes medioambientales y cuerpos y fuerzas de seguridad, entre cuyas funciones se encuentran las labores de vigilancia y preservación del pa-trimonio natural, y que desarrollan parte de su cometido en este espacio cinegético.

A estos col·lectius amb dedicació es-pecífica cal afegir els cossos d’agents mediambientals i cossos de segure-tat, entre les funcions dels quals es troben les labors de vigilància i pre-servació del patrimoni natural, i que desenrotllen part de la seua comesa en este espai cinegètic.

charge of protecting and preserving the natural heritage of this land.

3.2. Las inversiones en mejora para la fauna

3.2. Les inversions en millora a la fauna

3.2. Investments in game improvement

Constituyen el conjunto de trabajos realizados con objeto de mantener e incrementar la potencialidad natural del medio para sostener el conjunto de poblaciones faunísticas presentes, y aquellas especies que pudieran es-tablecerse de nuevo, ante la mejora de las condiciones existentes.

Estas actuaciones son consecuentes con los procesos naturales de evo-lución de las formaciones forestales, de la diversificación de nichos ecoló-gicos, y participan de la consecución de objetivos presentes en otras pla-nificaciones como la prevención de incendios, aumento de la biodiversi-dad y la ordenación selvícola.

Consisten fundamentalmente en ac-tuaciones de incremento de la oferta alimentaria natural, disponibilidad hí-drica y de las posibilidades de refugio.

Los trabajos selectivos realizados sobre la vegetación inciden positiva-mente tanto en la fauna como en el conjunto del ecosistema, generando múltiples beneficios:

– Interrupción vertical y horizontal del combustible vegetal frente a hipo-téticos incendios forestales.

– Diversificación y mejora de la oferta alimentaria para la fauna.

– Potenciación de la diversidad bio-lógica al dar lugar a nuevos nichos ecológicos.

– Incremento de la variabilidad paisa-jística y vegetal.

Constituïxen el conjunt de treballs realitzats a fi de mantindre i incre-mentar la potencialitat natural del medi per a sostindre el conjunt de poblacions faunístiques presents, i aquelles espècies que pogueren es-tablir-se novament, davant de la mi-llora de les condicions existents.

Estes actuacions són conseqüents amb els processos naturals d’evolu-ció de les formacions forestals, de la diversificació de nínxols ecològics, i participen de la consecució d’objec-tius presents en altres planificacions com ara la prevenció d’incendis, l’augment de la biodiversitat i l’orde-nació silvícola.

Consistixen fonamentalment en ac-tuacions d’increment de l’oferta ali-mentària, hídrica i de les possibilitats de refugi.

Els treballs selectius realitzats sobre la vegetació incidixen positivament tant en la fauna com en el conjunt de l’ecosistema, i generen múltiples beneficis:

– Interrupció vertical i horitzontal del combustible vegetal enfront d’hi-potètics incendis forestals.

– Diversificació i millora de l’oferta alimentària per a la fauna.

– Potenciació de la diversitat biolò-gica en donar lloc a nous nínxols ecològics.

– Increment de la variabilitat paisat-gística i vegetal.

It includes all the work done in order to keep and increase the potential of the natural environment that sus-tains existing game populations and future new species that could settle down, given the improvement of the habitat.

These actions are linked to natural processes of evolution of the for-ests, of the diversification of eco-logical niches, and participate in the achievement of goals set in other planning actions like fire prevention, expansion of biodiversity and wild side ordinance. To name a few, in-crease in food supply, water supply, and availability of shelter for game.

Selective work on vegetation im-proves both fauna and the ecosys-tem, producing multiple benefits:

– Halt vertical and horizontal vegetal fuel against potential wild fires.

– Vary and improve food supply for game.

– Upgrade biological diversity by creating new ecological niches.

– Increase in landscape and vegetal variability.

03_Libro Cap 3.indd 58 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

59

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Paisaje pastizal

Atendiendo a la vocación y posibili-dades del terreno estas actuaciones de mejora pueden dirigirse hacia:

Mantenimiento de áreas de pasto

Consistente en la creación de zonas de siembra de cereales y legumino-sas para la alimentación de la fauna silvestre, y permitiendo posterior-mente la instalación de pastizales herbáceos naturales, utilizando en todos los casos antiguas parcelas de cultivo, actualmente abandonadas, recuperadas para este fin.

Atenent la vocació i les possibilitats del terreny estes actuacions de millo-ra poden dirigir-se cap a:

Manteniment d’àrees de past

Consistix en la creació de zones de sembra de cereals i lleguminoses per a l’alimentació de la fauna silvestre, i permet posteriorment la instal·lació de pastius herbacis naturals, utilitzant en tots els casos antigues parcel·les de cultiu, actualment abandonades, recuperades per a este fi.

According to the vocation and possi-bilities of the terrain these improve-ments can be focused towards:

Maintenance of grazing areas

It is the creation of sowing areas of cereal and legumes for feeding wild game, letting natural grasslands, using old abandoned patches in all cases.

Estas se distribuyen de manera ho-mogénea por el territorio, procuran-do repartirlos en el mayor número de parcelas posibles y de reducido tamaño. De este modo se facilita la distribución homogénea de la carga pastante, se reduce el impacto paisa-jístico y se potencian las formaciones en mosaico y el incremento de la in-terfaz bosque-pastizal, disminuyendo la masificación de las reses y con ella la posibilidad de contagio de posi-bles enfermedades.

Aclareos, podas y resalveos

Son los tratamientos selvícolas reali-zados para favorecer la evolución na-tural de la etapa serial de la vegeta-ción posibilitando el establecimiento de formaciones vegetales más madu-

Estes es distribuïxen de manera ho-mogènia pel territori, procurant re-partir-les en el nombre més gran de parcel·les possibles i de reduïda grandària. D’esta manera es facilita la distribució homogènia de la càrrega de pastura, es reduïx l’impacte pai-satgístic i es potencien les formacions en mosaic i l’increment de la interfície bosc-pastiu, disminuint la massifica-ció d’animals i amb ella la possibilitat de contagi de les possibles malalties.

Aclarides, podes i estassades

Són els tractaments silvícoles realit-zats per a afavorir l’evolució natural de l’etapa serial de la vegetació i pos-sibilitar l’establiment de formacions vegetals més madures, i que tenen més capacitat d’aportació nutricio-

These patches or terraces are scat-tered throughout the territory, di-vided in as many lots as possible and small in size. This way, the pres-sure of grazing is evenly dispensed, landscape impact is minimized and mosaic formations are upgraded achieving interfacing of forests and pastures, reducing cattle overcrowd-ing and therefor the potential of in-fecting diseases.

Thinning, prunning and clearing

These forestry treatments are per-formed to favor natural evolution of the serial stage of greenery, allowing more mature vegetal formations to establish, that have more potential to provide nutritional supply, shelter and quietness, and increase environ-

03_Libro Cap 3.indd 59 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes60

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

ras, y que tienen mayor capacidad de aporte nutricional, refugio y tranqui-lidad, e incrementan la variabilidad de ambientes y con ella los nichos ecológicos y el incremento de la bio-diversidad

Estas actuaciones consisten en la tala selectiva de arbolado hiperden-so y vegetación arbustiva heliófila, característica de las primeras etapas evolutivas de la masa forestal, favore-ciendo la ocupación del espacio por formaciones arboladas y arbustivas singulares o de especial interés por la producción de fruto. Consiguiendo de manera simultánea la reducción de la continuidad del combustible y el incremento de la calidad y disponi-bilidad nutricional y espacial.

Recuperación de abrevaderos y puntos de agua.

Son los trabajos destinados a garanti-zar la accesibilidad y distribución del suministro hídrico en todo el espacio cinegético, priorizando a su vez la ac-tuación en aquellas áreas con mayor déficit, y apostando por los sistemas de auto-recarga, de reducido mante-nimiento e integrados en el entorno, así como la recuperación y puesta en uso de las infraestructuras hidráulicas ligadas al patrimonio etnológico y cultural como son las balsas de riego, aljibes, abrevaderos…

nal, refugi i tranquil·litat, i incremen-ten la variabilitat d’ambients i amb estos ambients els nínxols ecològics i l’increment de la biodiversitat.

Estes actuacions consistixen en la tala selectiva d’arbratge hiperdens i ve-getació arbustiva heliòfila, caracterís-tica de les primeres etapes evolutives de la massa forestal, afavorint l’ocu-pació de l’espai per formacions arbo-rades i arbustives singulars o d’espe-cial interés per la producció de fruit. De manera simultània s’aconseguix la reducció de la continuïtat del com-bustible i l’increment de la qualitat i disponibilitat nutricional i espacial.

Recuperació d’abeuradors i punts d’aigua

Són els treballs destinats a garantir l’accessibilitat i distribució del submi-nistrament hídric en tot l’espai cine-gètic, prioritzant al seu torn l’actuació en aquelles àrees amb major dèficit, i apostant pels sistemes d’autorecàrre-ga, de reduït manteniment i integrats en l’entorn, així com la recuperació i posada en ús de les infraestructures hidràuliques lligades al patrimoni et-nològic i cultural com són les basses de reg, aljubs, abeuradors…

mental diversity and thus ecological niches and biodiversity.

These works are based on selective logging in hyper dense forest areas and condensed shrubs. This vege-tation is typical of an early stage of an evolving forest. By clearing areas, fruit trees and other singular for-mations are able to grow. Then, we can simultaneously reduce fuel from dead trees and improve food supply and more livable spaces.

Recovery of drinking troughs and water springs.

These works pretend to warrant approachability and allocation of water supply across the hunting grounds, prioritizing interaction on those areas with less water resourc-es, and betting for auto-recharge-able systems, that demand little maintenance and are well fit in the environment. There are also derelict hydraulic infrastructures paired to ethnological and cultural legacy that can be fixed and be used, such as ir-rigation ponds, cisterns, water-tanks, drinking troughs...

Majano

03_Libro Cap 3.indd 60 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

61

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Hemos establecido un programa de vigilancia epidemiológica en los ani-males cinegéticos y salvajes, como vía hacia el control de las enferme-dades que pueden afectar a los ani-males salvajes de forma específica, a la ganadería doméstica y como incremento de la protección frente a ciertas zoonosis que tienen en ellos el reservorio natural, como por ejem-plo de unos y de otros se cita la Peste Porcina Clásica, la brucelosis o la in-fluenza aviar.

La recogida sistemática, el análisis y la interpretación de los datos ob-tenidos a resultas de un estudio epi-demiológico, ya sean por vigilancia activa (encuestas, estudios serológi-cos...) o pasiva (estudio de los ani-males muertos o enfermos), permite obtener conclusiones acerca de la evolución temporal, espacial y de los factores de riesgo implicados en la propagación de una enfermedad, útiles todos ellos para establecer las medidas necesarias de prevención y lucha contra las enfermedades. Para que esta información sea realmente efectiva deben mantenerse abiertos

Hem establit un programa de vigi-lància epidemiològica en els animals cinegètics i salvatges com a via cap al control de les malalties que poden afectar els animals salvatges de forma específica, la ramaderia domèstica i com a increment de la protecció en-front de certes zoonosis que hi tenen el reservori natural. Com a exemple d’uns i d’altres es menciona la PPC, la brucel·losi o la grip aviària.

L’arreplega sistemàtica, l’anàlisi i la interpretació de les dades obtin-gudes a resultes d’un estudi epide-miològic, ja siguen per vigilància ac-tiva (enquestes, estudis serològics...) o passiva (estudi dels animals morts o malalts), ens permeten obtindre con-clusions sobre l’evolució temporal, espacial i els factors de risc implicats en la propagació d’una malaltia, útils totes estes per a establir les mesures necessàries de prevenció i lluita con-tra les malalties. Perquè esta infor-mació siga realment efectiva han de mantindre’s oberts tots els canals de comunicació que permetran la difu-sió completa i contínua de les dades sanitàries, elements bàsics de pre-

A special watch program has been implemented in order to oversight epidemics in both game animals and wild animals. It is capital to control any symptom of diseases that could infect wild animals in particular, do-mestic livestock and any other zoon-osis that may use them as natural res-ervoir. A few samples to be named are classical pig swine, brucellosis or avian influenza.

Systematic collection, analysis and rendering obtained data after epi-demiological research, both through active watch (surveys, serological studies) or passive (forensics on death or sick animals), allows to brief conclusions about time, space and risk factors implied in the spread of a disease, key elements to take action and prevent those infections.

For this information to be effective all channels of communication must be fine-tuned so it can flow orderly and regularly with sanitary data, preclu-sion elements, risk valuation… and it must be transmitted as soon as pos-sible. Further study and knowledge

3.3. La vigilancia epidemiológica

3.3. La vigilància epidemiològica

3.3. Epidemiological surveillance

Capturadero

03_Libro Cap 3.indd 61 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes62

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

todos los canales de comunicación que permitirán la difusión completa y continua de los datos sanitarios, elementos básicos de prevención, evaluación de riesgos… debiéndose difundir en el tiempo más breve posi-ble. El estudio y conocimiento de las patologías latentes en nuestras po-blaciones salvajes con fines preven-tivos se presenta como unos de las cuestiones fundamentales a evaluar.

La vigilancia epidemiológica veterina-ria a nivel internacional nace en 1924 con la creación de la Oficina Interna-cional de Epizootías (OIE), organis-mo intergubernamental de referen-cia mundial que tras más de ochenta años de actividad ininterrumpida se mantiene a la cabeza en el estudio del estatus sanitario animal.

Se considera que la existencia de hospedadores salvajes, es el princi-pal obstáculo para la erradicación de la Tuberculosis bovina en el ganado doméstico. Por este hecho, su im-portancia aumenta al incrementarse la presión sanitaria sobre los anima-les domésticos. Irónicamente en la mayoría de los casos, la enfermedad fluyó primeramente desde el ganado a los reservorios silvestres, incluso en momentos previos a la instaura-ción de medidas de control sobre los propios animales domésticos, con lo cual las medidas de erradicación da-rán pocos resultados.

El binomio: conocimiento / prevención, debe entenderse como los motivos principales por los cuales se constituye una Red de Vigilancia Epidemiológica, ellos van a establecer el conjunto de medidas que impidan que una enfer-medad se desarrolle en una población que aún no está afectada. Bien se tra-te, tanto de procedimientos que eviten que los patógenos alcancen determi-nadas áreas geográficas o mecanismos para proteger a una población presen-te en un área infectada.

El primer eslabón de la Red lo cons-tituyen las unidades epidemiológicas especializadas (veterinarios de cam-po), dependientes de las Comunidad Autónoma, y que van a ser respon-sables de establecer relaciones con los diferentes sectores: ganaderos, cazadores y veterinarios, guardas de caza, agentes medioambientales y responsables de parques naturales, pues estas relaciones van a permitir que el Sistema de Vigilancia se nu-tra de un gran número de muestras

venció, avaluació de riscos, etc., els quals han de difondre’s en el temps més breu possible. L’estudi i el co-neixement de les patologies latents en les nostres poblacions salvatges amb fins preventius es presenta com una de les qüestions fonamentals a avaluar.

La vigilància epidemiològica ve-terinària a nivell internacional naix en 1924 amb la creació de l’Ofici-na Internacional d’Epizoòties (OIE), organisme intergovernamental de referència mundial que després de més de huitanta anys d’activitat inin-terrompuda es manté al davant en l’estudi de l’estatus sanitari animal.

Es considera que l’existència d’hosta-tjadors salvatges és el principal obs-tacle per a l’eradicació de la tuber-culosi bovina en el bestiar domèstic. Per este fet, la seua importància aug-menta en incrementar-se la pressió sanitària sobre els animals domèstics. Irònicament en la majoria dels casos, la malaltia va fluir primerament des del bestiar als reservoris en moments previs a la instauració de mesures de control sobre els animals domèstics.

El binomi coneixement i prevenció han d’entendre’s com els motius prin-cipals pels quals es constituïx una xarxa de vigilància epidemiològica. Estos establiran el conjunt de mesu-res que impedisquen que una malal-tia evolucione en una població que encara no està afectada, encara que es tracte de procediments que eviten que els agents patògens arriben a determinades àrees geogràfiques o mecanismes per a protegir una po-blació present en una àrea infectada.

La primera anella de la xarxa la cons-tituïxen les unitats epidemiològiques especialitzades (veterinaris de camp), dependents de les comunitats au-tònomes, i que seran responsables d’establir relacions amb els diferents sectors: ramaders, caçadors i veteri-naris (de ramaderia, salut pública o en exercici lliure), guardes de caça, agents mediambientals i cuidadors de parcs naturals, perquè estes re-lacions permetran que el sistema de vigilància es nodrisca d’un gran nom-bre de mostres i/o enquestes, que es processaran i remetran als distints laboratoris o punts d’anàlisi, i poste-riorment es distribuiran els resultats entre els cooperadors epidemiolò-gics, retroalimentant el sistema amb informació continuada.

of potential diseases that affect our wildlife populations with preventive goals appears to be a key question to assess.

Veterinarian epidemiological preven-tion at international stage was born in 1924 with the starting of EIO (Ep-izootic International Office), a world known intergovernmental agency that is a top notch in research of an-imal sanitary status after more than eighty years of unbroken activity.

It is considered that the existence of wild hosts is the main barrier to erad-icate bovine tuberculosis in domestic livestock. For that reason, it is even more important since sanitary pres-sure is enforced on pets. Ironically, in most cases the disease drifted from livestock to wild animals, even prior to the preventive measures taken over domestic animals; therefore removal actions will render little out-comes.

The binomial: knowledge/preven-tion must be perceived as the main reason why an Epidemiological Sur-veillance Network is started. They both are going to set the measures to prevent a disease from develop-ing inside a non-infected popula-tion. It includes either procedures to avoid pathogens from expansion within certain geographic areas or mechanisms to protect existing populations settled inside an infect-ed area.

The first link in the Network is the specialized epidemiological units (field vets), representing the State administration, who are responsi-ble for interacting with different sectors: farmers, hunters and vets, hunting guides, park rangers and national park personnel. These rela-tions are going to provide valuable evidence, samples and surveys that will be processed by the Surveillance System and delivered amongst labs, so further results can be supplied to epidemiological advisors while getting continuous feedback in ex-change.

It is possible that the results may cause to declare officially the ver-ified presence of a disease. In such case the State Administration Agen-cy will inform the national Ministry of Agriculture, Fish and Food (through the General agency for sanitary farm production). If the State agency can-

03_Libro Cap 3.indd 62 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

63

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

y/o encuestas, que se procesarán y remitirán a los distintos laboratorios o puntos de análisis, distribuyendo posteriormente los resultados entre los cooperadores epidemiológicos, retroalimentando el sistema con in-formación continuada.

Con los resultados obtenidos, puede darse el caso de tener que declarar de forma oficial la presencia de alguna enfermedad. En tal caso los Órganos Competentes de la Comunidad Autó-noma darán parte al Ministerio de Agri-cultura, Pesca y Alimentación (a través de la dirección General de Sanidad de la Producción Agraria). En el supues-to de que la Comunidad Autónoma no tuviese capacidad de confirmar un caso, sería el laboratorio nacional de referencia quien lo deberá hacer.

Si los resultados nos hacen sospechar la presencia de una enfermedad o que en un futuro pueda acontecer, se de-ben intensificar los esfuerzos epide-miológicos destinados a su detección.

En el supuesto de que se trate de una epizootia que así lo requiera, se dará parte de su aparición a los estados miembros de la Unión Europea y a la OIE. Y si así estuviese establecido, se remitirían las muestras al laboratorio internacional de referencia para su confirmación.

Amb els resultats obtinguts, pot do-nar-se el cas d’haver de declarar de forma oficial la presència d’alguna malaltia. En este cas, els òrgans com-petents de les comunitats autònomes donaran part al Ministeri d’Agricultu-ra, Pesca i Alimentació (a través de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària). En el cas que la comunitat autònoma no tinga capa-citat de confirmar un cas, serà el la-boratori nacional de referència qui ho haurà de fer.

Si els resultats ens fan sospitar la presència d’una malaltia o que en un futur puga succeir, s’han d’intensificar els esforços epidemiològics destinats a la seua detecció.

En el cas que es tracte d’una epizoò-tia que així ho requerisca, es comuni-carà la seua aparició als estats mem-bres de la Unió Europea i a l’Oficina Internacional d’Epizoòties. I si així està establit, es remetran les mostres al laboratori estranger de referència per a la seua confirmació.

La determinació dels autèntics reser-voris de malalties passa per la seua avaluació com a tal. Haurem de tindre en compte aspectes de prevalença o el nombre d’animals infectats, la pa-tologia d’esta malaltia en eixe animal, l’ecologia i el comportament inclús

not verify a case, then the referred national lab would do.

If results question suspiciously the presence of a disease or a near fu-ture probability, epidemiological ef-forts must be intensified to detect it.

In the case it would be a epizooty that requires immediate action, members of the European Union and EIO will be noticed. And if estab-lished, collected samples will be sent to a qualified international laborato-ry for confirmation.

The commitment to identify disease reservoirs begins by its examination; we will bear in mind the previous situation, infected animals, pathol-ogy of the animal disease, ecology and social behavior of the animal to be tested; nowadays, molecular techniques confirm the chances of spread of certain diseases within and inter-specifically.

Epidemiological watch in game spe-cies:

– Specific epizooties (game animals and wildlife).

– Common epizooties to livestock (some with eradication programs and control at EU levels).

Capturadero

03_Libro Cap 3.indd 63 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes64

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

La determinación de los auténticos reservorios de enfermedades pasa por su evaluación como tal, tendre-mos en cuenta aspectos de prevalen-cia o número de animales infectados, la patología de la propia enfermedad en ese animal, la ecología y el com-portamiento incluso social del animal a evaluar, hoy en día las técnicas mo-leculares confirman la posibilidad de contagios de determinadas enferme-dades intra e interespecíficos.

La vigilancia epidemiológica en es-pecies de interés cinegético:

– Epizootias específicas (de la fauna cinegética y salvaje).

– Epizootias comunes con el ganado doméstico (algunas de ellas con programas de erradicación y con-trol a nivel UE).

– Zoonosis (enfermedades que afec-tan al ser humano).

Resumimos en la siguiente tabla los resultados de seroprevalencia ob-tenidos en los últimos 7 años en la vigilancia epidemiológica de la cabra montés y del muflón en la RVMC:

social de l’animal que s’ha d’avaluar. Hui en dia les tècniques moleculars confirmen la possibilitat de contagis de determinades malalties intraespe-cífiques i interespecífiques.

La vigilància epidemiològica en es-pècies d’interés cinegètic:

– Epizoòties específiques (de la fauna cinegètica i salvatge).

– Epizoòties comunes amb el bes-tiar domèstic (algunes d’estes amb programes d’eradicació i control a nivell UE).

– Zoonosi (malalties que afecten el ser humà).

Resumim en la taula següent els re-sultats de seroprevalença obtinguts en els últims set anys en la vigilància epidemiològica de la cabra salvatge i del mufló en la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes:

– Zoonosis (diseases that affect hu-man beings).

In the following table results of se-ro-prevalence obtained during the last seven years after epidemiologi-cal alert on Spanish ibex and mouf-lon in the VGR are summarized:

Enfermedad (Serología)Malaltia/Disease

Cabra montésCabra salvatge/

Spanish Ibex

MuflónMufló/

Mouflon

Brucelosis (Brucela mellitensis)Brucellosis

0,00% 0,68%

Brucelosis (Brucela ovis)Brucellosis

0,00% 3,78%

Maedi Visna/Artritis Encefalitis Caprina (Retrovirus)Maedi Visna/Goat Artritis Encefalitis

0,00% 1,94%

Agalaxia Contagiosa (Mycoplasma sp.)Contageous Agalactica

1,90% 1,30%

Paratuberculosis (Mycobacterium avium paratuberculosis)Para-tuberculosis

3,03% 0,00%

Lengua Azul (Orbivirus)Blue tongue

7,47% 12,66%

Aborto Enzoótico (Chlamydias)Enzootic abortion

12,12% 8,82%

Aborto Paratífico (Salmonella spp.)Paratific abortion

2,32% 0,00%

Toxoplasmosis (Toxoplasma spp.)Toxoplasmosis

2,94% 5,90%

Fiebre Q (TCoxiella Burneti)Q Fever

0,00% 1,90%

Enfermedad de Border (Pestivirus)Border disease

0,00% 1,44%

Fuente: Servicio de Caza y Pesca.

03_Libro Cap 3.indd 64 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

65

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Datos para las poblaciones de jabalí cazados en el RVCMC en los tres úl-timos años

Dades per a les poblacions de porc senglar caçats en la RVCMC en els tres darrers anys.

Data for wild boar population hunt-ed in the VGRMC in the last three years.

Enfermedad (cultivo microbiológico)Malaltia/Disease (microbiological cultivation)

Cabra montésCabra salvatge/

Spanish Ibex

MuflónMufló/

Mouflon

Mannheimia haemolytica 25,00% 6,25%

Mycoplasma sp 25,00% 0,00%

Lifadenitis caseosa (Corynebacterium pseudotuberculosis) 0,00% 6,25%

Hepatitis apostematosa (Corynebacterium piogenes) 0,00% 6,25%

Fuente: Servicio de Caza y Pesca.

Enfermedad (lesiones macroscópicas)Malaltia/Disease (Macroscopic injuries)

Cabra montésCabra salvatge/

Spanish Ibex

MuflónMufló/

Mouflon

Quiste hidatidico (Echinococcus granulosus)Hydatic cyst

0,00% 6,25%

Fuente: Servicio de Caza y Pesca.

Datos serológicos/parasitológicosFalta traducciónSerological/vermin data

2010 2011 2012

Parásitos de estómagoFalta traducción/Stomach parasites

40,5% (15/37) 100% (20/20) 86’6% (13/15)

Parásitos intestino delgadoFalta traducción/Small intestine parasites

86,5% (32/37) 100% (20/20) 92’85% (13/14)

Parásitos intestino gruesoFalta traducción/Large intestine parasites

0% (0/37) 10% (2/20) 0% (0/15)

Parásitos en pulmonesFalta traducción/Lung parasites

71,42 (25/35) 90% (18/20) 73’3% (11/15)

BrucelosisBrucelosis/Brucellosis

10% (5/50) 11,7% (2/17) 15’4% (6/39)

AujeszkyAujeszky/Aujeszky

31,4% (16/51) 35,3% (6/17) 43’6% (17/39)

Enfermedad vírica vesicularFalta traducción/Vesicular viral disease

0% (0/51) 0% (0/17) 0% (0/39)

Peste porcina comúnFalta traducción/Common swine

0%(0/50) 0% (0/17) 0% (0/39)

Peste porcina africanaFalta traducción/African swine

0% (0/51) 0% (0/17) 0% (0/39)

TuberculosisFalta traducción/Tuberculosis

0 sospechosos 1 (+) M. caprae 0 sospechosos

TriquinaFalta traducción/Whipworm

0% (0/37) 0% (0/17) 5% (1/20)

CisticercosFalta traducción/Cysticerci

0% (0/37) 0% (0/17) 10% (2/20

Fuente: Servicio de Caza y Pesca.

03_Libro Cap 3.indd 65 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes66

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

Los muestreos o estimas poblacio-nales son un elemento fundamental de la gestión cinegética, permitiendo una buena aproximación a la cuanti-ficación de las poblaciones silvestres, información básica para su correcto manejo bajo criterios de sostenibili-dad.

Esta información permite conocer la diferentes parámetros de la dinámica poblacional de las diferentes espe-cies como puedan ser la distribución de sexos, el porcentaje de población adulta, y entre otros permiten confir-mar la viabilidad de los nacimientos producidos, así como verificar el esta-do físico y sanitario de los individuos, con lo que se obtiene una imagen bastante aproximada de la situación de las distintas especies.

Frente a la imposibilidad de localizar a la totalidad de ejemplares de una determinada especie, los muestreos poblacionales de fauna silvestre, a través de diferentes metodologías, tienden a realizar estimaciones de abundancia, ofreciendo un rango de

Les estimes poblacionals són una part fonamental de la gestió cinegè-tica que permeten una bona aproxi-mació a la quantificació de les pobla-cions silvestres, informació bàsica per al seu correcte maneig amb criteris de sostenibilitat.

Esta informació permet conéixer els diferents paràmetres de la dinàmica poblacional de les diferents espècies com poden ser la distribució de sexes i el percentatge de població adulta, i permeten confirmar la viabilitat dels naixements produïts, així com verifi-car l’estat físic i sanitari dels individus, amb la qual cosa s’obté una imatge prou aproximada de la situació de les poblacions.

Davant de la impossibilitat de localit-zar la totalitat d’exemplars d’una de-terminada espècie, els mostrejos po-blacionals de fauna silvestre, a través de diferents metodologies, tendixen a realitzar estimacions d’abundància, oferint un rang de valors a partir de les observacions realitzades. Estes estimacions adquirixen més precisió

Sampling or population estimates are a key element for hunting man-agement, permitting to get a good approach to wildlife population quantification, data that is funda-mental for the right handling under sustainable criteria.

This information lets us know the dif-ferent parameters of the population dynamics of the different species like gender allocation, percentage of adult population, feasibility of new births, and also how to verify fitness and sanitary conditions of individuals so an accurate picture of the differ-ent species can be obtained.

Since all individuals of the same spe-cie cannot be located, wildlife pop-ulation sampling through the use of several methods tend to determine abundant estimations from the sight-ing made. These estimations become more accurate the more periodically sighting and sampling is made, pro-ducing more evidence about tenden-cies within each species. In order to be able to analyze comparable data,

3.4. Las estimas poblacionales

3.4. Les estimes poblacionals

3.4. Population estimates

Cierva con dos crías

03_Libro Cap 3.indd 66 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

67

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

valores a partir de las observaciones realizadas, Estas estimaciones ad-quieren mayor precisión conforme se reproduce periódicamente el mues-treo poblacional, aportando ade-más información sobre la tendencia de cada especie, por lo que resulta fundamental la aplicación de la mis-ma metodología, esfuerzo, personal y periodo temporal, a fin de que los datos aportados sean comparables.

En el caso de la RVC el muestreo se realiza dos veces al año, en invierno durante el periodo de celo y otro en el inicio del verano, coincidente con el periodo de paridera, lo que permi-te además de la datos numéricos, la recopilación de información etológi-ca en diferentes momentos del ciclo anual.

a mesura que es reproduïx periòdica-ment el mostreig poblacional, i apor-ten, a més, informació sobre la ten-dència de cada espècie, per la qual cosa resulta fonamental l’aplicació de la mateixa metodologia, esforç, personal i període temporal, a fi que les dades aportades siguen compa-rables.

En el cas de la reserva valenciana de caça, el mostreig es realitza dos ve-gades a l’any: un a l’hivern durant el període de zel i un altre a l’inici de l’estiu, coincident amb el període de parir, la qual cosa permet, a més de les dades numèriques, la recopilació d’informació etològica en diferents moments del cicle anual.

it is basic to use the same method, efforts, personnel and season of the year.

In the particular case of the VGR sampling is made twice a year; in wintertime during the rut, and the other at the beginning of summer-time, concurring with farrowing. This sampling permits not only to obtain numeric data but to collect etholog-ical information in different seasons of the yearly cycle.

La población de muflón en la RVC presenta una pirámide poblacional proporcionada, con una distribución de edades equilibrada y ratio sexual compensado.

Gracias a la baja incidencia frente a la epidemia de sarna, ha presentado un crecimiento continuado a lo largo del tiempo, lo que ha posibilitado una población consolidada como una de las mayores poblaciones ibéricas de este ungulado en libertad.

La població de mufló en la RVC presenta una piràmide poblacional proporcionada, amb una distribu-ció d’edats equilibrada i ràtio sexual compensat.

Gràcies a la baixa incidència enfront de l’epidèmia de sarna, ha presentat un creixement continuat al llarg del temps, la qual cosa ha possibilitat una població consolidada com una de les majors poblacions ibèriques d’este ungulat en llibertat.

Mouflon population in the VGR shows a proportionate demograph-ic pyramid, presenting balanced age distribution and gender ratio.

Thanks to low casualties from sca-bies epidemic, it has experienced a regular growth pattern throughout time, enabling to consolidate one of the largest iberian populations of this ungulate in open range.

3.5. Estado actual de las poblaciones de cabra montés y muflón

3.5. Estat actual de les poblacions de cabra salvatge i mufló

3.5. present condition of ibex and mouflon populations

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

RELACIÓN DE SEXOS O. MUSIMON

Hembras Machos

51,7%

48,3%

03_Libro Cap 3.indd 67 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes68

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

La población de cabra montés pre-senta una fuerte oscilación con res-pecto a la distribución de sexos, con una marcada ausencia de individuos adultos, con edades superiores a los 10 años.

En líneas generales la población se ha recuperado numéricamente de la mortandad causada por la sarna sarcóptica, gracias a un crecimiento sostenido en el último quinquenio (2007-2012) tras la enfermedad. No obstante los estratos juveniles con-forman la mayor parte de la pobla-ción, lo que sin duda condicionará la pirámide poblacional hasta su nor-malización.

La població de cabra salvatge pre-senta una forta oscil·lació respecte a la distribució de sexes, amb una marcada absència d’individus adults, amb edats superiors als 10 anys.

En línies generals la població s’ha re-cuperat numèricament de la mortal-dat causada per la sarna sarcóptica, gràcies a un creixement sostingut en l’últim quinquenni (2007-2012) darrere de la malaltia. No obstant els estrats juvenils conformen la ma-jor part de la població, la qual cosa sens dubte condicionarà la piràmide poblacional fins a la seua normalit-zació.

Spanish Ibex population evidences deep swings regarding gender allo-cation, with a sharp absence of adult individuals presenting ages 10 or above.

Broadly, the population has recov-ered numerically from the many casu-alties the mange epidemic caused, thanks to a sustained growth period between 2007 and 2012, right after de infection. Nevertheless, the age pyramid is mostly formed by juvenile layers, and that fact will determine the population for the next years un-til it regularizes.

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

Machos (2-5) Machos (6-9) Machos (>10)

DISTRIBUCIÓN DE LAS CLASES DE EDAD EN MACHOS O. MUSIMON

RELACIÓN DE SEXOS C. PYRENAICA

51,2%

44,5%4,3%

Hembras Machos

61,0%

39,0%

03_Libro Cap 3.indd 68 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

69

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

A continuación se detallan las pun-tuaciones máximas para cada una de las especies prioritarias de rumiantes presentes en el espacio cinegético.

15 Máximas puntuaciones obtenidas en los Trofeos de Cabra montés (Me-dalla de Oro 225 puntos)

A continuació es detallen les pun-tuacions màximes per a cada una de les espècies prioritàries de remu-gants presents en l’espai cinegètic.

Històric de màximes puntuacions ob-tingudes en els trofeus de cabra sal-vatge.

In the next chart the highest scores for each of the main ruminant spe-cies existing in the hunting grounds are detached.

15 top scores from Spanish Ibex Tro-phies hunted (Gold Medal starts at 225 points, according to C.I.C stand-ards).

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

DISTRIBUCIÓN DE LAS CLASES DE EDAD EN MACHOS C. PYRENAICA

Machos (2-5) Machos (6-9) Machos (>10)

67,8%

27,8%

4,4%

PuntuaciónPuntuació

Score

AñoAnyYear

Suma de longitudes

Suma de longitudsLengths

Promedio base

Mitjana baseAv. base

Promedio 2º tercio

Mitjana 2n terçAv2/3rd

Promedio 3er tercio

Mitjana 3r terçAv3/3rd

EdadEdatAge

Cat.Cat.

Medal

250 1992 171 25 24 19 15 Oro

248 2001 171 25 23 18 15 Oro

247 2009 174 24 23 16 14 Oro

242 1995 169 25 22 17 13 Oro

242 1998 157 28 26 22 13 Oro

238 1994 160 26 23 19 14 Oro

237 1992 159 27 23 18 14 Oro

237 1999 164 24 23 16 14 Oro

236,5 1991 162 24,5 21 18 15 Oro

236 1997 159 27 23 18 13 Oro

236 1992 166 23 20 17 14 Oro

232 2000 158 25,5 21,25 17,25 14 Oro

232 2010 159 23 20 16 18 Oro

231 2011 155 24 23 20 13 Oro

231 1991 155 25,5 23,5 19 12 OroFuente: Servicio de Caza y Pesca.

03_Libro Cap 3.indd 69 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes70

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

15 highest scores Of Trophy Mouflon hunted (Gold medal 205 points)

15 Máximas puntuaciones obtenidas en los Trofeos de Muflón (Medalla de Oro 205 puntos)

Històric de màximes puntuacions ob-tingudes en els trofeus de mufló.

PuntuaciónPuntuació

Score

AñoAnyYear

Suma de longitudes

Suma de longitudsLengths

Promedio base

Mitjana baseAv. base

Promedio 2º tercio

Mitjana 2n terçAv2/3rd

Promedio 3er tercio

Mitjana 3r terçAv3/3rd

AnchuraexteriorAmplaria

Age

Cat.Cat.

Medal

217,5 1983 87 24,5 24,75 20,75 55,5 Oro

213 2007 80 26 26 21 55 Oro

213 2007 84 25 24 20 55 Oro

211,5 2000 86,5 25 24 21 50 Oro

211 1986 84 25 23,5 17,5 56 Oro

211 1989 85 24,5 23,5 21 52 Oro

211 1987 83 25 23 20 55 Oro

210 1987 80 23 24 21 57 Oro

210 1996 84 24 24 20 53 Oro

209 1983 87 26 25 19 47 Oro

209 1991 84 25 23 19 53 Oro

208 1987 80,5 24 24 22 52,5 Oro

208 1988 82 25 23 21 52 Oro

208 1989 86 24 24 20 49 Oro

208 1999 86 24 24 20 53 OroFuente: Servicio de Caza y Pesca.

En la RVC pueden practicarse una buena parte de las modalidades ci-negéticas autorizadas e la Comunitat Valenciana. A continuación se detalla las modalidades de caza practicadas, el calendario y las particularidades vigentes, según el orden cronológico de la temporada cinegética, que se desarrolla entre el 1 de abril y el 31 de marzo de cada anualidad.

3.6. Las modalidades cinegéticas practicadas en la Reserva Valenciana de Caza de la “Muela de Cortes”

3.6. Les modalitats cinegètiques practicades en la Reserva Valenciana de Caça de la “Muela de Cortes”

3.6. Hunting modalities performed at the Valencia Game Reserve of “Muela de Cortes”

En la reserva valenciana de caça po-den practicar-se una bona part de les modalitats cinegètiques autoritzades a la Comunitat Valenciana. A conti-nuació es detallen les modalitats de caça practicades, el calendari i les particularitats vigents, segons l’orde cronològic de la temporada cinegèti-ca, que es realitza entre l’1 d’abril i el 31 de març de cada anualitat.

Most types of hunting methods le-gally authorized in the Valencia Com-munity can be practiced at the VGR. We detach all hunting ways, calendar and valid specialties, following the scheduled pattern for the hunting season that takes place from April 1st to March 31st every year.

03_Libro Cap 3.indd 70 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

71

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Stalking is the most extended and better known type of hunt at the VGR, straightly related to the fact that the most important game popu-lations are Spanish Ibex and Mouflon. Stalking is performed by approach-ing game without being seen or de-tected until a safe and close enough outcome can be achieved, trying to be as certain as possible in order to avoid animal suffering as much as possible and ease later retrieve.

ModalidadModalitatType

PeríodoPeríode

Term

Días hábilesDies hàbils

Arranged days

EsperaEsperaNight await

1 abril1 abrilApril 1st

1er domingo septiembre1r diumenge setembre1st Sunday in september

Miércoles y viernesDimecres i divendresWednesday & Friday

Con perros y sin armasAmb gossos i sense armes/Dog drive unarmed

3er domingo julio3r diumenge juliol3rd Sunday July

1er domingo septiembre1r diumenge de setembre1st Sunday in september

Sábados y domingosDissabtes i diumengesSaturday & Sunday

RecechoAcostamentStalking

1 abril1 abrilApril 1st

31 marzo31 marçMarch 31st

Miércoles y viernesDimecres i divendresWednesday & Friday

En mano, al salto o puesto fijoA mà o a lloc fixStalking

3er domingo octubre3r diumenge octubre3rd Sunday October

1er domingo diciembre1r diumenge de desembre1st Sunday in december

DomingosDiumenges

Sundays only

BatidaAcostamentDog/stand

1 septiembrel1 setembreSeptember 1st

31 diciembre31 desembreDecember 31st

SábadosDissabtess

Saturdays only

Reclamo de perdizAcostamentDrive hunt

Último domingo eneroÚltim diumenge de generLast Sunday January

1 domingo marzo1r diumenge març1st Sunday March

SábadosDissabtess

Saturdays only

Fuente: Servicio de Caza y Pesca.

Dadas las importantes poblaciones de ungulados presentes en la RVC, principalmente cabra montés y mu-flón, la modalidad más practicada y conocida en el espacio cinegético es el rececho. Este consiste en la aproxi-mación a la especie buscada, evitan-do ser localizado, hasta una distancia que permita un lance seguro, certero y efectivo de modo que se asegure el cobro de la pieza.

Ateses les importants poblacions d’ungulats presents en la RVC, prin-cipalment cabra salvatge i mufló, la modalitat més practicada i coneguda en l’espai cinegètic és l’acostament. Aquesta consisteix en l’aproximació a l’espècie buscada, evitant ser loca-litzat, fins una distància que permeta un tret segur, precís i efectiu de ma-nera que s’assegure el cobrament de la peça.

Ejemplar recechado

03_Libro Cap 3.indd 71 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes72

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

The orography of the terrain, char-acterized by great plains surrounded by cliffs, ravines and crested gorges, enables to sight carefully for game from many look-outs. Once the an-imal is located and identified, the strategy of the approach is chosen. This type of hunt, always monitored by a park ranger or hunting-guide, is extremely selective since it allows to bring down only the specific animal that is pretended according to pre-set programs and technical planning. The park rangers and hunting guides must authorize the capture before shot.

La orografía del entorno, caracteriza-da por grandes zonas llanas, rodea-das de cintos o cortados permite la realización de observaciones desde las partes altas para localizar la pieza, y desde allí planificar la entrada del modo más efectivo. Esta modalidad, siempre realizada bajo la supervisión y pupilaje de un celador o guía de caza de la RVC, tiene una alta se-lectividad y especificidad al permitir abatir exclusivamente aquella pieza que cumpla con las características es-tipuladas y siempre tras la indicación explicita del guía de caza.

L’orografia de l’entorn, caracteritza-da per grans zones planes, rodeja-des de cingles permet la realització d’observacions des de les parts altes per a localitzar la peça, i des d’allí planificar l’entrada del mode més efectiu. Esta modalitat, sempre rea-litzada sota la supervisió i pupil·lat-ge d’un zelador o guia de caça de la RVC, té una alta selectivitat i es-pecificitat al permetre abatre exclu-sivament aquella peça que compleix amb les característiques estipulades i sempre darrere de la indicació ex-plicita del guia de caça.

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

DISTRIBUCIÓN DE LOS LANCES SEGÚN LA DISTANCIA DE TIRO EN LA RVC

51,6%

43,7%

4,7%

<150 m 150-299 m >300 m

La relativa facilidad que otorga la oro-grafía para realizar los acercamientos, permite una alta efectividad y la rea-lización de lances relativamente cor-tos, realizándose aproximadamente el 50% por debajo de 150 metros.

Para la realización de los recechos el cazador dispone en la RVC de tres días para la caza de los ejemplares catalogados como trofeo, dos días para los ejemplares selectivos y un día para la de ejemplares hembra. Concluyéndose la mayor parte de los recechos, durante en el primer tramo del periodo establecido para cada una de las categorías.

La relativa facilitat que atorga l’oro-grafia per a realitzar els acostaments, permet una alta efectivitat i la rea-lització de casos relativament curts, realitzant-se aproximadament el 50% per davall de 150 metres.

Per a la realització dels acostaments el caçador disposa en la RVC de tres dies per a la caça dels exemplars ca-talogats com a trofeu, dos dies per als exemplars selectius i un dia per a la d’exemplars femella. Concloent-se la major part dels acostaments, du-rant en el primer tram del període establert per a cada una de les cate-gories.

The relatively easiness of the ap-proaches that the orography grants, allows a high rate of success and effectiveness; hunt actions are mod-erately short, since more than 50% of the shots are taken from less than 165 yards away.

Hunters are given permits to stalk in the VGR. They may last from 3 days, in case of trophy animals, to 2 days for selective animals, to one day for females. Most of the stalks are suc-cessful on the first day of the hunt.

03_Libro Cap 3.indd 72 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

73

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

La mayor parte de los recechos se realizan durante en el primer tramo del periodo autorizado para cada una de las categorías.

No obstante en casos excepcionales, si por causas ajenas al cazador como puede ser climatología adversa, no pudiera realizarse los recechos du-rante las fechas adjudicadas, podrá suspenderse la misma, pudiéndose prorrogar el permiso durante los días necesarios, u otorgar nuevas fechas de caza a criterio de la Dirección Téc-nica.

La major part dels acostaments es realitzen durant en el primer tram del període autoritzat per a cada una de les categories.

No obstant en casos excepcionals, si per causes alienes al caçador com pot ser climatologia adversa, no pogués realitzar-se els acostaments durant les dates adjudicades, podrà suspen-dre’s la mateixa, podent-se prorrogar el permís durant els dies necessaris, o atorgar noves dates de caça a criteri de la Direcció Tècnica.

The majority of stalks are carried out on the first stretch of the enabled dates for each category.

However, due to extraordinary rea-sons, mainly to weather constrains, if the hunt can´t be performed during the established dates it will be can-celled and resumed in future dates, all under instructions from the tech-nical directors.

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

DÍA DE REALIZACIÓN DE LA CAPTURA EN EL RECECHO DE SELECTIVOS

DÍA DE REALIZACIÓN DE LA CAPTURA EN EL RECECHO DE SELECTIVOS

1er día 2º día

66,8%

42,2%

20,5%

33,2%

37,3%

1er día 2º día 3er día

03_Libro Cap 3.indd 73 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes74

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

Categorías de las piezas de caza establecidas para la Reserva Valencian de Caza.

Trofeo

Se incluyen dentro de esta categoría aquellos ejemplares cuya puntuación se encuentre dentro de la clasifica-ción establecida por el CIC, englo-bándose desde la puntuación mínima exigible para alcanzar la categoría de bronce en adelante.

Selectivo tipo 1 (T1)

Se incluyen dentro de esta catego-ría a los ejemplares cuya medición se encuentre por debajo del mínimo para alcanzar la puntuación trofeo.

Para el caso de la cabra montés el rango oscila entre los 175 puntos y el mínimo para alcanzar la categoría de bronce, y en el muflón se conside-ran en esta categoría los ejemplares cuya puntuación oscila entre los 170 puntos y el mínimo para alcanzar la puntuación de trofeo.

Selectivo tipo 2 (T2)

En esta categoría se incluyen los ejemplares con puntuación inferior a las categorías anteriores, es decir in-ferior a 170 puntos para el muflón y en el caso de cabra montés puntua-

Categories de les peces de caça establides per a la Reserva Va-lenciana de Caça.

Trofeu

S’inclouen dins d’esta categoria aquells exemplars la puntuació dels quals es trobe dins de la classificació establida pel CIC, englobant-se des de la puntuació mínima exigible per a aconseguir la categoria de bronze d’ara en avant.

Selectiu tipus 1 (T1)

S’inclouen dins d’esta categoria als exemplars el mesurament del qual es trobe per davall del mínim per a aconseguir la puntuació trofeu.

Per al cas de la cabra salvatge el rang oscil·la entre els 175 punts i el mínim per a aconseguir la categoria de bronze, i en el mufló es conside-ren en esta categoria els exemplars la puntuació dels quals oscil·la entre els 170 punts i el mínim per a aconseguir la puntuació de trofeu.

Selectiu tipus 2 (T2)

En esta categoria s’inclouen els exemplars amb puntuació inferior a les categories anteriors, és a dir infe-rior a 170 punts per al mufló i en el cas de cabra salvatge puntuacions in-

Game animal categories established by the Valencia Game Reserve

Trophy

Animals hunted that, after official measurement of their horns, antlers or tusks, obtain the required scores observed by the CIC (Conseil Inter-national de la Chasse), starting from those defined as bronze medals, then silver medals, all the way up to gold medals.

Selective Type 1 (T1)

Animals hunted whose measures are below trophy scores. In the case of Ibex, scores range from 175 points to 204 points (just under bronze medal).

In the case of mouflons, scores range from 170 points to 185 points (just under bronze medal).

Selective Type 2 (T2)

In this category animals whose meas-ured scores are below the previous Type 1 category are included. That means below 170 points for mouf-lons and below 175 points for Ibex.

This category also includes selective game animals from other species

Muflones

03_Libro Cap 3.indd 74 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

75

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

ciones inferiores a los 175 puntos, así como ejemplares selectivos de otras especies (ciervo, gamo) o que a juicio del guía de caza es necesario abatir por razones de control o gestión de las poblaciones.

feriors als 175 punts, així com exem-plars selectius d’altres espècies (cer-vo, daina) o que a judici del guia de caça és necessari abatre per raons de control o gestió de les poblacions.

(red-deer, fallow-deer) and all ani-mals that under judgment of park rangers and/or hunting guides must be taken down for sanitary control reasons or because of population management requirements.

3.7. Los cazadores de la RVC de la “Muela de Cortes”

3.7. Els caçadors de la RVC de la “Muela de Cortes”

3.7. Hunters of the VGR of “Muela de Cortes”

El perfil de los usuarios de la caza a rececho en la RVC es mayoritaria-mente estatal, con porcentajes re-siduales para los cazadores interna-cionales, aunque con una presencia consolidada.

En el caso de la cabra montés los ca-zadores son mayoritariamente nacio-nales seguidos por de practicantes de otros países europeos y una baja representación norteamericana.

El muflón mantiene una alta deman-da de cazadores estatales, aunque presenta mayor representación de cazadores de origen norteamericano que alcanza un 8,2%, seguido por los cazadores de otros países europeos, que mantiene un porcentaje similar que en el caso de la cabra montés.

El perfil dels usuaris de la caça a l’acostament en la RVC és majori-tàriament estatal, amb percentatges residuals per als caçadors internacio-nals, encara que amb una presència consolidada.

En el cas de la cabra salvatge els caçadors són majoritàriament nacio-nals seguits per de practicants d’al-tres països europeus i una baixa re-presentació nord-americana.

El mufló manté una alta demanda de caçadors estatals, encara que presen-ta major representació de caçadors d’origen nord-americà que aconse-gueix un 8,2%, seguit pels caçadors d’altres països europeus, que manté un percentatge semblant que en el cas de la cabra salvatge.

The profile of hunters who stalk at the VGR is primarily national, with minor percentages of international hunters, although their presence is regular.

In the case of Ibex hunts, stalkers are mostly Spaniards followed by fellow European hunters and random visits from American sportsmen.

Mouflon hunts appeals a strong de-mand from national hunters, but this game animal attracts a bunch of American shooters, up to 8.2% of the total, followed by other Europe-an hunters, in a similar presence as in the case of Ibex hunts.

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

NACIONALIDAD DE LOS CAZADORES DE LOS RECECHOS DE CAPRA PYRENAICA EN LA RVC

España Norte América Resto de Europa

96,3%2,1%

1,6%

03_Libro Cap 3.indd 75 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes76

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

Fuente: Servicio de Caza y Pesca 2013

NACIONALIDAD DE LOS CAZADORES DE LOS RECECHOS DE OVIS MUSIMON EN LA RVC

33,2%

España Norte América Resto de Europa

89,5%8,2%

2,4%

3.8. El entorno de la Reserva Valenciana de Caza un marco sociocultural diferente. Oferta turística cultural

3.8. L’entorn de la Reserva Valenciana de Caça, un marc sociocultural diferent. Oferta turística cultural

3.8. The environment of the Valencia Game Reserve; a different social and cultural setting. Touristic and cultural choices

En el Macizo del Caroig existen abundantes manifestaciones de arte prehistórico levantino, como los exis-tentes en Bicorp, donde destaca la Cueva de la Araña en la que encon-tramos una imagen de la recolec-

En el massís del Caroig hi ha abun-dants manifestacions d’art prehistòric llevantí, com els existents a Bicorp, on destaca la cova de l’Araña on tro-bem una imatge de la recol·lecció de la mel, la qual cosa s’ha pres com una

In the Massif of Caroig there is abun-dant evidence of prehistoric Levan-tine art, as those existent in Bicorp. The outstanding Cave of the Spider, where honey collectors are drawn, is considered as one of the very first

Recolección de la miel

03_Libro Cap 3.indd 76 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

77

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

ción de la miel, lo que se ha tomado como una de las primeras muestras históricas sobre la ganadería. Abun-dan también los abrigos como los de Era del Bolo, Las Sabinas, Los Gine-ses, lo que ha motivado la creación del museo y centro de interpretación patrimonial. También se encuentran representaciones pictóricas del arte prehistórico levantino en los térmi-nos de Millares donde se encuentra un importante número de abrigos ru-pestres, entre los que se encuentran el de las Cañas y el de Roser, y en el término de Jalance, donde encontra-mos el Abrigo de las Monteses.

Del mismo modo, existen importan-tes yacimientos icnológicos en Bicorp y Millares conocidos como yacimien-to del Barranco del Randero y el yaci-miento del Tambuc respectivamente

También son abundantes los restos arqueológicos de las civilizaciones que se asentaron en este territorio, como los indicios recopilados en el municipio de Bicorp propios de la Edad de Bronce, Ibérica, Romana y Musulmana, y los restos de la calzada romana de Jalance.

Esta última civilización tuvo una im-portante influencia en el Valle de Ayora, situado en la vertiente oeste de la RVC, lo que se puede apreciar en el trazado urbano y los sistemas

de les primeres mostres històriques sobre la ramaderia. Abunden també els abrics com els de La Era del Bolo, Las Sabinas, Los Gineses, la qual cosa ha motivat la creació del museu i el centre d’interpretació patrimonial. També es troben representacions pictòriques de l’art prehistòric lle-vantí en els termes de Millares on es troba un important nombre d’abrics rupestres, entre els quals es troben el de Las Cañas i el de Roser, i en el ter-me de Jalance, on trobem l’abric de Los Monteses.

De la mateixa manera, hi ha impor-tants jaciments icnològics a Bicorp i Millares coneguts com el jaciment del barranc del Randero i el jaciment del Tambuc, respectivament.

També són abundants les restes ar-queològiques de les civilitzacions que es van establir en este territori, com els indicis recopilats en el mu-nicipi de Bicorp propis de l’edat de bronze, ibèrica, romana i musulmana, i les restes de la calçada romana de Jalance.

Esta última civilització va tindre una important influència en la Vall d’Aio-ra, situada en el vessant oest de la reserva valenciana de caça, la qual cosa es pot apreciar en el traçat urbà i els sistemes de reg tradicionals. La creació de la Ruta dels Moriscos, for-

graphs of animal raising in time. There are also many shelters such as Era del Bolo, Las Sabinas, or Los Gineses, that has inspired the foun-dation of a local museum and legacy interpretation center. There are also pictorial evidences in Millares, with rock shelters like the Cañas and Ros-er, and in Jalance, where we find the Shelter of the ibex goats.

There are also iconological deposits in both Bicorp and Millares, known as Ravine of Randero and deposit of Tambuc respectively.

There are also many archeological remains from the civilizations that dwelled on this area, like the relics from Bronze age found at Bicorp, lat-er followed by Iberians, Romans and Muslims. There are also remains of a roman paved roadway in Jalance.

This later civilization had a great in-fluence in the Ayora Valley, located on the west slope of the VGR. Re-maining examples are the design of the town planning and the ancient but still in use irrigation systems. The Route of Moorish, composed by 22 tile panels displayed along the towns of the county recounts their ejec-tion from the Kingdom of Valencia and their later uprising in Muela de Cortes, back in 1609.

icnitas

03_Libro Cap 3.indd 77 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes78

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

de riego tradicionales. La creación de la Ruta de los Moriscos, formada por 22 paneles cerámicos distribuidos por los cascos urbanos de la comar-ca, relata su expulsión del Reino de Valencia y su sublevación en la Muela de Cortes, en 1609.

Prueba de las constantes situaciones bélicas y en aprovechamiento de la intrincada orografía, son numerosos los restos arquitectónicos de atala-yas, torres y castillos. Entre ellos se encuentran:

El Castillo de Bicorp en el municipio homónimo, los castillos de Otonel, de Pileta, de Ruaya, de Chirel y el Pa-lacio del Barón todos ellos en el tér-mino de Cortes de Pallás

Los castillos de Cavas, el de Millares, el de Abajo o El Castillito y el casti-llo del Corral Antón en el término de Millares.

Ya en el Valle de Ayora, que tuvo un importante papel histórico como frontera del Reino de Valencia, en-contramos el castillo de Jarafuel, el de Cofrentes y el de Palaz en Teresa de Cofrentes

Castillo

mada per 22 plafons ceràmics distri-buïts pels nuclis urbans de la comar-ca, relata la seua expulsió del Regne de València i la seua sublevació en la Muela de Cortes, en 1609.

Prova de les constants situacions bèl·liques i l’aprofitament de la in-tricada orografia són les nombroses restes arquitectòniques de talaies, torres i castells. Entre elles es troben:

El castell de Bicorp en el municipi homònim, els castells d’Otonel, de Pileta, de Ruaya, de Chirel i el Palacio del Barón, tots en el terme de Cortes de Pallás

Els castells de Cavas, el de Millares, el de Abajo o el Castillito i el castell del Corral Antón en el terme de Mi-llares.

Ja a la Vall d’Aiora, que va tindre un important paper històric com a fron-tera del Regne de València, trobem el castell de Jarafuel, el de Cofrentes i el de Palaz a Teresa de Cofrentes.

Proof of constant fighting and bat-tling, and in order to defend strong-holds built over sharp peaks, there are many look-outs, watchtowers, and fortresses. Amongst them:

Bicorp Castle, Otonel Castle, Pileta, Ruaya, Chirel, and the Baron´s Pal-ace, all in the town limits of Cortes de Pallás.

The castles of Cavas, Millares, Down-stairs or The little castle, and Antón´s Corral, all in Millares.

In the Ayora Valley, well known after being the frontier of the Kingdom of Valencia for centuries, we find Ja-rafuel´s Castle, Cofrentes and Palaz Castle in Teresa de Cofrentes.

03_Libro Cap 3.indd 78 05/02/14 11:05

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

79

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Oferta turística recreativa y de naturaleza

Oferta turística recreativa i de naturalesa

Recreational and Natural Tourist proposal.

El entorno natural en el que se en-clava el espacio cinegético guarda numerosos parajes fácilmente visita-bles y en los que se pueden desarro-llar actividades en la naturaleza como barranquismo, espeleología, sende-rismo, pesca...

Algunos de ellas localizadas en el tér-mino de Cortes de Pallas son las Po-zas del Ral, los Chorradores de Oto-nel y las cuevas Hermosa y del Alba, ambas de origen kárstico, así como los Cañones del Júcar en los que se puede realizar un recorrido fluvial.

En Bicorp es aconsejable visitar las pozas de aguas naturales que se en-cuentran dentro del término munici-pal, como el Charco de los Morteros. Y en Millares la Cueva de las Palo-mas y el Centro de Interpretación Medioambiental.

En el extremo noroccidental del ma-cizo de la Muela encontramos Co-frentes, y las áreas recreativas del Campo del Cura y del embalse de

L’entorn natural en què s’enclava l’espai cinegètic guarda nombrosos paratges fàcilment visitables on es poden desenrotllar activitats en la naturalesa com ara barranquisme, es-peleologia, senderisme i pesca.

Algunes d’estes localitzades en el terme de Cortes de Pallás són Las Pozas del Ral, Los Chorradores de Otonel i les coves Hermosa i de l’Alba, ambdós d’origen càrstic, així com els canyons del Xúquer en els quals es pot realitzar un recorregut fluvial.

A Bicorp és aconsellable visitar els tolls d’aigua natural que es troben dins del terme municipal, com el Charco de los Morteros. I a Millares, la Cueva de las Palomas i el Centre d’Interpretació Mediambiental.

En l’extrem nord-occidental del massís de la Muela trobem Cofren-tes, i les àrees recreatives del Campo del Cura i de l’embassament d’Em-barcaderos, així com les peculiaritats

The natural environment where the hunting grounds are located offers many places to visit and where out-door activities can be developed, such as canyoning, potholing, trek-king, hiking, fishing, …

Some of those, located in Cortes de Pallás, are Wells of Ral, Otonel´s Chorreadores, and Beauty and Alba Caves, both of karst origin, as well as Júcar River Canyons through which a boat trip can be done.

In Bicorp, it is recommended you to visit its natural water ponds, such as Morteros Puddle. In Millares, Pi-geon´s Cave and the Environmental Learning Center.

On the northwest side of the Mas-sif we find Cofrentes, with recrea-tional zones like the Priest´s Field and the dam of Embarcaderos and geological grounds of San Javi-er´s Salt-works and the Volcano of Agras Hill.

Recorrido fluvial

03_Libro Cap 3.indd 79 05/02/14 11:05

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes80

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

Poste de señalización

Embarcaderos, así como las pecu-liaridades geológicas de las Salinas de San Javier y el volcán del Cerro Agras.

Existe además la posibilidad de reali-zar un crucero fluvial por el rio Júcar, entre las localidades de Cofrentes y Cortes de Pallás, lo que permite co-nocer el paisaje del cañón del río Jú-car que limita el espació cinegético en su vertiente norte, y que de otra forma sería inaccesible.

Este municipio dispone también de balneario de fuentes termales “Her-videros de Cofrentes”

En Jalance es recomendable la visita a la Cueva de Don Juan, formación kárstica con más de 400 metros visi-tables y el Aula de Naturaleza y zona de acampada “el Moragete”.

En el vecino municipio de Jarafuel se celebra anualmente la Feria del Almez (Celtis australis), dedicada a la artesanía de horcas, mango y basto-nes, realizados a partir de la madera de este árbol.

Finalmente en la localidad de Tere-sa de Cofrentes se puede realizar la subida al pico Caroig, el punto más alto de la zonao y seña identitaria del macizo.

geològiques de Las Salinas de San Javier i el volcà del Cerro Agras.

Hi ha, a més, la possibilitat de realit-zar un creuer fluvial pel riu Xúquer, entre les localitats de Cofrentes i Cortes de Pallás, la qual cosa permet conéixer el paisatge del canyó del riu Xúquer que limita l’espai cinegètic en el seu vessant nord, i que d’una altra forma seria inaccessible.

Este municipi disposa també del bal-neari de fonts termals Hervideros de Cofrentes.

A Jalance és recomanable la visita a la cova de Don Juan, formació càrsti-ca amb més de 400 metres visitables i l’aula de naturalesa i zona d’acam-pada El Moragete.

En el veí municipi de Jarafuel se ce-lebra anualment la Fira del Lledoner (Celtis australis), dedicada a l’arte-sania de forques, mànecs i bastons, realitzats a partir de la fusta d’este arbre.

Finalment a la localitat de Teresa de Cofrentes es pot realitzar l’ascensió al pic Caroig, el punto més alt de la zona i fita identitària del macís.

Tot l’entorn de la reserva valenciana de caça es pot visitar a través de les

You may also take a river cruise on Jucar River, between the towns of Cofrentes and Cortes de Pallás, with impressive scenery across the canyonlands of the northern shore of the Game Reserve. This is the only way to view such overwhelm-ing landscape and reach its limits. In this town you may also find the spa of thermal waters “Boiling Cof-rentes”.

In Jalance it is worth to visit Don Juan´s Cave, a karst formation over 400 meters long, its Nature Class-room and the Moragete Camping Area.

In the neighboring town of Jarafuel the Fair of Almez (Celtis Australis) is celebrated once a year, showing art-work made out of Almez´s wood, like gallows, handles, walking sticks, …

Finally, in the town of Teresa de Cof-rentes you may hike up to Caroig Peak, the highest point in the region and a symbol of the massif county.

All the environment of the VGR can be visited through hiking trails across the territory. They discourse the grounds and unveil a great share of the outdoors and heritage values that dot this land:

03_Libro Cap 3.indd 80 05/02/14 11:06

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

81

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

Todo el entorno de la RVC puede visitase a través de las rutas sende-ristas que se adentran en el territorio y desde los que se puede descubrir una parte de los valores ambientales y patrimoniales más relevantes que salpican este territorio:

The managerial regime of the VGR as well as all works developed and personnel involved in different tasks have produced an environment that has been able to preserve a high lev-el of naturalness, despite anthropic influences.

The foundation of the hunting grounds has affected the develop-ment of certain activities with large environmental impact, controlling and benefiting the improvement of

MatriculaMatriculaLicense

DenominaciónDenominació

Name

EntidadEntitatEntity

PR-CV 235Ruta de BenedrizRuta de BenedrizRoute of Benedriz

Asociación Macizo del CaroigAssociació Macizo del CaroigCaroig Massif Association

PR-CV 236Pico del FraileRuta de BenedrizFraile’s peak

Asociación Macizo del CaroigAssociació Macizo del CaroigCaroig Massif Association

PR-CV 237Ruta del Barranco SaladoRuta del Barranco SaladoRoute of Barranco Salado

Asociación Macizo del CaroigAssociació Macizo del CaroigCaroig Massif Association

PR-CV 234Camuza-Gola de LucinoCamuza-Gola de LucinoCamuza-Gola de Lucino

Asociación Macizo del CaroigAssociació Macizo del CaroigCaroig Massif Association

PR-CV 173Barranco MorenoBarranco MorenoBarranco Moreno

Ay. de Bicorp-Asociación Macizo de CaroigAjuntament de Bicorp-Associació Macizo del CaroigBicorp/Caroig Massif Association

PR-CV 251Ruta de OtonelRuta de OtonelRoute of Otonel

Ayuntamiento de Cortes de PallásAjuntament de Cortes de PallásTown of Cortes de Pallás

PR-CV 252Ruta del FranchoRuta del FranchoRoute of Francho

Ayuntamiento de Cortes de PallásAjuntament de Cortes de PallásTown of Cortes de Pallás

PR-CV 253Ruta de la rambla de CanillasRuta de la rambla de CanillasRoute of rambla de Canillas

Ayuntamiento de Cortes de PallásAjuntament de Cortes de PallásTown of Cortes de Pallás

GR 7 GR 7 CITMA

PR-CV 205Cubillas-Río FraileCubillas-Río FraileCubillas-Río Fraile

Asociación Macizo del CaroigAssociació Macizo del CaroigCaroig Massif Association

Fuente: Directrices selvícolas para la RVC, Servicio de Caza y Pesca 2013

El régimen de gestión de la RVC, así como los trabajos desarrollados y el personal implicado en las diferentes tareas, han generado un entorno, que aunque antropizado, ha mante-nido un alto grado de naturalidad del entorno.

De este modo la constitución del espacio cinegético ha condicionado el desarrollo de determinadas activi-dades de fuerte impacto ambiental, limitándolo y favoreciendo la mejoría

El règim de gestió de la reserva va-lenciana de caça, així com els treballs desenrotllats i el personal implicat en les diferents tasques, han generat un entorn, que encara que està antropit-zat, ha mantingut un alt grau de natu-ralitat de l’entorn.

D’esta manera, la constitució de l’es-pai cinegètic ha condicionat el desen-rotllament de determinades activitats de fort impacte ambiental, l’ha limitat i ha afavorit la millora de les condi-

3.9. Compatibilidad de usos, fauna protegida y potencialidades de la RVC

3.9. Compatibilitat d’usos, fauna protegida i potencialitats de la Reserva Valenciana de Caça

3.9. Compatibility of uses, protected wildlife and potential of the VGR

rutes senderistes que s’endinsen en el territori i des de les quals es pot descobrir una part dels valors am-bientals i patrimonials més rellevants que esguiten este territori:

03_Libro Cap 3.indd 81 05/02/14 11:06

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes82

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça huiThe Valencia Game Reserve at present

de las condiciones necesarias para el establecimiento de las poblaciones más sensibles a las alteraciones del hábitat.

De este incremento de la calidad ambiental se han visto beneficiadas, tanto las poblaciones cinegéticas, como el resto de fauna silvestre, y entre ellas abundan las especies prio-ritarias entre las que cabe destacar la presencia de los reptiles, anfibios y mamíferos carnívoros, así como el nutrido grupo de aves rapaces, tanto nocturnas como diurnas.

Así la RVC Muela de Cortes se ha constituido como un gran paraguas bajo el que se armoniza el aprove-chamiento cinegético y el fomento y conservación de la biodiversidad.

Prueba de ello es el importante nú-mero de especies prioritarias estable-cidas en el espacio cinegético y que se citan en la siguiente tabla:

cions necessàries per a l’establiment de les poblacions més sensibles a les alteracions de l’hàbitat.

D’este increment de la qualitat am-biental s’han vist beneficiades tant les poblacions cinegètiques com la resta de fauna silvestre; entre estes abunden les espècies prioritàries en-tre les quals cal destacar la presència dels rèptils, amfibis i mamífers carní-vors, així com el nombrós grup d’aus rapaces, tant nocturnes com diürnes.

Així la Reserva Valenciana de Caça Muela de Cortes s’ha constituït com un gran paraigua davall el qual s’har-monitza l’aprofitament cinegètic i el foment i la conservació de la biodi-versitat.

Prova d’això és l’important nombre d’espècies prioritàries establides en l’espai cinegètic i que se citen en la taula següent:

the needed conditions for the estab-lishment of the more sensible popu-lations to habitat change.

These improvements have benefited hunting game animals and wildlife in general, primarily reptiles, amphibi-ans and carnivore mammals, as well as the bulk of the raptors, night and diurnal.

That way, the VGR has become a dome under whose frame hunting uses and conservation of nature goals are harmonized. Good evi-dence is the number of priority spe-cies established within the hunting grounds and that are mentioned be-low:

Águila Real

03_Libro Cap 3.indd 82 05/02/14 11:06

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

83

La Reserva Valenciana de Caza hoyLa Reserva Valenciana de Caça hui

The Valencia Game Reserve at present

En peligro de extinciónEn peligro de extinciónEndangered species

Encuadre TaxonómicoEncuadre Taxonómico Taxonomic framing

Austropotamobius pallipes Malacostra Decapoda

Orchis papilionacea Liliopsida Orchidales

Circus aeruginosus Aves Falconiformes

Lutra lutra Mammalia Carnivorae

VulnerablesVulnerablesEndangered species

Hieraaetus fasciatus Aves Falconiformes

Oxygstra curtissi Insecta Odonata

Coenagrion mercuriale Insecta Odonata

Gomphus graslinii Insecta Odonata

Microtus cabrerae Mammalia Rodentia

Pteris vittata Filicopsida Pteridales

Salaria fluvitilis Actinopterygii Perciformes

Fuente: Servicio de vida silvestre 2011

03_Libro Cap 3.indd 83 05/02/14 11:06

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

85

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXI

Challenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

El dinamismo social de las últimas décadas, induce a la constante evo-lución y renovación de todos los ám-bitos. Las Reservas de Caza no son una excepción, tras 40 años de histo-ria y los numerosos cambios acaeci-dos en la sociedad, la RVC no puede quedarse al margen. Por ello surge la necesidad de integrar nuevas com-petencias y cometidos al objetivo que motivó su creación en el proyec-to original.

El dinamisme social de les últimes dècades induïx la constant evolució i renovació de tots els àmbits. Les reserves de caça no en són una ex-cepció. Després de 40 anys d’història i els nombrosos canvis succeïts en la societat, la reserva valenciana de caça no pot quedar-se al marge. Per això sorgix la necessitat d’integrar noves competències i comeses a l’objectiu que va motivar la seua creació en el projecte original.

Social dynamism in last decades in-duces to constant evolution and re-newal of all scopes. Game Reserves are no exception, and after 40 years of history and numerous changes im-plemented in society, the VGR can-not stay aside. For that reason, new competencies and goals must be added to the goals that inspired its foundation from the original project.

4.1. Utilidad y viabilidad del espacio cinegético de gestión pública en la sociedad actual

4.1. Utilitat i viabilitat de l’espai cinegètic de gestió pública en la societat actual

4.1. Utility and feasibility of public managed hunting grounds in today´s society

RETOS PARA EL FUTURO. LA RVC DE MUELA DE CORTES EN EL SIGLO XXI

REPTES PER AL FUTUR. LA RVC DE LA MOLA DE CORTES EN EL SEGLE XXI

CHALLENGES FOR THE FUTURE. THE VGR OF MUELA DE CORTES

IN XXIST CENTURY

IV

04_Libro Cap 4.indd 85 05/02/14 11:10

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes86

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXIChallenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

En esta línea la RVC se abre a la socie-dad valenciana revalidando su papel como garante de la oferta cinegética pública y de calidad, integrando nue-vas funciones.

Entre ellas la de convertirse en esta-ción de investigación para el estudio y la formación en materia cinegética, profundizando en el conocimiento de la fauna y flora mediterránea, las herramientas para su gestión, apro-vechamiento bajo criterios de soste-nibilidad y conservación, priorizando a su vez la transferencia de estos co-nocimientos a la sociedad.

Una figura de esta tipología debe además aspirar a convertirse en seña identitaria y elemento vertebrador del territorio sobre el que se asienta, participando como depositario del patrimonio natural, cultural y paisajís-tico del mismo.

Una de las tareas fundamentales de la RVC es la de reservorio y fuente de diversidad biológica, debido en parte al régimen de protección a la que está sujeto el territorio, lo que ha permitido la supervivencia y prolife-ración de un amplio número de espe-cies de fauna y flora.

En esta línia la reserva valenciana de caça s’obri a la societat valenciana re-validant el seu paper com a garant de l’oferta cinegètica pública i de quali-tat, i integra noves funcions.

Entre estes, la funció de convertir-se en estació d’investigació per a l’estu-di i la formació en matèria cinegètica, aprofundint en el coneixement de la fauna i flora mediterrània, les ferra-mentes per a la seua gestió, aprofi-tament amb criteris de sostenibilitat i conservació, prioritzant al seu torn la transferència d’estos coneixements a la societat.

Una figura d’esta tipologia, a més, ha d’aspirar a convertir-se en senyal identitari i element vertebrador del territori sobre el qual s’assenta, par-ticipant com a depositari del seu pa-trimoni natural, cultural i paisatgístic.

Una de les tasques fonamentals de la reserva valenciana de caça és la de reservori i font de diversitat biològi-ca, a causa, en part, al règim de pro-tecció a què està subjecte el territori, la qual cosa ha permés la supervivèn-cia i la proliferació d’un ampli nombre d’espècies de fauna i flora.

For this purpose, the VGR opens up to Valencian society proving its role as granter of the public hunting offer and its quality, integrating new func-tions.

One of them is to become a Re-search Center for study and forma-tion in hunting fields, deepening in knowledge of Mediterranean wildlife and flora, managerial tools, uses un-der sustainability and conservation criteria, emphasizing the transfer of this knowledge to society at the same time.

A figure of this kind must aim to become a hallmark and a key ele-ment of the territory it is located in, preserving the natural, cultural and landscape heritage it gathers.

One of the prime tasks of the VGR is to be a reservoir and source of biological diversity, due partially to the protective level the land is under. This legislation has allowed the sur-vival and spread of a large number of wildlife and floral species.

Hembras de ciervo

04_Libro Cap 4.indd 86 05/02/14 11:10

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

87

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXI

Challenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

La necesidad de actualizar el papel de la RVC para con la sociedad actual y el nuevo marco normativo constitui-do tras la aprobación del “Reglamen-to de funcionamiento de la RVC de la Muela de Cortes”, en el que además de dotar al espacio cinegético de una regulación del régimen de adminis-tración, gestión y práctica cinegética, se estipula la necesidad de gestio-narla conforme a un Plan de Gestión Integral ha estimulado el surgimiento de esta planificación.

El Plan de Gestión Integral de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes tiene como voca-ción ser una herramienta de gestión estratégica, planificando con ante-lación las líneas de trabajo a desa-rrollar y constituye a su vez el origen de nuevas proyecciones, trabajos y propuestas que puedan desarrollar todo el potencial del espacio y de su entorno.

Por ello articula una batería de pro-puestas, acciones y medidas a reali-zar integradas en 6 ejes fundamenta-les para el desarrollo de los objetivos propuestos:

La necessitat d’actualitzar el paper de la reserva valenciana de caça envers la societat actual i el nou marc nor-matiu constituït després de l’aprova-ció del Reglament de funcionament de la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes en què, a més de dotar l’espai cinegètic d’una regula-ció del règim d’administració, gestió i pràctica cinegètica, s’estipula la ne-cessitat de gestionar-lo d’acord amb un pla de gestió integral, ha estimulat el sorgiment d’esta planificació.

El Pla de Gestió Integral de la Reser-va Valenciana de la Muela de Cortes té com a vocació ser una ferramen-ta de gestió estratègica, planificant amb antelació les línies de treball que s’han de realitzar, i constituïx, al seu torn, l’origen de noves projeccions, treballs i propostes que puguen des-enrotllar tot el potencial de l’espai i del seu entorn.

Per això articula una bateria de pro-postes, accions i mesures a realitzar integrades en sis eixos fonamentals per al desenrotllament dels objectius proposats:

The need to update the role of the VGR towards present time society and to compile with the new regu-latory framework passed after the approval of the “Operating Bylaws of the VGR of Muela de Cortes” has encouraged the emergence of this designed planning. It not only pro-vides the hunting grounds with new regulations as an agency regime and management and hunting practices, but stipulates the need to manage it according to a comprehensive man-agement plan.

The Management Plan of the VGR pretends to become a strategic man-agerial tool, planning in advance the work guides to be developed and is also the starting source for new pro-jections, fieldworks and proposals that can improve the potential of the grounds and its environment.

For that reason it articulates a set of proposals, actions and measures to perform that are included under six fundamental axes for the develop-ment of the pursued goals:

4.2. El Plan de Gestión Integral

4.2. El pla de gestió integral

4.2. The Comprehensive Management Plan

Juvenil de cabra montés

04_Libro Cap 4.indd 87 05/02/14 11:10

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes88

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXIChallenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

– La divulgación del binomio ca-za-conservación en el modelo de la RVC.

– El fomento del papel social como fuente de oportunidades de desa-rrollo del entorno

– El mantenimiento de poblaciones sanas, estables y productivas, acor-des con el medio.

– El aumento de la calidad, variabili-dad y resiliencia de los ecosistemas existentes.

– La coordinación entre los implica-dos en la gestión del territorio y los aprovechamientos.

– La estructuración de las políticas de gestión interna necesarias para el funcionamiento.

– La divulgació del binomi caça-con-servació en el model de la reserva valenciana de caça.

– El foment del paper social com a font d’oportunitats de desenrotlla-ment de l’entorn.

– El manteniment de poblacions sa-nes, estables i productives, acords amb el medi.

– L’augment de la qualitat, variabilitat i resiliència dels ecosistemes exis-tents.

– La coordinació entre els implicats en la gestió del territori i els apro-fitaments.

– L’estructuració de les polítiques de gestió interna necessàries per al funcionament.

– Release of the binomial hunt-con-servation under the VGR model.

– Promotion of the social role as op-portunity source for environmental development.

– Maintenance of healthy, stable and productive game populations.

– Improvement of quality, variability and resilience of existing ecosys-tems.

– Liaison between those involved in territory management and its uses.

– Structure of internal management policy needed for its sound oper-ation.

4.3. El Plan Técnico de Ordenación Cinegética

4.3. El Pla Tècnic d’Ordenació Cinegètica

4.3. Technical plan for Hunting Management

La gestión de los espacios cinegé-ticos, independientemente de su titularidad pública o privada, debe ceñirse a una ordenación técnica adecuada, acorde con la legislación

La gestió dels espais cinegètics, in-dependentment de la seua titularitat pública o privada, ha de cenyir-se a una ordenació tècnica adequada, d’acord amb la legislació cinegètica

Management of hunting grounds, no matter public or privately owned, must adhere to an adequate tech-nical ordinance, in agreement with valid hunting legislation and must

Valle agrícola

04_Libro Cap 4.indd 88 05/02/14 11:10

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

89

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXI

Challenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

Perdiz

cinegética vigente y que cuente con la aprobación por parte de la Conse-lleria competente.

Es por ello que recientemente se ha redactado la ordenación técnica de la RVC bajo las nuevas condiciones de caza y gestión establecidas en el Reglamento de funcionamiento de la Reserva Valenciana de Caza de Mue-la de Cortes, aprobado en 2011.

La ordenación cinegética abarca des-de el estudio y determinación de las características del medio físico sobre el que se asienta el espacio cinegé-tico, a fin de determinar la poten-cialidad del medio para acoger las diferentes comunidades faunísticas, hasta la descripción de los condicio-nantes de orden biológico que pue-den influir en las mismas.

Una parte fundamental es el estable-cimiento de los objetivos poblacio-nales para cada especie, en función de la potencialidad del hábitat y bajo criterios de sostenibilidad del medio y de la propia fauna. Permitiendo el cálculo del cupo de extracción acor-de con la capacidad de crecimiento o regeneración a fin ajustar el tamaño de las poblaciones a los valores es-tablecidos.

vigent i que compte amb l’aprovació de la conselleria competent.

És per això que recentment s’ha re-dactat l’ordenació tècnica de la re-serva valenciana de caça davall les noves condicions de caça i gestió es-tablides en el Reglament de funcio-nament de la Reserva Valenciana de la Muela de Cortes, aprovat en 2011.

L’ordenació cinegètica comprén des de l’estudi i determinació de les ca-racterístiques del medi físic sobre el qual s’assenta l’espai cinegètic, a fi de determinar la potencialitat del medi per a acollir les diferents comu-nitats faunístiques, fins a la descripció dels condicionants d’orde biològic que hi poden influir.

Una part fonamental és l’establiment dels objectius poblacionals per a cada espècie, en funció de la poten-cialitat de l’hàbitat i davall criteris de sostenibilitat del medi i de la mateixa fauna, que permeta el càlcul de la quota d’extracció d’acord amb la ca-pacitat de creixement o regeneració a fi d’ajustar la grandària de les po-blacions als valors establits.

A més del càlcul dels paràmetres po-blacionals, la planificació determina les actuacions de millora que s’han

fulfill the approval from the qualified State Agency.

For that reason, the technical ordi-nance of the VGR has been edited recently under the new hunting and managerial conditions established in the operating bylaws of the VGR of Muela de Cortes, passed in 2011.

Hunting ordinances include from studies and definitions of the en-vironment in which the hunting grounds are located to the descrip-tion of biological conditionings that may interfere on it, in order to deter-mine its potential to foster all differ-ent communities of fauna and flora.

A fundamental portion is the setting of population objectives for each game species, according to habi-tat potential and under sustainable criteria regarding balance between the environment and wildlife. This achievement will enable proper cal-culation of the desired extractive quota so growing capacity and re-generation can be maintained with-out disturbing the preset values for population size in each species.

Besides calculation of population parameters, efficient planning deter-mines improvement works to be ac-

04_Libro Cap 4.indd 89 05/02/14 11:10

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes90

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXIChallenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

Además del cálculo de los paráme-tros poblacionales, la planificación determina las actuaciones de mejora a realizar en beneficio de las comu-nidades silvestres. Estos trabajos de mejora del espacio cinegético, van dirigidos fundamentalmente a ele-var la potencialidad del hábitat para una o varias especies, incidiendo en aquellos factores limitantes de las poblaciones en cada espacio cinegé-tico, como puede ser la disponibili-dad de fuentes y puntos de agua, la escasez de alimentación o cobertura vegetal en determinadas épocas del año, la ausencia de espacios de re-fugio y cría… beneficiando no solo a las especies de caza sino a toda la fauna del territorio.

de realitzar en benefici de les comu-nitats silvestres. Estos treballs de mi-llora de l’espai cinegètic van dirigits fonamentalment a elevar la potencia-litat de l’hàbitat per a una o diverses espècies, incidint en aquells factors limitadors de les poblacions en cada espai cinegètic, com pot ser la dispo-nibilitat de fonts i punts d’aigua, l’es-cassetat d’alimentació o la cobertura vegetal en determinades èpoques de l’any, l’absència d’espais de refugi i cria, etc. i beneficiar no sols les es-pècies de caça sinó tota la fauna del territori.

complished to benefit wildlife. These improvement methods of the hunt-ing grounds are focused to raise the potential of the environment con-cerning one or more species, influ-encing those factors that limit game population on the ground, like dis-posal of water springs and fountains, food scarcity or greenery cover in certain seasons, absence of shelter or breeding spaces, …, benefiting game species as well as the rest of wildlife in those territories.

4.4. El Plan de Prevención de Incendios Forestales de la RVC

4.4. El Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de la RVC

4.4. Wildfires Prevention Plan at the VGR

Pasaje de la RVC

El Plan de Prevención de Incendios Forestales de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes, es-tablece como objetivo prioritario la disminución del número de incendios forestales y la minimización de los da-ños ocasionados por ellos, en com-patibilidad con el resto de valores y usos del espacio cinegético.

El Pla de Prevenció d’Incendis Fo-restals de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes establix com a objectiu prioritari la disminu-ció del nombre d’incendis forestals i la minimització dels danys ocasio-nats per estos, en compatibilitat amb la resta de valors i usos de l’es-pai cinegètic.

The plan to prevent wildfires at the VGR intends to reduce the number of forest fires as a priority and to minimize damages caused by them, while preserving all values and uses within the hunting territory.

This Planning is framed as a part of a major WPP for the counties of Xá-

04_Libro Cap 4.indd 90 05/02/14 11:10

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

91

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXI

Challenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

Esta planificación se enmarca en los PPIF de las Demarcaciones de Xátiva y Requena, en cuyo ámbito adminis-trativo se encuentra la RVC. Por lo que el desarrollo de estas planifica-ciones de rango superior permitirá la elaboración de herramientas en un ámbito de aplicación mayor al de la RVC y que, contribuirán a alcanzar los objetivos indicados, por lo que su persigue la concreción, detalle y complementación de las actuaciones y directrices propuestas para el ámbi-to del espacio cinegético.

Integrando la planificación de pre-vención de incendios forestales exis-tentes dentro de la planificación del espacio cinegético. Compatibilizan-do y potenciando las sinergias entre la prevención de incendios forestales y la gestión y promoción de la fauna y la biodiversidad,

Esta planificació s’emmarca en els plans de prevenció d’incendis fores-tals de les demarcacions de Xàtiva i Requena, en l’àmbit administratiu dels quals es troba la Reserva Valen-ciana de Caça. Per tant, el desen-rotllament d’estes planificacions de rang superior permetrà l’elaboració de ferramentes en un àmbit d’aplica-ció major al de la Reserva Valenciana de Caça i que contribuiran a assolir els objectius indicats, per la qual cosa es perseguix la concreció, el detall i la complementació de les actuacions i directrius proposades per a l’àmbit de l’espai cinegètic.

Integra la planificació de prevenció d’incendis forestals existents dins de la planificació de l’espai cinegètic. Compatibilitza i potencia les siner-gies entre la prevenció d’incendis forestals i la gestió i promoció de la fauna i la biodiversitat.

tiva and Requena, where the VGR is administratively located. Further development of these superior plans will enable to create a more elabo-rate tool for larger appliance than just the Valencia Game Reserve, but that will be useful to seek the pre-vention goals it pursues.

Integrating prevention planning of wildfires inside the general planning of the hunting grounds. Harmoniz-ing all available synergies to protect the hunting grounds and to promote wildlife and biodiversity.

Pastizal mediterráneo

4.5. Las Directrices Selvícolas para la RVC de Muela de Cortes

4.5. Les directrius silvícoles per a la RVCaça de la Mola de Cortes

4.5. Forestry guidelines for the VGR of Muela de Cortes

La selvicultura practicada histórica-mente en la RVC de la Muela de Cor-tes se ha caracterizado por una fuer-

La silvicultura practicada històrica-ment en la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes s’ha ca-

Forestry practiced at the VGR histor-ically is far apart from hunting uses and total lack of spatial planning and

04_Libro Cap 4.indd 91 05/02/14 11:10

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes92

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXIChallenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

te desvinculación del uso cinegético y la falta de planificación espacial y temporal de los propios tratamien-tos. Esta situación ha motivado la re-ciente redacción de unas Directrices Selvícolas para este territorio, cuyo fin prioritario es favorecer la vocación cinegética de la RVC y por tanto, las necesidades y querencias de la fauna presente o a fomentar.

De este modo se ha definido un “es-cenario objetivo”, o modelo de cu-bierta vegetal deseable para cumplir los siguientes objetivos:

– Promover una selvicultura dirigida a la satisfacción de las necesidades de alimento, agua y refugio de la fauna silvestre, –especialmente la cinegética–, como herramienta es-tratégica de conservación y mejora del medio en este entorno.

– Compatibilizar los diferentes usos y necesidades del territorio, para con las diferentes funcionalidades (uso público, maderero, prevención de incendios…) del mismo.

– Definir un modelo de ordenación selvícola para los espacios de uso cinegético.

– Coordinar todas las actuaciones so-bre la cubierta vegetal en la RVC de la Muela de Cortes, independiente-mente del promotor y/o ejecutor de las mismas.

racteritzat per una forta desvinculació de l’ús cinegètic i la falta de planifica-ció espacial i temporal dels mateixos tractaments. Esta situació ha motivat la redacció recent d’unes directrius silvícoles per a este territori, el fi prio-ritari de les quals és afavorir la voca-ció cinegètica de la Reserva Valencia-na de Caça i, per tant, les necessitats i volences de la fauna present o que s’haja de fomentar.

D’esta manera, s’ha definit un “es-cenari objectiu” o model de coberta vegetal desitjable per a complir els objectius següents:

– Promoure una silvicultura dirigida a la satisfacció de les necessitats d’aliment, aigua i refugi de la fauna silvestre, especialment la cinegè-tica, com a ferramenta estratègica de conservació i millora del medi en este entorn.

– Compatibilitzar els diferents usos i necessitats del territori amb les di-ferents funcionalitats d’este (ús pú-blic, fuster, prevenció d’incendis…).

– Definir un model d’ordenació silví-cola per als espais d’ús cinegètic.

– Coordinar totes les actuacions so-bre la coberta vegetal en la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes, independentment del seu promotor i/o executor.

scheduling of proper treatments. This situation has motivated the drafting of Forestry Guidelines for this territory recently, whose prime goal is to enforce hunting vocation in the VGR, and thus the needs and likes of present and future wildlife.

This way, an objective stake or vege-tal cover model has been defined to accomplish the following goals:

– Sponsor a model of forestry point-ed to satisfy the needs for food supply, water and shelter for wild-life, –specially hunting wildlife–, as a strategic tool for conservation and improvement of the environ-ment.

– Gather the different uses and needs of the land for all purposes (public use, timber, wildfire preven-tion, etc.).

– Define a model of forestry ordi-nance for hunting grounds.

– Coordinate all works and activities performed over the vegetal cover of the VGR, no matter who the per-former is.

A number of activities and treat-ments over present formations are proposed in order to achieve these goals. A set of measures to be con-sidered on activities concerning greenery are included, so they do

Complejo Hidroeléctrico de Cortes

04_Libro Cap 4.indd 92 05/02/14 11:10

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

93

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXI

Challenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

Para alcanzar estos objetivos se pro-ponen una serie de tratamientos sobre las formaciones actuales y se incluyen una serie de medidas a con-siderar en las actuaciones sobre la vegetación en este territorio, de ma-nera que éstas no mermen o perjudi-quen otras necesidades y/o funciona-lidades de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes.

Per a aconseguir estos objectius es proposa una sèrie de tractaments so-bre les formacions actuals i s’inclou una sèrie de mesures que cal consi-derar en les actuacions sobre la ve-getació en este territori, de manera que estes no minven o perjudiquen altres necessitats i/o funcionalitats de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes.

not diminish or lessen other needs or functions of the Valencia Game Reserve.

4.6. Recopilación y sistematización de datos

4.6. Recopilació i sistematització de dades

4.6. Data collection and systematization

A lo largo de los 40 años de funciona-miento de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes se ha ido recopilando la información con dife-rentes formatos, metodología y gra-do de detalle. Actualmente se han unificado los criterios para la toma de datos y conservado los registros an-teriores a fin de incorporarlos como información base o histórica.

Esta compilación de antecedentes ha posibilitado la creación de una base de datos que permite una consulta rápida y ágil, así como la generación periódica de toda la documentación relacionada con la gestión del espa-cio cinegético con la pretensión de almacenar, actualizar, y ordenar infor-mación válida para el futuro.

Throughout the forty years of ex-istence of the VGR information has been collected and stored through different methods, formats and de-gree of detail. Actually, criteria has been unified in order to collect new data while previous information has been preserved and filed and will be used as historical background.

This compilation of past information has enabled to create a database that permits fast and easy access, and is used to produce regular pa-perwork related to management of the hunting territory that pretends to store, update and classify valid in-formation for future uses.

Al llarg dels 40 anys de funcionament de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes s’ha anat recopi-lant la informació amb diferents for-mats, metodologia i grau de detall. Actualment s’han unificat els criteris per a la presa de dades i s’han con-servat els registres anteriors a fi d’in-corporar-los com a informació base o històrica.

Esta compilació d’antecedents ha possibilitat la creació d’una base de dades que permet una consulta ràpi-da i àgil, així com la generació periò-dica de tota la documentació relacio-nada amb la gestió de l’espai cinegè-tic amb la pretensió d’emmagatze-mar, actualitzar i ordenar informació vàlida per al futur

4.7. Otros estudios en el espacio cinegético

4.7. Altres estudis en l’espai cinegètic

4.7. Other studies in the hunting grounds

Como parte de la vocación de la fi-gura cinegética de erigirse como centro de estudio, investigación y formación, especialmente en lo rela-tivo a la materia cinegética, y revertir estos conocimientos a la sociedad, se vienen realizado diferentes estudios que abordan diferentes aspectos de la gestión cinegética y del territorio. Entre ellos se han realizado los si-guientes trabajos.

“Estudio de alternativas para la mejora de la disponibilidad y distribución del recurso hídrico en la RVC de la Muela de Cortes”

Com a part de la vocació de la figura cinegètica d’erigir-se com a centre d’estudi, investigació i formació, es-pecialment quant a la matèria cine-gètica, i revertir estos coneixements a la societat, s’estan realitzat dife-rents estudis que aborden diferents aspectes de la gestió cinegètica i del territori. Entre estos s’han realitzat els treballs següents:

Estudi d’alternatives per a la millora de la disponibilitat i distribució del recurs hídric en la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

The hunting spirit pretends to boost studies, research and training relat-ed to the hunting world in order to return all this knowledge to civil so-ciety for its enrichment and further use in all aspects of life, environmen-tal sustainability and respect and wise use of natural resources. Differ-ent studies about several aspects of hunting management ways and the territory have been implemented. Amongst them we can find the fol-lowing works.

“Studies of alternatives to improve availability and

04_Libro Cap 4.indd 93 05/02/14 11:10

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes94

Retos para el futuro. La RVC de Muela de Cortes en el siglo XXIReptes per al futur. La RVC de la Mola de Cortes en el segle XXIChallenges for the future. The VGR of Muela de Cortes in XXIst century

Estudio de las necesidades y alter-nativas de distribución uniforme del recurso hídrico en el espacio cine-gético, que garanticen la disponibili-dad en buena parte del territorio, a través de actuaciones de mejora que supongan una baja intervención am-biental y económica, fomentando los sistemas tradicionales de almacena-miento y recarga natural.

“Estudio valorativo sobre los cazadores, celadores/guias de caza y las actividades desarrolladas en la RVC de la Muela de Cortes”

Estudio que pretende profundizar en el perfil sociodemográfico de los usuarios de la RVC, así como su va-loración y grado de satisfacción de la actividad cinegética, a través de un sistema de evaluación que se ofrece a los cazadores.

“Plan de promoción turística de la RVC de la Muela de Cortes”

Realización de un proyecto de pro-moción turística integrado, que sirva como herramienta de planificación y gestión para el desarrollo turístico de los distintos municipios y alrededores de la RVCMC y que contempla ade-más la realización de un inventario y valoración de los recursos y servicios turísticos existentes.

“Creación de un bosquete de frondosas en la RVC de la Muela de Cortes”

Diseño de una actuación de mejora silvícola, consistente en la formación de bosquetes de especies singulares o de especial interés por su produc-ción de frutos para la fauna, median-te repoblaciones puntuales en locali-zaciones favorables, con el objeto de crear pequeñas poblaciones, desde donde puedan dispersarse a otros ámbitos del territorio.

allocation of water resources in the VGR of Muela de Cortes”

Study of the needs and choices to distribute uniformly water supply resources in the hunting grounds that will grant water supply in most areas inside the territory, throughout means of improvement that imply low environmental and economic in-terference, encouraging the use of traditional systems of storage and natural recharge.

“Evaluative study about hunters, park rangers/hunting guides and the activities developed in the VGR of Muela de Cortes”

This study pretends to deepen in the social-demographic profile of users in the VGR, and rates the degree of satisfaction of the hunting activity through a system based on hunter´s surveys and feedback.

“Promotional Touristic Plan of the VGR of Muela de Cortes”

Accomplishment of a thorough pro-ject to develop and improve tourism, that will be used as a planning and management tool for further touris-tic promotions of the different towns and sites of the VGR of MC. It also carries an inventory and valuation of existing touristic services and re-sources.

“Making hardwoods groves in the VGR of MC”

Designing of actions to improve for-estry. Consists of creating hardwood groves scattered through the game reserve to produce fruits and food for wildlife, by reforestation of suit-able areas in order to establish small populations that can spread across the territory.

Estudi de les necessitats i alterna-tives de distribució uniforme del recurs hídric en l’espai cinegètic, que garantisquen la disponibilitat en bona part del territori, a través d’actuacions de millora que suposen una baixa intervenció ambiental i econòmica, fomentant els sistemes tradicionals d’emmagatzematge i recàrrega natural.

Estudi valoratiu sobre els caçadors, zeladors/guies de caça i les activitats exercides en la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

Estudi que pretén aprofundir en el perfil sociodemogràfic dels usuaris de la Reserva Valenciana de Caça, així com la seua valoració i grau de satisfacció de l’activitat cinegètica, a través d’un sistema d’avaluació que s’oferix als caçadors.

Pla de promoció turística de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

Realització d’un projecte de promo-ció turística integrat, que servisca com a ferramenta de planificació i gestió per al desenrotllament turístic dels distints municipis i contornada de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes i que preveu, a més, la realització d’un inventari i valoració dels recursos i servicis turístics existents.

Creació d’un bosquet de caducifòlies en la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes

Disseny d’una actuació de millora silvícola, consistent en la formació de bosquets d’espècies singulars o d’especial interés per la seua pro-ducció de fruits per a la fauna, per mitjà de repoblacions puntuals en lo-calitzacions favorables, amb l’objecte de crear poblacions xicotetes, des d’on puguen dispersar-se a altres àmbits del territori.

04_Libro Cap 4.indd 94 05/02/14 11:10

40th Anniversary of “Muela de Cortes” Valencia Game Reserve

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

95

AgradecimientosAgraïments

Ackowledgements

AGRADECIMIENTOS

AGRAÏMENTS

ACKOWLEDGEMENTS

No podia estar ben acabat este llibre si no es fera referència a tots els qui han contribuït a la creació, gestió i difusió de la Reserva, entre altres les següents per-sones, entitats i organitzacions.

Als agents mediambientals que han pas-sat per l’ampli territori de la reserva i que han contribuït al seu estat actual, així com a defendre-la dels nombrosos incendis que ha patit.

A tots els alcaldes passats i presents dels municipis que componen el territori re-presentats en els actuals i en la seua re-presentació als actuals.

Cortes de Pallás: Sr. Alberto Sáez SerranoBicorp: Sr. Fernando Ruano MayásMillares: Sr. Higinio Pérez PlaJalance: Sra. Ana Isabel Piera PovedaJarafuel: Sr. Fernando García MartínezTeresa de Cofrentes: Sr. José Gozálvez PiquerasCofrentes: Sr. Raúl M. Ángel Balufo

A l’equip de vigilància epidemiològica de la Reserva format per:

Sr. Miguel Ángel Sánchez Isarria (Funcio-nari Veterinari del Servici de Caça i Pesca)Sra. Gloria Sanchís Monzonís (Veterinària)Sr. Víctor Lizana Martín (Veterinària)Sra. Iris García Bacete (Veterinària)

Al personal administratiu que ha recolzat amb el seu treball la gestió de la reserva, i en el seu nom a:Sra. Amparo Ferrandiz Casasus Sra. María José Aviñó CerveróSr. Juan Ignacio Guzmán Izurrategui

A tots els gestors forestals actuals i pas-sats del territori que compon la Reserva i en nom seu a:

Sr. Javier Hermoso de Mena (enginyer forestal)Sr. Andrés Aznarte López (enginyer fores-tal)

No podía estar bien terminado este libro si no se hiciera referencia a cuantos han contribuido a la creación, gestión y difu-sión de la Reserva, entre otras las siguien-tes personas, entidades y organizaciones.

A los agentes medioambientales que han pasado por el amplio territorio de la re-serva y que han contribuido a su estado actual, así como a defenderla de los nu-merosos incendios que ha sufrido.

A todos los alcaldes pasados y presentes de los municipios que componen el terri-torio representados en los actuales y en su representación a los actuales.

Cortes de Pallás: D. Alberto Sáez SerranoBicorp: D. Fernando Ruano MayásMillares: D. Higinio Pérez PláJalance: Dña. Ana Isabel Piera PovedaJarafuel: D. Fernando García MartínezTeresa de Cofrentes: D. José Gozálvez PiquerasCofrentes: D. Raúl M. Ángel Balufo

Al equipo de vigilancia epidemiológica de la Reserva formado por:

D. Miguel Ángel Sánchez Isarria (Funcio-nario Veterinario del Servicio de Caza y Pesca)Dña. Gloria Sanchís Monzonís (Veterina-ria)D. Víctor Lizana Martín (Veterinaria)Dña. Iris García Bacete (Veterinaria)

Al personal administrativo que ha apoya-do con su trabajo la gestión de la reserva, y en su nombra a:

Dña. Amparo Ferrandiz CasasusDña. María José Aviñó CerveróD. Juan Ignacio Guzmán Izurrategui

A todos los gestores forestales actuales y pasados del territorio que compone la Reserva y en su nombre a:

D. Javier Hermoso de Mena (Ingeniero de Montes)

This book would not be completed if those who have contributed to the creation, management and diffusion of the Game Reserve would not be mentioned, amongst who we find the following persons, administrations and organizations.

To the forest rangers that have roamed the vast terrains of the reserve and that have help preserve it and protect it from the numerous wildfires suffered.

To all town mayors, past and present, of the townships included in the terri-tory, represented by the current nom-inated.

Cortes de Pallás: Mr. Alberto Sáez Ser-ranoBicorp: Mr. Fernando Ruano MayásMillares: Mr. Higinio Pérez PláJalance: Mrs. Ana Isabel Piera PovedaJarafuel: Mr. Fernando García MartínezTeresa de Cofrentes: Mr. José Go-zalvez PiquerasCofrentes: Mr. Raúl M. Ángel Balufo

To the team of epidemiological surveil-lance of the Game Reserve, formed by

Dr. Miguel Ángel Sánchez Isarria (Of-ficer Veterinarian of the Fish and Game Service)Dr. Gloria Sanchía Monzonís (Veteri-narian)Dr. Víctor Lizana Martín (Veterinarian)Dr. Iris García Bacete (Veterinarian)

To the administrative personnel that has supported management of the game reserve with their work, and on behalf of all of them:

Mrs. Amparo Fernández CasasúsMrs. María José Aviñó CerveróMr. Juan Ignacio Guzmán Izurrategui

To all forest managers present and past of the territory of the Reserve, on behalf of them

04_Libro Cap 4.indd 95 05/02/14 11:10

40 aniversario de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes

40 aniversari de la Reserva Valenciana de Caça de la Mola de Cortes96

AgradecimientosAgraïmentsAckowledgements

D. Andrés Aznarte López (Ingeniero de Montes)D. José Antonio Rueda Guijarro (Ingenie-ro Técnico Forestal)

Al personal del Ente Público VAERSA y en especial a:

D. Juan Miguel Burgui OltraD. Pau Aguado i MuñozD. María Pilar Nieto PérezDña. María Dolores Merí MiñanaD. José Antonio Caurín JuanD. Javier Cano Rodríguez

A las Unidades de Trabajo de la Reserva:

De BicorpD. Juan Giménez MercéD. Jesús Domínguez Rodríguez

De Cortes de PallásD. Jaime Fernández García-MascaraqueD. José Luis Barberà NoguésD. José Vicente Hernández Rodríguez

A la Guardia Civil:

Al Capitán D. Antonio Carrillo GómezA las unidades del SEPRONA y A los destacamentos de la Guardia Civil en el área de la Reserva

A las personas que tuvieron la idea y la llevaron a término creando la Reserva Na-cional de Caza de la Muela de Cortes, en su nombre a D. Rafael Ruano Martínez

A todos los propietarios de terrenos pri-vados, por su colaboración y en muchos casos paciencia, pero que han sabido en-tender los beneficios sociales que la exis-tencia de la Reserva les ha podido traer al margen de algunos inconvenientes que se producen al igual que ocurre con otras ac-tividades que se realizan sobre el territorio.

A todas las personas que contribuyeron tanto por crear como a conservar el terri-torio que compone la Reserva, y a aque-llos otros que lo defendieron de incendios forestales devastadores y que en algún caso dieron su vida por conservarlo.

Al Safari Club Internacional que ha hecho posible la publicación de este libro para que se pueda difundir lo que ha sido una parte de la historia de este territorio des-de el punto de vista cinegético, apoyan-do la iniciativa desde el principio y vol-cándose en su confección y edición.

A Iberdrola, por su apoyo a la Reserva con su presencia en el territorio y la co-laboración en diversas actuaciones enca-minadas a mejorar la gestión del medio natural de este espacio cinegético.

Y por último y no menos importante a to-dos aquellas personas que en algún mo-mento han establecido las prioridades y los criterios generales de gestión de la Reserva desde su inicio, con tareas tan importantes como decidir los presupues-tos asignados a la gestión o las líneas marco de trabajo, y en su representación al actual Director General del Medio Na-tural D. Alfredo González Prieto.

Sr. José Antonio Rueda Guijarro (engin-yer tècnic forestal)

Al personal de l’Ens Públic VAERSA i en especial a:

Sr. Juan Miguel Burgui OltraSr. Pau Aguado i MuñozSr. María Pilar Nieto PérezSra. María Dolores Merí MiñanaSr. José Antonio Caurín JuanSr. Javier Cano Rodríguez

A les Unitats de Treball de la Reserva

De BicorpSr. Juan Giménez MercéSr. Jesús Domínguez Rodríguez

De Cortes de PallásSr. Jaime Fernández García-MascaraqueSr. José Luis Barberà NoguésSr. José Vicente Hernández Rodríguez

A la Guàrdia Civil:

Al capità Sr. Antonio Carrillo GómezA les unitats del SEPRONA i als destaca-ments de la Guàrdia Civil en l’àrea de la Reserva.A les persones que van tindre la idea i la van portar a terme creant la Reserva Na-cional de Caza de la Muela de Cortes, en nom seu a Sr. Rafael Ruano Martínez

A tots els propietaris de terrenys privats, per la seua col·laboració i en molts casos paciència, però que han sabut entendre els beneficis socials que l’existència de la Reserva els ha pogut portar al marge d’alguns inconvenients que es produïxen igual que ocorre amb altres activitats que es realitzen sobre el territori.

A totes les persones que van contribuir tant per crear com a conservar el territori que compon la Reserva, i a aquells altres que ho van defendre d’incendis forestals devastadors i que en algun cas van donar la seua vida per conservar-lo.

Al Safari Club Internacional que ha fet possible la publicació d’este llibre perquè es puga difondre el que ha sigut una part de la història d’este territori des del punt de vista cinegètic, recolzant la iniciativa des del principi i bolcant-se en la seua confecció i edició.

A Iberdrola, pel seu suport a la Reserva amb la seua presència en el territori i la col·laboració en diverses actuacions en-caminades a millorar la gestió del medi natural d’este espai cinegètic.

I finalment i no menys important a tots aquelles persones que en algun moment han establit les prioritats i els criteris ge-nerals de gestió de la Reserva des del seu inici, amb tasques tan importants com decidir els pressupostos assignats a la gestió o les línies marc de treball, i en la seua representació a l’actual Honorable Senyora Consellera Isabel Bonig Trigue-ros i a l’Il·lustríssim Director General del Medi Natural Sr. Alfredo González Prieto.

Mr. Javier Hermoso de Mena (Forester engineer)Mr. Andrés Aznarte López (Forester engineer)Mr. José Antonio Rueda Guijarro (For-estry expert)

To the personnel of VAERSA Public Agency, and specially to

Mr. Juan Miguel Burgui OltraMr. Pau Aguado I MuñozMrs. María Pilar Nieto PérezMrs. María Dolores Merí MiñanaMr. José Antonio Caurín JuanMr. Javier Cano Rodríguez

To the Work Units in the Reserve

From BicorpMr. Juan Giménez MercéMr. Jesús Domínguez Rodríguez

From Cortes de PallásMr. Jaime Fernández García-MascaraqueMr. José Luis Barberá NoguésMr. José Vicente Hernández Rodríguez

To the Civil Guard

Captain Mr. Antonio Carrillo Gómez

To the SEPRONA units and Civil Guard parties in the game Reserve

To the people that had the idea and ac-complished the creation of the Nation-al Game Reserve of Muela de Cortes, specially Mr. Rafael Ruano Martínez

To all private land owners, for its help and patience, that have understood the social benefits that the existence of the Reserve has brought, despite usual drawbacks that occur with any activity on the territory.

To all the people that contributed to create and preserve the grounds of the Reserve, and to those who protected it from devastating wild fires, sometimes giving their own lives.

To the Safari Club International Le-vante Chapter that has enabled the publishing of this book in order to spread what has been part of the his-tory of this territory from a hunting perspective, supporting the enterprise from its early stage and devoting to its makeup and edition.

To the Iberdrola Power Company. For the ongoing support to the Reserve; with its presence and collaboration in diverse tasks, pursuing the improve-ment of the environment in these hunt-ing grounds.

And last but not least, to the people that have established the priorities and criteria to manage the Reserve from its beginnings, with vital assignments such as setting managerial budgets or guidelines of work, represented by Honorable Counselor Mrs. Isabel Bo-nig Trigueros and Illustrious General Director of Natural Means Mr. Alfredo González Prieto.

04_Libro Cap 4.indd 96 05/02/14 11:10

40 ANIVERSARIO DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA DE LA MUELA DE CORTES

40 ANIVERSARI DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAÇA DE LA MOLA DE CORTES

40TH ANNIVERSARY OF “MUELA DE CORTES” VALENCIA GAME RESERVE

40 A

NIV

ERSA

RIO

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAZ

A DE

LA

MUE

LA D

E CO

RTES

• 4

0 AN

IVER

SARI

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAÇ

A DE

LA

MO

LA D

E CO

RTES

• 4

0TH

ANN

IVER

SARY

OF

“MUE

LA D

E CO

RTES

” VA

LEN

CIA

GAM

E RE

SERV

E

CONSELLERIA DE INFRAESTRUCTURAS, TERRITORIO Y MEDIO AMBIENTE

A priori los cuarenta años de la creación de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cor-tes no parece una fecha muy significativa de por sí, no son los veinticinco ni los cincuenta. Pero si atendemos al contexto si creemos que se jus-tifica su conmemoración. Desde que se declara y motiva la existencia de la Reservas Naciona-les de Caza hasta hoy han pasado muchas cosas que han cambiado sustancialmente, tanto en la estructura y funcionamiento como en la visión que tiene la sociedad de la caza.

A priori, els quaranta anys de la creació de la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cor-tes no pareixen una data molt significativa en si mateixa, no són els vint-i-cinc ni els cinquanta. Però si considerem el context, sí creiem que jus-tifiquen la commemoració. Des del principi de les Reserves Nacionals fins a hui han passat mol-tes coses que han canviat substancialment l’es-tructura, el funcionament i la visió que la societat té de la caça.

Initially, forty years from the creation of the Va-lencia Game Reserve of Muela de Cortes do not seem a date of significance; it is neither twenty five nor fifty. But if we bear in mind the context we strongly believe its commemoration is justi-fied. Since the existence of the National Hunt-ing Game Reserves was declared and motivat-ed to present days many things have happened that have substantially changed, in the structure and running as well as in the way civil society perceives hunting.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes ha pasado por muchos momento difíci-les, pero el esfuerzo de aquellas personas que la comenzaron unido a aquellas otras que hoy la llevan adelante ha hecho que se pase de una po-blación de apenas 50 individuos de cabra mon-tés (Capra hispánica) a más de 1800 en la actua-lidad, más otras especies que se han adaptado o se están adaptando a este territorio.

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes ha passat per molts moments difíci-ls, però l’esforç de les persones que la van co-mençar unit al de les que hui la porten avant ha fet que es passe d’una població de a penes 50 cabres salvatges (capra hispanica) a més de 1800 en l’actualitat, a més d’altres espècies que s’han adaptat o s’estan adaptant al territori.

The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes has gone by many difficult moments, but the ef-fort of the people who started it combined with present managers has resulted in an increase from 50 individuals of Spanish Ibex (Capra his-pánica) to more than 1800 presently, plus other game species that have been adapted or that are adapting to this territory.

Sobrecubierta.indd 1 06/02/14 16:31

40 ANIVERSARIO DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAZA DE LA MUELA DE CORTES

40 ANIVERSARI DE LA RESERVA VALENCIANA DE CAÇA DE LA MOLA DE CORTES

40TH ANNIVERSARY OF “MUELA DE CORTES” VALENCIA GAME RESERVE

40 A

NIV

ERSA

RIO

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAZ

A DE

LA

MUE

LA D

E CO

RTES

• 4

0 AN

IVER

SARI

DE

LA R

ESER

VA V

ALEN

CIAN

A DE

CAÇ

A DE

LA

MO

LA D

E CO

RTES

• 4

0TH

ANN

IVER

SARY

OF

“MUE

LA D

E CO

RTES

” VA

LEN

CIA

GAM

E RE

SERV

E

CONSELLERIA DE INFRAESTRUCTURAS, TERRITORIO Y MEDIO AMBIENTE

A priori los cuarenta años de la creación de la Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cor-tes no parece una fecha muy significativa de por sí, no son los veinticinco ni los cincuenta. Pero si atendemos al contexto si creemos que se jus-tifica su conmemoración. Desde que se declara y motiva la existencia de la Reservas Naciona-les de Caza hasta hoy han pasado muchas cosas que han cambiado sustancialmente, tanto en la estructura y funcionamiento como en la visión que tiene la sociedad de la caza.

A priori, els quaranta anys de la creació de la Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cor-tes no pareixen una data molt significativa en si mateixa, no són els vint-i-cinc ni els cinquanta. Però si considerem el context, sí creiem que jus-tifiquen la commemoració. Des del principi de les Reserves Nacionals fins a hui han passat mol-tes coses que han canviat substancialment l’es-tructura, el funcionament i la visió que la societat té de la caça.

Initially, forty years from the creation of the Va-lencia Game Reserve of Muela de Cortes do not seem a date of significance; it is neither twenty five nor fifty. But if we bear in mind the context we strongly believe its commemoration is justi-fied. Since the existence of the National Hunt-ing Game Reserves was declared and motivat-ed to present days many things have happened that have substantially changed, in the structure and running as well as in the way civil society perceives hunting.

La Reserva Valenciana de Caza de la Muela de Cortes ha pasado por muchos momento difíci-les, pero el esfuerzo de aquellas personas que la comenzaron unido a aquellas otras que hoy la llevan adelante ha hecho que se pase de una po-blación de apenas 50 individuos de cabra mon-tés (Capra hispánica) a más de 1800 en la actua-lidad, más otras especies que se han adaptado o se están adaptando a este territorio.

La Reserva Valenciana de Caça de la Muela de Cortes ha passat per molts moments difíci-ls, però l’esforç de les persones que la van co-mençar unit al de les que hui la porten avant ha fet que es passe d’una població de a penes 50 cabres salvatges (capra hispanica) a més de 1800 en l’actualitat, a més d’altres espècies que s’han adaptat o s’estan adaptant al territori.

The Valencia Game Reserve of Muela de Cortes has gone by many difficult moments, but the ef-fort of the people who started it combined with present managers has resulted in an increase from 50 individuals of Spanish Ibex (Capra his-pánica) to more than 1800 presently, plus other game species that have been adapted or that are adapting to this territory.

Sobrecubierta.indd 1 06/02/14 16:31